23
de març
del
2021
Actualitzat
a la
13:36h
"El PSOE no falla mai". En aquests termes s'ha expressat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la roda de premsaa posterior a la reunió del consell executiu. Es referia a la negativa de la mesa del Congrés a tramitar la llei d'amnistia registrada la setmana passada pels partits independentistes. Budó ha lamentat que els socialistes s'hagin alineat amb el PP i Vox per impedir el tràmit de la norma, que els partits presentaven com un "punt de partida" per resoldre el conflicte. "Ens trobem amb unes cambres que són la representació de la demcoràcia on només es pot parlar del que li interessa al govern espanyol", ha assenyalat la portaveu del Govern.
La solució al conflicte, ha indicat Budó, ha de passar per l'autodeterminació i l'amnistia. "La decisió d'avui és molt indicativa de la seva voluntat de dotar-nos d'aquest instrumet perquè els presos surtin dels centres penitenciaris i els exiliats puguin retornar lliurement", ha remarcat la consellera de la Presidència. En la taula de diàleg, aturada des del febrer de l'any passat, Pedro Sánchez ja va tancar la porta al referèndum i a una sortida global per als presos. Malgrat això, l'executiu reclama que la Moncloa torni a posar en marxa la mesa de negociació quan el nou Govern prengui possessió.
La majoria de la mesa ha considerat que la proposta de llei registrada xoca contra la Constitució i ha impedit ni tan sols que es pugui debatre al ple. Ahir, els lletrats de la cambra ja van proposar a la mesa que rebutgés l'admissió a tràmit del text argumentant que l'amnistia plantejada per ERC, Junts, el PDECat i la CUP, amb el suport d'Òmnium i Amnistia i Llibertat des de la societat civil, era equivalent a un "indult general", que està prohibit. Només Podem hi ha votat a favor.
La mesa s'ha fet seu l'informe dels lletrats, contrari a la tramitació de la proposta de llei, per inadmetre-la a tràmit. Fa unes setmanes, en el marc de la creació d'una comissió d'investigació sobre la monarquia espanyola i les presumptes trames de corrupció que esquitxen el rei emèrit, els lletrats s'hi van mostrar favorables. En aquell cas, però, el PSOE no en va fer cas. Òmnium ha denunciat el veto del Congrés a la llei d'amnistia i ha dit que és "inacceptable" impedir un debat democràtic, legal i legítim.
Un "punt de partida" per "fer net"
L'independentisme va registrar dimarts passat la llei al Congrés. Les quatre formacions amb representació a la cambra espanyola van situar la iniciativa com a "punt de partida" per resoldre el plet català i l'única manera de "fer net" a la causa que afecta més de 3.000 persones i que va més enllà dels "pedaços" de l'indult o la reforma de la sedició. Aquestes dues vies, ara com ara, no tenen un calendari definit. La qüestió de l'amnistia, impulsada per Òmnium i a la qual s'ha sumat la majoria de l'independentisme, ha permès mostrar unitat entre les formacions. El revés al Congrés, previsible per l'equilibri de forces a la cambra espanyola, obligarà l'independentisme a buscar alternatives.
La proposta de llei orgànica es presentava com l'eina per donar resposta política al conflicte entre Catalunya i Espanya, i com a "punt de partida" per garantir la fi de la repressió i l'exercici legítim de l'autodeterminació, reconegut pel dret internacional i que no hauria de ser respost per la via de la justícia penal, com ha passat en el cas català. La proposta fa un repàs del procés independentista des del fracàs de l'Estatut, passant per la consulta del 9 de novembre de 2014, pels moments més intensos del procés amb l'1-O i la declaració d'independència de 2017, i fins arribar a la sentència del procés que va dictar el Tribunal Suprem l'any 2019. El text denuncia una causa general contra l'independentisme que ha deixat més de 3.000 represaliats des de 2013.
La solució al conflicte, ha indicat Budó, ha de passar per l'autodeterminació i l'amnistia. "La decisió d'avui és molt indicativa de la seva voluntat de dotar-nos d'aquest instrumet perquè els presos surtin dels centres penitenciaris i els exiliats puguin retornar lliurement", ha remarcat la consellera de la Presidència. En la taula de diàleg, aturada des del febrer de l'any passat, Pedro Sánchez ja va tancar la porta al referèndum i a una sortida global per als presos. Malgrat això, l'executiu reclama que la Moncloa torni a posar en marxa la mesa de negociació quan el nou Govern prengui possessió.
La majoria de la mesa ha considerat que la proposta de llei registrada xoca contra la Constitució i ha impedit ni tan sols que es pugui debatre al ple. Ahir, els lletrats de la cambra ja van proposar a la mesa que rebutgés l'admissió a tràmit del text argumentant que l'amnistia plantejada per ERC, Junts, el PDECat i la CUP, amb el suport d'Òmnium i Amnistia i Llibertat des de la societat civil, era equivalent a un "indult general", que està prohibit. Només Podem hi ha votat a favor.
La mesa s'ha fet seu l'informe dels lletrats, contrari a la tramitació de la proposta de llei, per inadmetre-la a tràmit. Fa unes setmanes, en el marc de la creació d'una comissió d'investigació sobre la monarquia espanyola i les presumptes trames de corrupció que esquitxen el rei emèrit, els lletrats s'hi van mostrar favorables. En aquell cas, però, el PSOE no en va fer cas. Òmnium ha denunciat el veto del Congrés a la llei d'amnistia i ha dit que és "inacceptable" impedir un debat democràtic, legal i legítim.
Un "punt de partida" per "fer net"
L'independentisme va registrar dimarts passat la llei al Congrés. Les quatre formacions amb representació a la cambra espanyola van situar la iniciativa com a "punt de partida" per resoldre el plet català i l'única manera de "fer net" a la causa que afecta més de 3.000 persones i que va més enllà dels "pedaços" de l'indult o la reforma de la sedició. Aquestes dues vies, ara com ara, no tenen un calendari definit. La qüestió de l'amnistia, impulsada per Òmnium i a la qual s'ha sumat la majoria de l'independentisme, ha permès mostrar unitat entre les formacions. El revés al Congrés, previsible per l'equilibri de forces a la cambra espanyola, obligarà l'independentisme a buscar alternatives.
La proposta de llei orgànica es presentava com l'eina per donar resposta política al conflicte entre Catalunya i Espanya, i com a "punt de partida" per garantir la fi de la repressió i l'exercici legítim de l'autodeterminació, reconegut pel dret internacional i que no hauria de ser respost per la via de la justícia penal, com ha passat en el cas català. La proposta fa un repàs del procés independentista des del fracàs de l'Estatut, passant per la consulta del 9 de novembre de 2014, pels moments més intensos del procés amb l'1-O i la declaració d'independència de 2017, i fins arribar a la sentència del procés que va dictar el Tribunal Suprem l'any 2019. El text denuncia una causa general contra l'independentisme que ha deixat més de 3.000 represaliats des de 2013.