ràdio

Guillotines i traïcions de sobretaula

"En Guàrdia!", el programa d'història d'Enric Calpena i Josep Maria Solé i Sabaté a Catalunya Ràdio, s'ha convertit en un clàssic de l'emissora

per Daniel Muñoz, 5 d'abril de 2021 a les 18:15 |
Josep Maria Solé i Sabaté i Enric Calpena són els conductors d'En Guàrdia! | Adrià Costa Rifà
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan al tombant del segle el periodista Enric Calpena va presentar la maqueta del programa a Catalunya Ràdio, la resposta que va rebre de la direcció de programes va ser "la típica excusa de sempre": "Ens agrada molt, és molt interessant… però aquest any no pot ser". Després, però, va poder ser. I passats 20 anys i més de 800 emissions, En guàrdia! és tot un clàssic de la ràdio catalana, en aquest cas gràcies a l'emissora pública.
 

El programa, dirigit i presentat per Calpena, repassa amb el col·laborador habitual Josep Maria Solé i Sabaté i un convidat determinats episodis històrics i va camí de convertir-se pràcticament en espai de culte, amb compte de fans a Twitter inclòs. La seva capacitat per apropar als oients fets de la història de Catalunya i del món de manera comprensible i engrescadora els ha portat a ser un programa referent tant en termes radiofònics com historiogràfics. Aquesta temporada, l'emissió setmanal dels diumenges a la tarda s'ha vist complementada amb un altre programa setmanal que es pot trobar en format podcast.
 

En guàrdia! va néixer l'any 2001 de la percepció de Calpena i de l'historiador Oriol Junqueras (predecessor de Solé i Sabaté com col·laborador fix) que la història estava mal explicada a Catalunya. Quan amb prou feines ell i Junqueras es coneixien, explica Calpena, van topar pel carrer i van entrar en una granja a fer un cafè. "Vam començar a fer petar la xerrada i ens vam avenir. Aquelles coses que passen! Vam parlar de divulgació històrica; que no se'n feia i que, ell com a historiador i jo com a periodista, notàvem que estava molt mal vista i sovint hi faltava molt de rigor", explica.

Calpena va pensar un programa per solucionar aquest problema. Un any després del rebuig inicial, el 2001, es va produir la trucada que donaria pas a l'espai: "Aquell projecte que ens vau portar l’any passat, què?", li van demanar.

 
El pas d'Oriol Junqueras pel programa
 
Junqueras va ser, abans del seu salt a la política activa el 2009, el col·laborador de capçalera del programa durant les set primeres temporades. Calpena recorda la seva etapa i comenta que era "molt fàcil treballar amb ell" perquè és una persona "molt oberta, molt empàtica, amb molta cintura". "Si li explicaves els paràmetres periodístics, ell de seguida et seguia. Obviant les seves posicions polítiques, és molt fàcil entendre’s amb ell", apunta el presentador. Gràcies a l'En Guàrdia! Junqueras va portar la divulgació històrica a TV3 amb El favorit, que havia de presentar Calpena. Finalment va fer-ho el periodista i historiador Toni Soler. 

Com a col·laborador de l'En guàrdia!, Junqueras es caracteritzava per la seva capacitat per fer-se entendre i explicar didàcticament fets històrics complexos. Els mateixos seguidors del programa recorden a les xarxes una frase que deia sovint: "Ara diré una cosa que és un pecat mortal pels historiadors, però, perquè m’entenguin els oients...". Calpena i Solé i Sabaté expliquen que l'analogia, en divulgació, permet ajudar el públic generalista a comprendre determinats continguts.

"La nostra satisfacció és saber que fem un programa de referència per l'ensenyament de la història del país", sosté Enric Calpena

Al llarg de la seva trajectòria, el programa ha rebut diversos guardons, com el Premi Ràdio Associació el 2008, el Premi Òmnium Cultural el 2002 o el Premi Matemàtiques i Societat de l'Institut d'Estudis Catalans el 2011. Tot i això, el seu presentador afirma que la seva funció com a ràdio pública no és guanyar distincions. "La nostra satisfacció és saber que fem un programa de referència per l’ensenyament de la història del país", diu.
 
"Encara que ens escoltin només deu persones, si serveix perquè aprenguin coneixements sobre el patrimoni cultural que és important saber, nosaltres ja estem contents", destaca el presentador de l'espai. Comenta que no pretenen descobrir res sinó explicar de manera comprensible determinats fets científics. "Un objectiu modest però alhora molt seriós", assenyala.
 
Un èxit perllongat en el temps

En guàrdia! s'emet a Catalunya Ràdio els diumenges a l'hora de la sobretaula, de tres a quatre de la tarda. Tot i la llarga trajectòria, les seves dades d'audiència són envejables i per això han decidit llançar-se al món dels podcasts. Una versió digital del programa que, complementària a l’emissió radiofònica, incorpora continguts més anecdòtics: l'oient es remunta a temps rets de guerres i traïcions, de guillotines i dèspotes.

Per a Calpena, la clau de l'èxit ha estat apropar la història de Catalunya al gran públic; intentant fugir de la seva antiga fama de feixuga i poc interessant: "El que importa no és que el format del programa sigui molt innovador sinó que entri oportunament al seu lloc. El nostre producte no inventa res; té una base de documentació històrica molt sòlida. Hem trobat, però, una fórmula que fa assequible per l’espectador els coneixements", indica. Solé i Sabaté afegeix: "Si t’hi fixes, és el que deien els historiadors Pierre Vilar, Vicens Vives, Josep Fontana o Josep Termes: s’ha d'arribar a la gent", afirma. Sobre si ho ha fet o no, les dades ho expliquen: començada la vintena temporada, En guàrdia! és el programa més escoltat a Catalunya en la seva franja horària i el nou podcast els ha fet augmentar l'audiència amb una mitjana de 35.000 oients digitals per emissió.

Com s'escullen les carpetes?

Un altre dels elements importants per entendre l’èxit del programa és diversitat en els temes que tracta. "El millor que té la història és que no s'acaba mai", diu Calpena. I afegeix: "Decidim quin tema tractarem en la propera gravació en funció de les èpoques que hem tocat darrerament. Intentem variar. Un altre criteri és allò que és popular: sovint és definit per llibres que acaben de ser publicats i a vegades som nosaltres qui volem buscar algú que ens expliqui allò que tenim ganes de fer saber als nostres oients", diu.

Amb un programa amb tants anys d’història -literalment-, no és fàcil veure en què ha empitjorat i què es pot polir. Qui ha millorat o, com a mínim, ha guanyat coneixements, són els dos conductors del projecte. "Portem 900 hores de classes dels millors especialistes del país. Haver-t'hi d'enfrontar fa que t'hagis d'interrogar, qüestionar gent que en sap… El que és segur és que, en un futur, qui vulgui estudiar la historiografia catalana del segle XXI haurà de passar per l’En guàrdia!; perquè hi trobarà tots els especialistes, entendrà els seus arguments, veurà quins temes els preocupaven", remarca.

Quan ens interessa més la història?

S'ha estudiat com, en temps de crisi, es produeix un major interès per la història perquè la gent mira el passat per buscar referents. Calpena creu que amb la pandèmia el cas és diferent perquè la gent no es qüestiona qui som sinó si demà hi serem i insisteix: "La història és un element clau per entendre el present, però no té per què determinar-lo". Solé i Sabaté opina problemes similars "es van repetint amb el pas del temps", però que les respostes mai són idèntiques".

Diuen que la lliçó més gran de la història és que no hem après les lliçons de la història. En temps tan convulsos com els actuals, de dubtes que obren la porta a noves desigualtats, sempre és recomanable estar en guàrdia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació