15
de març
del
2021
Actualitzat
a les
19:28h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el el 5 i l'11 de març. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
L'evolució global de la pandèmia a Catalunya és molt bona, amb un nivell de contagis similar al de mitjans de setembre, abans que comencés la segona onada, així com el risc de rebrot ha baixat per sota dels 200 punts per primer cop en molt de temps, fins als 177. Malgrat tot, algunes comarques s'escapen d'aquesta tendència i, en concret, a prop d'una quarta part els contagis creixen respecte l'anterior setmana, com també ocorre al 21,2% dels municipis de més de 20.000 habitants.
Els hospitals i, en especial, les UCI encara també segueixen força plens, però es buiden progressivament, havent-hi ara 430 llits de crítics ocupats, lluny dels 724 del pitjor moment de la tercera onada, a finals de gener. Igualment, la Rt es manté per sota d'1 (0,93), cosa que indica que el nombre de casos segueix reduint-se malgrat el pes hegemònic de la variant britànica, així com el percentatge de positius se situa en el 4,6%, inferior al llindar del 5% recomanat per l'Organització Mundial de la Salut. Es tracta, per tant, de dues dades satisfactòries més.
En concret, 22 comarques han reduït el nombre de contagis setmanals, entre el 5 i l'11 de març -últims dies amb dades consolidades-, mentre que 10 encara els han augmentat i a 10 s'han mantingut estables. El Pallars Jussà és on clarament han crescut més, ja que ara n'hi ha 176,9 més per 100.000 habitants, seguits de lluny per l'Alt Urgell (+97,9), l'Urgell (+61,9), el Berguedà (+56,4) i l'Alta Ribagorça (+55,9). Es tracta, en tot cas, de comarques poc poblades i amb pocs casos en termes absoluts, en tots ells menys de 50 a la setmana.
Per contra, l'Aran és on més disminueixen els positius, 147,4 menys per 100.000 habitants. També cauen força al Pla de l'Estany (-63,3), la Conca de Barberà (-56,2), la Terra Alta (-54,8), la Garrotxa (-54,6) i el Solsonès (-52,7). A l'àmbit de les regions sanitàries, milloren dades pràcticament totes elles, amb excepció de la de l'Alt Pirineu-Aran, on han crescut els casos, o a les de Lleida i Catalunya Central, on fa uns dies que aquests es mantenen estables.
Pel que fa a la incidència setmanal, el Priorat és la comarca amb menys contagis, tan sols un l'última setmana o, pel que fa a ràtio, 11,8 per cada 100.000 habitants. També n'hi ha molt pocs al Montsià (ràtio de 16,2 per 100.000 habitants), el Baix Ebre (17,9), la Terra Alta (27,4) i el Tarragonès (31,1). De fet, el terç sud del país i, en concret les regions sanitàries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, és la zona amb menor incidència, amb menys de 40 casos per 100.000 habitants.
En canvi, les regions sanitàries de l'Alt Pirineu-Aran i Catalunya Central multipliquen per quatre o per cinc aquesta ràtio de contagis. En concret, és molt elevada a l'Aran (421,1), força per davant de l'Alt Urgell (242,1), el Pallars Jussà (241,3), Osona (237,6), l'Alta Ribagorça (167,6), la Garrotxa (163,8).
En tot cas, la situació és encara molt complicada i només hi ha 8 comarques i 13 ciutats sense risc elevat de rebrot, especialment el Priorat (2), amb risc baix, el Baix Ebre (35), el Montsià (42) i el Tarragonès (66), amb risc mitjà, però també al Baix Penedès (70), el Garraf (90), el Baix Empordà (91) i la Terra Alta (97), amb risc moderat-alt. La resta de comarques superen els 100 punts del risc alt, essent la Noguera (104), la Selva (109) i la Ribera d'Ebre (110) les que més s'hi acosten.
En canvi, 16 de les 42 comarques i 28 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, sobretot a l'Aran (1.136) i el Pallars Jussà (1.042). Per darrere, el risc més elevat és el de l'Alt Urgell (616), Osona (531), l'Alta Ribagorça (464) i el Pallars Sobirà (445).
Pel que fa a l'evolució dels contagis setmanals a nivell municipal, aquests es redueixen a 39 municipis de més de 20.000 habitants, augmenten a 14 i es mantenen a 13 més. On més cauen és a Vilassar de Mar (-143,6 positius per 100.000 habitants), seguit de Sant Vicenç dels Horts (-99,2), Vilafranca del Penedès (-88,5), Sant Joan Despí (-76,1) i Olot (-73,1), mentre que creixen especialment a Granollers (+49,5), Lleida (+38,1), Ripollet (+33,8), Martorell (+30,8) i Manresa (+28,8).
Tot i això, les ciutats amb una ràtio major de contagis setmanal són Manlleu (261,6 per cada 100.000 habitants) i Vic (245,4), totes dues a Osona, amb Salt (175,8), Olot (170,5), Lleida (164,2) i Manresa (144) per darrere. Per contra, la incidència és baixa a Vila-Seca (9), Amposta (18,4), Valls (19,6), Tortosa (23,2), Tarragona (24,6) i Salou (25,8).
L'evolució global de la pandèmia a Catalunya és molt bona, amb un nivell de contagis similar al de mitjans de setembre, abans que comencés la segona onada, així com el risc de rebrot ha baixat per sota dels 200 punts per primer cop en molt de temps, fins als 177. Malgrat tot, algunes comarques s'escapen d'aquesta tendència i, en concret, a prop d'una quarta part els contagis creixen respecte l'anterior setmana, com també ocorre al 21,2% dels municipis de més de 20.000 habitants.
Els hospitals i, en especial, les UCI encara també segueixen força plens, però es buiden progressivament, havent-hi ara 430 llits de crítics ocupats, lluny dels 724 del pitjor moment de la tercera onada, a finals de gener. Igualment, la Rt es manté per sota d'1 (0,93), cosa que indica que el nombre de casos segueix reduint-se malgrat el pes hegemònic de la variant britànica, així com el percentatge de positius se situa en el 4,6%, inferior al llindar del 5% recomanat per l'Organització Mundial de la Salut. Es tracta, per tant, de dues dades satisfactòries més.
En concret, 22 comarques han reduït el nombre de contagis setmanals, entre el 5 i l'11 de març -últims dies amb dades consolidades-, mentre que 10 encara els han augmentat i a 10 s'han mantingut estables. El Pallars Jussà és on clarament han crescut més, ja que ara n'hi ha 176,9 més per 100.000 habitants, seguits de lluny per l'Alt Urgell (+97,9), l'Urgell (+61,9), el Berguedà (+56,4) i l'Alta Ribagorça (+55,9). Es tracta, en tot cas, de comarques poc poblades i amb pocs casos en termes absoluts, en tots ells menys de 50 a la setmana.
Per contra, l'Aran és on més disminueixen els positius, 147,4 menys per 100.000 habitants. També cauen força al Pla de l'Estany (-63,3), la Conca de Barberà (-56,2), la Terra Alta (-54,8), la Garrotxa (-54,6) i el Solsonès (-52,7). A l'àmbit de les regions sanitàries, milloren dades pràcticament totes elles, amb excepció de la de l'Alt Pirineu-Aran, on han crescut els casos, o a les de Lleida i Catalunya Central, on fa uns dies que aquests es mantenen estables.
Pel que fa a la incidència setmanal, el Priorat és la comarca amb menys contagis, tan sols un l'última setmana o, pel que fa a ràtio, 11,8 per cada 100.000 habitants. També n'hi ha molt pocs al Montsià (ràtio de 16,2 per 100.000 habitants), el Baix Ebre (17,9), la Terra Alta (27,4) i el Tarragonès (31,1). De fet, el terç sud del país i, en concret les regions sanitàries de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, és la zona amb menor incidència, amb menys de 40 casos per 100.000 habitants.
En canvi, les regions sanitàries de l'Alt Pirineu-Aran i Catalunya Central multipliquen per quatre o per cinc aquesta ràtio de contagis. En concret, és molt elevada a l'Aran (421,1), força per davant de l'Alt Urgell (242,1), el Pallars Jussà (241,3), Osona (237,6), l'Alta Ribagorça (167,6), la Garrotxa (163,8).
En tot cas, la situació és encara molt complicada i només hi ha 8 comarques i 13 ciutats sense risc elevat de rebrot, especialment el Priorat (2), amb risc baix, el Baix Ebre (35), el Montsià (42) i el Tarragonès (66), amb risc mitjà, però també al Baix Penedès (70), el Garraf (90), el Baix Empordà (91) i la Terra Alta (97), amb risc moderat-alt. La resta de comarques superen els 100 punts del risc alt, essent la Noguera (104), la Selva (109) i la Ribera d'Ebre (110) les que més s'hi acosten.
En canvi, 16 de les 42 comarques i 28 dels 62 municipis de més de 20.000 habitants, dupliquen el llindar de risc alt de rebrot, sobretot a l'Aran (1.136) i el Pallars Jussà (1.042). Per darrere, el risc més elevat és el de l'Alt Urgell (616), Osona (531), l'Alta Ribagorça (464) i el Pallars Sobirà (445).
Pel que fa a l'evolució dels contagis setmanals a nivell municipal, aquests es redueixen a 39 municipis de més de 20.000 habitants, augmenten a 14 i es mantenen a 13 més. On més cauen és a Vilassar de Mar (-143,6 positius per 100.000 habitants), seguit de Sant Vicenç dels Horts (-99,2), Vilafranca del Penedès (-88,5), Sant Joan Despí (-76,1) i Olot (-73,1), mentre que creixen especialment a Granollers (+49,5), Lleida (+38,1), Ripollet (+33,8), Martorell (+30,8) i Manresa (+28,8).
Tot i això, les ciutats amb una ràtio major de contagis setmanal són Manlleu (261,6 per cada 100.000 habitants) i Vic (245,4), totes dues a Osona, amb Salt (175,8), Olot (170,5), Lleida (164,2) i Manresa (144) per darrere. Per contra, la incidència és baixa a Vila-Seca (9), Amposta (18,4), Valls (19,6), Tortosa (23,2), Tarragona (24,6) i Salou (25,8).