Amb la celebració de la seva edició número cent, la Volta a Catalunya s'unirà al grup selecte de curses ciclistes per etapes que fins avui només integren el Tour francès i el Giro italià. Una fita que posa en relleu la importància d'una prova que és, com repassarem tot seguit, una lliçó a pedals de la història contemporània de Catalunya.
.jpg)
Cartell de la primera edició de la Volta a Catalunya, celebrada el 1911 Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Símbol del caràcter pioner i emprenedor del país
El dinamisme i la innovació que històricament han caracteritzat la societat catalana tenen un fidel reflex en l'origen de la Volta. Aquesta competició centenària va néixer el 1911 i és la cursa per etapes més antiga de les que se celebren a la península Ibèrica. La prova va néixer fruit de la iniciativa de Narcís Masferrer, director de l'aleshores setmanari El Mundo Deportivo i president de la Unió Velocipèdica Espanyola, i va ser organitzada pel Club Deportivo, precedent del Reial Moto Club de Catalunya. Curiosament, però, la Volta no té l'honor de ser la primera prova ciclista per etapes que es va realitzar al Principat, ja que, el 1908, les comarques del Camp i de l'Ebre van acollir la Volta a Tarragona, la veritable pionera a la Península, evidenciant de nou el caràcter emprenedor que, en l'àmbit esportiu, tenia la Catalunya de l'inici del segle XX.
.jpg)
Francesc Macià i Lluís Companys presideixen l’arribada de la Volta a Catalunya a Montjuïc durant la Catalunya republicana Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Amb la República i la Generalitat arribala catalanització de la Volta
Tot i ser una competició arrelada al país, la catalanització de la Volta no es va consolidar fins la proclamació de la Segona República i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, amb el president Macià al capdavant. Fins a l'edició de 1931, la cursa només havia utilitzat el nom de Volta en una ocasió, el 1925, paradoxalment en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, i era coneguda amb el nom castellà de "Vuelta a Cataluña", un fet que evidencia la nul·la vinculació amb el catalanisme polític dels seus promotors inicials.
La història va fer un tomb amb la Catalunya republicana, moment en què es va consolidar i popularitzar la denominació de Volta, i quan, a partir de 1932, la competició es va convertir en el Gran Premi Generalitat. Durant aquest període, era habitual veure, en els grans moments de la prova, a dirigents republicans com Francesc Macià, Lluís Companys o Ventura Gassol entre el públic.
.jpg)
Cartell de l’edició de 1939 de la Volta, la primera celebrada durant la dictadura franquista Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Amb el franquisme, la Volta torna a ser la "Vuelta"
Igual que bona part de les grans competicions esportives de l'Estat espanyol, la Volta va patir una aturada durant la Guerra Civil. L'edició de 1936 es va celebrar poc abans de l'aixecament feixista i la cursa no es va reprendre fins el setembre de 1939, pocs mesos després de l'ocupació franquista de Catalunya. El nou règim dictatorial no va dubtar en utilitzar políticament la popularitat de la cursa, com molt bé ens demostra el cartell de l'edició de 1939, amb una bandera espanyola, la castellanització del nom de la prova, les preceptives lloances a Franco i la consideració d'aquell any d'infaust record com el de la "victòria".
Mariano Cañardo celebra un dels seus triomfs a la Volta a Catalunya en companyia de la seva filla Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Un català d'Olite, el gran heroi de la Volta
Un dels únics punts en comú entre la darrera edició de la Volta de la Catalunya republicana i la primera de la dictadura franquista és el seu vencedor: Mariano Cañardo. El popular ciclista, navarrès de naixement, però establert a Barcelona i batejat amb el sobrenom d'El Català d'Olite va guanyar el 1939 la seva setena Volta. Un rècord absolut que avui encara perdura i que va convertir a Cañardo en un autèntic fenomen a la Catalunya de l'època. De fet, fent referència a la seva velocitat, entre el jovent es va popularitzar l'ús del seu nom per designar un fort xut de pilota. Un Cañardo que, signe dels temps, ja gairebé no s'escolta als patis de les escoles.
Cartell de la Volta de 1963, la primera en que, durant la dictadura, es va recuperar la denominació catalana de la cursa Foto: Arxiu Volta a Catalunya
De la tímida recuperació de la catalanitat a la plena catalanització de la prova
La imposició de la denominació de "Vuelta a Cataluña", fruit de la victòria franquista de 1939, va perdurar fins al 1963. Va ser aleshores quan Josep Maria Sentís, un militar franquista i carlí, però amb certa consciència lingüística catalana, va registrar legalment el nom de Volta, un fet que va permetre que, entre 1963 i 1976, aquesta fos la denominació oficial de la prova. Una tímida recuperació de la seva catalanitat que no va canviar, però, la llengua dels cartells oficials de la prova. El retorn del català al cartellisme de la Volta no es va produir de manera completa fins al 1977, en plena transició i amb Franco mort i enterrat. Des d'aleshores, la Volta ha fet del seu vincle amb el país i la seva cultura una de les seves banderes.
La caravana de la Volta de 1986 a va traslladar fins a l’Alguer en vaixell i avió Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Més enllà dels límits de la Catalunya autonòmica
Si bé és cert que la Volta no ha pretès mai reivindicar-se com una prova del conjunt dels Països Catalans, també ho és que la seva voluntat de vincular-se a la cultura catalana ha fet que, en diverses ocasions, s'hagi aventurat a traspassar les fronteres de la Catalunya autonòmica.
Més enllà de les habituals incursions als cims andorrans, segurament la fita més remarcable en aquest sentit, entre d'altres, per la dificultat logística que implicava, va ser la seva visita a l'Alguer, on es va celebrar una contrarellotge individual durant l'edició de 1986. El pilot de la Volta ja havia agafat l'avió el 1977 per viatjar fins a Menorca, on es va disputar una jornada en dues etapes que va visitar Ciutadella, Es Mercadal i Maó.
Al marge d'Andorra, de l'Alguer i de Menorca, la Volta també ha fet algunes tímides incursions al País Valencià, a la Catalunya Nord i a la Franja de Ponent, però és veritat que no ha tingut mai vocació de dibuixar el mapa dels Països Catalans amb el seu recorregut.
Cartell de Joan Miró per celebrar la seixantena edició de la Volta, celebrada el 1980 Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Compromís amb l'art català a través del cartellisme
Un altre dels trets característics de la Volta ha estat el seu vincle amb l'art català a través del seu cartellisme. Són molts els grans noms de l'art de casa nostra que han deixat la seva petjada a la Volta. Sense anar més lluny, Joan Miró va realitzar el cartell de la seixantena edició; Tàpies el del setanta-cinquè aniversari i Carles Fontserè el de la cursa número 80. No són, ni de bon tros, els únics artistes que han deixat empremta a la Volta. També van fer-ho el dibuixant Cesc, en una de les primeres Voltes després del franquisme; la ninotaire Pilarín Bayés; els dissenyadors Xavier Mariscal i Claret Serrahima; o els pintors Miquel Barceló, Modest Cuixart i Montserrat Gudiol, entre molts d'altres. Tot plegat, un llegat artístic de valor incalculable que posa en relleu la dimensió cultural d'una prova com la Volta a Catalunya.
Eddy Merckx celebra el seu triomf en la Volta a Catalunya de 1968 Foto: Arxiu Volta a Catalunya
Una cursa per a grans campions
La Volta a Catalunya ha suposat una gran oportunitat perquè el públic català pugui veure en directe els grans campions ciclistes. Són legió els corredors llegendaris que han participat en la centenària cursa catalana, molts dels quals van acabar escrivint el seu nom al palmarès de la Volta. El mític Eddy Merckx va guanyar-la el 1968, en la que per molts ha estat la millor edició de la cursa, esportivament parlant. Al marge del Caníbal, però, també van triomfar a les carreteres catalanes Jacques Anquetil, Luis Ocaña, Bernard Thévenet, Sean Kelly, Miguel Indurain, Laurent Jalabert o, de manera més recent, Alejandro Valverde, Richi Porte, Nairo Quintana o Miguel Ángel López.
D'entre els corredors nostrats cal destacar a Miquel Poblet, vencedor en dues ocasions de la classificació general, que encara ostenta el rècord de 33 victòries d'etapa, i a Joaquim Rodríguez, que va pujar a l'esglaó més alt del podi de la Volta el 2010 i el 2014.
Diverses estelades saluden el pas de la Volta per Santa Maria de Palautordera durant l’edició de 2013, en ple procés independentista Foto: ANC
Del procés al coronavirus, la Volta ens explica la Catalunya actual
Fidel a la seva condició de prova ciclista que és un reflex de la Catalunya del seu temps, la Volta ens permet també explicar dos dels fets històrics que han marcat la vida social i política al nostre país durant la darrera dècada. D'una banda, el procés independentista, que va multiplicar la presència d'estelades al pas d'una cursa que, amb la seva inclusió a l'UCI Pro Tour, ha guanyat una gran projecció internacional. De l'altra, la pandèmia de la Covid-19 que va provocar la suspensió de l'edició de 2020 quan l'organització ja ho tenia tot a punt per celebrar la Volta del centenari. Aquesta suspensió se sumava a les que la prova ja havia viscut arran de la Primera Guerra Mundial, dels problemes organitzatius dels primers anys 20 del segle passat i de la Guerra Civil. Una circumstància que no fa sinó ratificar la idea que la Volta és ben bé una lliçó d'història de Catalunya. A pedals, això sí.