27
de març
del
2021
Actualitzat
el
29
de març
a les
11:02h
La investidura de Pere Aragonès continua congelada i, si no hi ha sorpreses d'última hora, la segona votació prevista per dimarts al Parlament tampoc conduirà el candidat d'ERC cap al Palau de la Generalitat. Aragonès disposa del suport de la CUP, encara que sigui "de mínims" -com els anticapitalistes es van esforçar a remarcar en el debat d'aquest divendres-, però sense els vots dels 32 escons de Junts no podrà ser escollit president, malgrat haver guanyat el duel electoral en el camp independentista.
Quines són les diferències entre els actuals socis de Govern que impedeixen, de moment, la reedició del pacte? I quins constitueixen els principals punts d'unió entre els dos principals partits independentistes? Ho repassem en aquest llistat, que desgrana una relació que té tots els elements per considerar-se tòxica.
- El pòsit de les malfiances. Són múltiples i es remunten a la tardor del 2017, amb la gestió del resultat del referèndum de l'1-O i la declaració fallida de la independència. Després va arribar la investidura suspesa de Carles Puigdemont -primer gran xoc en públic-, múltiples topades parlamentàries -cap com la retirada de l'escó de Quim Torra- i les discrepàncies a Madrid per la investidura de Pedro Sánchez. Tampoc hi ha ajudat que, en els últims anys, les dues formacions hagin hagut de confrontar projectes fins a sis vegades a les urnes, ja sigui al Parlament, al Congrés, als ajuntaments o al Parlament Europeu. La relació tensa entre el líder de Junts i Oriol Junqueras, president d'ERC, ha impregnat el tauler de joc, empantanegat també pels llibres de memòries que han publicat en els últims mesos Puigdemont i el seu successor a Palau.
- El paper del Consell per la República i de Puigdemont. És el nucli de la discrepància i durant aquesta setmana, tot i que ERC va entregar dimecres una proposta per escrit de dues pàgines a Junts, no s'ha registrat cap avenç. Junts aposta perquè el Consell, actualment liderat per l'expresident de la Generalitat i líder del seu partit, es converteixi en l'organisme que lideri el procés. Es tracta, en essència, d'una "bifurcació", en paraules d'Albert Batet: el Govern gestionaria el dia a dia i el Consell s'encarregaria de preparar el nou embat amb l'Estat. ERC prefereix parlar de crear una nova direcció col·legiada i, com a molt, de "reformular" l'entitat -privada- establerta a Brussel·les. L'ANC, amb matisos diferents, també s'obre a una modificació del funcionament de l'ens. El Consell ja formava part de l'acord de legislatura del 2018 que va portar Torra a Palau, però no s'ha desplegat en els termes que estava pactat.
- El nou referèndum i l'1-O. L'acord entre ERC i la CUP aposta per crear les condicions de cara a un "nou embat democràtic", preferiblement en forma de referèndum, al qual no es posa data. Sí que s'estipula, per exemple, que la taula de diàleg amb Madrid té fins al 2023 per donar fruits. Aquest "embat" genera dubtes a les files de Junts, que divendres va demanar explícitament a Aragonès que expliqués com seria la votació, si el cens seria públic i, sobretot, si el mandat substituiria el de l'1-O. El referèndum del 2017, segons la formació de Puigdemont, continua vigent, i el 14-F va veure's reforçat perquè per primera vegada l'independentisme va superar el 50% dels vots. Ara bé, tot i considerar-ho un mandat viu, Puigdemont preferia, en les hores prèvies al 27 d'octubre del 2017, convocar eleccions. L'1-O és patrimoni col·lectiu de l'independentisme, però ERC i la CUP admeten obertament que no permet fer el salt a l'estat propi.
- Acord d'investidura o de legislatura? ERC tenia assumit, a mitjans de la setmana passada, que davant la dificultat de travar una entesa de legislatura, el millor era arribar a un "acord marc" que permetés posar en marxa el Govern i, després, anar perfilant els detalls. Una visió ràpidament combatuda per Junts, que no vol que s'activi el nou executiu fins que estiguin resoltes totes les carpetes pendents. "Es tracta de no repetir els errors dels últims anys", remarquen des de la sala de màquines del partit de Puigdemont i Jordi Sànchez. Això vol dir acordar què fer a Madrid, què fer davant hipotètiques inhabilitacions, com tirar endavant el procés i, també, establir una dinàmica de coordinació al Govern i al Parlament que eviti les disfuncions habituals.
- Gestió dels fons europeus. Aquí la discrepància és nítida. Aragonès els vol liderar des de Presidència i sota la batuta d'un comissionat de nova creació -en campanya es va comprometre a situar-hi Miquel Puig-, mentre que Junts aspira a gestionar-los des de la conselleria d'Economia que, previsiblement, ocuparà Elsa Artadi com a vicepresidenta. Es tracta d'una qüestió que ja ha aparegut en reunions de la negociació en les quals Junts ha traslladat que és un aspecte nuclear sobre el qual no està disposat a cedir. Ara per ara, però, l'estructura governamental no està definida ni pactada.
- Participar a la taula de diàleg. Són conegudes les reticències de Junts a creure en la mesa de negociació amb el govern espanyol com una eina útil, desconfiança que parteix del fet que l'espai de diàleg és la principal contrapartida del pacte entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Un acord entre partits i no entre governs, recorden a Junts. Però, malgrat assenyalar-ne les carències i contribuir a ridiculitzar-ne els rèdits -Puigdemont va referir-se a l'estratègia d'ERC com a "pactisme màgic" abans de la campanya-, Junts tolera el recorregut de la taula. De fet, va participar en l'única reunió celebrada fins ara, a la Moncloa.
Sànchez, en la conferència que va pronunciar dimarts, va oferir "lleialtat" al diàleg amb Madrid, una afirmació que s'hauria de traduir en la presència del seu partit en la segona reunió de la mesa de negociació, que Aragonès vol que es produeixi just després que el Govern de la Generalitat s'hagi constituït. Això dependrà, però, de si l'independentisme és capaç de formar executiu i també de la conveniència del PSOE, que es troba al mig d'una batalla electoral a la Comunitat de Madrid.
- Una nova direcció col·legiada. Els dies àlgids del 2017 es van cuinar a l'anomenat estat major del procés. Ara, les formacions independentistes estan d'acord a actualitzar l'espai en el qual s'ha de consensuar l'estratègia d'embat amb l'Estat. Tots entenen que cal una nova fórmula, altra cosa és que pactin quina. L'entesa d'investidura entre ERC i CUP preveu la creació d'una "taula de direcció estratègica" amb partits i entitats sobiranistes, que aglutini el Consell per la República. Junts voldria, però, que l'ens presidit per Puigdemont i controlat per Waterloo assumís el lideratge del procés mentre el Govern se centra en la gestió de la recuperació. La proposta de direcció col·legiada que prengui cos -que, per força, haurà de donar temps a la taula de diàleg amb l'Estat- determinarà quina de les visions s'ha imposat.
- La CUP com a soci. Des que van irrompre al Parlament el 2012, els anticapitalistes han alternat el paper de força d'oposició amb la de soci parlamentari del Govern. En la legislatura del referèndum van ser la palanca que va permetre a Junts pel Sí aprovar l'arquitectura de l'1 d'octubre. La manera com la CUP va collar l'executiu també explica, en part, que després del referèndum del 2017 s'aprovés la llei de transitorietat, pas previ a la declaració d'independència fallida. Junts -en aquell moment, amb les sigles del PDECat- i ERC van disposar dels vots de la CUP quan el procés es va accelerar, i els tornen a tenir ara per formar el Govern i situar en el calendari un nou embat amb l'Estat. En campanya, Junts defensava que el nou executiu havia de ser "nítidament independentista" -amb la CUP i sense els comuns-, però els de Puigdemont s'han desmarcat del pacte quan, precisament, els anticapitalistes s'han ofert a sumar.
- Gestionar la crisi sanitària. La discussió per formar Govern està molt centrada en qüestions relacionades amb el procés, però els dos partits saben que la pandèmia és el que els exigirà més esforços en el curt termini. A la gestió de la campanya de vacunació, que s'hauria d'accelerar abans de l'estiu si van arribant les dosis compromeses per l'Estat, s'hi ha de sumar l'augment de 5.000 milions al pressupost de Salut i un increment de recursos per a l'atenció primària. Junts vol liderar la conselleria amb Josep Maria Argimon al capdavant i coincideix amb ERC a l'hora de mantenir les residències de la tercera edat dins de Salut, com passa des de fa just un any.
- Governar en coalició. Els dos principals partits independentistes han estat socis de forma ininterrompuda en la dècada del procés, des de que el 2012 Oriol Junqueras va contribuir a l'estabilitat parlamentària del segon executiu d'Artur Mas. Més tard, quan CDC va començar a abandonar les sigles i va pressionar per formar la coalició de Junts pel Sí, ERC va entrar al Govern. Mas va caure pel veto de la CUP el gener del 2016, i el tàndem que va pilotar la coalició va ser el de Puigdemont-Junqueras. Des d'aquell moment, sis anys d'acció de govern compartida, amb el procés com a motor i turbulències de tot tipus. ERC i Junts -última marca de l'espai del centre-dreta sobiranista- han conviscut i s'han suportat. I ho volen tornar a intentar, per bé que en la legislatura que comença es transmet que és l'última oportunitat que es concedeixen.
Quines són les diferències entre els actuals socis de Govern que impedeixen, de moment, la reedició del pacte? I quins constitueixen els principals punts d'unió entre els dos principals partits independentistes? Ho repassem en aquest llistat, que desgrana una relació que té tots els elements per considerar-se tòxica.
Què separa ERC i Junts?
- El pòsit de les malfiances. Són múltiples i es remunten a la tardor del 2017, amb la gestió del resultat del referèndum de l'1-O i la declaració fallida de la independència. Després va arribar la investidura suspesa de Carles Puigdemont -primer gran xoc en públic-, múltiples topades parlamentàries -cap com la retirada de l'escó de Quim Torra- i les discrepàncies a Madrid per la investidura de Pedro Sánchez. Tampoc hi ha ajudat que, en els últims anys, les dues formacions hagin hagut de confrontar projectes fins a sis vegades a les urnes, ja sigui al Parlament, al Congrés, als ajuntaments o al Parlament Europeu. La relació tensa entre el líder de Junts i Oriol Junqueras, president d'ERC, ha impregnat el tauler de joc, empantanegat també pels llibres de memòries que han publicat en els últims mesos Puigdemont i el seu successor a Palau.
- El paper del Consell per la República i de Puigdemont. És el nucli de la discrepància i durant aquesta setmana, tot i que ERC va entregar dimecres una proposta per escrit de dues pàgines a Junts, no s'ha registrat cap avenç. Junts aposta perquè el Consell, actualment liderat per l'expresident de la Generalitat i líder del seu partit, es converteixi en l'organisme que lideri el procés. Es tracta, en essència, d'una "bifurcació", en paraules d'Albert Batet: el Govern gestionaria el dia a dia i el Consell s'encarregaria de preparar el nou embat amb l'Estat. ERC prefereix parlar de crear una nova direcció col·legiada i, com a molt, de "reformular" l'entitat -privada- establerta a Brussel·les. L'ANC, amb matisos diferents, també s'obre a una modificació del funcionament de l'ens. El Consell ja formava part de l'acord de legislatura del 2018 que va portar Torra a Palau, però no s'ha desplegat en els termes que estava pactat.
- El nou referèndum i l'1-O. L'acord entre ERC i la CUP aposta per crear les condicions de cara a un "nou embat democràtic", preferiblement en forma de referèndum, al qual no es posa data. Sí que s'estipula, per exemple, que la taula de diàleg amb Madrid té fins al 2023 per donar fruits. Aquest "embat" genera dubtes a les files de Junts, que divendres va demanar explícitament a Aragonès que expliqués com seria la votació, si el cens seria públic i, sobretot, si el mandat substituiria el de l'1-O. El referèndum del 2017, segons la formació de Puigdemont, continua vigent, i el 14-F va veure's reforçat perquè per primera vegada l'independentisme va superar el 50% dels vots. Ara bé, tot i considerar-ho un mandat viu, Puigdemont preferia, en les hores prèvies al 27 d'octubre del 2017, convocar eleccions. L'1-O és patrimoni col·lectiu de l'independentisme, però ERC i la CUP admeten obertament que no permet fer el salt a l'estat propi.
- Acord d'investidura o de legislatura? ERC tenia assumit, a mitjans de la setmana passada, que davant la dificultat de travar una entesa de legislatura, el millor era arribar a un "acord marc" que permetés posar en marxa el Govern i, després, anar perfilant els detalls. Una visió ràpidament combatuda per Junts, que no vol que s'activi el nou executiu fins que estiguin resoltes totes les carpetes pendents. "Es tracta de no repetir els errors dels últims anys", remarquen des de la sala de màquines del partit de Puigdemont i Jordi Sànchez. Això vol dir acordar què fer a Madrid, què fer davant hipotètiques inhabilitacions, com tirar endavant el procés i, també, establir una dinàmica de coordinació al Govern i al Parlament que eviti les disfuncions habituals.
- Gestió dels fons europeus. Aquí la discrepància és nítida. Aragonès els vol liderar des de Presidència i sota la batuta d'un comissionat de nova creació -en campanya es va comprometre a situar-hi Miquel Puig-, mentre que Junts aspira a gestionar-los des de la conselleria d'Economia que, previsiblement, ocuparà Elsa Artadi com a vicepresidenta. Es tracta d'una qüestió que ja ha aparegut en reunions de la negociació en les quals Junts ha traslladat que és un aspecte nuclear sobre el qual no està disposat a cedir. Ara per ara, però, l'estructura governamental no està definida ni pactada.
Què uneix ERC i Junts?
- Participar a la taula de diàleg. Són conegudes les reticències de Junts a creure en la mesa de negociació amb el govern espanyol com una eina útil, desconfiança que parteix del fet que l'espai de diàleg és la principal contrapartida del pacte entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Un acord entre partits i no entre governs, recorden a Junts. Però, malgrat assenyalar-ne les carències i contribuir a ridiculitzar-ne els rèdits -Puigdemont va referir-se a l'estratègia d'ERC com a "pactisme màgic" abans de la campanya-, Junts tolera el recorregut de la taula. De fet, va participar en l'única reunió celebrada fins ara, a la Moncloa.
Sànchez, en la conferència que va pronunciar dimarts, va oferir "lleialtat" al diàleg amb Madrid, una afirmació que s'hauria de traduir en la presència del seu partit en la segona reunió de la mesa de negociació, que Aragonès vol que es produeixi just després que el Govern de la Generalitat s'hagi constituït. Això dependrà, però, de si l'independentisme és capaç de formar executiu i també de la conveniència del PSOE, que es troba al mig d'una batalla electoral a la Comunitat de Madrid.
- Una nova direcció col·legiada. Els dies àlgids del 2017 es van cuinar a l'anomenat estat major del procés. Ara, les formacions independentistes estan d'acord a actualitzar l'espai en el qual s'ha de consensuar l'estratègia d'embat amb l'Estat. Tots entenen que cal una nova fórmula, altra cosa és que pactin quina. L'entesa d'investidura entre ERC i CUP preveu la creació d'una "taula de direcció estratègica" amb partits i entitats sobiranistes, que aglutini el Consell per la República. Junts voldria, però, que l'ens presidit per Puigdemont i controlat per Waterloo assumís el lideratge del procés mentre el Govern se centra en la gestió de la recuperació. La proposta de direcció col·legiada que prengui cos -que, per força, haurà de donar temps a la taula de diàleg amb l'Estat- determinarà quina de les visions s'ha imposat.
- La CUP com a soci. Des que van irrompre al Parlament el 2012, els anticapitalistes han alternat el paper de força d'oposició amb la de soci parlamentari del Govern. En la legislatura del referèndum van ser la palanca que va permetre a Junts pel Sí aprovar l'arquitectura de l'1 d'octubre. La manera com la CUP va collar l'executiu també explica, en part, que després del referèndum del 2017 s'aprovés la llei de transitorietat, pas previ a la declaració d'independència fallida. Junts -en aquell moment, amb les sigles del PDECat- i ERC van disposar dels vots de la CUP quan el procés es va accelerar, i els tornen a tenir ara per formar el Govern i situar en el calendari un nou embat amb l'Estat. En campanya, Junts defensava que el nou executiu havia de ser "nítidament independentista" -amb la CUP i sense els comuns-, però els de Puigdemont s'han desmarcat del pacte quan, precisament, els anticapitalistes s'han ofert a sumar.
- Gestionar la crisi sanitària. La discussió per formar Govern està molt centrada en qüestions relacionades amb el procés, però els dos partits saben que la pandèmia és el que els exigirà més esforços en el curt termini. A la gestió de la campanya de vacunació, que s'hauria d'accelerar abans de l'estiu si van arribant les dosis compromeses per l'Estat, s'hi ha de sumar l'augment de 5.000 milions al pressupost de Salut i un increment de recursos per a l'atenció primària. Junts vol liderar la conselleria amb Josep Maria Argimon al capdavant i coincideix amb ERC a l'hora de mantenir les residències de la tercera edat dins de Salut, com passa des de fa just un any.
- Governar en coalició. Els dos principals partits independentistes han estat socis de forma ininterrompuda en la dècada del procés, des de que el 2012 Oriol Junqueras va contribuir a l'estabilitat parlamentària del segon executiu d'Artur Mas. Més tard, quan CDC va començar a abandonar les sigles i va pressionar per formar la coalició de Junts pel Sí, ERC va entrar al Govern. Mas va caure pel veto de la CUP el gener del 2016, i el tàndem que va pilotar la coalició va ser el de Puigdemont-Junqueras. Des d'aquell moment, sis anys d'acció de govern compartida, amb el procés com a motor i turbulències de tot tipus. ERC i Junts -última marca de l'espai del centre-dreta sobiranista- han conviscut i s'han suportat. I ho volen tornar a intentar, per bé que en la legislatura que comença es transmet que és l'última oportunitat que es concedeixen.