23
de març
del
2021
Actualitzat
a les
14:22h
El Tribunal Constitucional (TC) ha decidit tombar el recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín i mantenir vigent l'ordre de detenció en territori espanyol dictada pel Tribunal Suprem. Així ho avala en una interlocutòria elaborada pel magistrat Cándido Conde-Pumpido, a qui la defensa de l'expresident va recusar la setmana passada. Puigdemont i Comín són eurodiputats, però ja han perdut la immunitat arran de l'aprovació del suplicatori de fa tres setmanes al Parlament Europeu. Els dirigents de Junts estan pendents de la reactivació de les euroordrees per part del jutge Pablo Llarena, que al seu torn està a expenses de les qüestions prejudicials enviades al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per clarificar el funcionament del mecanisme d'entrega.
La defensa de Puigdemont va recusar Conde-Pumpido la setmana passada perquè considera que no és imparcial per veure la causa de l'1-O que afecta presos polítics i exiliats, en aquest cas per la via dels recursos d'empara que aborda aquests dies l'alt tribunal. El recurs, presentat per Gonzalo Boye i al qual va tenir accés NacióDigital, denuncia que Conde-Pumpido ha fet crítiques i desqualificacions públiques contra els líders independentistes i el procés, i això l'inhabilita per veure el cas. El TC ja va haver d'apartar un magistrat, en aquest cas Antonio Narváez, del debat i decisió sobre els recursos d'empara dels presos per manca d'imparcialitat.
En concret, en el recurs, de 61 pàgines, la defensa de l'expresident recorda una intervenció de Conde-Pumpido al Congrés dels Diputats el novembre de 2017 contra els fets que havien tingut lloc un mes abans a Catalunya. Va titllar el procés de voler "subvertir l'estat social i democràtic de dret utilitzant fraudulentament la pròpia bandera de la democràcia". Aquesta és una tesi molt similar a la de la Fiscalia contra la qüestió catalana, primer de la mà del fiscal general José Manuel Maza, amic de Conde-Pumpido.
Però hi ha més motius per demanar la recusació del magistrat del TC. Conde-Pumpido és "amic íntim" del fiscal Javier Zaragoza, que juntament amb Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno van ser acusació en el judici de l'1-O. De fet, Conde-Pumpido va ser fiscal general de l'Estat i va nomenar la majoria d'aquests fiscals que al Suprem van defensar que l'1-O havia estat un "cop d'estat encobert". La recusació també recorda que el magistrat del TC va ser abans membre de la sala segona del Tribunal Suprem, que ara presideix Manuel Marchena i que va jutjar els presos del procés l'any 2019.
En la mateixa línia, un altre dels motius per a la recusació és que Conde-Pumpido va intercedir en la defensa del magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, en la demanda de la defensa de Puigdemont contra ell a Bèlgica. Segons informacions periodístiques, va parlar amb l'exministre Josep Borrell perquè el govern espanyol pagués la defensa de Llarena davant la jurisdicció belga. "Aquesta intervenció posa de manifest un interès directe en allò que fa referència a la causa de l'1-O", diu la defensa.
La defensa de Puigdemont va recusar Conde-Pumpido la setmana passada perquè considera que no és imparcial per veure la causa de l'1-O que afecta presos polítics i exiliats, en aquest cas per la via dels recursos d'empara que aborda aquests dies l'alt tribunal. El recurs, presentat per Gonzalo Boye i al qual va tenir accés NacióDigital, denuncia que Conde-Pumpido ha fet crítiques i desqualificacions públiques contra els líders independentistes i el procés, i això l'inhabilita per veure el cas. El TC ja va haver d'apartar un magistrat, en aquest cas Antonio Narváez, del debat i decisió sobre els recursos d'empara dels presos per manca d'imparcialitat.
En concret, en el recurs, de 61 pàgines, la defensa de l'expresident recorda una intervenció de Conde-Pumpido al Congrés dels Diputats el novembre de 2017 contra els fets que havien tingut lloc un mes abans a Catalunya. Va titllar el procés de voler "subvertir l'estat social i democràtic de dret utilitzant fraudulentament la pròpia bandera de la democràcia". Aquesta és una tesi molt similar a la de la Fiscalia contra la qüestió catalana, primer de la mà del fiscal general José Manuel Maza, amic de Conde-Pumpido.
Però hi ha més motius per demanar la recusació del magistrat del TC. Conde-Pumpido és "amic íntim" del fiscal Javier Zaragoza, que juntament amb Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno van ser acusació en el judici de l'1-O. De fet, Conde-Pumpido va ser fiscal general de l'Estat i va nomenar la majoria d'aquests fiscals que al Suprem van defensar que l'1-O havia estat un "cop d'estat encobert". La recusació també recorda que el magistrat del TC va ser abans membre de la sala segona del Tribunal Suprem, que ara presideix Manuel Marchena i que va jutjar els presos del procés l'any 2019.
En la mateixa línia, un altre dels motius per a la recusació és que Conde-Pumpido va intercedir en la defensa del magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, en la demanda de la defensa de Puigdemont contra ell a Bèlgica. Segons informacions periodístiques, va parlar amb l'exministre Josep Borrell perquè el govern espanyol pagués la defensa de Llarena davant la jurisdicció belga. "Aquesta intervenció posa de manifest un interès directe en allò que fa referència a la causa de l'1-O", diu la defensa.