24
de març
del
2021
Actualitzat
el
25
de març
a les
12:15h
La investidura de Pere Aragonès ja té dia -demà divendres- i hora -deu del matí-, tal com ha formalitzat la presidenta del Parlament, Laura Borràs. El candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat pujarà al faristol, previsiblement, sense tenir tancat un acord amb Junts que li permeti arribar a Palau i nomenar un nou Govern. La formació de Carles Puigdemont ja ha deixat clar, per boca de Jordi Sànchez, que l'entesa amb els republicans és qüestió de "dies o setmanes", i el més probable, si no es tanca un pacte global aquest dijous, és que l'abstenció de Junts impedeixi a Aragonès sortir del Parlament ungit com el principal dirigent del país. Per ara, aplega 42 escons, que són els que sumen els 33 d'ERC -segona a les urnes el 14-F, per darrere del PSC- i els 9 de la CUP. Les bases anticapitalistes han decidit avalar el preacord amb un 59,3%, tot i considerar-lo insuficient i clarificar que és una entesa "de mínims".
De contactes n'hi ha hagut al llarg de les últimes hores i continuaran fins que arrenqui el debat d'investidura. En primera votació -en la qual es requereix majoria absoluta, és a dir, 68 escons-, es dona pràcticament per fet que el candidat d'ERC no serà escollit, però la incògnita persisteix sobre la segona tria, que s'ha de fer dos dies després de la primera. Existeix la possibilitat que aquesta votació es desplaci fins dimarts, de manera que els actuals socis de Govern tindrien uns dies més de marge per arribar a una entesa estable de legislatura.
El principal escull és qui lidera l'estratègia política del procés en un moment en què s'ha arribat al consens, amb més o menys entusiasme, de transitar fins al 2023 la via del diàleg amb el govern espanyol. La CUP ja ha validat el marge de dos anys a la taula de negociació i, en la conferència d'aquest dimarts, Sànchez va oferir "lleialtat" a ERC en el diàleg a Madrid. "La legislatura ha de ser de canvi de cicle. Hem d'empènyer la majoria parlamentària i el Govern per generar escenaris de xoc", ha reflexionat Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, en la roda de premsa de presentació dels resultats. Si s'entra en la dinàmica "paralitzadora" de l'anterior legislatura, el pacte pot descarrilar. "No donem cap xec en blanc, però no ens podem permetre rebaixar el punt de partida", ha apuntat Reguant, que ha focalitzat la pressió en Junts per sumar-se a "l'acumulació de forces": "Han de decidir si es volen posar al servei del país".
En essència, Junts aspira a què l'òrgan de coordinació orbiti al voltant del Consell per la República, liderat per Carles Puigdemont. El secretari general del partit va situar l'ens capitanejat per Waterloo com a motor del nou embat amb l'Estat. A diferència del que va exposar Sànchez, ERC prefereix -en consonància amb la CUP- la creació d'una "taula de direcció estratègica", amb representació de les principals formacions de l'independentisme, i reclama que, si l'organisme gestionat des de Waterloo aspira a ser l'eix central de la nova estratègia, es dugui a terme una reformulació de l'entitat. Ara mateix, per exemple, la CUP no hi és com a partit, i ERC disposa d'una delegació que no és de primera fila.
En la reunió d'aquest dimecres a la tarda entre els dos principals partits independentistes -al matí no n'hi havia hagut cap-, ERC ha traslladat a Junts una proposta per assolir una entesa en relació al rol del Consell per la República, per dotar-lo de més transversalitat, segons les fonts consultades per NacióDigital. El document, de dues pàgines, planteja que l'organisme sigui un espai on s'hi sentin representades totes les sensibilitats de l'independentisme. La trobada ha gravitat, en bona part, sobre aquesta qüestió. De l'estructura governamental encara no se n'han compartit propostes fermes, malgrat que el debat d'investidura és a finals de setmana. Veus republicanes admeten que un pacte abans de divendres cada cop és més "difícil".
En privat, els negociadors assenyalen que posar en marxa el Govern no serà un "escull" tan dificultós com ho està sent el pacte d'estabilitat. No s'ha entrat encara a debatre l'organigrama definitiu del nou executiu, però hi ha una sèrie de qüestions que estan pràcticament tancades. Una d'elles és que la vicepresidència serà per a Junts, previsiblement sota el lideratge d'una Elsa Artadi que també aspira a incorporar sota el seu paraigua la conselleria d'Economia. Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès a les eleccions, ocuparà el departament de Presidència -que podria tenir una nova formulació-, mentre que Roger Torrent, fins ara president del Parlament i número 3 de la llista d'ERC del 14-F, serà una de les incorporacions del nou executiu. Torrent aspira a tenir un paper protagonista al nou Govern, on també tindrà pes específic Sergi Sabrià, en l'organigrama més proper a Aragonès. Tot plegat no se certificarà fins que el candidat superi el debat d'investidura.
Un dels obstacles que encallen sobre la negociació -pràcticament des del principi- és la gestió dels fons europeus, que Junts vol que depengui d'Economia mentre que ERC prefereix vincular a Presidència, sota la figura d'un comissionat que lideraria Miquel Puig. Interior és una altra de les carpetes susceptibles de canvi: ERC fa mesos que es prepara per assumir-la, i un dels noms que apareixen en l'horitzó és el d'Ester Capella, actualment al capdavant de Justícia. Això podria propiciar un intercanvi de cromos amb Miquel Sàmper, a qui la direcció de Junts va demanar que no anés a les primàries per anar a les llistes a canvi del compromís que continuaria a l'executiu. Va passar per setmanes complicades amb les protestes pel cas Pablo Hasél, però ara té més números de seguir al Govern, com també els té Jordi Puigneró.
Aragonès ha fet públic un fil de tuits -després de ser proposat oficialment com a candidat a la investidura- en els quals ha demanat a Junts "fer un gran pas endavant" divendres. "La ciutadania de Catalunya ens exigeix l'acord sense demora per fer un govern sòlid, reflex de la majoria independentista i d'esquerres assolida", ha afirmat l'aspirant a la presidència.
Mentre no estigui clar el desenllaç, el PSC continuarà brandant la candidatura de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. El mateix Illa, que aquest dimecres ha tancat la ronda de contactes amb els grups parlamentaris que Borràs ha programat en els dos darrers dies, ha reiterat que "cap candidat té garantit el suport per superar la investidura" -en referència al cap de files d'ERC- i ha insistit que manté la voluntat de "dirigir-se" a la cambra catalana. Resulta, però, que Illa només pot exhibir els vots dels PSC, perquè ni tan sols els comuns -amb qui pretenen una aliança- li han garantit els suports afirmatius. Divendres, primer round al Parlament per desencallar l'inici de la legislatura.
De contactes n'hi ha hagut al llarg de les últimes hores i continuaran fins que arrenqui el debat d'investidura. En primera votació -en la qual es requereix majoria absoluta, és a dir, 68 escons-, es dona pràcticament per fet que el candidat d'ERC no serà escollit, però la incògnita persisteix sobre la segona tria, que s'ha de fer dos dies després de la primera. Existeix la possibilitat que aquesta votació es desplaci fins dimarts, de manera que els actuals socis de Govern tindrien uns dies més de marge per arribar a una entesa estable de legislatura.
El principal escull és qui lidera l'estratègia política del procés en un moment en què s'ha arribat al consens, amb més o menys entusiasme, de transitar fins al 2023 la via del diàleg amb el govern espanyol. La CUP ja ha validat el marge de dos anys a la taula de negociació i, en la conferència d'aquest dimarts, Sànchez va oferir "lleialtat" a ERC en el diàleg a Madrid. "La legislatura ha de ser de canvi de cicle. Hem d'empènyer la majoria parlamentària i el Govern per generar escenaris de xoc", ha reflexionat Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, en la roda de premsa de presentació dels resultats. Si s'entra en la dinàmica "paralitzadora" de l'anterior legislatura, el pacte pot descarrilar. "No donem cap xec en blanc, però no ens podem permetre rebaixar el punt de partida", ha apuntat Reguant, que ha focalitzat la pressió en Junts per sumar-se a "l'acumulació de forces": "Han de decidir si es volen posar al servei del país".
En essència, Junts aspira a què l'òrgan de coordinació orbiti al voltant del Consell per la República, liderat per Carles Puigdemont. El secretari general del partit va situar l'ens capitanejat per Waterloo com a motor del nou embat amb l'Estat. A diferència del que va exposar Sànchez, ERC prefereix -en consonància amb la CUP- la creació d'una "taula de direcció estratègica", amb representació de les principals formacions de l'independentisme, i reclama que, si l'organisme gestionat des de Waterloo aspira a ser l'eix central de la nova estratègia, es dugui a terme una reformulació de l'entitat. Ara mateix, per exemple, la CUP no hi és com a partit, i ERC disposa d'una delegació que no és de primera fila.
En la reunió d'aquest dimecres a la tarda entre els dos principals partits independentistes -al matí no n'hi havia hagut cap-, ERC ha traslladat a Junts una proposta per assolir una entesa en relació al rol del Consell per la República, per dotar-lo de més transversalitat, segons les fonts consultades per NacióDigital. El document, de dues pàgines, planteja que l'organisme sigui un espai on s'hi sentin representades totes les sensibilitats de l'independentisme. La trobada ha gravitat, en bona part, sobre aquesta qüestió. De l'estructura governamental encara no se n'han compartit propostes fermes, malgrat que el debat d'investidura és a finals de setmana. Veus republicanes admeten que un pacte abans de divendres cada cop és més "difícil".
Veus d'ERC admeten que un pacte abans de divendres amb Junts cada cop és més "difícil"; els negociadors no han afrontat encara la negociació de l'estructura del Govern
En privat, els negociadors assenyalen que posar en marxa el Govern no serà un "escull" tan dificultós com ho està sent el pacte d'estabilitat. No s'ha entrat encara a debatre l'organigrama definitiu del nou executiu, però hi ha una sèrie de qüestions que estan pràcticament tancades. Una d'elles és que la vicepresidència serà per a Junts, previsiblement sota el lideratge d'una Elsa Artadi que també aspira a incorporar sota el seu paraigua la conselleria d'Economia. Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès a les eleccions, ocuparà el departament de Presidència -que podria tenir una nova formulació-, mentre que Roger Torrent, fins ara president del Parlament i número 3 de la llista d'ERC del 14-F, serà una de les incorporacions del nou executiu. Torrent aspira a tenir un paper protagonista al nou Govern, on també tindrà pes específic Sergi Sabrià, en l'organigrama més proper a Aragonès. Tot plegat no se certificarà fins que el candidat superi el debat d'investidura.
Un dels obstacles que encallen sobre la negociació -pràcticament des del principi- és la gestió dels fons europeus, que Junts vol que depengui d'Economia mentre que ERC prefereix vincular a Presidència, sota la figura d'un comissionat que lideraria Miquel Puig. Interior és una altra de les carpetes susceptibles de canvi: ERC fa mesos que es prepara per assumir-la, i un dels noms que apareixen en l'horitzó és el d'Ester Capella, actualment al capdavant de Justícia. Això podria propiciar un intercanvi de cromos amb Miquel Sàmper, a qui la direcció de Junts va demanar que no anés a les primàries per anar a les llistes a canvi del compromís que continuaria a l'executiu. Va passar per setmanes complicades amb les protestes pel cas Pablo Hasél, però ara té més números de seguir al Govern, com també els té Jordi Puigneró.
Aragonès ha fet públic un fil de tuits -després de ser proposat oficialment com a candidat a la investidura- en els quals ha demanat a Junts "fer un gran pas endavant" divendres. "La ciutadania de Catalunya ens exigeix l'acord sense demora per fer un govern sòlid, reflex de la majoria independentista i d'esquerres assolida", ha afirmat l'aspirant a la presidència.
Mentre no estigui clar el desenllaç, el PSC continuarà brandant la candidatura de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. El mateix Illa, que aquest dimecres ha tancat la ronda de contactes amb els grups parlamentaris que Borràs ha programat en els dos darrers dies, ha reiterat que "cap candidat té garantit el suport per superar la investidura" -en referència al cap de files d'ERC- i ha insistit que manté la voluntat de "dirigir-se" a la cambra catalana. Resulta, però, que Illa només pot exhibir els vots dels PSC, perquè ni tan sols els comuns -amb qui pretenen una aliança- li han garantit els suports afirmatius. Divendres, primer round al Parlament per desencallar l'inici de la legislatura.