Barcelona

Barcelona reclama una llei d'amnistia per als presos i exiliats

El ple del consistori aprova una proposició d'ERC amb el suport dels comuns i rebutja la que ha defensat Junts

per Pep Martí , 26 de març de 2021 a les 14:25 |
Una imatge del ple de Barcelona. | Ajuntament
El ple de Barcelona ha aprovat aquest divendres la proposició presentada per Esquerra Republicana en favor de la Llei d'Amnistia per als presos i exiliats. Ho ha fet amb els vots d'ERC i dels comuns, amb l'abstenció de Junts. El consistori de Barcelona ha demanat al Congrés -que va rebutjar tramitar-ho- que aprovi una llei d'amnistia com una part més d'una solució política del conflicte polític, alhora que es mostra favorable al tràmit d'indult iniciat, així com la reforma del codi penal. El ple ha rebutjat la proposició sobre l'amnistia presentada per Junts, que ha rebut el suport d'ERC però ha topat amb el "no" dels comuns i el bloc de forces unionistes de PSC, Ciutadans, Barcelona pel Canvi i PP.      


La proposició d'Esquerra reclama "acabar amb qualsevol tipus de responsabilitat per tots els actes i expressions vinculats a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya". El text també assegura que "el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal". La presentació de la proposició ha generat un debat intens al ple del consistori.

La regidora Elisenda Alamany ha presentat la proposició fent una crida a "posar fi al cicle repressiu" i resoldre el conflicte polític. Alamany ha assegurat que Barcelona no pot restar al marge d'un tema com aquest i ha reclamat al consistori que no quedi enrere del batec de la ciutadania. Ha criticat durament el PSC per la seva "poca valentia" i "posar-se al costat dels qui neguen drets i llibertats". "Ser la primera força del país no és només una cosa de vots si no és capaç d'entendre i representar els grans consensos", ha assenyalat Alamany. "Cap partit podrà liderar el nostre país si no s'assembla al seu país", ha reblat adreçant-se al grup socialista. 



Ferran Mascarell, en nom de Junts, ha defensat la proposició que ha presentat el seu grup. Ha lamentat que no hagi estat possible acordar una moció conjunta amb ERC i els comuns, explicant que el text de la proposició de Junts és el mateix de la que va ser presentada al Congrés i rebutjada per la mesa. Ha dit que el seu grup es manté en el text consensuat per les forces sobiranistes al Parlament i ha assegurat que "només l'amnistia permet retornar la política a la política" i ha titllat de "despropòsit" evitar per part del Congrés la simple tramitació de la proposició per engegar una Llei d'Amnistia. 


Mascarell ha demanat "no confondre la ciutadania" entre l'amnistia i l'indult. "Un indult suposa que surtin al carrer 9 presos, una amnistia és la llibertat de 3.400 represaliats, de tot un país", ha explicat el regidor, que ha mostrat la seva perplexitat davant el fet d'haver de demanar una amnistia en aquests moments, el que delata el nivell baix de la qualitat democràtica d'Espanya. 

María Luz Guilarte, de Ciutadans, ha explicat el rebuig del seu grup a les dues proposicions i ha aprofitat per ironitzar sobre "la capacitat de coordinar-se" de les dues forces sobiranistes, que han defensat propostes diferents. Guilarte ha intentat ridiculitzar contínuament el sobiranisme per les seves declaracions polítiques i ha preguntat si, dient que ho tornaran afer, volen dir que "no en tenen prou".

Josep Bou, pel PP, ha considerat "anacròniques" les proposicions proamnistia i ha acusat els seus proponents d'"equivocar-se de país". Ha negat que el dret d'autodeterminació sigui legal en pràcticament cap país del món, tret d'Etiòpia, i ha afirmat que els dirigents empresonats "van voler dividir la pàtria i això no té perdó de Déu".

Eva Parera, de Barcelona pel Canvi, ha afirmat que els partits sobiranistes "no volen fundar un estat sinó crear una tribu" i que "els molesta la democràcia", però que actuen "amb un sou garantit per unes institucions de les quals reneguen". "Surtin a guanyar-se la vida, muntin una empresa", ha dit Parera. La segona de Manuel Valls ha dit que el fet que poden tornar a governar la Generalitat indica que "no hi ha repressió". 

Pel PSC, Albert Batlle ha sostingut que els independentistes "confonen una part del país amb el seu tot". Ha assegurat que "molts donem suport a un indult i una reforma del codi penal". Ha dit que una amnistia no es pot aprovar sense un context de canvi de règim i que el concepte d'amnistia implica que no s'ha comès cap delicte. "Un indult implica un perdó, l'amnistia implica l'oblit", ha afirmat, citant l'article "La ciutat del perdó" de Joan Maragall.

Marc Serra, pels comuns, ha defensat l'amnistia com "una eina útil per passar pàgina", mostrant predisposició per estudiar-la com una via de superació del problema polític, i que en cap cas ho vetarien des de la mesa del Congrés. També ha defensat la via de l'indult i la reforma del codi penal. Serra s'ha dirigit a Bou per recordar-li que l'indult s'ha emprat per indultar "colpistes dels de veritat, amb pistola", en referència al 23-F. I també ha mirat a Junts, avui en contra dels indults, per recordar que hi ha hagut indults a "corruptes".

Marc Serra s'ha dirigit també al grup socialista i, en relació a la possibilitat d'un indult, ha manifestat que "no hi ha major injustícia que una justícia que arriba tard".  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació