15
d'abril
del
2021
Actualitzat
a les
14:02h
La jutge Silvia Pedrola, del jutjat penal 11 de Barcelona, ha absolt els cinc membres de la sindicatura electoral de l'1-O. Després de més de tres anys de persecució, ha considerat que els cinc acadèmics no van desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional (TC) ni van cometre el delicte d'usurpació de funcions, tal com reclamava la Fiscalia. La decisió lliga amb el que ja va dir fa tres anys el president del TC, que va constatar que els cinc síndics havien complert de manera escrupolosa els mandats de l'alt tribunal gràcies a l'amenaça de multa.
La jutge considera que no s'ha pogut acreditar cap dels delictes durant el judici i, per tant, cal dictar una sentència absolutòria per no perjudicar el dret a la presumpció d'innocència dels cinc acusats. La decisió no és ferma i es pot presentar recurs.
La sentència, de 44 pàgines, nega les acusacions del ministeri fiscal. Fa un repàs exhaustiu de la prova practicada, que acredita que no hi va haver delicte de desobediència greu perquè els acusats no van ser notificats personalment ni advertits fins a finals de setembre, quan la sindicatura ja havia deixat de funcionar. Tampoc queda acreditat que redactessin documents sobre els acords adoptats com a síndics. Tampoc s'acredita que donessin cap instrucció o ordre, ni que es reunissin de nou després de les advertències de TC. "En cas de dubte, el nostre ordenament jurídic determinat un pronunciament favorable a l'acusat", diu la jutge.
Pel que fa al delicte d'usurpació de funcions, la sentència també conclou que no queda acreditat que els acusat fessin "actes d'ordenació, regulació i impuls del procés electoral previst en una llei prèviament suspesa pel TC" i "aparant-se en un nomenament també suspès constitucionalment". "No es compleixen els elements necessaris per a la comissió d'aquest delicte i la prova practicada en el judici no acredita que les resolucions de la Sindicatura fossin dictades pels acusats ni que els acusats les publiquessin al diari oficial de la Generalitat.
La Fiscalia va plantejar també un delicte alternatiu de desobediència com a funcionaris o autoritats. La jutge nega que existeixi aquest delicte perquè "únicament pot ser comès per qui ostenti la condició d'autoritat o funcionari públic" i en el cas dels acusats no actuaven com a professors d'universitats sinó com a ciutadans comuns i en el marc d'una normativa que ja havia estat anul·lada. La prova practicada, per tant, no acredita aquest delicte. "No s'acredita l'actuació per part dels acusats com a funcionaris o autoritats en el desplegament d'una activtat prohibida de forma persistent", diu la jutge.
Una única reunió el 7 de setembre
Després de diversos ajornaments, el judici es va celebrar finalment els dies 3 i 4 de març a la Ciutat de la Justícia. Els cinc síndics van remarcar que només es van reunir el dia 7 de setembre, abans que el TC suspengués les lleis de desconnexió i la sindicatura, i no es van tornar a trobar més ni van publicar cap dels acords als quals es va arribar en aquella primera trobada. Van negar, així, els delictes de desobediència i usurpació de funcions que sostenia la Fiscalia. Un dels eixos de la defensa va ser també la reivindicació de la llibertat acadèmia com una de les tasques dels acadèmics, la de col·laborar amb les institucions per fer "transferència de coneixement".
Els acusats van declarar després dels testimonis, la majoria síndics territorials, que es van desmarcar de la sindicatura i van explicar que només havien participat en una reunió al Parlament on se'ls va dir que l'organisme quedava en stand-by perquè el TC l'havia suspès. També va passar per la sala dos testimonis habituals en els judicis de l'1-O, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i l'exlletrat major, Antoni Bayona, que van explicar que havien advertit els membres de la mesa que tirar endavant les lleis de desconnexió podria implicar desobeir les resolucions del TC. Muro va dir també que havia ordenat al personal del Parlament que impedissin les reunions de la sindicatura.
En la fase d'informes definitius, la Fiscalia va mantenir l'acusació i va assegurar que els síndics van fer tot el possible per esquivar les resolucions del TC i sabien que estaven desobeint. "És complicat notificar qui no vol ser notificat", va dir la fiscal. La defensa del síndics, pilotada per Ramon Setó, va criticar que el ministeri fiscal volgués instrumentalitzar la querella per impedir l'1-O i que va intentar "segar-ho tot" i fer "pesca d'arrossegament" per evitar la votació. També va criticar la lamentar la manca de solidesa de l'acusació de la Fiscalia pel que fa al delicte d'usurpació de funcions.
La primera sentència de la "segona onada"
La sentència de la sindicatura és la primera de l'anomenada "segona onada" de judicis polítics contra l'1-O. Després dels grans procediments -contra el Govern, contra els Mossos i contra la mesa del Parlament, principalment-, en les properes setmanes i mesos n'hi haurà més, també relacionats amb l'independentisme. Serà l'any del judici contra Josep Maria Jove i Lluís Salvadó, entre d'altres, pels preparatius del referèndum, i més causes contra alcaldes. En total, segons Òmnium, hi ha 115 causes judicials "per motius polítics" que afecten més de 3.000 persones.
La jutge considera que no s'ha pogut acreditar cap dels delictes durant el judici i, per tant, cal dictar una sentència absolutòria per no perjudicar el dret a la presumpció d'innocència dels cinc acusats. La decisió no és ferma i es pot presentar recurs.
La sentència, de 44 pàgines, nega les acusacions del ministeri fiscal. Fa un repàs exhaustiu de la prova practicada, que acredita que no hi va haver delicte de desobediència greu perquè els acusats no van ser notificats personalment ni advertits fins a finals de setembre, quan la sindicatura ja havia deixat de funcionar. Tampoc queda acreditat que redactessin documents sobre els acords adoptats com a síndics. Tampoc s'acredita que donessin cap instrucció o ordre, ni que es reunissin de nou després de les advertències de TC. "En cas de dubte, el nostre ordenament jurídic determinat un pronunciament favorable a l'acusat", diu la jutge.
Pel que fa al delicte d'usurpació de funcions, la sentència també conclou que no queda acreditat que els acusat fessin "actes d'ordenació, regulació i impuls del procés electoral previst en una llei prèviament suspesa pel TC" i "aparant-se en un nomenament també suspès constitucionalment". "No es compleixen els elements necessaris per a la comissió d'aquest delicte i la prova practicada en el judici no acredita que les resolucions de la Sindicatura fossin dictades pels acusats ni que els acusats les publiquessin al diari oficial de la Generalitat.
La Fiscalia va plantejar també un delicte alternatiu de desobediència com a funcionaris o autoritats. La jutge nega que existeixi aquest delicte perquè "únicament pot ser comès per qui ostenti la condició d'autoritat o funcionari públic" i en el cas dels acusats no actuaven com a professors d'universitats sinó com a ciutadans comuns i en el marc d'una normativa que ja havia estat anul·lada. La prova practicada, per tant, no acredita aquest delicte. "No s'acredita l'actuació per part dels acusats com a funcionaris o autoritats en el desplegament d'una activtat prohibida de forma persistent", diu la jutge.
Una única reunió el 7 de setembre
Després de diversos ajornaments, el judici es va celebrar finalment els dies 3 i 4 de març a la Ciutat de la Justícia. Els cinc síndics van remarcar que només es van reunir el dia 7 de setembre, abans que el TC suspengués les lleis de desconnexió i la sindicatura, i no es van tornar a trobar més ni van publicar cap dels acords als quals es va arribar en aquella primera trobada. Van negar, així, els delictes de desobediència i usurpació de funcions que sostenia la Fiscalia. Un dels eixos de la defensa va ser també la reivindicació de la llibertat acadèmia com una de les tasques dels acadèmics, la de col·laborar amb les institucions per fer "transferència de coneixement".
Els acusats van declarar després dels testimonis, la majoria síndics territorials, que es van desmarcar de la sindicatura i van explicar que només havien participat en una reunió al Parlament on se'ls va dir que l'organisme quedava en stand-by perquè el TC l'havia suspès. També va passar per la sala dos testimonis habituals en els judicis de l'1-O, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i l'exlletrat major, Antoni Bayona, que van explicar que havien advertit els membres de la mesa que tirar endavant les lleis de desconnexió podria implicar desobeir les resolucions del TC. Muro va dir també que havia ordenat al personal del Parlament que impedissin les reunions de la sindicatura.
En la fase d'informes definitius, la Fiscalia va mantenir l'acusació i va assegurar que els síndics van fer tot el possible per esquivar les resolucions del TC i sabien que estaven desobeint. "És complicat notificar qui no vol ser notificat", va dir la fiscal. La defensa del síndics, pilotada per Ramon Setó, va criticar que el ministeri fiscal volgués instrumentalitzar la querella per impedir l'1-O i que va intentar "segar-ho tot" i fer "pesca d'arrossegament" per evitar la votació. També va criticar la lamentar la manca de solidesa de l'acusació de la Fiscalia pel que fa al delicte d'usurpació de funcions.
La primera sentència de la "segona onada"
La sentència de la sindicatura és la primera de l'anomenada "segona onada" de judicis polítics contra l'1-O. Després dels grans procediments -contra el Govern, contra els Mossos i contra la mesa del Parlament, principalment-, en les properes setmanes i mesos n'hi haurà més, també relacionats amb l'independentisme. Serà l'any del judici contra Josep Maria Jove i Lluís Salvadó, entre d'altres, pels preparatius del referèndum, i més causes contra alcaldes. En total, segons Òmnium, hi ha 115 causes judicials "per motius polítics" que afecten més de 3.000 persones.
Sentència Sindicatura Electoral de l'1-O by edicio naciodigital on Scribd