90 anys d'ERC

Dones, maçons i resistents: les figures desconegudes de la història d'ERC

La trajectòria del partit que celebra els seus 90 anys mostra el mosaic de la Catalunya popular i republicana en què destaquen dirigents obreristes, intel·lectuals, feministes i lliurepensadors

per Pep Martí, 20 de març de 2021 a les 08:10 |
Fa 90 anys, el 19 de març del 1931, es clausurava la Conferència d'Esquerres Catalanes, que va donar lloc a la fundació d'Esquerra Republicana, un partit que governaria Catalunya els anys trenta durant la Segona República i la Guerra Civil. Del llegat històric d'ERC n'han emergit figures emblemàtiques com la d'en Francesc Macià i Lluís Companys, així com la dels altres presidents de la Generalitat, Josep Irla i Josep Tarradellas. Però una de les característiques d'ERC és que la seva és una història coral. Perquè el partit va ser des del seu inici una suma de grans forces socials. 

Per sota de les grans personalitats i de noms rellevants, de Ventura i Gassol a Carles Pi Sunyer, de Rovira i Virgili a Víctor Torres o Heribert Barrera, hi ha molts noms que van contribuir a construir la història d'ERC i de la Catalunya republicana. Alguns de ben poc coneguts, d'altres de reconeguts en el seu àmbit però sense que se sàpiguen tant els seus vincles amb ERC. Aquí us oferim un breu perfil d'alguns d'aquests "desconeguts" que van forjar la història d'Esquerra i de Catalunya.     

 Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya 

Natividad Yarza, la primera alcaldessa de Catalunya Foto: Vikipèdia


Nascuda a Valladolid el 1872, filla d'un pare sabater que es va tarslladar a viure a Barcelona, Natividad Yarza va fer estudis de mestra i va treballar en diversos municipis catalans. D'idees republicanes, es va adherir primer al Partit Radical Socialista de Marcel·lí Domingo, fins que el 1933 va abandonar-lo per entrar a ERC. Sent mestra a Bellprat, a l'Anoia, va presentar-se a les eleccions municipals i fou elegida, convertint-se així en la primera alcaldessa de la història de Catalunya. Va ser al front d'Aragó durant la guerra. La derrota el 1939 va suposar l'exili a França i l'inici d'una vida de moltes dificultats, treballant de planxadora. Una situació que va poder afrontar gràcies al suport d'una entitat benèfica nord-americana, Spanish Refugiee Aid. Va morir a Tolosa el 1960. 

 Roc Boronat, el creador del cupó dels cecs 

Els conjurats de Prats de Molló a París. D'esquerra a dreta, Josep Bordas (amb americana), Ventura Gassol, Josep Fontbernat i Roc Boronat. Foto: Cedida per la Fundació Irla


Roc Boronat és conegut per haver estat la persona que va crear el cupó dels cecs. Ho va fer després d'entrar a l'Ajuntament de Barcelona, on va exercir com a comissari de Beneficència Social. El 1934 va impulsar el Sindicats de Cecs de Catalunya, embrió del que seria l'ONCE. Pertanyia a la lògia maçònica Themis, que era una de les més catalanistes els anys trenta. Políticament, va ser sempre un home de confiança de Francesc Macià, a qui va fer costat en els fets de Prats de Molló. Amb posterioritat, es va alinear amb Lluís Companys i amb els històrics d'Estat Català com Ventura Gassol i Jaume Aiguader enfront la línia de Josep Dencàs. Després de molts anys d'oblit, va ser vindicat per l'ONCE, que té un bust seu a l'entrada de la seva seu de Barcelona.  

 Anna M. Martínez-Sagi, la primera dona a la junta del Barça 

Maria Dolors Bargalló amb la periodista i militant d'ERC Anna Maria Martínez-Sagi, l'any 1933 Foto: Pau Lluís Torrents/Cedida per la Fundació Irla


És difícil trobar una personalitat que hagi tocat tantes tecles de la vida amb èxit. Filla d'una família del tèxtil, Anna Martínez-Sagi va ser una dona inquieta, poeta, periodista i esportista, fundadora del Club Femení d'Esport i practicant de natació, tenis i esquí. Va col·laborar en mitjans com La Rambla i L'Opinió, i va conèixer Josep Sunyol, que va presidir el Barça abans de la Guerra Civil i la va integrar a la junta del club. Va ser la primera dona a exercir com a directiva esportiva. Després del 1939, va anar a l'exili, del qual no tornaria fins al 1975. Va viure entre el 1907 i el 2000.   

 Bartomeu Fabrés, víctima de la FAI 

El Dr Fabrés atenent un treballador de la fàbrica Roca de Gavà. Anys 1930. Foto: Família Fabrés-Vilà/Arxiu Municipal de Gavà


Bartomeu Fabrés era un metge i cirurgià de Mataró que es va instal·lar a viure a Begues i, més tard, a Gavà. Durant un temps va ser el metge de l'empresa Roca Radiadors. Allí va ser un dels impulsors del Cafè del Centre, entitat republicana i catalanista. És un dels molts exemples dels quadres que es van formar en l'àmbit municipal. A Gavà, com a regidor, va ser decisiu en la construcció de noves escoles municipals i un mercat, així com de la instal·lació de canonades d'aigua potable. De tarannà moderat (procedia d'Acció Catalana), com a alcalde de Gavà es va oposar a l'actuació d'escamots propers a la FAI després d'esclatar la Guerra Civil. Això li va costar la vida. Un grup el va anar a buscar a casa el mes de setembre amb l'excusa que uns accidentats necessitaven auxili. No se'l va veure més. Fabrés és un dels pocs casos de dirigent d'ERC mort a mans de la FAI.    

 Elàdia Faraudo, maçoneria i ajut als refugiats  

Elàdia Faraudo Foto: Cedida per la Fundació Irla


Amb estudis de Ciències Socials, Elàdia Faraudo va treballar al departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. Durant la guerra va ser molt activa, sent membre del Comitè Central d'Ajut als Refugiats. Quan Jaume Aiguader va ser ministre de Treball, Faraudo va ser designada directora general d'Evacuació i Assistència als Refugiats de la República. L'any 1935, va ingressar a la maçoneria, a la lògia Manuel Zorrilla. Exiliada a Mèxic, va continuar el seu treball en el camp de l'assistencialisme, fundant l'Escola del Treball de Nuevo León.

 Josep Maria Espanya, salvant vides el 1936 

Josep Maria Espanya amb altres membres d'ERC, Joan Selves i Tomàs Ramon i Amat. Foto: Fundació Irla


Advocat de la Vall d'Aran, Josep Maria Espanya va entrar a ERC després d'una llarga carrera política en què havia militat en el Partit Liberal i en la Lliga. Va ser determinant en l'obertura del túnel de Vielha. El 18 de juliol del 1936 el va agafar com a conseller de Governació, un dels llocs més estratègics en aquell moment. Des d'allí va enfrontar-se a l'aixecament feixista, contribuint a la rendició del general Goded. I va tenir un paper essencial en la defensa i salvació de molts ciutadans perseguits per grups incontrolats en els primers mesos de la guerra. Espanya va facilitar molts salconduits a personalitats en perill. Això va posar en risc la seva vida. Va haver de marxar a París per amenaces de la FAI. Va morir a l'exili, a Bogotà, el 1953.  

 Joan Rebull, "el millor escultor del món" 

Segell de Joan Rebull Foto: Cedida per la Fundació Irla


Joan Rebull és un dels escultors reconeguts de mitjan del segle XX, amb obra important al MNAC, al Centre d'Art Reina Sofia i al Museu d'Art i Història de Reus, on va néixer. Era fill de treballors del camp del Priorat. Però una exposició d'escultures al Centre de Lectura de Reus, que va merèixer bona crítica, li va obrir moltes portes i acabaria sent un artista reconegut a Europa. Salvador Dalí va dir d'ell que era "el més gran escultor del món". És molt menys coneguda la seva activitat política. Rebull. Militant d'ERC, va ser membre de la Diputació Provisional de la Generalitat, membre de la Junta de Museus i, ja en guerra, del Comitè d'Incautacions d'Obres Culturals, on va destacar pel seu esforç per preservar el patrimoni cultural. A l'exili a París, va participar en l'Associació Cultural i d'Estudis Cultura Catalana, vinculada als exiliats. Retornat a Catalunya, va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat.    

 Maria Baldó, feminisme en acció 

Carles Pi i Sunyer al Lyceum Club el novembre del 1935, amb sòecies de l'entitat. Maria Baldó és la segona per l'esquerra. Cedida per la Fundació Irla


Nascuda a Hellín (Castella-la Manxa), va venir a viure a Catalunya de ben jove i es va formar en el terreny de l'ensenyament. Va dirigir el primer grup escolar femení creat pel Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona, La Farigola. Va ser una de les responsables de la Nova Escola Unificada, que va ser una institució d'avantguarda en el camp pedagògic. Va impulsar la Unió de Dones de Catalunya i va participar en les tasques de propaganda durant la Guerra Civil. Va ser una de les fundadores el 1931 del Lyceum Club, una entitat que va tenir una gran activitat aquells anys i que responia a un moviment internacional feminista. El Lyceum era un ateneu que organitzava activitats culturals de tot tipus amb la voluntat d'incidir en la consciència política de la dona.  

 Manuel Juliachs, del CADCI al combat clandestí 

Tres parelles de l'Esquerra clandestina. Pau Ris i Anna Panadé, el director de La Humanitat Manuel Juliachs i la seva esposa i Isidre Armengol i la seva esposa Foto: Cedida per la Fundació Irla


Manuel Juliachs (Vilafranca del Penedès, 1887-Barcelona, 1980) és un dels homes que va preservar l'ERC de la clandestinitat durant la dictadura. Membre del sindicat de dependents CADCI, que va presidir, havia estat també a la Unió Catalanista. Va dirigir l'Institut contra l'Atur Forçós, que va impulsar els habitatges de la Casa Bloc a Sant Andreu de Palomar, com ha recordat l'historiador Pau Vinyes. Després de la guerra, va ser un dels militants més actius del partit, dirigint la seva publicació, La Humanitat. Amb motiu del referèndum del 1966, que va aprovar la Llei de Successió, va fer campanya activa en contra, atrevint-se a signar un manifest enviat al governador civil.  

 Enriqueta Gallinat, Dones del 36 

Enriqueta Gallinat amb la vella Olivetti amb què solia escriure. Foto: Josep Maria Contel / JMCR


Va ser una de les dones més actives del republicanisme i militant d'ERC des del 1934 fins a la seva mort el 2006, amb 97 anys. Provenia de les Joventuts Radicals, del Partit Radical de Lerroux. Amb estudis de secretariat i taquigrafia, va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona. La seva família tenia amistat amb Lluís Companys, que va ser el seu padrí de noces quan es va casar amb Enric Tubau, director d'El Noticiero Universal. Va viure la guerra com a secretària de l'alcalde de Barcelona Hilari Salvadó. Activa a l'exili, va ser empresonada al seu retorn a Catalunya. Va mantenir després una intensa activitat com a militant d'ERC durant la Transició i fins a la seva mort. Va ser una de les fundadores de la Unió de Dones de Catalunya, els anys trenta, i l'ànima de l'associació de Dones del 36, que va preservar el llegat de la lluita antifeixista de les dones catalanes.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació