25
de març
del
2021
Actualitzat
a les
14:44h
El diputat d'ERC i exdiputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), Joan Josep Nuet, ha fet ús del torn d'última paraula al Tribunal Suprem i ha assegurat que va estar dos anys, entre 2015 i 2017, "intentant parar la independència". Nuet ha dit que les resolucions del Tribunal Constitucional donaven a la mesa un marge d'interpretació perquè eren poc concretes. "Deia que s'havia d'impedir la independència, però no concretava què s'havia de parar. Els puc assegurar que vaig estar dos anys intentant parar la independència", ha dit Nuet. El judici ha quedat vist per a sentència.
Nuet ha remarcat que el nivell de concreció era "important" i que els lletrats del Parlament també tenien "dubtes". Nuet ha dit que les decisions que va prendre podien ser equivocades perquè no és jurista i "no tenia tots els elements de judici suficients". "No és el mateix matar algú que atropellar algú perquè se't creua pel pas de zebra", ha apuntat. Nuet ha insistit el seu grup va intentar que l'independentisme s'emmarqués en la Constitució, i ha recordat que a partir del dia 7 de setembre de 2017 va votar en contra de tot. "Les sensacions eren diferents però sempre amb la mateixa voluntat: obeir els mandats del TC", ha dit.
Complir aquestes resolucions, però, permetia un cert debat polític. "Jo creia que es podia complir la Constitució d'una altra manera. Ciutadans creia que millor amb eleccions, i jo creia que millor reconduir la majoria independentista", ha dit, i ha insistit que calia "reconvertir-la" cap a una "pràctica constitucional". "A partir del dia 7 de setembre ja ho vaig veure impossible", ha dit, per això a partir d'aquell dia va votar al costat de Ciutadans i del PSC. "Vaig votar més cops amb ells que amb la majoria independentista", ha remarcat.
El dirigent sobiranista Nuet ha dit al tribunal que tota la seva actuació estava "amparada per tota l'acció política". Nuet ha explicat que ha militat al mateix partit des de fa 35 anys i "mai ha canviat de partit ni d'idees". "Aquest partit polític no és independentista, creu en un estat espanyol conjunt i plural", ha dit, i ha explicat que vol "reformar la Constitució però no la ignora". Nuet ha explicat que la tardor del 2017 va intentar "fer política" i va estar al mig d'una situació "complexa". "Ens sentíem cascos blaus, intentàvem salvar una situació perquè la sang no arribés al riu i evitar una situació irreversible", ha dit, i per fer això van intentar "aplicar la llei".
La defensa demana l'absolució
Abans de Nuet ha intervingut el seu advocat, Enrique Leiva, que ha defensat altre cop la inviolabilitat parlamentària del seu client, així com la superioritat jeràrquica del TC per sobre del Parlament. No obstant això, creu que el que es va viure a la cambra catalana aquells dos anys va ser un conflicte polític i que CSQP va "intentar evitar amb totes les forces". De fet, ha dit que les pretensions independentistes no s’associaven amb violència, i per això el conflicte es podia "recompondre a través de la política i les institucions".
El problema, segons ell, és que els grups independentistes no donaven legitimitat al TC. A més, ha dit que fins aleshores l’alt tribunal espanyol havia dictaminat que les cambres legislatives podien parlar del que volguessin sempre dins dels límits constitucionals o proposant la reforma de la carta magna. Això és el que va pretendre Nuet, ha dit el seu lletrat. Així, considera que el TC no va actuar sobre un problema de constitucionalitat ja establert, sinó per avançar-se a possibles problemes de constitucionalitat futurs.
Leiva ha repassat la posició de Nuet en cadascuna de les iniciatives parlamentàries anul·lades posteriorment pel TC, en algunes de les quals es va abstenir igual que el PSC o fins i tot van ser acceptades pel PP. A més, en tots els casos, ha dit, va oferir alternatives constitucionals a les propostes independentistes. Sí que ha remarcat que es va oposar a totes les derivades del ple del 6 i 7 de setembre del 2017 i als plens de l’octubre següent.
La Fiscalia i l'Advocacia mantenen la petició
Abans de la intervenció de Nuet ha estat el torn dels informes definitius de les parts. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han elevat a definitives les seves peticions de pena i han demanat un any i quatre mesos d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros per l'exmembre de la mesa del Parlament. El fiscal Jaime Moreno ha afirmat que el TC és una “peça clau de l’estat de dret” i creu que des de la sentència sobre la consulta del 9-N va quedar clar que es tracta d’un òrgan jurisdiccional, les resolucions del qual són d’obligat compliment. Per això, considera que ni Nuet ni la resta de membres de la Mesa podien tenir cap dubte sobre el compliment de les resolucions i advertiments del TC.
El fiscal ha afirmat que els parlamentaris no havien de debatre o qüestionar la constitucionalitat o no de les iniciatives, sinó simplement complir les ordres de l’alt tribunal. De fet, ha dit que el judici no és per haver debatut sobre iniciatives independentistes, sinó que el Parlament no pot debatre sobre temes anticonstitucionals, com la pena de mort o la demolició d’un edifici il·legal ordenada per algun òrgan judicial.
“No va ser un bon auguri l’inici de la legislatura”, amb la resolució que declarava l’inici del procés independentista i la desobediència al TC, i després va seguir amb una “contumaç i reiterada desobediència”. Però els avisos del TC eren prou clars, segons el fiscal: “Només li faltava dir ‘ja està bé’”. De fet, ha elogiat la “paciència i el mèrit” del tribunal amb els continuats advertiments als membres de la Mesa, que "una vegada i una altra els eren iguals".
Nuet ha remarcat que el nivell de concreció era "important" i que els lletrats del Parlament també tenien "dubtes". Nuet ha dit que les decisions que va prendre podien ser equivocades perquè no és jurista i "no tenia tots els elements de judici suficients". "No és el mateix matar algú que atropellar algú perquè se't creua pel pas de zebra", ha apuntat. Nuet ha insistit el seu grup va intentar que l'independentisme s'emmarqués en la Constitució, i ha recordat que a partir del dia 7 de setembre de 2017 va votar en contra de tot. "Les sensacions eren diferents però sempre amb la mateixa voluntat: obeir els mandats del TC", ha dit.
Complir aquestes resolucions, però, permetia un cert debat polític. "Jo creia que es podia complir la Constitució d'una altra manera. Ciutadans creia que millor amb eleccions, i jo creia que millor reconduir la majoria independentista", ha dit, i ha insistit que calia "reconvertir-la" cap a una "pràctica constitucional". "A partir del dia 7 de setembre ja ho vaig veure impossible", ha dit, per això a partir d'aquell dia va votar al costat de Ciutadans i del PSC. "Vaig votar més cops amb ells que amb la majoria independentista", ha remarcat.
El dirigent sobiranista Nuet ha dit al tribunal que tota la seva actuació estava "amparada per tota l'acció política". Nuet ha explicat que ha militat al mateix partit des de fa 35 anys i "mai ha canviat de partit ni d'idees". "Aquest partit polític no és independentista, creu en un estat espanyol conjunt i plural", ha dit, i ha explicat que vol "reformar la Constitució però no la ignora". Nuet ha explicat que la tardor del 2017 va intentar "fer política" i va estar al mig d'una situació "complexa". "Ens sentíem cascos blaus, intentàvem salvar una situació perquè la sang no arribés al riu i evitar una situació irreversible", ha dit, i per fer això van intentar "aplicar la llei".
La defensa demana l'absolució
Abans de Nuet ha intervingut el seu advocat, Enrique Leiva, que ha defensat altre cop la inviolabilitat parlamentària del seu client, així com la superioritat jeràrquica del TC per sobre del Parlament. No obstant això, creu que el que es va viure a la cambra catalana aquells dos anys va ser un conflicte polític i que CSQP va "intentar evitar amb totes les forces". De fet, ha dit que les pretensions independentistes no s’associaven amb violència, i per això el conflicte es podia "recompondre a través de la política i les institucions".
El problema, segons ell, és que els grups independentistes no donaven legitimitat al TC. A més, ha dit que fins aleshores l’alt tribunal espanyol havia dictaminat que les cambres legislatives podien parlar del que volguessin sempre dins dels límits constitucionals o proposant la reforma de la carta magna. Això és el que va pretendre Nuet, ha dit el seu lletrat. Així, considera que el TC no va actuar sobre un problema de constitucionalitat ja establert, sinó per avançar-se a possibles problemes de constitucionalitat futurs.
Leiva ha repassat la posició de Nuet en cadascuna de les iniciatives parlamentàries anul·lades posteriorment pel TC, en algunes de les quals es va abstenir igual que el PSC o fins i tot van ser acceptades pel PP. A més, en tots els casos, ha dit, va oferir alternatives constitucionals a les propostes independentistes. Sí que ha remarcat que es va oposar a totes les derivades del ple del 6 i 7 de setembre del 2017 i als plens de l’octubre següent.
La Fiscalia i l'Advocacia mantenen la petició
Abans de la intervenció de Nuet ha estat el torn dels informes definitius de les parts. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat han elevat a definitives les seves peticions de pena i han demanat un any i quatre mesos d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros per l'exmembre de la mesa del Parlament. El fiscal Jaime Moreno ha afirmat que el TC és una “peça clau de l’estat de dret” i creu que des de la sentència sobre la consulta del 9-N va quedar clar que es tracta d’un òrgan jurisdiccional, les resolucions del qual són d’obligat compliment. Per això, considera que ni Nuet ni la resta de membres de la Mesa podien tenir cap dubte sobre el compliment de les resolucions i advertiments del TC.
El fiscal ha afirmat que els parlamentaris no havien de debatre o qüestionar la constitucionalitat o no de les iniciatives, sinó simplement complir les ordres de l’alt tribunal. De fet, ha dit que el judici no és per haver debatut sobre iniciatives independentistes, sinó que el Parlament no pot debatre sobre temes anticonstitucionals, com la pena de mort o la demolició d’un edifici il·legal ordenada per algun òrgan judicial.
“No va ser un bon auguri l’inici de la legislatura”, amb la resolució que declarava l’inici del procés independentista i la desobediència al TC, i després va seguir amb una “contumaç i reiterada desobediència”. Però els avisos del TC eren prou clars, segons el fiscal: “Només li faltava dir ‘ja està bé’”. De fet, ha elogiat la “paciència i el mèrit” del tribunal amb els continuats advertiments als membres de la Mesa, que "una vegada i una altra els eren iguals".