15
de març
del
2021
Actualitzat
a les
19:41h
El comitè de drets econòmics, socials i culturals de l'ONU ha reclamat a l'Estat que aturi dos desnonaments previstos a Barcelona. El primer cas afecta la família del Malek i la Lynda, amb dos fills menors d'edat, que viu al carrer Arquímedes de Sant Andreu. El segon cas és el de l'Alejandro, que viu al carrer Estruc del Barri Gòtic. El comitè encara està examinant els dos casos però ha demanat frenar els desallotjaments o oferir als afectats un altre habitatge adequat per a les seves necessitats. L'objectiu és evitar que aquests pateixin "danys irreparables", segons consta en els documents redactats pel comitè als quals ha tingut accés NacióDigital.
Fa cinc anys que la família del Malek i la Lynda viu al pis de Sant Andreu amb dos fills de 9 i 13 anys, pagant un lloguer de 500 euros. La propietat es va vendre l'habitatge a una empresa sense que ells ho sabessin i el nou titular- que segons el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu és Hidrus Consultoria Integral de Ingeniería Sistemas y Servicios SL- va comunicar-los que els apujava el lloguer 200 euros. Ells s'hi van negar i reclamen mantenir el preu. Si res no canvia, però, dimarts tindran la comitiva judicial a la seva porta a tres quarts de dotze del matí.
"El Malek i la Lynda han decidit que demà esperaran la comitiva judicial amb els seus fills, per no amagar la realitat del que està passant", expliquen fonts del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu. El sindicat havia demanat la suspensió al jutjat emparant-se en la moratòria de desnonaments aprovada pel govern espanyol fins que acabi l'estat d'alarma, però el recurs ha estat desestimat amb l'argument que la família no és vulnerable.
"La situació de la família és de vulnerabilitat econòmica molt greu ja que es troben a l'atur, però també de salut, ja que l'home ha tingut un ictus fa mesos i la dona pateix depressió. Els dos estan en tractament", asseguren des del sindicat. Tot i la resolució de l'ONU, el jutjat manté l'ordre de desnonament prevista per a demà.
Tot i les suspensions de desnonaments aprovades per la Generalitat i el govern espanyol fins al final de l'estat d'alarma, els desallotjaments de famílies de casa seva són el pa de cada dia a Barcelona. Els llançaments no s'han aturat i en moltes ocasions les accions dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge són l'últim recurs per intentar evitar-los.
Els desallotjaments es continuen produint en un context en què els jutges ja van avisar que interpretarien de manera "restrictiva" la moratòria del Govern. Pel que fa al darrer decret de la Moncloa, els magistrats i l'advocacia també en qüestionen l'efectivitat.
Pendent de ser desnonat en qualsevol moment
Mentrestant, al carrer Estruc del Barri Gòtic, l'Alejandro pot ser desnonat en qualsevol moment i el jutjat ja ha requerit la presència dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra. El col·lectiu Resistim al Gòtic demana ara al jutjat que tingui en compte el posicionament de l'ONU i aturi el desallotjament.
L'Alejandro té 84 anys i en fa quatre no va sol·licitar formalment la subrogació del lloguer de casa seva, que anava a nom de la seva dona. Aquesta havia mort poc abans, i el mateix any l'Alejandro va veure com els seus dos fills també morien. Tot plegat va coincidir amb el període en què havia de formalitzar la regulació. L'home, però, tenia aleshores una depressió que el va obligar fins i tot a ingressar a l'hospital i va descuidar-se de fer el tràmit.
El propietari de l'immoble és Josep Urpí, un particular que el col·lectiu assegura que té nou pisos a Barcelona. Resistim al Gòtic explica que fins ara la propietat s'ha negat a obrir qualsevol negociació per trobar una solució al cas. NacióDigital ha intentat contactar amb Urpí a través de la seva empresa Arch Cellers i fonts de la mateixa han assegurat que el propietari no vol fer declaracions.
L'última oferta que l'Alejandro i el col·lectiu han posat sobre la taula de la propietat és abonar 13.000 euros en concepte de deute acumulat -el propietari va deixar de cobrar el lloguer quan va presentar la denúncia- i pagar un lloguer mensual de 600 euros. En paral·lel, Resistim al Gòtic ha presentat un recurs al jutjat i un altre al Comitè de Drets Culturals, Econòmics i Socials de l'ONU. Aquest òrgan demana aturar tots aquells desnonaments en què els afectats no tinguin una alternativa habitacional, com és el cas. Tot i que els seus dictàmens no siguin vinculants, han provocat l'aturada de més d'un desallotjament a Barcelona.
La pressió dels moviments socials va obligar el govern espanyol a modificar la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) per ratificar que les ordres de desnonament havien d'indicar un dia i hora "exactes". Tot i així, els jutges continuen ordenant llançaments amb data oberta, amb l'argument que en moltes ocasions és l'única manera de fer complir les sentències judicials de desnonament. A la pràctica, els desnonaments oberts busquen esquivar l'acció dels grups en defensa del dret a l'habitatge, que eviten molts desallotjaments col·locant gent a la porta.
Fa cinc anys que la família del Malek i la Lynda viu al pis de Sant Andreu amb dos fills de 9 i 13 anys, pagant un lloguer de 500 euros. La propietat es va vendre l'habitatge a una empresa sense que ells ho sabessin i el nou titular- que segons el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu és Hidrus Consultoria Integral de Ingeniería Sistemas y Servicios SL- va comunicar-los que els apujava el lloguer 200 euros. Ells s'hi van negar i reclamen mantenir el preu. Si res no canvia, però, dimarts tindran la comitiva judicial a la seva porta a tres quarts de dotze del matí.
"El Malek i la Lynda han decidit que demà esperaran la comitiva judicial amb els seus fills, per no amagar la realitat del que està passant", expliquen fonts del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu. El sindicat havia demanat la suspensió al jutjat emparant-se en la moratòria de desnonaments aprovada pel govern espanyol fins que acabi l'estat d'alarma, però el recurs ha estat desestimat amb l'argument que la família no és vulnerable.
"La situació de la família és de vulnerabilitat econòmica molt greu ja que es troben a l'atur, però també de salut, ja que l'home ha tingut un ictus fa mesos i la dona pateix depressió. Els dos estan en tractament", asseguren des del sindicat. Tot i la resolució de l'ONU, el jutjat manté l'ordre de desnonament prevista per a demà.
Tot i les suspensions de desnonaments aprovades per la Generalitat i el govern espanyol fins al final de l'estat d'alarma, els desallotjaments de famílies de casa seva són el pa de cada dia a Barcelona. Els llançaments no s'han aturat i en moltes ocasions les accions dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge són l'últim recurs per intentar evitar-los.
Els desallotjaments es continuen produint en un context en què els jutges ja van avisar que interpretarien de manera "restrictiva" la moratòria del Govern. Pel que fa al darrer decret de la Moncloa, els magistrats i l'advocacia també en qüestionen l'efectivitat.
Pendent de ser desnonat en qualsevol moment
Mentrestant, al carrer Estruc del Barri Gòtic, l'Alejandro pot ser desnonat en qualsevol moment i el jutjat ja ha requerit la presència dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra. El col·lectiu Resistim al Gòtic demana ara al jutjat que tingui en compte el posicionament de l'ONU i aturi el desallotjament.
L'Alejandro té 84 anys i en fa quatre no va sol·licitar formalment la subrogació del lloguer de casa seva, que anava a nom de la seva dona. Aquesta havia mort poc abans, i el mateix any l'Alejandro va veure com els seus dos fills també morien. Tot plegat va coincidir amb el període en què havia de formalitzar la regulació. L'home, però, tenia aleshores una depressió que el va obligar fins i tot a ingressar a l'hospital i va descuidar-se de fer el tràmit.
El propietari de l'immoble és Josep Urpí, un particular que el col·lectiu assegura que té nou pisos a Barcelona. Resistim al Gòtic explica que fins ara la propietat s'ha negat a obrir qualsevol negociació per trobar una solució al cas. NacióDigital ha intentat contactar amb Urpí a través de la seva empresa Arch Cellers i fonts de la mateixa han assegurat que el propietari no vol fer declaracions.
L'última oferta que l'Alejandro i el col·lectiu han posat sobre la taula de la propietat és abonar 13.000 euros en concepte de deute acumulat -el propietari va deixar de cobrar el lloguer quan va presentar la denúncia- i pagar un lloguer mensual de 600 euros. En paral·lel, Resistim al Gòtic ha presentat un recurs al jutjat i un altre al Comitè de Drets Culturals, Econòmics i Socials de l'ONU. Aquest òrgan demana aturar tots aquells desnonaments en què els afectats no tinguin una alternativa habitacional, com és el cas. Tot i que els seus dictàmens no siguin vinculants, han provocat l'aturada de més d'un desallotjament a Barcelona.
La pressió dels moviments socials va obligar el govern espanyol a modificar la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) per ratificar que les ordres de desnonament havien d'indicar un dia i hora "exactes". Tot i així, els jutges continuen ordenant llançaments amb data oberta, amb l'argument que en moltes ocasions és l'única manera de fer complir les sentències judicials de desnonament. A la pràctica, els desnonaments oberts busquen esquivar l'acció dels grups en defensa del dret a l'habitatge, que eviten molts desallotjaments col·locant gent a la porta.