15
de març
del
2021
Actualitzat
a les
12:18h
Des d'aquest dilluns i fins al 15 de març l'Alejandro i la família de la Claudia -amb sis menors- poden ser desnonaments en qualsevol moment dels seus pisos del Barri Gòtic i del Poble Sec, respectivament. Els jutjats han ordenat dos desallotjaments amb data oberta durant la segona quinzena de març i les xarxes veïnals i el moviment per l'habitatge ja s'ha organitzat per intentar frenar-los.
La Claudia viu en un pis del carrer Radas amb els seus cinc fills menors d'edat, una filla major d'edat i un nét. Ella va arribar al pis fa vuit anys i explica que ho va fer agafant un lloguer a algú que, finalment, va resultar no ser el propietari. "Em van estafar", assegura. El pis és propietat d'un gran tenidor i la Claudia explica que tots els intents per negociar un lloguer social han acabat sense acord. La propietat tampoc ha acceptat negociar la proposta de l'Ajuntament, que va oferir garantir-li el cobriment del lloguer fins que la família tingués accés a un pis d'emergència.
La Claudia no té papers i això impedeix que pugui accedir a la mesa d'emergència municipal. La seva filla, però, sí que té nacionalitat espanyola i la família espera ara que això serveixi per desencallar la situació de la família. Ara mateix, només té garantit poder dormir deu dies en una pensió si la desnonen. "Això no és digne", diu.
Una vintena d'entitats del Poble Sec dona suport a la Claudia a través d'un manifest en què demanen l'aturada del desnonament i qualifiquen de "violència" els desallotjaments de famílies. "Violència no és cremar contenidors sinó desnonar, sobretot en data oberta", ha assegurat en roda de premsa aquest dilluns al matí Berta Negre, representant del Sindicat de Barri del Poble Sec.
El sindicat denuncia que la propietat no respecta les lleis vigents en matèria d'habitatge i reclama a l'Ajuntament que sancioni la propietat i ofereixi una alternativa habitacional al barri per a la família. Els darrers decrets antidesnonaments aprovats pel govern espanyol i la Generalitat haurien de servir per aturar el desallotjament de la Claudia, però la realitat és que l'ordre judicial es manté. Els veïns van poder aturar al novembre l'últim intent de fer fora la família de casa seva, l'endemà que entrés en vigor el decret 37/2020 de la Generalitat, que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar.
És un exemple que demostra que la normativa no està plenament implementada després que els jutges asseguressin que l'aplicarien de manera restrictiva. El motiu, els dubtes sobre la seva constitucionalitat. De fet, el Tribunal Constitucional ja ha tombat el decret antidesnonaments aprovat amb anterioritat al 37/2020.
Amenaçat de desnonament per un descuit burocràtic
Mentrestant, al carrer Estruc del Barri Gòtic, l'Alejandro també pot ser desnonat en qualsevol moment i el jutjat ja ha requerit la presència dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Té 84 anys i en fa quatre no va sol·licitar formalment la subrogació del lloguer de casa seva, que anava a nom de la seva dona. Aquesta havia mort poc abans, i el mateix any l'Alejandro va veure com els seus dos fills també morien. Tot plegat va coincidir amb el període en què havia de formalitzar la regulació. L'home, però, tenia aleshores una depressió que el va obligar fins i tot a ingressar a l'hospital i va descuidar-se de fer el tràmit.
El propietari de l'immoble és Josep Urpí, un particular que el col·lectiu assegura que té nou pisos a Barcelona. Resistim al Gòtic explica que fins ara la propietat s'ha negat a obrir qualsevol negociació per trobar una solució al cas. NacióDigital ha intentat contactar amb Urpí a través de la seva empresa Arch Cellers i fonts de la mateixa han assegurat que el propietari no vol fer declaracions.
L'última oferta que l'Alejandro i el col·lectiu han posat sobre la taula de la propietat és abonar 13.000 euros en concepte de deute acumulat -el propietari va deixar de cobrar el lloguer quan va presentar la denúncia- i pagar un lloguer mensual de 600 euros. En paral·lel, Resistim al Gòtic ha presentat un recurs al jutjat i un altre al Comitè de Drets Culturals, Econòmics i Socials de l'ONU. Aquest òrgan demana aturar tots aquells desnonaments en què els afectats no tinguin una alternativa habitacional, com és el cas. Tot i que els seus dictàmens no siguin vinculants, han provocat l'aturada de més d'un desallotjament a Barcelona.
Els desnonaments oberts, prohibits per llei
El avisos de desnonament de la Claudia i l'Alejandro tenen en comú que són amb data oberta, una pràctica prohibida per llei. La pressió dels moviments socials va obligar el govern espanyol a modificar la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) per ratificar que les ordres de desnonament havien d'indicar un dia i hora "exactes".
Tot i així, els jutges continuen ordenant llançaments amb data oberta, amb l'argument que en moltes ocasions és l'única manera de fer complir les sentències judicials de desnonament. A la pràctica, els desnonaments oberts busquen esquivar l'acció dels grups en defensa del dret a l'habitatge, que eviten molts desallotjaments col·locant gent a la porta.
Els desnonaments oberts obliguen aquests grups a estar durant quinze dies pendents de l'arribada de la comitiva judicial. En el cas de la Claudia al Poble Sec, el sindicat ha explicat en roda de premsa que programaran activitats, xerrades i tallers durant dues setmanes per mantenir la presència de veïns davant l'immoble. "El barri estarà en peu de guerra", ha avisat Negre.
La Claudia viu en un pis del carrer Radas amb els seus cinc fills menors d'edat, una filla major d'edat i un nét. Ella va arribar al pis fa vuit anys i explica que ho va fer agafant un lloguer a algú que, finalment, va resultar no ser el propietari. "Em van estafar", assegura. El pis és propietat d'un gran tenidor i la Claudia explica que tots els intents per negociar un lloguer social han acabat sense acord. La propietat tampoc ha acceptat negociar la proposta de l'Ajuntament, que va oferir garantir-li el cobriment del lloguer fins que la família tingués accés a un pis d'emergència.
La Claudia no té papers i això impedeix que pugui accedir a la mesa d'emergència municipal. La seva filla, però, sí que té nacionalitat espanyola i la família espera ara que això serveixi per desencallar la situació de la família. Ara mateix, només té garantit poder dormir deu dies en una pensió si la desnonen. "Això no és digne", diu.
Una vintena d'entitats del Poble Sec dona suport a la Claudia a través d'un manifest en què demanen l'aturada del desnonament i qualifiquen de "violència" els desallotjaments de famílies. "Violència no és cremar contenidors sinó desnonar, sobretot en data oberta", ha assegurat en roda de premsa aquest dilluns al matí Berta Negre, representant del Sindicat de Barri del Poble Sec.
El sindicat denuncia que la propietat no respecta les lleis vigents en matèria d'habitatge i reclama a l'Ajuntament que sancioni la propietat i ofereixi una alternativa habitacional al barri per a la família. Els darrers decrets antidesnonaments aprovats pel govern espanyol i la Generalitat haurien de servir per aturar el desallotjament de la Claudia, però la realitat és que l'ordre judicial es manté. Els veïns van poder aturar al novembre l'últim intent de fer fora la família de casa seva, l'endemà que entrés en vigor el decret 37/2020 de la Generalitat, que obliga els grans propietaris a oferir un lloguer social abans de desnonar.
És un exemple que demostra que la normativa no està plenament implementada després que els jutges asseguressin que l'aplicarien de manera restrictiva. El motiu, els dubtes sobre la seva constitucionalitat. De fet, el Tribunal Constitucional ja ha tombat el decret antidesnonaments aprovat amb anterioritat al 37/2020.
Amenaçat de desnonament per un descuit burocràtic
Mentrestant, al carrer Estruc del Barri Gòtic, l'Alejandro també pot ser desnonat en qualsevol moment i el jutjat ja ha requerit la presència dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra. Té 84 anys i en fa quatre no va sol·licitar formalment la subrogació del lloguer de casa seva, que anava a nom de la seva dona. Aquesta havia mort poc abans, i el mateix any l'Alejandro va veure com els seus dos fills també morien. Tot plegat va coincidir amb el període en què havia de formalitzar la regulació. L'home, però, tenia aleshores una depressió que el va obligar fins i tot a ingressar a l'hospital i va descuidar-se de fer el tràmit.
El propietari de l'immoble és Josep Urpí, un particular que el col·lectiu assegura que té nou pisos a Barcelona. Resistim al Gòtic explica que fins ara la propietat s'ha negat a obrir qualsevol negociació per trobar una solució al cas. NacióDigital ha intentat contactar amb Urpí a través de la seva empresa Arch Cellers i fonts de la mateixa han assegurat que el propietari no vol fer declaracions.
L'última oferta que l'Alejandro i el col·lectiu han posat sobre la taula de la propietat és abonar 13.000 euros en concepte de deute acumulat -el propietari va deixar de cobrar el lloguer quan va presentar la denúncia- i pagar un lloguer mensual de 600 euros. En paral·lel, Resistim al Gòtic ha presentat un recurs al jutjat i un altre al Comitè de Drets Culturals, Econòmics i Socials de l'ONU. Aquest òrgan demana aturar tots aquells desnonaments en què els afectats no tinguin una alternativa habitacional, com és el cas. Tot i que els seus dictàmens no siguin vinculants, han provocat l'aturada de més d'un desallotjament a Barcelona.
Els desnonaments oberts, prohibits per llei
El avisos de desnonament de la Claudia i l'Alejandro tenen en comú que són amb data oberta, una pràctica prohibida per llei. La pressió dels moviments socials va obligar el govern espanyol a modificar la Llei d'Enjudiciament Civil (LEC) per ratificar que les ordres de desnonament havien d'indicar un dia i hora "exactes".
Tot i així, els jutges continuen ordenant llançaments amb data oberta, amb l'argument que en moltes ocasions és l'única manera de fer complir les sentències judicials de desnonament. A la pràctica, els desnonaments oberts busquen esquivar l'acció dels grups en defensa del dret a l'habitatge, que eviten molts desallotjaments col·locant gent a la porta.
Els desnonaments oberts obliguen aquests grups a estar durant quinze dies pendents de l'arribada de la comitiva judicial. En el cas de la Claudia al Poble Sec, el sindicat ha explicat en roda de premsa que programaran activitats, xerrades i tallers durant dues setmanes per mantenir la presència de veïns davant l'immoble. "El barri estarà en peu de guerra", ha avisat Negre.