17
de març
del
2021
Actualitzat
a les
18:47h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit aquest dimecres la querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya per desobediència contra l'expresident del Parlament Roger Torrent i els membres independentistes de la mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. La sala civil i penal s'ha declarat competent per investigar el cas i n'ha designat com a instructora la magistrada Maria Eugènia Alegret. Segons la Fiscalia, Torrent i els independentistes de la mesa haurien desobeït les resolucions del Tribunal Constitucional (TC) quan van permetre el debat sobre l'autodeterminació i contra la monarquia el 2019.
Torrent ha assegurat que continuarà defensant la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats. En una piulada a Twitter, ha criticat que es "persisteixi en l'error de perseguir el debat parlamentari". El republicà ha enviat una carta a diversos organismes internacionals on lamenta que l'única resposta de l'Estat a la voluntat d'autodeterminació és la "repressió policial i judicial". Ha advertit que la justícia vol "limitar" del debat democràtic del Parlament.
Costa ha dit que no reconeix ni reconeixerà "mai" l'autoritat del TSJC per jutjar cap acord o tramitació parlamentària. "No reconec ni reconeixeré mai l'autoritat del Tribunal Superior de Justícia (o qualsevol altre tribunal penal), per jutjar cap acord o tramitació parlamentària", ha afirmat en una piulada des del seu compte de Twitter. "El Parlament serà inviolable o no serà un parlament", ha ratificat.
Campdepadrós ha defensat que "un tribunal no pot incidir en l'activitat deliberativa d'una cambra" i ha dit que no poden pretendre que facin "una censura prèvia dels debats". Ho ha dit a TV3 i ha assegurat que els membres independentistes de la mesa no han comès "cap mena de desobediència", com se'ls acusa per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i la monarquia, i que han aplicat el reglament. D'altra banda, creu que s'ha interposat la querella "en el moment que políticament ha convingut".
La querella contra Torrent i els membres independentistes de la mesa fa referència a les resolucions en resposta a la sentència de l'1-O, l'octubre de fa dos anys. El Parlament va ratificar el compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació i va reprovar la monarquia. Segons la Fiscalia, això va en contra de la sentència del TC de l'any 2015 que declarava inconstitucional i nula la resolució 1/XI de Parlament sobre l'inici del procés constituent després de les eleccions del 27 de setembre a Catalunya, que van donar majoria a JxSí i la CUP.
En base a aquesta sentència, el TC va notificar a Torrent i als membres de la mesa del Parlament l'octubre de 2019 que tenien "el deure d'impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa parlamentària que suposés "ignorar o eludir" la suspensió de la resolució 1/XI. Això, diu el fiscal a la querella, va ser els dies 10 i 16 d'octubre, i el 29 d'octubre la mesa va admetre a tràmit una moció de la CUP que es ratificava en la voluntat d'exercir l'autodeterminació i contra la monarquia. El TC, el febrer de 2020, va estimar l'incident d'execució promogut pel govern espanyol del PSOE i Podem contra els acords de la mesa i ho va declarar nul.
Torrent ha assegurat que continuarà defensant la llibertat d'expressió i el dret d'iniciativa dels diputats. En una piulada a Twitter, ha criticat que es "persisteixi en l'error de perseguir el debat parlamentari". El republicà ha enviat una carta a diversos organismes internacionals on lamenta que l'única resposta de l'Estat a la voluntat d'autodeterminació és la "repressió policial i judicial". Ha advertit que la justícia vol "limitar" del debat democràtic del Parlament.
Costa ha dit que no reconeix ni reconeixerà "mai" l'autoritat del TSJC per jutjar cap acord o tramitació parlamentària. "No reconec ni reconeixeré mai l'autoritat del Tribunal Superior de Justícia (o qualsevol altre tribunal penal), per jutjar cap acord o tramitació parlamentària", ha afirmat en una piulada des del seu compte de Twitter. "El Parlament serà inviolable o no serà un parlament", ha ratificat.
Campdepadrós ha defensat que "un tribunal no pot incidir en l'activitat deliberativa d'una cambra" i ha dit que no poden pretendre que facin "una censura prèvia dels debats". Ho ha dit a TV3 i ha assegurat que els membres independentistes de la mesa no han comès "cap mena de desobediència", com se'ls acusa per haver permès el debat de dues resolucions sobre autodeterminació i la monarquia, i que han aplicat el reglament. D'altra banda, creu que s'ha interposat la querella "en el moment que políticament ha convingut".
La querella contra Torrent i els membres independentistes de la mesa fa referència a les resolucions en resposta a la sentència de l'1-O, l'octubre de fa dos anys. El Parlament va ratificar el compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació i va reprovar la monarquia. Segons la Fiscalia, això va en contra de la sentència del TC de l'any 2015 que declarava inconstitucional i nula la resolució 1/XI de Parlament sobre l'inici del procés constituent després de les eleccions del 27 de setembre a Catalunya, que van donar majoria a JxSí i la CUP.
En base a aquesta sentència, el TC va notificar a Torrent i als membres de la mesa del Parlament l'octubre de 2019 que tenien "el deure d'impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa parlamentària que suposés "ignorar o eludir" la suspensió de la resolució 1/XI. Això, diu el fiscal a la querella, va ser els dies 10 i 16 d'octubre, i el 29 d'octubre la mesa va admetre a tràmit una moció de la CUP que es ratificava en la voluntat d'exercir l'autodeterminació i contra la monarquia. El TC, el febrer de 2020, va estimar l'incident d'execució promogut pel govern espanyol del PSOE i Podem contra els acords de la mesa i ho va declarar nul.