18
de març
del
2021
Actualitzat
a les
11:05h
La defensa de Carles Puigdemont ha recusat el magistrat del Tribunal Constitucional (TC) Cándido Conde-Pumpido perquè considera que no és imparcial per veure la causa de l'1-O que afecta presos polítics i exiliats, en aquest cas per la via dels recursos d'empara que aborda aquests dies l'alt tribunal. El recurs, presentat per Gonzalo Boye i al qual ha tingut accés NacióDigital, denuncia que Conde-Pumpido ha fet crítiques i desqualificacions públiques contra els líders independentistes i el procés, i això l'inhabilita per veure el cas. El TC ja va haver d'apartar un magistrat, en aquest cas Antonio Narváez, del debat i decisió sobre els recursos d'empara dels presos per manca d'imparcialitat.
En concret, en el recurs, de 61 pàgines, la defensa de l'expresident recorda una intervenció de Conde-Pumpido al Congrés dels Diputats el novembre de 2017 contra els fets que havien tingut lloc un mes abans a Catalunya. Va titllar el procés de voler "subvertir l'estat social i democràtic de dret utilitzant fraudulentament la pròpia bandera de la democràcia". Aquesta és una tesi molt similar a la de la Fiscalia contra la qüestió catalana, primer de la mà del fiscal general José Manuel Maza, bon amic de Conde-Pumpido.
Però hi ha més motius per demanar la recusació del magistrat del TC. Conde-Pumpido és "amic íntim" del fiscal Javier Zaragoza, que juntament amb Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno van ser acusació en el judici de l'1-O. De fet, Conde-Pumpido va ser fiscal general de l'Estat i va nomenar la majoria d'aquests fiscals que al Suprem van defensar que l'1-O havia estat un "cop d'estat encobert". La recusació també recorda que el magistrat del TC va ser abans membre de la sala segona del Tribunal Suprem, que ara presideix Manuel Marchena i que va jutjar els presos del procés l'any 2019.
En la mateixa línia, un altre dels motius per a la recusació és que Conde-Pumpido va intercedir en la defensa del magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, en la demanda de la defensa de Puigdemont contra ell a Bèlgica. Segons informacions periodístiques, Conde-Pumpido va parlar amb l'exministre Josep Borrell perquè el govern espanyol pagués la defensa de Llarena davant la jurisdicció belga. "Aquesta intervenció posa de manifest un interès directe en allò que fa referència a la causa de l'1-O", diu la defensa de l'expresident.
Per tot plegat, els advocats de Puigdemont consideren que el magistrat del TC s'hauria d'apartar del debat i decisió dels recursos d'empara dels condemnats per l'1-O, com va fer fa uns dies el magistrat Antonio Narváez, que havia considerat el procés com un "cop d'estat encobert". Per ara, el TC ha desestimat els recursos de l'exconsellera Meritxell Borràs i l'exconseller Carles Mundó, condemnats per desobediència. L'alt tribunal ha mantingut per ara la unanimitat en les decisions. En les properes setmanes es pronunciarà sobre la resta de recursos. És l'últim pas de la justícia espanyola, i obre la porta finalment a portar la causa de l'1-O al Tribunal d'Estrasburg.
En concret, en el recurs, de 61 pàgines, la defensa de l'expresident recorda una intervenció de Conde-Pumpido al Congrés dels Diputats el novembre de 2017 contra els fets que havien tingut lloc un mes abans a Catalunya. Va titllar el procés de voler "subvertir l'estat social i democràtic de dret utilitzant fraudulentament la pròpia bandera de la democràcia". Aquesta és una tesi molt similar a la de la Fiscalia contra la qüestió catalana, primer de la mà del fiscal general José Manuel Maza, bon amic de Conde-Pumpido.
Però hi ha més motius per demanar la recusació del magistrat del TC. Conde-Pumpido és "amic íntim" del fiscal Javier Zaragoza, que juntament amb Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno van ser acusació en el judici de l'1-O. De fet, Conde-Pumpido va ser fiscal general de l'Estat i va nomenar la majoria d'aquests fiscals que al Suprem van defensar que l'1-O havia estat un "cop d'estat encobert". La recusació també recorda que el magistrat del TC va ser abans membre de la sala segona del Tribunal Suprem, que ara presideix Manuel Marchena i que va jutjar els presos del procés l'any 2019.
En la mateixa línia, un altre dels motius per a la recusació és que Conde-Pumpido va intercedir en la defensa del magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, en la demanda de la defensa de Puigdemont contra ell a Bèlgica. Segons informacions periodístiques, Conde-Pumpido va parlar amb l'exministre Josep Borrell perquè el govern espanyol pagués la defensa de Llarena davant la jurisdicció belga. "Aquesta intervenció posa de manifest un interès directe en allò que fa referència a la causa de l'1-O", diu la defensa de l'expresident.
Per tot plegat, els advocats de Puigdemont consideren que el magistrat del TC s'hauria d'apartar del debat i decisió dels recursos d'empara dels condemnats per l'1-O, com va fer fa uns dies el magistrat Antonio Narváez, que havia considerat el procés com un "cop d'estat encobert". Per ara, el TC ha desestimat els recursos de l'exconsellera Meritxell Borràs i l'exconseller Carles Mundó, condemnats per desobediència. L'alt tribunal ha mantingut per ara la unanimitat en les decisions. En les properes setmanes es pronunciarà sobre la resta de recursos. És l'últim pas de la justícia espanyola, i obre la porta finalment a portar la causa de l'1-O al Tribunal d'Estrasburg.