28
de març
del
2021
Actualitzat
a les
10:52h
El magistrat Andrés Martínez Arrieta va fer sonar dijous la campaneta del Tribunal Suprem per deixar vist per a sentència el judici contra Joan Josep Nuet, l'epíleg de la causa contra la mesa del Parlament de l'1-O, que es va celebrar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa uns mesos i que va condemnar Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet una pena de 20 mesos d'inhabilitació per desobediència. Amb el de Nuet, tres anys i mig després, el Suprem tanca, pendent de l'exili, la carpeta de la tardor de 2017. Però ni molt menys acaba aquí la judicialització contra l'independentisme, que afronta una segona onada de judicis polítics en les properes setmanes -en instàncies judicials inferiors- mentre posa rumb al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).
El judici a Nuet, celebrat al Suprem perquè és aforat pel Congrés, va ser controvertit per l'estratègia de defensa desplegada per l'actual diputat d'ERC. Nuet, que la tardor de 2017 era membre de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), es va aferrar al seu no-independentisme per mirar de sortir airós del Suprem. "Li puc assegurar que vaig estar dos anys intentant parar la independència", va dir al torn d'última paraula. El cas de Nuet, però, ve força condicionat per dues sentències anteriors: la del Tribunal Suprem sobre l'1-O -que ja estableix que la conducta de la mesa aquells mesos s'emmarca dins del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC)- i la del TSJC contra la mesa, que també va dictar una sentència condemnatòria. Un veredicte diferent per a Nuet seria sorprenent. La resolució no es farà esperar.
El balanç dels judicis de l'1-O al Suprem no és positiu per a l'independentisme. La condemna per sedició a Oriol Junqueras i a la resta de membres del Govern és ben present, i l'alt tribunal espanyol, reforçat per la Fiscalia, manté la pressió també pel que fa al compliment de la sentència. El ministeri públic, i concretament els fiscals del procés, que van reaparèixer aquesta setmana en el judici a Nuet, han intentat evitar fins ara qualsevol tipus de flexibilització de la condemna per als presos polítics. Els de Lledoners han vist tombat de nou el tercer grau gràcies als recursos de la Fiscalia, i el règim de semillibertat Carme Forcadell i Dolors Bassa també penja d'un fil i acabarà tombat pel Tribunal Suprem en última instància d'aquí a unes setmanes.
Pressió als presos; objectiu, exiliats
En aquests anys, el Suprem ha deixat clar que no té cap intenció de destensar la situació i retornar la causa del procés a la política. Més enllà de bloquejar el tercer grau, la sala segona també té bloquejats els indults. La decisió és del consell de ministres, però abans el Suprem ha d'emetre un informe -no vinculant- sobre si considera procedent concedir el perdó o no. Després de l'informe de la Fiscalia -contrari-, Manuel Marchena va demanar al Tribunal de Comptes que confirmés que els presos havien pagat els 4,1 milions d'euros vinculats als preparatius del referèndum. Ara falta l'informe de l'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol i previsiblement serà ambigu respecte als indults, i finalment es podrà pronunciar el Suprem abans que la qüestió arribi a la Moncloa.
El Suprem tanca la carpeta de judicis a l'1-O, però no per als exiliats. L'instructor de la causa, Pablo Llarena, continua fent mans i mànigues per aconseguir-ne l'extradició i ja ha enviat les qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per definir en quins casos s'ha d'acceptar l'euroordre i en quins es pot denegar. Posa així pressió sobre la justícia belga, tot i que la defensa de Carles Puigdemont és optimista i té clar que la justícia europea no donarà la raó a Llarena i Bèlgica tancarà definitivament la porta a l'extradició de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Paral·lelament, hi ha el cas de Meritxell Serret, que va tornar de Brussel·les fa un parell de setmanes després de tres anys d'exili per personar-se la Suprem. Llarena l'ha citada a declarar el dia 8 d'abril.
El PSOE no té pressa
L'independentisme i Podem coincideixen en el fet que la causa del procés ha de retornar a la política, però el PSOE no té cap pressa. Sobre la taula hi ha la reforma del codi penal per modificar el delicte de sedició, que permetria -en funció dels termes de la reforma- el canvi de la sentència de l'1-O i l'alliberament dels presos. Aquesta via, que s'havia d'abordar l'any passat, continua sense calendari malgrat les crítiques dels comuns. Els partits independentistes, si bé veuen amb bons ulls qualsevol opció que permeti l'alliberament dels líders de l'1-O, remarquen que els indults o la reforma del codi penal són "pedaços" i solucions parcials que beneficien només una petita part dels afectats per la repressió, que Òmnium xifra en unes 3.000 persones.
El sobiranisme vol l'amnistia, que va aterrar al Congrés fa dues setmanes tocada de mort. Així es va confirmar dimarts, quan el PSOE es va alinear amb el PP i Vox per impedir ni tan sols el debat de la proposta presentada per ERC, Junts, el PDECat i la CUP i que volia ser un "punt de partida" per "fer net" de la causa contra el procés. Els socialistes es van fer seu l'informe dels lletrats, contrari a la tramitació, per tombar la proposta a la mesa. La importància dels serveis jurídics del Congrés va ser menor quan, fa unes setmanes, van avalar la creació d'una comissió d'investigació sobre la monarquia. En aquell cas, el PSOE no va comprar el criteri dels lletrats i va votar-hi, de nou, en contra. Òmnium activarà en els propers dies la via del dret de petició per fer entrar l'amnistia a la cambra espanyola.
Rumb a Estrasburg
En tot cas, la vista està posada ara en el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. El Tribunal Constitucional ja ha començat a pronunciar-se sobre els recursos d'empara presentats pels condemnats per l'1-O al Suprem, i això desbrossa el camí per portar la sentència de Marchena a instàncies europees. És allà on l'independentisme confia que es faci justícia, tot i que la qüestió anirà per llarg i serà important veure en quins termes precisos s'expressa Estrasburg. Fins ara, el TC ha resolt els recursos de Meritxell Borràs i Carles Mundó. Ho ha fet mantenint una volguda unanimitat -en les últimes resolucions sobre el procés, l'alt tribunal es va trencar- i ha avalat la competència del Suprem per jutjar l'1-O, tesi contrària a la manifestada per la justícia belga.
Segona onada de judicis
Si bé els grans judicis de l'1-O queden lluny -el del procés, el dels Mossos a l'Audiència Nacional o el de la mesa-, la repressió continua i causes relacionades amb els preparatius del referèndum tot just ara comencen a arribar al final. Òmnium va parlar fa uns dies de "segona onada de judicis polítics" i va xifrar en 115 les causes pendents, per ara, contra l'independentisme. El primer d'aquesta segona onada va ser el judici contra la sindicatura electoral de l'1-O, que tindrà sentència aviat, però n'hi ha més. Queda pendent, entre d'altres, el judici contra alts càrrecs de la Generalitat per la preparació de l'1-O, causa derivada del famós jutjat 13, també contra alcaldes per haver facilitat el referèndum, contra manifestants i activistes per protestes diverses, l'operació Judes contra els CDR, l'operació Volhov contra el finançament del procés. El Suprem tanca, per ara, la carpeta de l'1-O, però la judicialització del procés ni molt menys ha acabat.
El judici a Nuet, celebrat al Suprem perquè és aforat pel Congrés, va ser controvertit per l'estratègia de defensa desplegada per l'actual diputat d'ERC. Nuet, que la tardor de 2017 era membre de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), es va aferrar al seu no-independentisme per mirar de sortir airós del Suprem. "Li puc assegurar que vaig estar dos anys intentant parar la independència", va dir al torn d'última paraula. El cas de Nuet, però, ve força condicionat per dues sentències anteriors: la del Tribunal Suprem sobre l'1-O -que ja estableix que la conducta de la mesa aquells mesos s'emmarca dins del delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC)- i la del TSJC contra la mesa, que també va dictar una sentència condemnatòria. Un veredicte diferent per a Nuet seria sorprenent. La resolució no es farà esperar.
El balanç dels judicis de l'1-O al Suprem no és positiu per a l'independentisme. La condemna per sedició a Oriol Junqueras i a la resta de membres del Govern és ben present, i l'alt tribunal espanyol, reforçat per la Fiscalia, manté la pressió també pel que fa al compliment de la sentència. El ministeri públic, i concretament els fiscals del procés, que van reaparèixer aquesta setmana en el judici a Nuet, han intentat evitar fins ara qualsevol tipus de flexibilització de la condemna per als presos polítics. Els de Lledoners han vist tombat de nou el tercer grau gràcies als recursos de la Fiscalia, i el règim de semillibertat Carme Forcadell i Dolors Bassa també penja d'un fil i acabarà tombat pel Tribunal Suprem en última instància d'aquí a unes setmanes.
Pressió als presos; objectiu, exiliats
En aquests anys, el Suprem ha deixat clar que no té cap intenció de destensar la situació i retornar la causa del procés a la política. Més enllà de bloquejar el tercer grau, la sala segona també té bloquejats els indults. La decisió és del consell de ministres, però abans el Suprem ha d'emetre un informe -no vinculant- sobre si considera procedent concedir el perdó o no. Després de l'informe de la Fiscalia -contrari-, Manuel Marchena va demanar al Tribunal de Comptes que confirmés que els presos havien pagat els 4,1 milions d'euros vinculats als preparatius del referèndum. Ara falta l'informe de l'Advocacia de l'Estat, que depèn del govern espanyol i previsiblement serà ambigu respecte als indults, i finalment es podrà pronunciar el Suprem abans que la qüestió arribi a la Moncloa.
El Suprem tanca la carpeta de judicis a l'1-O, però no per als exiliats. L'instructor de la causa, Pablo Llarena, continua fent mans i mànigues per aconseguir-ne l'extradició i ja ha enviat les qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per definir en quins casos s'ha d'acceptar l'euroordre i en quins es pot denegar. Posa així pressió sobre la justícia belga, tot i que la defensa de Carles Puigdemont és optimista i té clar que la justícia europea no donarà la raó a Llarena i Bèlgica tancarà definitivament la porta a l'extradició de Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Paral·lelament, hi ha el cas de Meritxell Serret, que va tornar de Brussel·les fa un parell de setmanes després de tres anys d'exili per personar-se la Suprem. Llarena l'ha citada a declarar el dia 8 d'abril.
El PSOE no té pressa
L'independentisme i Podem coincideixen en el fet que la causa del procés ha de retornar a la política, però el PSOE no té cap pressa. Sobre la taula hi ha la reforma del codi penal per modificar el delicte de sedició, que permetria -en funció dels termes de la reforma- el canvi de la sentència de l'1-O i l'alliberament dels presos. Aquesta via, que s'havia d'abordar l'any passat, continua sense calendari malgrat les crítiques dels comuns. Els partits independentistes, si bé veuen amb bons ulls qualsevol opció que permeti l'alliberament dels líders de l'1-O, remarquen que els indults o la reforma del codi penal són "pedaços" i solucions parcials que beneficien només una petita part dels afectats per la repressió, que Òmnium xifra en unes 3.000 persones.
El sobiranisme vol l'amnistia, que va aterrar al Congrés fa dues setmanes tocada de mort. Així es va confirmar dimarts, quan el PSOE es va alinear amb el PP i Vox per impedir ni tan sols el debat de la proposta presentada per ERC, Junts, el PDECat i la CUP i que volia ser un "punt de partida" per "fer net" de la causa contra el procés. Els socialistes es van fer seu l'informe dels lletrats, contrari a la tramitació, per tombar la proposta a la mesa. La importància dels serveis jurídics del Congrés va ser menor quan, fa unes setmanes, van avalar la creació d'una comissió d'investigació sobre la monarquia. En aquell cas, el PSOE no va comprar el criteri dels lletrats i va votar-hi, de nou, en contra. Òmnium activarà en els propers dies la via del dret de petició per fer entrar l'amnistia a la cambra espanyola.
Rumb a Estrasburg
En tot cas, la vista està posada ara en el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. El Tribunal Constitucional ja ha començat a pronunciar-se sobre els recursos d'empara presentats pels condemnats per l'1-O al Suprem, i això desbrossa el camí per portar la sentència de Marchena a instàncies europees. És allà on l'independentisme confia que es faci justícia, tot i que la qüestió anirà per llarg i serà important veure en quins termes precisos s'expressa Estrasburg. Fins ara, el TC ha resolt els recursos de Meritxell Borràs i Carles Mundó. Ho ha fet mantenint una volguda unanimitat -en les últimes resolucions sobre el procés, l'alt tribunal es va trencar- i ha avalat la competència del Suprem per jutjar l'1-O, tesi contrària a la manifestada per la justícia belga.
Segona onada de judicis
Si bé els grans judicis de l'1-O queden lluny -el del procés, el dels Mossos a l'Audiència Nacional o el de la mesa-, la repressió continua i causes relacionades amb els preparatius del referèndum tot just ara comencen a arribar al final. Òmnium va parlar fa uns dies de "segona onada de judicis polítics" i va xifrar en 115 les causes pendents, per ara, contra l'independentisme. El primer d'aquesta segona onada va ser el judici contra la sindicatura electoral de l'1-O, que tindrà sentència aviat, però n'hi ha més. Queda pendent, entre d'altres, el judici contra alts càrrecs de la Generalitat per la preparació de l'1-O, causa derivada del famós jutjat 13, també contra alcaldes per haver facilitat el referèndum, contra manifestants i activistes per protestes diverses, l'operació Judes contra els CDR, l'operació Volhov contra el finançament del procés. El Suprem tanca, per ara, la carpeta de l'1-O, però la judicialització del procés ni molt menys ha acabat.