judici a la mesa

Nuet declara al Suprem que va intentar fer transitar l'independentisme pel marc constitucional

El diputat d'ERC assegura que no volia desobeir ni col·laborar amb el procés, i que confiava que en cas de dubte el TC "posaria les coses al seu lloc"

per Bernat Surroca , 24 de març de 2021 a les 13:20 |
Joan Josep Nuet, abans del judici al Suprem | ACN
El diputat d'ERC al Congrés Joan Josep Nuet ha declarat aquest matí al Tribunal Suprem i ha negat haver comès un delicte de desobediència per la seva actuació com a membre de la mesa l'any 2017. Nuet, que en aquell moment era diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP), ha explicat al tribunal que va intentar que l'independentisme "transités" pel marc constitucional i fer que les iniciatives a favor de la república s'emmarquessin en la Constitució. Confiava, ha dit Nuet a preguntes de la Fiscalia, que en cas de dubte seria el Tribunal Constitucional qui "posaria les coses al seu lloc" després del debat parlamentari. "No creia ignorar els requisits del TC, i pensava que si m'equivocava el TC tindria l'última paraula", ha assegurat.

La defensa de Nuet ha demanat que l'acusat declarés al final del judici, després de la prova testifical i documental. Nuet ha insistit que ell no era independentista ni volia "trencar la Constitució", i que si va permetre determinats debats va ser pensant que durant el tràmit parlamentari unes iniciatives que podien ser inconstitucionals passarien a ser constitucionals o bé el seu grup presentaria una esmena a la totalitat. "Vam intentar no arribar als plens del 6 i 7 de setembre, a l'1-O i evidentment al 27-O", ha assegurat Nuet. El diputat d'ERC ha reivindicat que es va intentar "fer política". "L'independentisme sabia que no hi havia una majoria social que pogués avalar les seves tesis", ha dit al Suprem.


És per això que Nuet i CSQP van intentar "modificar" les tesis independentistes per "encabir-les" a la Constitució. Així, es va deixar de parlar d'independència per parlar de referèndum acordat, i es va canviar una comissió legislativa sobre el procés a una comissió d'estudi. "El procés volia anar per la variant unilateral i vam intentar derivar-lo a un procés que podia constitucionalitzar-se", ha dit, i ha negat cap voluntat de desobeir el TC, declarar la independència i col·laborar amb el full de ruta independentista. "De les 30 lleis independentistes vaig votar en contra de 28 d'elles", ha insistit. En la seva declaració ha posat de relleu els dubtes que hi va haver en aquells dies, també per part dels lletrats i de tots els membres de la mesa. "En aquells dies tot era nou", ha dit. "Vam intentar que no arribés la sang al riu", ha afegit.



A preguntes de la defensa, comandada per l'advocat Enrique Leiva, ha dit que CSQP defensava el referèndum i la majoria independentista els tractava de "revisionistes". "Ens van dir que ni parlar-ne, que hi havia majoria parlamentària que legitimava la independència", ha dit, i ha reivindicat que van aconseguir instaurar la idea del referèndum acordat, encara que finalment es va acabar fent de manera "il·legal". "El TC volia que la independència sortís de l'agenda política i aquest va ser el meu objectiu polític", ha explicat. El referèndum havia de ser un "pont" per convertir la independència en alguna cosa constitucional a través d'un referèndum acordat. "Transitar de la unilateralitat al respecte constitucional era molt important", ha remarcat Nuet.

L'exdiputat de CSQP ha recordat el cas de la suposada partida dels pressupostos per finançar el referèndum. Nuet ha dit que el seu grup va redactar una esmena a aquest punt concret i la majoria independentista la va acceptar. "Els lletrats van advertir que tot i així hi podia haver problemes amb el TC, i vam demanar una revisió del text per arribar a un acord amb els lletrats. Vam intentar que la garantia de constitucionalitat del projecte de pressupostos fos del 100%", ha explicat. Després, el TC ho va tombar tot i "no hi va haver res per objectar". Nuet ha recordat en aquest sentit que els pressupostos tenien l'aval dels informes jurídics dels lletrats.


L'acusat ha dit que del 4 al 27 d'octubre hi ha tres plens que són "el colofó del procés". Nuet es va oposar a la compareixença de Puigdemont per explicar al Parlament el desenvolupament de la llei del referèndum, que havia estat tombada pel TC. L'alt tribunal va suspendre aquest ple, que va canviar de dia i es va passar al 10 d'octubre. En aquella compareixença s'esperava que Puigdemont fes la DUI, però la va suspendre. "Li vaig dir a Puigdemont que havia fet molt bé de no fer la declaració d'independència", ha explicat. Entre el 10 i el 27, Nuet es va reunir amb Puigdemont. "Em va explicar que volia convocar eleccions anticipades i li vaig donar tot el meu suport. Possiblement aleshores no s'hauria aplicat el 155", ha explicat.

La Fiscalia demana inhabilitació i multa

La Fiscalia demana per Nuet 20 mesos d'inhabilitació i 24.000 euros de multa per haver desobeït les resolucions del Tribunal Constitucional l'any 2017. En un primer moment, la querella del ministeri fiscal només incloïa els diputats independentistes i n'excloïa Nuet, que aleshores era diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Durant la instrucció, finalment se'l afegir en la causa. El fiscal sosté que Nuet i la resta de membres de la mesa van facilitar la creació d'una comissió d'estudi sobre el procés constituent, van tramitar una partida pressupostària pel referèndum i van permetre el debat de les lleis de desconnexió en els plens maratonians del 6 i 7 de setembre.

Nuet nega que aquesta conducta es pugui emmarcar en la desobediència. Els seus companys de mesa, però, ja han estat condemnats pels mateixos fets. Carme Forcadell, condemnada per sedició, i Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet a una pena de multa i inhabilitació. Nuet havia de ser jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però com que és diputat per ERC al Congrés és aforat i per tant el seu cas l'ha de veure el Tribunal Suprem. El judici quedarà dijous vist per a sentència.

Suport de l'independentisme

Els partits i entitats independentistes s'han solidaritzat amb Nuet abans de la vista oral. Dirigents d'ERC com Pere Aragonès i Roger Torrent han enviat missatges de suport al diputat republicà i han defensat el "lliure debat parlamentari". Des de la CUP també s'ha volgut enviar un missatge de solidaritat amb Nuet i han denunciat que mentre la mesa del Congrés bloqueja el debat sobre l'amnistia, els tribunals persegueixen la mesa del Parlament per permetre el debat sobre l'autodeterminació. Des de Junts, Laura Borràs també s'ha solidaritzat amb el diputat d'ERC. Dirigents dels tres partits independentistes i també dels comuns s'han concentrat a les portes del Suprem per donar-li suport.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació