Isona Passola: «El talent del sector audiovisual està emigrat a Madrid»

Isona Passola passa els nervis propis de la vigília de la gala dels Premis Gaudí. Aquesta serà la seva darrera edició com a presidenta de l'Acadèmia del Cine. Els Gaudí són una bona radiografia de l'estat de l'audiovisual i Passola no amaga un diagnòstic molt crític amb la política cultural i de suport a la creació. 

En aquesta entrevista, es mostra més contundent que mai amb l'estat de l'audiovisual, reclama que la cultura deixi d'estar a la cua del pressupost i que s'aposti per una reforma de TV3 perquè torni a ser un instrument de suport a la creació, un paper que assegura que ha perdut. També explica alguns dels seus projectes, quan falten pocs dies perquè assumeixi la presidència de l'Ateneu Barcelonès. 

- Som a poques hores de la gala dels Gaudí. Serà una edició diferent?

- És un any molt especial perquè hem intentat que la gala fos presencial, però això no és fàcil. Hem complert totes les normes del Procicat. Hi haurà els membres de l'Acadèmia i algunes autoritats. Normalment, érem unes 2.800 persones i aquest cop en seran 700. Tota la gent que serà a l'escenari s'ha de fer el test, s'han de mantenir les distàncies. És una gala molt pregravada, amb molta projecció a la pantalla per no acumular gent a l'escenari, muntada per El Terrat i dirigida per Enric Cambray.  

- És el seu darrer any al capdavant de l'Acadèmia. Quin balanç en fa?

- Acabo el juny, després de dos mandats de quatre anys. Hem fet una tasca substitutòria amb el Cicle Gaudí. Hem portat a 107 poblacions del territori les pel·lícules del cine català. Això estava a la llei del cinema i no s'havia fet. Hem creat una xarxa en què aquests pobles tenen cada mes una pel·lícula en català. Deu a l'any. Abans, la nostra gent no veia el cine propi, quan a França el 45% de la població veu cine francès. El Cicle Gaudí va començar a vuit poblacions i hi hem implicat totes les diputacions. Els actors i directors han anat als llocs a presentar-ho i s'ha creat un vincle entre el nostre cine i el territori. I hem prestigiat la marca, mostrant que hi ha un cine i uns creadors catalans, que és una manera de defensar la diversitat, que és el que ens demana Wim Wenders, el president de l'Acadèmia del Cine Europeu.

I sempre que hem parlat ho hem fet amb dades a la mà. No ens hem lamentat per lamentar-nos. També s'han fet moltes xerrades de professionals. A cada pel·lícula que ha guanyat els Gaudí, s'han fet actes amb professionals del sector per explicar com s'havia fet, amb una resposta de participació de més de cent persones cada vegada. Hem creat una família cinematogràfica.

- Ja té substitut o substituta?

- No. Jo apostaria per una persona jove, que entengui com ha canviat el paradigma, amb molt de discurs. Ha de ser algú molt vinculat a com està canviant el sector. Ho hem deixat ben posicionat, l'equip continua i no tinc cap por.    

- N'està contenta de la dinàmica generada pels Gaudí?

- Els Gaudí són una fotografia del cine i, per tant, no puc estar contenta. Per diverses coses. 

"No s'entén que un país tan incomplet com el nostre tingui la cultura a la cua del pressupost"

  
- A veure. 

- Tenim pocs projectes industrials, amb pressupostos molt justos i que son poc competitius. No en termes artístics, que son molt bons, sinó en termes de comparació amb països de l'entorn. I tenim molta gent que vol rodar en català i no hi ha manera. Simplement, perquè el Govern no s'ha proposat solucionar-ho.
 
- I com es pot solucionar?  

- D'una manera molt ràpida. Primer, resolent el que està passant a TV3, que és un escàndol i tothom ho sap, començant per la mateixa gent de TV3.

- On hi ha el problema?

- TV3 és una televisió que s'ha fet gran, vella, i té una estructura tan pesant que no deixa marge econòmic perquè es pugui produir com s'havia fet abans. Abans havia ajudat a produir. Si disposes d'un pressupost, pots anar a Madrid i rodar en català. El que no pot ser és que la gent que vol rodar s'hagi de passar al castellà. O a l'anglès. De pel·lícules en català ara només hi ha les que fan els universitaris i els voluntaristes. Això que s'ha demostrat més que mai que l'audiovisual el veuen els joves set hores al dia. Quan tots els nens de Catalunya veien el Súper 3 i els dibuixos animats en català, TV3 es retira. Què ha tingut al cap el Govern per desfigurar la televisió d'aquesta manera?

- Què proposaria per a TV3?

- S'ha d'alleugerir l'estructura, que vol dir que s'ha de fer una remodelació de personal, que se'ls ha de garantir un pla en què hi estiguin d'acord. Però no pot ser que la partida de personal i les despeses d'estructura es mengi el total que reben. És un escàndol, per com de mal muntada està TV3. Ha canviat el paradigma. Necessitem gent més jove i una estructura lleugera, una televisió petita, àgil, molt potent en informatius i que surti al mercat a buscar el millor, i que posi diners perquè el millor sigui en català. El Govern no ha tingut els nassos de resoldre els problemes d'una televisió nacional posada al dia. Van dient que som líders d'audiència, però si sumes totes els altres estem a la cua. L'obligació del país és fer una televisió no que sigui només la primera del dia, sinó que tingui uns continguts atractius, que vol dir ben pagats. Però em sembla que el nou Govern ho té clar. També he de dir que s'estan preocupant perquè els fons europeus facilitin la construcció de platós a Catalunya i que es pugui fer un centre de producció industrial.   

"TV3 és una televisió que s'ha fet vella i té una estructura tan pesant que no deixa marge econòmic perquè es pugui produir com abans"

  
- Confia en els fons europeus?

- Confio en què el Govern que entri ho solucioni. Catalunya té totes les condicions per ser un centre potentíssim del sud d'Europa: per hores de sol, per diversitat paisatgística, per tècnics, per les escoles que té. L'únic que s'ha de fer és posar el terreny i les condicions perquè es facin els platós, que és el que es necessita per rodar. Que es prioritzi una indústria que només demana talent. Això vol dir que la inversió és mínima i, a més, és una indústria que exporta moltíssim. 
 
- Quin model europeu podria ser un referent per a la indústria del cine catalana?

- El model danès. Té cinc milions d'habitants. Ha fet sèries com Borgen, que les ven a tot el món. O es prioritza això o no hi ha país perquè sense audiovisual no hi ha país.   

- Fa dos anys, abans de la pandèmia, es mostrava molt crítica amb l'estat de la indústria de la ficció a Catalunya. La situació, pel que diu, no ha millorat. La pandèmia ho ha agreujat? 

- S'ha empitjorat però la pandèmia no té res a veure amb això. Perquè s'està produint a tot arreu més que mai. Tenim tots els professionals que s'han fugat a Madrid. Pensa que ha costat que els professionals poguessin donar premis de l'Acadèmia perquè tothom està treballant a Madrid: tècnics de fotografia, de vestuari, de direcció artística, els actors. El talent del sector audiovisual està emigrat a Madrid. Aquí han quedat les molles de pa. En aquest país tenim el talent científic, que és un pol actiu, i el talent creatiu, que encara dona més diners que el científic.

- I per què creu que el Govern no ho té com a prioritat?

- No ho sé. Mira, en l'època del conseller Joan Manuel Tresserras a Cultura, es van produir cinc pel·lícules. Ara estem a 0,7% de públic que va a veure pel·lícules produïdes a Catalunya. Vam arribar a quasi bé el 7%. Es va fer Herois, Pa negre, Bruc, Eva... Es va fer una llei del cinema, que no s'ha complert.     

- El sector audiovisual té pocs instruments de pressió?

- N'hem fet molta de pressió. Estem desesperats. Jo crec que hi ha hagut una visió molt antiga del que és cultura. No s'entén que un país, i més sent un país tan incomplet com el nostre, tingui la cultura a la cua dels pressupostos. Quan, a més, la cultura audiovisual és molt productiva. D'altra banda, l'acció de govern ha estat molt interferida per la repressió política, però no és excusa. El país s'ha de seguir governant. Personalment, no estic per un enfrontament inútil que no porta enlloc. Això no accelera el camí del país, l'allunya i desanima la gent. El que em fa més ràbia és que no s'adonen que és un sector emergent a tot el món. 

- Com és que Madrid ho ha sabut fer?

- Perquè s'han plantat totes les plataformes allà. I quan volien venir aquí, perquè és molt atractiu, aquí estàvem caçant papallones. A Madrid han construït platós a la meseta, que tenen molt espai, han donat injeccions i terrenys. Les televisions han començat a fer sèries, Antena 3 i Tele5. TV3 què fa? El serial de la tarda. Mirem els pressupostos de les sèries de TV3 i què hi posa TV3 i veurem el que podem exigir en termes de llengua i d'indústria. Res. I no pas perquè no hi hagi diners. Perquè els mateixos diners ben distribuïts donarien per fer molt. Però se'ls menja l'estructura.

"El país s'ha de seguir governant, no estic per un enfrontament inútil que no porta enlloc"

  
- La veig molt preocupada.

- Estic emprenyada. Perquè hem anat enrere i això a Catalunya no havia passat mai perquè sempre hem estat un país pioner. Catalunya va fer la industrialització sense tenir matèria primera. I resulta que la indústria del segle XXI, que és l'audiovisual, la deixem passar per davant.        
 
- Què està preparant ara?

- Una sèrie per a joves de cinc episodis amb TV3 i la Xarxa de Televisions Locals, dirigida per la Laura Jou i el Fernando Trullols. Són les aventures d'uns joves que es troben amb totes les dificultats que poden trobar avui en dia. Passa pel territori, per Girona. I estem acabant un documental sobre Altsasu, amb Marc Perramon, que han estat seguint tot el procés del cas durant tres anys, entrevistant tothom. Ara l'acaben i el presentaran al DocsBarcelona. 

- En pocs dies assumirà la presidència de l'Ateneu Barcelonès. 

- Em fa molta il·lusió. Com que l'Acadèmia m'ha omplert tant i m'ha fet tan feliç, m'hauria deixat un buit. L'Ateneu és un centre irradiador de cultura, és molt potent, té una de les biblioteques privades més importants d'Europa, té una escola d'escriptura amb mil alumnes, un jardí romàntic meravellós, en soc sòcia des dels 16 anys, quan m'hi va fer el meu pare, i tinc moltes ganes de tornar a abraçar la cultura, no només la cinematogràfica, sinó tota. Com quan vaig ser set o vuit anys al CoNCA. Es poden fer moltes coses a l'Ateneu. L'únic que estic és esperant que passin els Gaudí, que els polítics es posin les piles sobre tot això que hem dit i poder-me dedicar a fer cultura a l'Ateneu.