Aragonès haurà d'esperar

A finals de la setmana passada, quan el paper del Consell per la República ja s'havia convertit oficialment en un escull dins les negociacions entre ERC i Junts per la investidura de Pere Aragonès, els negociadors republicans eren especialment optimistes amb el suport de la CUP al seu presidenciable. Tot i les bones sensacions, concretades en un preacord anunciat diumenge i publicat dimarts, no han acabat de respirar alleugerits fins que se'ls ha informat que les bases dels anticapitalistes han validat l'entesa amb un 59,3% dels vots. Malgrat això, Aragonès haurà d'esperar: la direcció de Junts, reunida telemàticament a les cinc de la tarda, ha optat per certificar l'abstenció en primera votació.

Si el líder d'ERC vol aterrar a Palau, haurà de negociar amb el partit de Carles Puigdemont perquè la segona tria, prevista per dimarts, acabi amb èxit. Si no, veurà com s'activen els dos mesos de compte enrere per evitar noves eleccions. Un detall significatiu: aquest dijous ni tan sols s'han citat els equips negociadors.

El partit de Carles Puigdemont, amb els seus 32 escons -tercera força, un representant i 35.000 vots per darrere d'ERC-, és decisiva perquè ERC pugui assumir la presidència de la Generalitat per primera vegada des de la restauració del Parlament. Junts s'ha aïllat de la pressió efectuada per la CUP i els seus actuals socis de Govern -sense amagar, això sí, el malestar que els ha generat que ERC s'hagi dirigit primer als anticapitalistes per bastir un acord-, i ha optat per l'abstenció amb la intenció de guanyar més temps per negociar. Les línies mestres no s'han mogut des de la conferència pronunciada per Jordi Sànchez aquest dimarts: acord "estable" per superar les "malfiances" entre socis; "lleialtat" pel diàleg a Madrid però sense deixar de banda l'acumulació de forces si cal afrontar la unilateralitat; i un rol per al Consell per la República.

En un comunicat, la formació liderada per l'expresident ha fet servir aquest argument per justificar la decisió: "El balanç d'aquestes trobades [amb ERC i la CUP] és que no s'ha pogut arribar a cap acord de legislatura que garanteixi un govern estable que permeti sortir de la crisi social i econòmica que pateix Catalunya i que, a la vegada, implementi el mandat de les eleccions del 14-F, en què l'independentisme va superar per primer cop a la història el 52% dels vots". Camí obert, per tant, per una negociació al límit de la segona volta, que influirà de forma decisiva en el debat que arrencarà aquest divendres al Parlament. Aragonès ja sap que haurà d'esperar i convèncer Junts de cara a dimarts vinent, per bé que ja hi ha veus que veuen "probable" que també fracassi i s'activin els dos mesos de compte enrere. En l'ambient hi plana el record de la investidura fallida de Puigdemont del 2018, gènesi de totes les discrepàncies.

En la reunió de dimecres a la tarda, ERC va presentar una proposta en la línia de "reformular" l'organisme que presideix el líder a l'exili, que segons Junts és el que ha de liderar la direcció estratègica de l'independentisme. Els republicans i la CUP, en el preacord, consignen a creació d'un nou estat major allunyat dels focus, que hauria d'estar integrat pels principals dirigents dels partits i de les entitats. L'ANC i Òmnium han seguit i segueixen de prop les negociacions, però en públic s'han guardat molt de fer peticions. En la conferència de Sànchez de dimarts, tant Elisenda Paluzie com Marcel Mauri van aprofitar per parlar amb dirigents de Junts i d'ERC, formacions que es miren de reüll. El pòsit dels últims tres anys i mig continua planant en l'ambient.

L'abstenció dels de Puigdemont en primera volta posarà en marxa una negociació a contrarellotge per la votació de dimarts, tot i que els dirigents republicans -també de Junts- ja comencen a posar-se en l'escenari de dues tries fallides. Marta Rovira, des de Catalunya Ràdio, ha indicat que cal construir un "lideratge compartit", i també acordar el paper de l'expresident de la Generalitat. "El president Puigdemont no és un debat. Té tot el nostre reconeixement i suport com a president represaliat. Ens hem de posar d'acord sobre què té ganes de fer i aportar. Ens hem de posar d'acord amb màxima generositat per construir un lideratge compartit", ha indicat Rovira.

En els primers compassos de la negociació, el líder a l'exili no s'hi va implicar del tot, perquè estava especialment pendent de la votació del suplicatori al Parlament Europeu, però des del 12 de març ja s'hi va posar a fons. Va ser el dia en què van escollir Laura Borràs com a presidenta del Parlament -aquest divendres governarà el seu primer debat important a la cambra- i ja s'olorava que el rol del Consell podia convertir-se en un escull de la negociació. De fet, fonts coneixedores de les converses assenyalen, que en les primeres trobades entre Junts i ERC, els primers ja van plantejar obertament que una de les prioritats era donar importància a l'organisme establert a l'exili.

El Consell "va més enllà" de Puigdemont, sostenen fonts de Junts, perquè disposa de 92.600 afiliats i 500 agrupacions locals. Els republicans s'obren a "reformular-lo", tenint en compte que mai s'hi han acabat d'integrar amb entusiasme. La delegació està liderada per Isaac Peraire, vicesecretari general, i Rovira no s'hi ha sumat mai malgrat haver participat en alguna de les trobades telemàtiques que es fan setmanalment. La CUP tampoc hi és com a partit, tot i que Poble Lliure, una de de les seves organitzacions, sí que en forma part. Aquestes sigles, després de l'aval de la militància a l'acord amb Aragonès, s'han posicionat a favor que la CUP entri al Govern.

Un Govern que no es podrà formar fins que Aragonès sigui investit i, com a molt cinc dies després, prengui possessió del càrrec. Els anticapitalistes, que a diferència de les investidures de Carles Puigdemont i Quim Torra votaran en bloc a favor de la tria del candidat d'ERC, han volgut enviar un missatge a Junts: "Avui i ara, té la responsabilitat de sumar-se a aquest acord. Té la responsabilitat de sumar-se a aquesta estratègia de legislatura, d'acumulació de forces i confrontació, i la responsabilitat de sumar-s'hi si es vol posar al servei de país". No entendrien, ha apuntat la diputada Eulàlia Reguant, que no "compartissin" el text de l'acord, que també inclou un apartat de rescat social.

De l'estructura de l'executiu encara no està dissenyada, i de fet ja existeixen fonts de Junts que comencen a donar per fet que no es podrà arribar a cap acord abans de dimarts, de manera que es podrien activar els dos mesos cap a les eleccions automàtiques. Existeixen sectors dins la formació que veuen "insuficient" l'acord entre ERC i la CUP -fins i tot hi ha veus que el qualifiquen com a "autonomista" perquè dona dos anys de marge a la taula de diàleg i no planteja quina ha de ser l'alternativa quan l'Estat barri el pas al referèndum acordat-, però també hi ha veus que aposten per posar en marxa el Govern, en un context d'interinitat des del gener passat i en plena pandèmia. El debat intern s'ha fet evident a l'executiva, que s'ha allargat més de dues hores, segons relaten diverses fonts consultades per NacióDigital.

Puigdemont no s'ha pronunciat sobre el contingut de l'acord entre republicans i anticapitalistes, però aprofitant el tercer aniversari de la seva detenció a Alemanya ha aprofitat per posar en valor des de Twitter la tasca des de l'exili malgrat que "incomodi alguns sectors de l'independentisme". Gabriel Rufián, d'ERC, li ha respost des de Madrid amb una frase que ha aixecat ampolles a Junts: "Tot el respecte per a tots els tuitaires". Un episodi que defineix les pugnes a les quals l'independentisme s'ha acostumat en els últims anys i que l'òrgan de coordinació del procés tindria el mandat de contenir. Això, en tot cas, si els republicans i els de Puigdemont posen en marxa la legislatura.