Nova legislatura

Junts nega que vulgui «aparcar» la CUP i hi compta per dotar la legislatura de la màxima estabilitat

Artadi assegura que la seva formació hi serà "sempre" que els anticapitalistes estiguin disposats a "assumir responsabilitats"

per Oriol March, 15 de març de 2021 a les 13:35 |
Elsa Artadi, aquest dilluns. | Junts per Catalunya
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ERC i Junts s'aboquen de nou a una negociació al límit per formar Govern, a l'estil de la viscuda la setmana passada per situar Laura Borràs com a presidenta del Parlament. La CUP és el tercer actor implicat en les converses -el pacte per la mesa va permetre als anticapitalistes tenir representació per primera vegada a la mesa de la cambra-, però no veu amb bons ulls la manera com s'estan produint. "Ens estan deixant fora de les negociacions del Govern", assenyala Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, en una entrevista publicada aquest diumenge per NacióDigital.

Elsa Artadi, portaveu de Junts, ha assenyalat aquest dilluns en roda de premsa que està "sorpresa" per les declaracions de Reguant. "No és la voluntat de Junts, i tampoc la d'ERC, aparcar la CUP. Vam fer artesania perquè entressin a la mesa del Parlament, i hi serem en totes les responsabilitats que vulguin assumir", ha apuntat la també cap de files a l'Ajuntament de Barcelona. "Hem de treballar en tots els àmbits: procés nacional, Parlament i Interior", ha apuntat Artadi, que ha indicat que la voluntat és "texir el màxim de complicitats" amb la CUP per dotar de la "màxima estabilitat" la legislatura. La prioritat és arribar a un acord "global" que inclogui polítiques concretes, reforma del reglament del Parlament per protegir els encausats independentistes -amb la sentència ferma com a límit- i, després, el repartiment de les conselleries. 


De moment, això sí, la tercera branca de l'acord independentista es troba molesta. "Qui ens està situant fora són ERC i Junts, que donen per fet que la CUP no hi serà [al Govern]. La CUP no ho ha dit mai. La CUP ha dit que parléssim de quines polítiques ha de fer aquest Govern i, en base a això, veurem on és més útil la CUP i on serveix més per fer avançar aquest programa. Pot ser des del Govern o pot ser des del Parlament. Hi ha diferents espais. Qui ens està fent fora d'això ara mateix és ERC i Junts", remarcava Reguant, que no descartava que els anticapitalistes puguin formar part del futur executiu, un escenari que és objecte de debat dins de l'organització. 


Els negociadors d'ERC i Junts aspiren a arribar el 26 de març amb el Govern completament dissenyat. Fins ara, això sí, les converses han estat protagonitzades pel full de ruta -al centre del debat hi ha el marge que es dona a la taula de diàleg, amb l'horitzó del 2023 com una de les fites que s'estan parlant- i, tancada la mesa del Parlament, ja s'entrarà al detall de les polítiques públiques i de quina composició ha de tenir l'executiu. A banda de la presidència per a Aragonès, una de les incorporacions que es donen per fetes és la d'Elsa Artadi com a vicepresidenta i conselleria d'Economia.

El repartiment de conselleries, però, no està tancat. De fet, segons Artadi, ni tan sols s'han posat damunt la taula en ferm per part dels negociadors. Hi ha departaments que tenen tots els números de canviar de mans -és el cas de Salut, que podria estar encapçalat per Josep Maria Argimon si acaba en mans de Junts, o bé d'Interior, que serà per a ERC, tot i que al capdavant s'hi podria situar un independent-, i d'altres que estaran en disputa, com ara Educació o Exteriors. Entre els candidats a formar part del futur executiu hi ha dirigents com Albert Batet, Josep Rius o Roger Torrent, tot i que existeix el compromís que sigui paritari obligarà a moure peces al límit del calendari.


ERC aspira a investir Pere Aragonès en primera volta, per la qual cosa necessitaria almenys 3 vots de la CUP. Junts i els republicans sumen 65 escons -també hi ha en dansa el vot delegat de Lluís Puig, exiliat a Brussel·les, que haurà de validar la nova mesa-, i la majoria absoluta requereix arribar als 68. Entre ERC i els anticapitalistes hi ha vuit grups de treball que perfilen polítiques públiques, molt marcades per la reconstrucció posterior a la pandèmia. La pugna pels fons europeus també serà rellevant, en la mesura que els republicans aspiren a gestionar-los des de Presidència amb un comunicat i Junts pretén liderar-los des d'Economia.

El diàleg i Pablo Iglesias

Per a Artadi, la sortida de Pablo Iglesias de la Moncloa obeeix a la "incapacitat" de Pedro Sánchez de mantenir viu el govern de coalició, que no ha abordat encara el conflicte polític. "Que no serveixi com a coartada per no trobar una solució política al conflicte", ha ressaltat la dirigent de Junts. La formació presentarà demà públicament la proposició de llei d'amnistia que s'ha fet colze a colze amb el PDECat, ERC i la CUP. El PSOE hi ha tancat la porta, senyal -segons Artadi- de la manca de voluntat de diàleg per part del govern espanyol a l'hora d'abordar la situació.

En clau interna, Artadi ha anunciat que es posa en marxa el procediment per crear el consell nacional. Primer s'ha de celebrar un congrés extraordinari per aprovar el reglament del consell nacional i qui n'ostentarà la presidència. Això no es farà abans dels propers 30 dies. Un cop escollida la presidència, s'ha de convocar al cap de quinze dies la primera trobada del consell nacional. Es tracta d'un mecanisme bàsic per a la governació interna de Junts, ja que és la

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació