23
de març
del
2021
Actualitzat
a les
15:17h
Quan la reunió del Govern estava a punt d'acabar-se, Pere Aragonès ha pres la paraula per fer un breu balanç de la legislatura i agrair la feina als consellers. El gest, que ha explicat la portaveu Meritxell Budó en roda de premsa, arriba en la recta final pel debat d'investidura que afrontarà a partir de divendres el candidat d'ERC, que en els últims mesos ha exercit de vicepresident amb funcions de president un cop Quim Torra va ser definitivament inhabilitat pel Tribunal Suprem. Tot i els aires de comiat d'aquest dimarts a Palau, Aragonès no té garantits els vots de Junts a la investidura i, per tant, no es pot donar per fet que el nou Govern prengui possessió la setmana vinent.
El líder republicà sí que té afermat el suport de la CUP, amb qui ha signat un preacord que inclou dotar d'horitzó la taula de diàleg fins al 2023. Els vots de la formació de Carles Puigdemont, però, no estan definits. Junts pressiona per un acord global i aquesta tarda definirà les línies mestres de la negociació a través d'una conferència de Jordi Sànchez, secretari general del partot. La prioritat és que s'estableixin les bases de la legislatura amb especial rellevància per l'estratègia a Madrid, la traducció del 52% de vot independentista en decisions concretes i, sobretot, qui i com dirigeix el procés. Existeixen discrepàncies sobre si ho ha de fer el Consell per la República -com vol Junts- o bé una direcció col·legiada que apareix en el document d'ERC i la CUP.
La investidura d'Aragonès s'ha de celebrar divendres, tot i que la seva candidatura encara no és oficial. Qui l'ha de proposar formalment és Laura Borràs, presidenta del Parlament, que aquest matí ha arrencat la ronda de contactes amb els líders de cada grup. Demà rebrà els tres amb més bons resultats el 14-F, per ordre ascendent: Junts, ERC i el PSC. Salvador Illa, candidat socialista, comença a assumir que no disposa dels vots necessaris per ser investit, perquè sumant els comuns obtindria 41 escons, mentre que Aragonès, gràcies a la CUP, ja en té 42. Malgrat això, necessita el vot favorable -no en té prou amb l'abstenció- de Junts per sortir del Parlament com a president.
En cas de ser investit aquesta setmana, a partir de la vinent es procediria a la presa de possessió en el càrrec i, després, s'escolliria el Govern. La taula de negociació establerta entre Junts i ERC encara no ha abordat al detall l'estructura de l'executiu, però els partits ja gestionen llistes de candidats. En el cas del partit de Puigdemont, la més ben situada per ser el seu puntal al Govern és Elsa Artadi, que assumiria la vicepresidència i aspira a vincular-hi la conselleria d'Economia. Consellers com Jordi Puigneró, Miquel Sàmper i Damià Calvet tenen interès a seguir, i hi ha llista d'aspirants amb dirigents com Josep Rius i Alber Batet, per la banda de Junts. Laura Vilagrà i Roger Torrent tindran un paper destacat en el futur executiu per la part d'ERC.
Fonts coneixedores dels contactes de les últimes hores, en tot cas, assenyalen que és "complicat" arribar a una entesa abans de finals d'aquesta setmana. La posició dins de Junts no és monolítica: existeixen sectors, fora de l'àmbit governamental, que dubten de la idoneïtat d'alinear-se al costat d'ERC, a qui es va criticar amb duresa en campanya. Si Aragonès no disposa dels suports necessaris en primera i segona votació, es posarà en marxa el rellotge dels dos mesos per, si no hi ha cap investidura, anar a eleccions automàtiques. És un escenari que cap dels tres actors implicats desitja, perquè la pandèmia i la interinitat els impel·leixen a formar el nou executiu.
El líder republicà sí que té afermat el suport de la CUP, amb qui ha signat un preacord que inclou dotar d'horitzó la taula de diàleg fins al 2023. Els vots de la formació de Carles Puigdemont, però, no estan definits. Junts pressiona per un acord global i aquesta tarda definirà les línies mestres de la negociació a través d'una conferència de Jordi Sànchez, secretari general del partot. La prioritat és que s'estableixin les bases de la legislatura amb especial rellevància per l'estratègia a Madrid, la traducció del 52% de vot independentista en decisions concretes i, sobretot, qui i com dirigeix el procés. Existeixen discrepàncies sobre si ho ha de fer el Consell per la República -com vol Junts- o bé una direcció col·legiada que apareix en el document d'ERC i la CUP.
La investidura d'Aragonès s'ha de celebrar divendres, tot i que la seva candidatura encara no és oficial. Qui l'ha de proposar formalment és Laura Borràs, presidenta del Parlament, que aquest matí ha arrencat la ronda de contactes amb els líders de cada grup. Demà rebrà els tres amb més bons resultats el 14-F, per ordre ascendent: Junts, ERC i el PSC. Salvador Illa, candidat socialista, comença a assumir que no disposa dels vots necessaris per ser investit, perquè sumant els comuns obtindria 41 escons, mentre que Aragonès, gràcies a la CUP, ja en té 42. Malgrat això, necessita el vot favorable -no en té prou amb l'abstenció- de Junts per sortir del Parlament com a president.
En cas de ser investit aquesta setmana, a partir de la vinent es procediria a la presa de possessió en el càrrec i, després, s'escolliria el Govern. La taula de negociació establerta entre Junts i ERC encara no ha abordat al detall l'estructura de l'executiu, però els partits ja gestionen llistes de candidats. En el cas del partit de Puigdemont, la més ben situada per ser el seu puntal al Govern és Elsa Artadi, que assumiria la vicepresidència i aspira a vincular-hi la conselleria d'Economia. Consellers com Jordi Puigneró, Miquel Sàmper i Damià Calvet tenen interès a seguir, i hi ha llista d'aspirants amb dirigents com Josep Rius i Alber Batet, per la banda de Junts. Laura Vilagrà i Roger Torrent tindran un paper destacat en el futur executiu per la part d'ERC.
Fonts coneixedores dels contactes de les últimes hores, en tot cas, assenyalen que és "complicat" arribar a una entesa abans de finals d'aquesta setmana. La posició dins de Junts no és monolítica: existeixen sectors, fora de l'àmbit governamental, que dubten de la idoneïtat d'alinear-se al costat d'ERC, a qui es va criticar amb duresa en campanya. Si Aragonès no disposa dels suports necessaris en primera i segona votació, es posarà en marxa el rellotge dels dos mesos per, si no hi ha cap investidura, anar a eleccions automàtiques. És un escenari que cap dels tres actors implicats desitja, perquè la pandèmia i la interinitat els impel·leixen a formar el nou executiu.