29
de març
del
2021
Actualitzat
a les
18:52h
Les administracions públiques, entitats socials i Endesa han arribat a un acord per condonar el deute de 38,7 milions d'euros contret per 35.518 famílies vulnerables a Catalunya des del 2015 amb la companyia. El deute acumulat entre el 2015 i el 2018 és de 17,5 milions d'euros i l'assumirà tot Endesa. La quantitat pendent del 2019 i el 2020 és de 21,3 milions d'euros, que l'assumiran a mitges entre la companyia i les administracions.
La Generalitat i els ajuntaments, doncs, pagaran a la companyia 10,6 milions d'euros. El 75% d'aquesta quantitat serà abonat pel Govern i el 25% restants per les administracions locals. Durant el 2019 i el 2020 el deute acumulat va créixer un 20%, en part a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.
L'acord l'han presentat aquest dilluns al matí representants de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, les quatre diputacions provincials i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El marc legal per definir el pacte de repartiment del deute ha estat la llei 24/2015, aprovada fa sis anys per combatre l'emergència habitacional i la pobresa energètica, i s'ha plasmat amb la signatura d'un conveni.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha assenyalat la "corresponsabilitat" d'Endesa i les administracions i ha assegurat que l'acord permetrà evitar nous casos de "vulnerabilitat energètica". El conseller ha explicat que Endesa renuncia a tota nova acció de reclamació via jurídica o mitjançant altres procediments de recobrament del deute. També es compromet a oferir a les persones amb risc d'exclusió un servei de qualitat adaptat a les seves capacitats, per exemple duent a terme auditories energètiques gratuïtes per millorar l'eficiència energètica de les llars de les persones vulnerables.
L'acord inclou que Endesa es responsabilitzi com a mínim del 50% dels nous deutes generats a partir de l'1 de gener del 2021. L'altra meitat haurà de ser assumida per la Generalitat. Es crearà un Fons d’Atenció Solidària per evitar la generació de nous deutes que donarà cobertura en forma d’ajuts, atenció i suport a les persones i llars acreditades amb informe vigent de serveis socials com a vulnerables econòmics o amb risc d’exclusió residencial amb l’objectiu que no es generi deute.
Un objectiu que la Generalitat vol vehicular a través d'un conveni regulador entre les administracions i la companyia. Segons Homrani, el conveni s'està treballant "jurídicament". El conseller d'Afers Socials ha afirmat que d'aquí a dos mesos preveuen tenir l'acord tancat. "Eixuguem un deute del passat i creem un precedent de certesa i seguretat jurídica", ha defensat el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa.
La directora general d'Endesa a Catalunya, Isabel Buesa, ha celebrat l'acord al qual s'ha arribat amb les administracions. "Tots els que estem aquí ens hem emplaçat a treballar per portar a la pràctica el que acabem de signar", ha dit, en l'única intervenció de la roda de premsa en què no s'han acceptat preguntes.
"Endesa ha claudicat"
La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, ha qualificat l'acord d'"històric", tot i que ha recordat que el col·lectiu defensava que el deute fos assumit en la seva globalitat per Endesa, que entre el gener i el novembre del 2020 va tenir 1.511 milions d'euros de beneficis nets. "Els convenis tenen limitacions i ara la lluita ha de continuar en l'àmbit estatal per exigir més responsabilitats a les companyies", ha dit.
"Endesa ha claudicat", ha afirmat Campuzano, que ha assegurat que el següent objectiu és aconseguir acords similars amb altres companyies, com Naturgy i Iberdrola. "Estarem vigilants perquè les companyies i les administracions assumeixin les obligacions derivades del conveni", ha conclòs.
Una "victòria parcial", segons la CUP
La CUP ha sortit al pas de l'acord presentat aquest dilluns, que ha qualificat de "victòria parcial". Els anticapitalistes consideren que hauria de ser Endesa qui assumís el 100% del deute acumulat per les famílies.
Els cupaires també lamenten que s'hagin trigat sis anys a arribar a un acord. "Tot plegat evidencia la importància d'impulsar una empresa energètica pública catalana, tal com incorpora l'acord entre la CUP i ERC, per tal que un bé essencial com la llum sigui de titularitat i gestió pública", diuen a través d'un comunicat.
La Generalitat i els ajuntaments, doncs, pagaran a la companyia 10,6 milions d'euros. El 75% d'aquesta quantitat serà abonat pel Govern i el 25% restants per les administracions locals. Durant el 2019 i el 2020 el deute acumulat va créixer un 20%, en part a causa dels efectes econòmics de la pandèmia.
L'acord l'han presentat aquest dilluns al matí representants de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, les quatre diputacions provincials i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El marc legal per definir el pacte de repartiment del deute ha estat la llei 24/2015, aprovada fa sis anys per combatre l'emergència habitacional i la pobresa energètica, i s'ha plasmat amb la signatura d'un conveni.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha assenyalat la "corresponsabilitat" d'Endesa i les administracions i ha assegurat que l'acord permetrà evitar nous casos de "vulnerabilitat energètica". El conseller ha explicat que Endesa renuncia a tota nova acció de reclamació via jurídica o mitjançant altres procediments de recobrament del deute. També es compromet a oferir a les persones amb risc d'exclusió un servei de qualitat adaptat a les seves capacitats, per exemple duent a terme auditories energètiques gratuïtes per millorar l'eficiència energètica de les llars de les persones vulnerables.
L'acord inclou que Endesa es responsabilitzi com a mínim del 50% dels nous deutes generats a partir de l'1 de gener del 2021. L'altra meitat haurà de ser assumida per la Generalitat. Es crearà un Fons d’Atenció Solidària per evitar la generació de nous deutes que donarà cobertura en forma d’ajuts, atenció i suport a les persones i llars acreditades amb informe vigent de serveis socials com a vulnerables econòmics o amb risc d’exclusió residencial amb l’objectiu que no es generi deute.
Un objectiu que la Generalitat vol vehicular a través d'un conveni regulador entre les administracions i la companyia. Segons Homrani, el conveni s'està treballant "jurídicament". El conseller d'Afers Socials ha afirmat que d'aquí a dos mesos preveuen tenir l'acord tancat. "Eixuguem un deute del passat i creem un precedent de certesa i seguretat jurídica", ha defensat el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa.
La directora general d'Endesa a Catalunya, Isabel Buesa, ha celebrat l'acord al qual s'ha arribat amb les administracions. "Tots els que estem aquí ens hem emplaçat a treballar per portar a la pràctica el que acabem de signar", ha dit, en l'única intervenció de la roda de premsa en què no s'han acceptat preguntes.
"Endesa ha claudicat"
La portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, ha qualificat l'acord d'"històric", tot i que ha recordat que el col·lectiu defensava que el deute fos assumit en la seva globalitat per Endesa, que entre el gener i el novembre del 2020 va tenir 1.511 milions d'euros de beneficis nets. "Els convenis tenen limitacions i ara la lluita ha de continuar en l'àmbit estatal per exigir més responsabilitats a les companyies", ha dit.
"Endesa ha claudicat", ha afirmat Campuzano, que ha assegurat que el següent objectiu és aconseguir acords similars amb altres companyies, com Naturgy i Iberdrola. "Estarem vigilants perquè les companyies i les administracions assumeixin les obligacions derivades del conveni", ha conclòs.
Una "victòria parcial", segons la CUP
La CUP ha sortit al pas de l'acord presentat aquest dilluns, que ha qualificat de "victòria parcial". Els anticapitalistes consideren que hauria de ser Endesa qui assumís el 100% del deute acumulat per les famílies.
Els cupaires també lamenten que s'hagin trigat sis anys a arribar a un acord. "Tot plegat evidencia la importància d'impulsar una empresa energètica pública catalana, tal com incorpora l'acord entre la CUP i ERC, per tal que un bé essencial com la llum sigui de titularitat i gestió pública", diuen a través d'un comunicat.