Entrevista

Eulàlia Reguant: «ERC i Junts ens estan situant fora de les negociacions del Govern»

La diputada de la CUP avisa que les converses enfilen el camí de "reproduir" esquemes de la legislatura passada i lamenta que el pacte entre els d'Aragonès i Borràs es pugui limitar a "repartir-se conselleries"

per Joan Serra Carné, 14 de març de 2021 a les 19:30 |
Eulàlia Reguant | Adrià Costa
Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) torna al Parlament. És la seva segona etapa com a diputada, després d'un altre període institucional com a regidora de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona. Reguant serà una de les veus destacades d'una legislatura en què els anticapitalistes aspiren a assolir quotes de responsabilitat, com ho demostra la seva presència, per primer cop, a la mesa de la cambra catalana.

En aquesta conversa amb NacióDigital, després de la sessió constitutiva del Parlament, la diputada adverteix que les negociacions entres les forces independentistes no van pel sender que desitjarien, pel fet de "reproduir" esquemes del passat, i fa una advertència a ERC i Junts perquè no expulsin la CUP de les converses amb acords cuinats que no aprofundeixen en les polítiques socials.


- Com valora el primer discurs de Laura Borràs com a presidenta del Parlament?

- Va ser un discurs de retòrica molt clara en la defensa de drets civils i polítics, des de la lògica independentista, però amb molt poca o nul·la sensibilitat social. Hi vam trobar a faltar més sensibilitat pel que està passant al país aquests dies i també per les mobilitzacions que s'han produït, un malestar vinculat a les crisis de la Covid, d'una banda, i a més qüestions de fons. I una segona lectura sobre el discurs. Sorprèn que, després que ERC la fes presidenta del Parlament, en el primer missatge de Borràs no hi hagués cap menció a l'anterior president del Parlament. Però hauria de ser ERC qui fes la reflexió sobre això.


"Sorprèn que, després que ERC la fes presidenta del Parlament, en el primer missatge de Borràs no hi hagués cap menció a l'anterior president del Parlament"

- Parlem, doncs, de la CUP. Aspirar a la presidència del Parlament i ocupar finalment una secretaria de la mesa no és una quota de responsabilitat limitada?


- És ser, per primer cop a la història de la CUP, a la mesa del Parlament. Per tant, no és una quota menor. Nosaltres aspiràvem a la presidència, no per voler la cadira de la presidència, a diferència d'altres, sinó per mostrar el camí que enteníem que havia de fer la mesa. No és, per a nosaltres, un premi menor. La nostra presència a la mesa ha de tenir un caràcter netament antifeixista i sobiranista, que transmeti que al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot. Hi volem ser per poder aprovar lleis que abans eren drets socials, malgrat la ingerència del Tribunal Constitucional o de l'estat espanyol.

- Durant la setmana, Carles Riera va acusar Junts d'actuar amb "temeritat" i de forma "partidista" per com havia actuat en les negociacions. Junts ha estat deslleial en les converses per arrencar la legislatura?

- Ha estat poc clar, molt poc clar, i ha portat fins al límit el debat per la composició de la mesa. Però, sobretot, el que per a nosaltres és preocupant és aquesta sensació de repetició d'allò que s'ha fer sempre i de repartiment de cadires. Aquesta idea del "a mi em toca la presidència del Parlament" és un argument molt poc polític, molt de possessió, que va vinculada a una governabilitat posterior. És un intercanvi de cadires basat en la consecució d'acords, que no tenen com a punt de partida el pacte programàtic sinó el repartiment del pastís.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Pel que diu, ERC també els ha decebut? Els primers contactes bilaterals van ser entre els republicans i la CUP.

- Vam començar a conversar amb ERC i, des del primer moment, els vam mostrar la nostra predisposició a fer possible que qualsevol dels nostres nou diputats pogués assumir la presidència del Parlament. I ERC, públicament, també havia expressat que podia estar disposada a votar el candidat de la CUP a la presidència del Parlament. Però el que hem vist al final ha estat que, davant l'estratègia de Junts de portar la negociació al precipici, ERC ha acabat cedint una altra vegada. També és cert que nosaltres vam dir que no facilitaríem mai que el 155 ostentés la presidència, i això era una línia vermella.

"El que hem vist al final ha estat que, davant l'estratègia de Junts de portar la negociació del Parlament al precipici, ERC ha acabat cedint una altra vegada"

- La va sorprendre que els comuns votessin a favor de la candidatura d'Eva Granados per ser presidenta del Parlament?

- M'agradaria que m'hagués sorprès. Lamentablement, ja no em sorprèn, i em sap greu. En el fons, votar Eva Granados quan ja era evident que no sortiria escollida és un posicionament molt clar. D'aquí ve que nosaltres votéssim en blanc; no perquè volguéssim que Laura Borràs fos presidenta sinó perquè no compartíem l'estratègia de Junts i tampoc volíem votar Eva Granados. Escollir el PSC significa voler cedir la presidència del Parlament al Tribunal Constitucional.
 
- Com actuarà la CUP si avança la causa contra Laura Borràs pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes?

- En el moment del suplicatori al Congrés ja vam dir que nosaltres entenem que, en aquesta causa, hi ha una naturalesa política però, alhora, considerem que està vinculada a una suposada mala praxi. Per tant, això ens preocupa, tot i tenir clar que si Borràs no hagués estat la cap de llista de Junts per Catalunya al Congrés, això no hauria arribat mai al Tribunal Suprem. Ara bé, també entenem que cal clarificar aquesta suposada mala praxi i que cal ser molt pulcres en això per part de tot el moviment independentista.

- Durant la setmana havien advertit que no s'estaven prioritzant qüestions urgents, com la moratòria en la utilització de les bales de foam, ni tampoc una entesa en el projecte polític en clau nacional. Hi ha ara mateix un pacte amb Junts i ERC per a la legislatura?

- No. Entenem que hi ha un pacte de legislatura entre ERC i Junts per repartir-se conselleries. En aquest marc, a qui sí que emplacem és a ERC, per avançar en propostes concretes de rescat social i de transformació de país, així com en aquelles mesures que ens puguin permetre exercir de manera efectiva el dret a l'autodeterminació. I entenem que, en els grans principis, ERC i la CUP estem més d'acord que amb Junts. En les concrecions és on tenim més diferències.

"Veiem que es tendeix a reproduir allò que va ser la legislatura passada. I això és un mal auguri"

Ens preocupa que ERC es pugui plantejar ja ara, a aquesta alçades, un acord de Govern amb un partit [Junts] amb qui no han parlat de polítiques socials, rescat social o de com fer front al malestar que es plasma cada dia al carrer. Veiem que es tendeix a reproduir allò que va ser la legislatura passada. I això és un mal auguri. I esperem que, en els propers dies, tot pugui canviar.
 

Reguant, a la seu de la CUP durant la conversa amb NacióDigital Foto: Adrià Costa


- Està dibuixant un marc de les negociacions en què la CUP se situa fora?

- No necessàriament. Qui ens està situant fora són ERC i Junts, que donen per fet que la CUP no hi serà. La CUP no ho ha dit mai. La CUP ha dit que parléssim de quines polítiques ha de fer aquest Govern i, en base a això, veurem on és més útil la CUP i on serveix més per fer avançar aquest programa. Pot ser des del Govern o pot ser des del Parlament. Hi ha diferents espais. Qui ens està fent fora d'això ara mateix és ERC i Junts.

- Per tant, tampoc descarta que la CUP sigui al Govern.

- La CUP no ho ha descartat mai. I, en totes les reunions que hem fet, hem dit que tot estava obert, que s'havia de parlar de polítiques primer i que després decidiríem.
 
- La sensibilitat de la CUP i Guanyem en relació a la necessitat d'entrar al Govern és la mateixa?

- En el marc de la candidatura, els debats són de totes. Tenim espais de governança de la candidatura en què es fa seguiment de les negociacions i es va debatent com s'avança. El que tenim clar totes és que, en base a polítiques i propostes concretes de resposta a la crisi que s'està vivint, veurem on la candidatura és més útil.

- Parlem, doncs, de qüestions concretes. El conseller o consellera d'Interior del nou Govern ha de ser una figura que no sigui de partit?

- No necessàriament. El fet que no sigui un conseller o consellera de partit pot fer que cap dels partits es pugui sentir esquitxat pel que pugui passar a Interior?

- Vostès volen posar la condició que el conseller o consellera d'Interior no tingui carnet de partit?

- Un bon conseller o consellera d'Interior no té perquè ser algú que no és de partit. Un bon conseller o consellera d'Interior serà algú que tingui clar que cal un debat sobre el model d'ordre públic que fins ara s'ha dut a terme, que no es farà enrere davant les pressions o lobbies de sindicats policials o que defensarà que, més que una seguretat reactiva, el que ens cal és abordar una seguretat preventiva i humanitària. Per exemple, algú que tingui clar que defensar el dret a l'habitatge o a un treball digne és parlar de seguretat.
 

Eulàlia Reguant Foto: Adrià Costa


- Per a la CUP, Ester Capella seria una bona consellera d'Interior?

- No hem parlat de noms. I no voldrem valorar-los.

"Joan Canadell? Si el que vol fer aquest Govern són polítiques transformadores, és evident que hi ha persones que han defensat determinades polítiques que van en contra d'un gir a l'esquerra i d'aquestes propostes transformadores"

- La CUP acceptaria donar suport o integrar un Govern en el qual hi fos present Joan Canadell o Josep Costa?

- Les eleccions del 14 de febrer posen de manifest que l'independentisme guanya i que hi ha un gir a l'esquerra. L'independentisme d'esquerres, amb major o menor accent, ha guanyat. I, si el que vol fer aquest Govern són polítiques transformadores, és evident que hi ha algunes persones que han defensat determinades polítiques que van en contra d'un gir a l'esquerra i d'aquestes propostes transformadores. Integrant aquests noms al Govern es voldria dir que el nou executiu que es dibuixa no seria el que fins ara ha dit Pere Aragonès que vol crear.
 
- Parlava de polítiques d'esquerres. Aprofundir en la carpeta impositiva, com la reforma de l'IRPF, és una condició per a la CUP? Això es pot fer en un Govern amb Junts?

- Junts té un caràcter difuminat, que no s'acaba de mullar en debats com aquests. El que és evident és que cal redistribuir més i millor la riquesa. Malgrat les limitacions competencials que pugui tenir la Generalitat, es poden fer més coses perquè la riquesa en aquest país es redistribueixi. Cal tensar al màxim perquè les grans fortunes o els més rics paguin més. La distribució actual de l'IRPF segueix sent poc proporcional. No és cert que els que més ingressen, paguin més, perquè proporcionalment fan menys esforç. Això s'ha poder revisar i retocar.

- Preguntava per l'IRPF, però en la carpeta impositiva hi hagut manifestacions conservadores, exposades en la precampanya i la campanya, per part de dirigents de Junts. Sobre l'impost de successions, per exemple, s'hi han mostrat contraris tant Borràs com Canadell. Fins a quin punt són compatibles amb les tesis de la CUP?

- En l'impost de successions hi ha relats que, simplement, són mentida. Les persones que hereten un pis dels seus pares no tornen a pagar el pis. Una mentida repetida moltes vegades no té perquè ser veritat. El que passa és que, potser, en l'entorn de Junts hi ha gent que hereta a partir de tenir molt i li toca pagar, però potser és perquè ja té molt. Hi ha una sèrie de fal·làcies que s'han de desmentir.

- Després de veure com han evolucionat el primer mes de converses, creu que és viable que al final d'aquesta legislatura hi pugui haver un nou referèndum? Vostès han posat la data del 2025.

- Nosaltres hem parlat d'un referèndum abans del 2025, entenent que havia de ser en el marc d'aquesta legislatura. El que és evident és que en aquestes converses hem vist que ni ERC ni Junts llegeixen la legislatura igual que nosaltres. Aquesta és una realitat molt clara. Entenem que el conflicte pot ser una eina de canvi i ens permet avançar en la garantia de drets i, ara mateix, ERC és partidària d'una estabilització. És la seva tàctica i és legítima, però considerem que no ens porta a l'objectiu que tots volem. ERC comparteix la idea d'un nou referèndum. El que passa és que no el defineix. Compartim la idea que no cal posar-nos dates si no som capaços d'avançar, però que cal que ens marquem fites per avançar, perquè sense fites serà impossible avançar. I aquí és on tenim una part de les diferències.

"Full de ruta? Cal que ens marquem fites per avançar, perquè sense fites serà impossible avançar. I aquí és on tenim una part de les diferències"

- I una d'aquestes fites és posar data de caducitat a la taula de diàleg? Per entendre's, si la taula de diàleg no aconsegueix avenços en els propers dos anys, d'aquí a les eleccions del 2023, s'haurà de fer un altre camí? Ha aparegut en les converses aquesta idea?

- Sí. Nosaltres no compartim que el que hi ha ara mateix sigui una taula de diàleg. Hem de recordar que respon a un acord d'investidura entre partits, i és fer-nos trampes al solitari fer-ho passar per un acord entre governs. Això ERC ho hauria de tenir clar. Ells van decidir fer això, és la seva tàctica, però no ho van compartir amb la resta de forces independentistes. En qualsevol cas, la idea que l'Estat s'asseurà i parlarà, pel que hem vist fins ara, no passa. I ha de tenir una data de caducitat. Parlem de si té sentit que tornin a explorar, per enèsima vegada, aquesta via o no. El que hi ha ara ha donat per fruits una foto i un president inhabilitat. No ha donat res més de si. Si ha donat algun altre fruit, que ens l'expliquin, perquè la gent no el sap.
 

Reguant, a l'entrada de la seu de la CUP, al carrer Casp de Barcelona Foto: Adrià Costa


- És complicada una actuació conjunta de les forces independentistes a Madrid? Aquest també és un dels elements de la negociació per formar el Govern.

- No ha de perquè ser complicada. Aquest cap de setmana hi ha hagut una marató de signatures per a l'amnistia amb una proposició de llei, redactada conjuntament, que ERC, Junts i la CUP presentarem al Congrés dels Diputats. És cert que, en coses concretes, ens podem posar d'acord. En allò clau hem de poder treballar conjuntament.

- Aquesta setmana que ve s'ha de registrar al Congrés la proposta de llei d'amnistia. Jaume Asens afirmava, en una entrevista dijous a NacióDigital, que el grup d'Unides Podem estava disposat a arribar a un acord. Hi confien? Al Parlament no va ser possible aquest acord.

- A mi m'alegraria molt que, com a mínim, En Comú Podem donés suport a aquesta llei. I que això permetés avançar en una proposta d'amnistia que no fos un punt i final sinó que fos un punt de partida. L'amnistia no resol el conflicte, l'amnistia és el que permet obrir portes per avançar en la resolució del conflicte. No es tracta de tancar el conflicte amb l'amnistia. I no sabem si el que pretén En Comú Podem és precisament això. És cert que encara cou l'abstenció dels comuns en una proposta de resolució al Parlament en favor d'amnistia. Ens falten elements per entendre perquè una força política que sempre ha dit que defensava el dret a l'autodeterminació i la fi a la repressió es va posar de perfil amb l'amnistia.

"L'amnistia no resol el conflicte, l'amnistia és el que permet obrir portes per avançar en la resolució del conflicte. No es tracta de tancar el conflicte amb l'amnistia"

- En el que sí que hi ha una entesa més àmplia al Parlament és la manera d'aïllar Vox. En particular, com actuarà la CUP davant l'extrema dreta?

- No es pot legitimar l'acció institucional del feixisme i, per tant, no hem de permetre que es doni credibilitat a les propostes de Vox. Que expliquin mentides no és una opció. S'han de poder explicar les veritats que ells ometen sistemàticament. I com que, en el fons, tenen tres o quatre mantres que van repetint, es tracta de desmentir-los.

- Meritxell Serret ha fet el pas de tornar de l'exili. La seva situació processal és equiparable a la d'Anna Gabriel. Considera que es poden produir més retorns en funció de com evolucioni el cas al Suprem? És una via a explorar la de Serret?

- Podria ser una via. Però m'agradaria recordar la interlocutòria de Pablo Llarena quan la CUP va demanar el trasllat de la causa d'Anna Gabriel a Catalunya. Llarena va deixar oberta la porta a imputar-li més delictes. I, per tant, aquest és un element a tenir en compte. I n'hi ha un altre: l'exili també és una manera de lluitar. L'Anna Gabriel a l'exili està fent feina. I aquesta continua sent l'opció. Celebrem que la Meritxell Serret hagi tornat, ens n'alegrem que pugui ser diputada, però considerem que cada cas és diferent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació