18
de març
del
2021
Actualitzat
a les
11:28h
El Servei d'Atenció i Denúncia (SAiD) de SOS Racisme ha atès 590 persones durant el 2020, segons ha informat l'entitat en la presentació del seu informe anual. De totes les atencions, s'han identificat 182 situacions de racisme, de les quals se n'han denunciat 99. Entre els casos denunciats, els abusos policials (23%) i les discriminacions i agressions entre particulars (27%) representen la meitat dels casos.
El 12% de casos denunciats fan referència a discriminacions en l'accés als drets socials, el 9% en l'accés als serveis privats i un 8% a discurs d'odi. També representen un 8% les discriminacions d'agents de seguretat privats, mentre que la discriminació laboral és la causa del 7% dels casos i la discriminació dels serveis públics un 5%. Les denúncies relacionades amb accions de l'extrema dreta representen un 1% del total.
La majoria de casos referents a discriminacions entre particulars tenen relació amb conflictes entre veïns, amb un 54%. Els conflictes al carrer representen un 21% dels casos i entre companys de feina, un 14%. En relació als abusos policials, tres de cada quatre denúncies tenen a veure amb identificacions per perfil racial, que en les darreres setmanes han anat en augment a Barcelona a través d'operatius conjunts de la policia espanyola, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana.
"Impunitat policial"
La coordinadora del SAiD, Alícia Rodríguez, i la coordinadora d'Incidència de SOS Racisme, Gemma Ferreón, han presentat les dades de l'informe del 2020 i han assenyalat que el context de confinament dels primers mesos de l'any ha influït en les denúncies per discriminacions de particulars. També en els casos d'abusos policials, que durant el confinament eren especialment difícils de denunciar. "No hi havia gent al carrer, ni testimonis i això suposa impunitat", ha lamentat Rodríguez. "L'estat d'alarma no va anar acompanyat de mecanismes de control", ha apuntat.
"Exigim canvis profunds en les lògiques securitàries", ha dit Rodríguez, mentre que Ferrerón ha recordat que han emplaçat en diversos cops les administracions a acabar amb les identificacions policials per perfil ètnic. "Amb diferents col·lectius estem pensant amb accions d’incidència per pressionar administracions", ha dit Ferreón. Els operatius policials basats en la identificació per perfil ètnic han estat qüestionats tant a nivell local com internacional. El 2018 el grup de treball d'experts de l'ONU sobre persones afrodescendents a qualificar aquest tipus d'identificacions de "problema endèmic" a l'Estat.
A Catalunya, l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat va reclamar el 2020 acabar amb les identificacions per perfil ètnic i racial."L’objectiu és una policia coherent amb una societat en constant canvi i capaç d’oferir un servei públic de seguretat aplicable i accessible a tota la ciutadania, independentment del seu origen ètnic i cultural", deia en el seu informe. També el 2020 el cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, va admetre un "biaix ètnic" al cos i es va comprometre a "treballar per corregir-lo". Gairebé un any després, però, les batudes d'estrangeria continuen sent recurrents.
Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 47% tenen la seva situació administrativa regularitzada i el 5% no. El 36% són persones que tenen nacionalitat espanyola des que han nascut o bé l'han obtingut més endavant i el 4% de les denúncies les han interposat col·lectius.
Des de SOS Racisme també han expressat preocupació pels casos d'"estigmatització" d'infants migrants registrats a Catalunya durant l'any passat. Un cas paradigmàtic és l'atac contra un habitatge de Premià de Mar ocupat per joves migrants.
Preocupació per la infradenúncia
L'informe també reflecteix com a conclusió principal un increment de la infradenúncia entre el 2019 i el 2020. En un any la quantitat de persones que no han volgut denunciar les vulneracions patides ha crescut del 32% al 46%. En un 39% dels casos, el motiu per no denunciar és el "recel" i la desconfiança cap al sistema.
En el 27% de situacions que han arribat al SAiD, SOS Racisme no ha pogut localitzar la persona afectada després que hagi exposat el seu cas. L'entitat atribueix la negativa a continuar amb el procediment a la vulnerabilitat i la indefensió, sobretot en el context de pandèmia.
SOS Racisme també ha llançat un crit d'alerta sobre el procés de vacunació. L'entitat ha recordat que les persones migrants que no puguin empadronar-se al municipi on viuen per restriccions dels Ajuntaments, veuran limitat el seu accés a la vacuna.
El 12% de casos denunciats fan referència a discriminacions en l'accés als drets socials, el 9% en l'accés als serveis privats i un 8% a discurs d'odi. També representen un 8% les discriminacions d'agents de seguretat privats, mentre que la discriminació laboral és la causa del 7% dels casos i la discriminació dels serveis públics un 5%. Les denúncies relacionades amb accions de l'extrema dreta representen un 1% del total.
La majoria de casos referents a discriminacions entre particulars tenen relació amb conflictes entre veïns, amb un 54%. Els conflictes al carrer representen un 21% dels casos i entre companys de feina, un 14%. En relació als abusos policials, tres de cada quatre denúncies tenen a veure amb identificacions per perfil racial, que en les darreres setmanes han anat en augment a Barcelona a través d'operatius conjunts de la policia espanyola, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana.
"Impunitat policial"
La coordinadora del SAiD, Alícia Rodríguez, i la coordinadora d'Incidència de SOS Racisme, Gemma Ferreón, han presentat les dades de l'informe del 2020 i han assenyalat que el context de confinament dels primers mesos de l'any ha influït en les denúncies per discriminacions de particulars. També en els casos d'abusos policials, que durant el confinament eren especialment difícils de denunciar. "No hi havia gent al carrer, ni testimonis i això suposa impunitat", ha lamentat Rodríguez. "L'estat d'alarma no va anar acompanyat de mecanismes de control", ha apuntat.
"Exigim canvis profunds en les lògiques securitàries", ha dit Rodríguez, mentre que Ferrerón ha recordat que han emplaçat en diversos cops les administracions a acabar amb les identificacions policials per perfil ètnic. "Amb diferents col·lectius estem pensant amb accions d’incidència per pressionar administracions", ha dit Ferreón. Els operatius policials basats en la identificació per perfil ètnic han estat qüestionats tant a nivell local com internacional. El 2018 el grup de treball d'experts de l'ONU sobre persones afrodescendents a qualificar aquest tipus d'identificacions de "problema endèmic" a l'Estat.
A Catalunya, l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat va reclamar el 2020 acabar amb les identificacions per perfil ètnic i racial."L’objectiu és una policia coherent amb una societat en constant canvi i capaç d’oferir un servei públic de seguretat aplicable i accessible a tota la ciutadania, independentment del seu origen ètnic i cultural", deia en el seu informe. També el 2020 el cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, va admetre un "biaix ètnic" al cos i es va comprometre a "treballar per corregir-lo". Gairebé un any després, però, les batudes d'estrangeria continuen sent recurrents.
Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 47% tenen la seva situació administrativa regularitzada i el 5% no. El 36% són persones que tenen nacionalitat espanyola des que han nascut o bé l'han obtingut més endavant i el 4% de les denúncies les han interposat col·lectius.
Des de SOS Racisme també han expressat preocupació pels casos d'"estigmatització" d'infants migrants registrats a Catalunya durant l'any passat. Un cas paradigmàtic és l'atac contra un habitatge de Premià de Mar ocupat per joves migrants.
Preocupació per la infradenúncia
L'informe també reflecteix com a conclusió principal un increment de la infradenúncia entre el 2019 i el 2020. En un any la quantitat de persones que no han volgut denunciar les vulneracions patides ha crescut del 32% al 46%. En un 39% dels casos, el motiu per no denunciar és el "recel" i la desconfiança cap al sistema.
En el 27% de situacions que han arribat al SAiD, SOS Racisme no ha pogut localitzar la persona afectada després que hagi exposat el seu cas. L'entitat atribueix la negativa a continuar amb el procediment a la vulnerabilitat i la indefensió, sobretot en el context de pandèmia.
SOS Racisme també ha llançat un crit d'alerta sobre el procés de vacunació. L'entitat ha recordat que les persones migrants que no puguin empadronar-se al municipi on viuen per restriccions dels Ajuntaments, veuran limitat el seu accés a la vacuna.