03
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
12:41h
"És gairebé increïble, però sembla que és la pesta". Bernard Rieux, figura central de l'obra d'Albert Camus, esmenta el nom del mal i el periodista Llibert Ferri troba que La pesta serà un bon company de viatge per l'exili a casa que s'imposa. Les persianes s'abaixen. El bar on fins ahir prenia el primer cafè està tancat. Ferri decideix escriure unes notes del dia a dia del confinament i les acaba de publicar amb el títol Sobtadament fràgils. Dietari de l'esclat del covid (editorial Sunya).
Llibert Ferri transmet en el dietari les seves reflexions al llarg de dos mesos, del 13 de març al 9 de maig. No són dates atzaroses. Són els mesos més angoixants i tràgics del confinament. El 13 de març és quan comença a tancar-se tot per l'estat d'alarma. El 9 de maig és el Dia d'Europa, en record del final de la Segona Guerra Mundial. I al llarg del dietari l'autor escriu, entre la solitud i el silenci, els seus neguits, sempre amb la voluntat de mirada llarga, furgant en les claus del moment.
El llibre sorprèn pel coneixement profund de la història i la cultura europea. Com quan escriu que "el treball allibera", l'eslògan nazi que es pot llegir a l'entrada del camp d'extermini d'Auschwitz, ja havia estat utilitzat pels corrents contraris a les restriccions per la pandèmia del 1918 a l'estat nord-americà d'Illinois. En altres estats dels EUA, el virus de fa un segle va provocar una campanya contra la comunitat jueva.
Ferri és una antena sensible de tot el que es publica a l'escalf de la Covid i hi posa la seva visió crítica. Es pregunta si la pandèmia del 1918 va ser una de les causes del triomf del nazisme i recorda que els morts de l'anomenada grip espanyola, que va coincidir amb el final de la Primera Guerra Mundial, es van barrejar amb les víctimes del front bèl·lic. Una acumulació de cadàvers que, en el cas d'Alemanya, va acabar d'humiliar una societat que va buscar refugi en el nazisme.
El dietari es fa preguntes de manera contínua i alerta dels perills, de l'autoritarisme del règim xinès a la militarització de les rodes de premsa a la Moncloa, del negacionisme a l'hegemonia de les grans plataformes digitals. O notícies inquietants, com el que apunta una enquesta de la Universitat d'Oxford que assenyala que el 53% dels joves d'Europa creuen que un estat autoritari és més eficaç a l'hora d'afrontar la crisi climàtica.
Pel dietari -escrit amb tremp i emoció- transcorren la por, la mort -que també ataca el cercle familiar de l'autor- i la desolació, i alhora la confiança en què les coses poden ser, potser, millor. Un llibre que no té respostes i que, de fet, no les vol donar. Unes pàgines que ens redescobreixen, sí, sobtadament fràgils. Però també amb la possibilitat de comptar amb el suport d'una gran aliada, l'esperança, la que de nou expressa el personatge de Camus quan recorda una cosa que s'aprèn enmig de les plagues, "que hi ha en els homes més coses dignes d'admiració que de menyspreu".
Llibert Ferri transmet en el dietari les seves reflexions al llarg de dos mesos, del 13 de març al 9 de maig. No són dates atzaroses. Són els mesos més angoixants i tràgics del confinament. El 13 de març és quan comença a tancar-se tot per l'estat d'alarma. El 9 de maig és el Dia d'Europa, en record del final de la Segona Guerra Mundial. I al llarg del dietari l'autor escriu, entre la solitud i el silenci, els seus neguits, sempre amb la voluntat de mirada llarga, furgant en les claus del moment.
El llibre sorprèn pel coneixement profund de la història i la cultura europea. Com quan escriu que "el treball allibera", l'eslògan nazi que es pot llegir a l'entrada del camp d'extermini d'Auschwitz, ja havia estat utilitzat pels corrents contraris a les restriccions per la pandèmia del 1918 a l'estat nord-americà d'Illinois. En altres estats dels EUA, el virus de fa un segle va provocar una campanya contra la comunitat jueva.
Ferri és una antena sensible de tot el que es publica a l'escalf de la Covid i hi posa la seva visió crítica. Es pregunta si la pandèmia del 1918 va ser una de les causes del triomf del nazisme i recorda que els morts de l'anomenada grip espanyola, que va coincidir amb el final de la Primera Guerra Mundial, es van barrejar amb les víctimes del front bèl·lic. Una acumulació de cadàvers que, en el cas d'Alemanya, va acabar d'humiliar una societat que va buscar refugi en el nazisme.
El dietari es fa preguntes de manera contínua i alerta dels perills, de l'autoritarisme del règim xinès a la militarització de les rodes de premsa a la Moncloa, del negacionisme a l'hegemonia de les grans plataformes digitals. O notícies inquietants, com el que apunta una enquesta de la Universitat d'Oxford que assenyala que el 53% dels joves d'Europa creuen que un estat autoritari és més eficaç a l'hora d'afrontar la crisi climàtica.
Pel dietari -escrit amb tremp i emoció- transcorren la por, la mort -que també ataca el cercle familiar de l'autor- i la desolació, i alhora la confiança en què les coses poden ser, potser, millor. Un llibre que no té respostes i que, de fet, no les vol donar. Unes pàgines que ens redescobreixen, sí, sobtadament fràgils. Però també amb la possibilitat de comptar amb el suport d'una gran aliada, l'esperança, la que de nou expressa el personatge de Camus quan recorda una cosa que s'aprèn enmig de les plagues, "que hi ha en els homes més coses dignes d'admiració que de menyspreu".