Nova legislatura

El Consell per la República s'obre a reformular la cúpula per desencallar la investidura

L'entitat liderada per Puigdemont convoca els màxims dirigents de Junts, ERC, CUP, ANC i Òmnium per debatre com integrar la nova "direcció col·legiada" dins l'estructura de l'organisme

per Oriol March, 29 de març de 2021 a les 09:30 |
Acte del Consell per la República a Perpinyà. | Josep M. Montaner
El Consell per la República és el "millor marc institucional possible" per integrar la nova direcció col·legiada del procés independentista i, al mateix temps, això requereix una reformulació de la governança interna per fer-lo possible. Aquestes són les dues idees principals de la declaració que ha traslladat aquest dilluns a primera hora l'organisme establert a Waterloo i liderat per Carles Puigdemont en plena recta final cap a la segona votació de la investidura de Pere Aragonès, candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat i per ara sense els suports necessaris perquè, tot i haver arribar a un acord amb la CUP, no ha aconseguit que Junts es mogui de l'abstenció. El Consell, en aquest sentit, convoca Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Marta Rovira, els anticapitalistes i els responsables de l'ANC i Òmnium Cultural per debatre la qüestió amb urgència. L'organisme estarà representat pel seu vicepresident, Toni Comín, exconseller de Salut com a representant d'ERC i ara a l'Eurocambra com a representant de Junts.

"Creiem que el Consell ha estat des del seu naixement -i ha de continuar sent- part de la solució, mai una part del problema. I que, per tant, la seva existència no només no hauria de ser un obstacle, sinó que hauria de facilitar el consens estratègic de tots aquells actors que tenen la constitució de la República com a objectiu prioritari", remarca l'organisme liderat per Puigdemont, que demana "lleialtat" i "confiança" a l'hora d'inserir la nova "direcció col·legiada" -un estat major del procés que apareix en l'acord signat per ERC i la CUP- dins l'estructura establerta a Waterloo. En aquest sentit, l'organisme està obert a modificar el seu reglament per modificar la governança. "Creiem que el Consell és la institució republicana des de la qual s'han d'acordar les estratègies per fer efectiu allò a quèens vam comprometre a partir del resultat del referèndum", sostenen.


L'entitat aprofita per reivindicar la seva "legitimitat", que en aquesta negociació s'ha posat en dubte especialment per part d'ERC. L'exconsellera Meritxell Serret, exiliada fins fa unes setmanes a Brussel·les, assenyalava en una entrevista a NacióDigital que el Consell havia tingut un "biaix partidista". L'organisme assegura que la seva "legitimitat fundacional" emana de l'1-O, i que és per aquest motiu que s'ha anat creant a l'entorn de Puigdemont, que és qui presidia la Generalitat en aquell moment, i d'altres consellers com és el cas de Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí. La segona "legitimitat" que reivindica el Consell és la seva "transversalitat", mentre que la tercera és la "naturalesa democràtica". Al desembre es va constituir l'Assemblea de Representants i està previst que, al juny, aquesta assemblea esculli el president del Consell.

"És un ens que actua de manera sobirana i sense dependència de l'Estat espanyol ni de la seva política; com a institució autoconstituïda, no té cap limitació derivada de les lleis espanyolesi, pel fet que les seves persones jurídiques instrumentals estan a l'exili, està fora de l'abast de l'acció repressora de l'estat espanyol", assenyala el comunicat. "Avui el Consell és l'espai des d'on posen bases de la sobiranització de la societat catalana i sobretot on es parla, es debat i es treballa en la preparació de tot allò que considerem imprescindible per guanyar la confrontació inevitable amb l'estat espanyol. És a dir, per reprendre amb èxit el camí que ens van forçar a interrompre el dia 27 d'octubre de 2017", manté el document, en referència a la declaració d'independència fallida.


Escull negociador

El Consell és el nucli de la discrepància i durant la setmana passada, tot i que ERC va entregar dimecres una proposta per escrit de dues pàgines a Junts, no es va registrar cap avenç en aquest carpeta. Junts aposta perquè el Consell, actualment liderat per l'expresident de la Generalitat i líder del seu partit, es converteixi en l'organisme que lideri el procés. Es tracta, en essència, d'una "bifurcació", en paraules d'Albert Batet: el Govern gestionaria el dia a dia i el Consell s'encarregaria de preparar el nou embat amb l'Estat. ERC prefereix parlar de crear una nova direcció col·legiada i, com a molt, de "reformular" l'entitat -privada- establerta a Brussel·les. L'ANC, amb matisos diferents, també s'obria aquest cap de setmana a una modificació del funcionament de l'ens. El Consell ja formava part de l'acord de legislatura del 2018 que va portar Torra a Palau, però no s'ha desplegat en els termes que estava pactat en el seu disseny.



Els republicans, tot i validar l'entitat que dirigeix Puigdemont com a organisme d'acció internacional en el pacte de legislatura que va permetre la investidura de l'anterior president, no hi han destinat mai figures de primera línia. Marta Rovira, exiliada a Suïssa, no s'hi ha integrat mai malgrat que se l'havia convidada a ser-ne vicepresidenta. Abans de la campanya electoral, els republicans van reclamar que es congelés el Consell amb l'argument que se l'havia d'allunyar de la lluita "partidista". Era una manera de referir-se al fet que Puigdemont no només és líder de Junts, sinó que també va liderar la llista del 14-F. En precampanya va presentar el seu full de ruta, fet que va provocar que ERC es despengés de la segona trobada de l'Assemblea de Representants

Qui mana al Consell?

L'anomenat consell de govern està presidit per Carles Puigdemont i amb Toni Comín com a director. També en formen part Clara Ponsatí -eurodiputada de Junts, com els altres dos dirigents-, Lluís Puig -exconseller de Cultura i diputat de Junts-, Toni Castellà -portaveu polític de Demòcrates i a les llistes de Junts el 14-F-, Elisenda Paluzie -presidenta de l'ANC-, Guillem Fuster -responsable de Poble Lliure, organització integrada dins la CUP-, Isaac Peraire -vicesecretari general d'ERC-, Neus Torbisco Casals -doctora en Dret i representant d'Òmnium-, Aurora Madaula -representant d'Acció per la República i diputada de Junts-, Carme Garcia -exdirigent d'ICV- i Lluís Llach -cantautor i exdiputat de Junts pel Sí durant la legislatura de l'1-O-. Torbisco ja va ser convidada en la seva condició de jurista per Puigdemont a formar-ne part abans que Òmnium entrés formalment al Consell i la designés com la seva representant.


Al consell de govern ampliat també hi ha Enric Folch -representant de Solidaritat Catalana-, Jordi Pessarrodona -representant d'Independentistes d'Esquerres- i Josep Serra -representant de Moviment d'Esquerres-. Aquestes tres organitzacions van fer costat a la candidatura de Junts a les últimes eleccions, que va liderar Puigdemont com a número u simbòlic al costat de Laura Borràs, candidata efectiva a la Generalitat. La llista va quedar tercera, per darrere del PSC -guanyador de les eleccions- i d'ERC, que va obtenir només un escó i 35.000 vots més que Junts el 14-F.
 

Declaració Política 29 M by Naciodigital on Scribd


 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació