20
de març
del
2021
Actualitzat
el
22
de març
a les
8:12h
El Sindicat de Persones Sense Llar de Barcelona es va presentar en societat dijous en una roda de premsa a la plaça de Sant Jaume, amb la demanda de solucions "definitives" a l'Ajuntament i la Generalitat. "Som persones de classe treballadors deixades de banda pel sistema capitalista. Ens han deixat sense res, ni tan sols un sostre", diu el manifest fundacional.
Arran de la pandèmia, molts pisos turístics i hotels també han quedat buits, mentre el sindicat alerta que el context de Covid-19 ha "agreujat" la situació de qui viu al carrer o en un infrahabitatge. "Sempre hem estat els oblidats i cada cop som més", alerten. Efectivament, la pandèmia ha portat al límit les persones que pateixen sensellarisme i amenaça amb arrossegar-ne moltes més cap a la vulnerabilitat. El 2020 ha estat l'any més difícil per a les persones sense llar i el 2021 segueix la mateixa tendència.
Arran de la pandèmia, molts pisos turístics i hotels també han quedat buits, mentre el sindicat alerta que el context de Covid-19 ha "agreujat" la situació de qui viu al carrer o en un infrahabitatge. "Sempre hem estat els oblidats i cada cop som més", alerten. Efectivament, la pandèmia ha portat al límit les persones que pateixen sensellarisme i amenaça amb arrossegar-ne moltes més cap a la vulnerabilitat. El 2020 ha estat l'any més difícil per a les persones sense llar i el 2021 segueix la mateixa tendència.
Més persones sense llar
El sensellarisme és aquell fenomen que afecta a qui viu al carrer, a qui ho fa en infrahabitatges o en habitatges no segurs i també a aquelles persones amenaçades de desnonament. En la darrera diagnosi de sensellarisme feta per l'Ajuntament el 2019, es quantificava en 3.700 les persones sense llar. L'últim recompte fet per la Fundació Arrels després de la pandèmia, el maig del 2020, incrementava la xifra fins a les 4.700.
Una persona sense sostre dormint al carrer a Barcelona. Foto: Helena Margarit.
Pel que fa a les persones sensesostre, des de l'esclat de la pandèmia fins al novembre passat, l'Ajuntament havia atès 1.522 persones, el 45% de les quals no dormia al carrer abans del març del 2020.
El sensellarisme és aquell fenomen que afecta a qui viu al carrer, a qui ho fa en infrahabitatges o en habitatges no segurs i també a aquelles persones amenaçades de desnonament. En la darrera diagnosi de sensellarisme feta per l'Ajuntament el 2019, es quantificava en 3.700 les persones sense llar. L'últim recompte fet per la Fundació Arrels després de la pandèmia, el maig del 2020, incrementava la xifra fins a les 4.700.
Pel que fa a les persones sensesostre, des de l'esclat de la pandèmia fins al novembre passat, l'Ajuntament havia atès 1.522 persones, el 45% de les quals no dormia al carrer abans del març del 2020.
Dèficit d'equipaments
L'Ajuntament de Barcelona va reaccionar a l'esclat de la pandèmia habilitant grans pavellons de la Fira a Montjuïc per acollir sensesostre. Amb capacitat per a 400 persones, entitats com Arrels van considerar que s'havia d'apostar per espais més reduïts i amb més intimitat i els usuaris lamentaven les poques hores que se'ls permetia fer ús dels pavellons.
El pavelló de la Fira de Montjuïc habilitat per a sensesostre. Foto: Albert Alemany
La situació evidenciava la manca de places per a sensesostre a la capital, que ara s'han incrementat fins a les 2.700. El consistori ha reiterat la demanda de més recursos a la Generalitat. Abans de la pandèmia, el Govern només finançava 180 places a la resta de Catalunya. Una limitació que, sovint, suposa que molts usuaris d'altres municipis busquin ajuda a la capital.
L'Ajuntament de Barcelona va reaccionar a l'esclat de la pandèmia habilitant grans pavellons de la Fira a Montjuïc per acollir sensesostre. Amb capacitat per a 400 persones, entitats com Arrels van considerar que s'havia d'apostar per espais més reduïts i amb més intimitat i els usuaris lamentaven les poques hores que se'ls permetia fer ús dels pavellons.
La situació evidenciava la manca de places per a sensesostre a la capital, que ara s'han incrementat fins a les 2.700. El consistori ha reiterat la demanda de més recursos a la Generalitat. Abans de la pandèmia, el Govern només finançava 180 places a la resta de Catalunya. Una limitació que, sovint, suposa que molts usuaris d'altres municipis busquin ajuda a la capital.
Tiroteig a un sensesostre
Durant el confinament decretat a l'inici de la pandèmia, Arrels va denunciar que la Guàrdia Urbana havia sancionat persones sense llar per estar al carrer. Amb l'actitud de la policia sota el focus, el 21 de novembre un agent de la policia local disparava contra un home sense sostre al passeig de Sant Joan.
Tiroteig al passeig de Sant Joan. Foto: ACN.
El relat policial -que apel·lava a la legítima defensa de l'agent- ha quedat qüestionat i la víctima continua ingressada a l'hospital. L'home sense sostre és, per ara, l'únic investigat pels fets acusat d'atemptat contra l'autoritat, mentre que el policia que va disparar ja ha tornat a patrullar.
Durant el confinament decretat a l'inici de la pandèmia, Arrels va denunciar que la Guàrdia Urbana havia sancionat persones sense llar per estar al carrer. Amb l'actitud de la policia sota el focus, el 21 de novembre un agent de la policia local disparava contra un home sense sostre al passeig de Sant Joan.
El relat policial -que apel·lava a la legítima defensa de l'agent- ha quedat qüestionat i la víctima continua ingressada a l'hospital. L'home sense sostre és, per ara, l'únic investigat pels fets acusat d'atemptat contra l'autoritat, mentre que el policia que va disparar ja ha tornat a patrullar.
Morts al carrer
Segons dades de la Fundació Arrels fins a 69 persones sense llar han mort a Barcelona el 2020, 27 de les quals vivien al carrer. El 2021 no va començar amb bones notícies i al gener, en poc més d'una setmana, tres homes sense sostre van morir a la capital, víctimes del fred i la pobresa. 
Protesta per la mort d'un sensesostre al carrer Consell de Cent. Foto: Helena Margarit.
Al febrer, tres nenonazis van intentar cremar viu un home sense sostre a les portes del Gimnàs Sant Pau i només la intervenció d'un vigilant de seguretat ho va impedir.
Segons dades de la Fundació Arrels fins a 69 persones sense llar han mort a Barcelona el 2020, 27 de les quals vivien al carrer. El 2021 no va començar amb bones notícies i al gener, en poc més d'una setmana, tres homes sense sostre van morir a la capital, víctimes del fred i la pobresa.
Al febrer, tres nenonazis van intentar cremar viu un home sense sostre a les portes del Gimnàs Sant Pau i només la intervenció d'un vigilant de seguretat ho va impedir.
Onada de desnonaments
El sensellarisme és l'última pantalla de l'exclusió residencial que no cessa a Barcelona. Tot i el context de pandèmia, els desnonaments no s'han aturat i segons dades del Consell General del Poder Judicial, 1.028 famílies van ser desnonades a la capital el 2020.
Protesta contra un desnonament. Foto: Ricard Novella.
Més enllà dels desnonaments, a Barcelona la realitat de l'infrahabitatge és ben present. Segons l'Ajuntament, a la ciutat hi ha 77 assentaments de barraques, en els quals hi viuen 397 persones.
El sensellarisme és l'última pantalla de l'exclusió residencial que no cessa a Barcelona. Tot i el context de pandèmia, els desnonaments no s'han aturat i segons dades del Consell General del Poder Judicial, 1.028 famílies van ser desnonades a la capital el 2020.
Més enllà dels desnonaments, a Barcelona la realitat de l'infrahabitatge és ben present. Segons l'Ajuntament, a la ciutat hi ha 77 assentaments de barraques, en els quals hi viuen 397 persones.