Nova legislatura

El ministre de Justícia sosté que el retorn de Serret desmenteix la repressió de l'Estat

"No em parli de presos polítics si una persona fugada torna i queda en llibertat", assenyala Juan Carlos Campo en resposta a la CUP en la sessió de control al Congrés

per Oriol March, 17 de març de 2021 a les 10:10 |
Meritxell Serret, entrevistada a NacióDigital. | Josep M. Montaner
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El retorn de Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les fins la setmana passada i diputada d'ERC en aquesta legislatura, demostra que a Espanya no hi ha presos polítics ni repressió. Aquesta és la visió que ha traslladat aquest dimecres el ministre de Justícia, Juan Calos Campo, en la sessió de control al Congrés dels Diputats. Després que Albert Botran, representant de la CUP, li hagi retret no haver accelerat els indults ni haver promogut una reforma del delicte de sedició, Campo ha posat damunt la taula el cas de l'exconsellera d'Agricultura. "No em parli de presos polítics si una persona fugada torna i queda en llibertat", ha apuntat el ministre. Serret va presentar-se dijous passat al Tribunal Suprem i va quedar en llibertat a l'espera de declarar-hi el 8 d'abril.

L'exconsellera d'Agricultura, que divendres va participar presencialment a la constitució del Parlament, relata en una entrevista a NacióDigital les claus del seu retorn i apunta que l'independentisme no necessita més presos ni més exiliats. "Va ser una decisió progressiva. Ja feia temps que hi donava tombs després de mesos sense euroordre, sense que es mogués res i estigués tot paralitzat. Anava rumiant com desencallar la situació i vaig considerar que el context perfecte era el de les eleccions havent estat escollida com a diputada. És una evolució lògica i coherent que es va anar precipitant en les últimes setmanes", destaca Serret, que va avisar el Suprem que s'hi presentaria.


Abans de l'intercanvi entre Campo i Botran amb Serret com a protagonista, Gabriel Rufián, portaveu d'ERC al Congrés, ha carregat amb duresa contra una democràcia, l'espanyola, a la qual ha comparat amb una "barraca". L'afirmació no ha estat compartida per Pedro Sánchez, però el líder del PSOE ha volgut mostrar-se conciliador amb Catalunya: "Estem a l'espera de poder posar en marxa la comissió bilateral de negociació entre la Generalitat i el govern espanyol". La fórmula que ha fet servir és una mescla de la taula de diàleg i de la comissió bilateral estatutària existent per a qüestions competencials entre les dues administracions.

Com espera resoldre Sánchez el conflicte enquistat i que, en essència, poc s'ha mogut des que va arribar a la Moncloa, fa pràcticament tres anys? "Es tracta de canalitzar conflictes com el català per les vies democràtiques i legals", ha remarcat el president del govern espanyol, que ha escoltat una vegada més l'advertència de Rufián. El líder d'ERC ha posat en valor els 13 escons dels republicans a Madrid a l'hora de tirar endavant lleis de fiscalitat més justa i de memòria democràtica, per exemple. "Amb qui les aprovaran, amb nosaltres o amb l'outlet de la dreta?", s'ha preguntat, referint-se de manera implícita a la descomposició que viu Ciutadans, que té 10 representants al Congrés. 



Els republicans han acollit amb ambigüitat la fórmula que ha fet servir Sánchez per referir-se a la represa del diàleg, que combina la mesa de negociació amb la comissió bilateral estatutària pensada per debatre els 44 punts que el líder del PSOE va plantejar a la Generalitat a principis de febrer de l'any passat. En tot cas, els socialistes es van comprometre a reactivar la taula de diàleg en una votació al Congrés just abans de les eleccions catalanes. Junts i la CUP es van abstenir, tot i que ara la formació de Carles Puigdemont, un cop passats els comicis i havent quedat per darrere dels republicans, defensen el mecanisme però li volen posar un horitzó temporal.


L'intecanvi al Congrés ha arribat tan sols un dia després que els diputats d'ERC, Junts, el PDECat i la CUP registressin una proposició de llei d'amnistia com a "punt de partida" per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat. La norma no té cap possibilitat de prosperar perquè el PSOE ja ha dit que s'hi posicionarà en contra, i l'independentisme aspira a què els comuns -com a mínim- s'hi abstinguin. El grup que lidera Jaume Asens a la cambra baixa espanyola és partidari de la fórmula de la reforma del delicte de sedició, que continua congelat, el mateix que passa amb els indults dels condemnats per l'1-O.

El temor que existeix tant al Govern com en els equips negociadors de la investidura de Pere Aragonès és que l'escenari obert a Madrid -eleccions fortament polaritzades amb Isabel Díaz Ayuso com a possible contrapoder de Sánchez si surt reforçada de les urnes malgrat l'aposta d'Iglesias- acabi enterrant el diàleg en els propers mesos. L'executiu català en funcions insisteix que la mesa de negociació s'ha de reunir "immediatament" després que es formi Govern a Catalunya, i insisteix en l'autodeterminació i l'amnistia com a vies per resoldre la situació. Cap de les dues depenen de la Generalitat i, fins ara, Sánchez s'ha mostrat reticent a abordar-les, com va quedar clar en la primera cita de la taula de diàleg i en les reunions mantingudes amb l'expresident Quim Torra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació