Nova legislatura

ERC i Junts s'aboquen a una nova negociació al límit per lligar el Govern

Els dos partits, que encara no han entrat al detall de les polítiques públiques de la legislatura ni del disseny de l'executiu, esbossen el nou full de ruta per encaixar el marge de la taula de diàleg abans d'un nou xoc amb l'Estat

per Oriol March, 13 de març de 2021 a les 19:10 |
Pere Aragonès i Laura Borràs, a les portes del Parlament. | ACN
A les presses d'ERC per definir l'arquitectura del Govern just després de les eleccions del 14-F, Junts va respondre-hi situant el full de ruta al centre de la negociació. Amb el pas de les setmanes, la discussió va anar virant cap a la definició de la mesa del Parlament -la formació de Carles Puigdemont i la CUP van pugnar públicament per la presidència de la cambra- i la definició del nou executiu va desaparèixer del focus. Ara s'haurà de reactivar. Els equips de Junts i ERC estan abocats a una nova negociació al límit, com la viscuda per escollir Laura Borràs al capdavant del Parlament, tenint en compte que el primer debat d'investidura de Pere Aragonès s'ha de celebrar el 26 de març -com a molt tard- i encara no s'han posat a definir les línies mestres de les polítiques públiques que han d'impregnar la legislatura, segons les diverses fonts consultades per NacióDigital.

Pel que fa al full de ruta que ha de seguir el procés a partir d'ara, fonts coneixedores de les converses assenyalen que s'ha arribat a una coincidència rellevant entre els programes de Junts i ERC. Una de les demandes que ha fet la formació de Borràs i Puigdemont des de l'inici de les converses és definir un calendari al diàleg amb l'Estat. La mesa de negociació amb l'Estat s'ha de reprendre un cop es formi l'executiu, però no falten veus que temen un replegament del PSOE davant l'horitzó electoral obert a Madrid i l'escenari espumós que han deixat les mocions de censura a Múrcia -fallida gràcies als moviments del PP per fitxar diputats de Ciutadans- i a Castella i Lleó, amb els d'Inés Arrimadas al mig en els tres casos. Les forces principals de l'independentisme es donen com a marge fins al 2023 per obtenir fruits del diàleg amb l'Estat.


La data té un doble motiu electoral al darrere: és l'any que en què s'han de celebrar les properes municipals -primer repte del nou cicle per a tots els partits- i perquè és l'any en què, teòricament, hi ha d'haver els propers comicis a l'Estat. Una de les discrepàncies existents dins la negociació entre Junts i ERC és què fer si el diàleg no serveix per avançar en l'autodeterminació i l'amnistia: els primers no descarten promoure l'aixecament de la suspensió de la declaració d'independència -Borràs ha advocat per aquesta via i va pressionar en persona per posar-la al programa electoral del 14-F-, mentre que l'estratègia dels republicans orbita a l'entorn del referèndum, sense concrecions. La nova presidenta del Parlament assenyalava aquest divendres que la majoria independentista a la cambra ha de servir com a "punt d'inflexió" per culminar el procés.


En les converses -així ho assenyalen negociadors consultats- hi ha aparegut amb insistència, especialment els primers dies, quin ha de ser el rol del Consell per la República que lidera Puigdemont des de l'exili. Una de les aspiracions de Junts és disposar de la conselleria d'Acció Exterior, ara en mans d'ERC, per tenir una millor coordinació amb una entitat que, segons el programa electoral de Borràs, s'hauria de convertir en "autoritat nacional". Encara no s'ha entrat al detall del repartiment de conselleries -la CUP observa amb temor que es repeteixin les dinàmiques de les dues anteriors legislatures, especialment la de Quim Torra com a president, amb disputes permanents-, però s'assumeix que hi haurà un redisseny en nom i nombre.

A la supressió o fraccionament de Territori i Polítiques Digitals que planeja Aragonès s'hi suma la creació del departament d'Acció pel Clima i també el d'Igualtat i Feminismes. Qui té tots els números de ser vicepresidenta, amb la conselleria d'Economia associada, és Elsa Artadi, que es convertiria en la dona forta de Junts al Govern i faria de contrapès del president, amb la possibilitat d'erigir-se com a futura cap de cartell. Un dels puntals d'ERC dins l'executiu serà Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès el 14-F i ben vista per Oriol Junqueras, i una de les principals novetats serà l'assumpció d'Interior per part dels republicans. Tot i que una de les favorites per assumir-la és Ester Capella, no es descarta que finalment acabi sent per a una independent.


Les aspiracions dels consellers

Si ERC assumeix Interior, el desplaçat de Junts seria Miquel Sàmper, a qui la direcció va demanar no participar en les primàries a canvi de mantenir-se en el Govern. El fet que Jaume Alonso-Cuevillas hagi estat nomenat -per petició expressa de Borràs- secretari primer de la mesa del Parlament fa que hagi caigut un possible aspirant a Justícia, de manera que Sàmper podria ocupar aquest buit. En les últimes setmanes han baixat de to les protestes al carrer i, fins i tot, la nova presidenta del Parlament va visitar fa uns dies la comissaria de Vic atacada per uns manifestants en ple esclat pel cas Hasél. A Interior hauria agradat que la visita hagués arribat abans, però la celebren igualment.


Qui es manté amb aspiracions de continuar a l'executiu són Damià Calvet -que va participar fugaçment de les travesses per ser president del Parlament-, Jordi Puigneró i també Ramon Tremosa, que va ser cap de llista per Lleida. Meritxell Budó es va postular per ocupar el lloc que finalment ha assumit Borràs, i tampoc veuria amb mals ulls integrar-se de nou a l'executiu. En els últims mesos, la relació amb Aragonès i el seu equip ha estat bona, ja sense Torra com a president. Per la banda d'ERC, un dels consellers amb més números de deixar l'alineació governamental és Chakir el Homrani, desgastat per la gestió del coronavirus. En cas que Junts es quedi Salut, el compromís és situar-hi Josep Maria Argimon, que els últims dies ha elogiat la tasca d'Alba Vergés com a consellera. Si hi ha una cosa clara és que Aragonès aspira a governar des de Presidència els fons europeus, i ja ha proposat Miquel Puig com a gestor de l'àrea.

Clima de confiança

Travesses a banda, una de les prioritats dels equips negociadors -ara amb la dificultat afegida de tenir Jordi Sànchez a la presó per la retirada del tercer grau- és restablir el clima de confiança entre les dues formacions, que en la legislatura passada va tocar fons. "Es tracta de posar bases noves de convivència", repeteixen a banda i banda, amb la "lleialtat" com a divisa principal, tant al Govern com al Parlament i al front de Madrid. El discurs de Borràs de divendres -una esmena a la totalitat al paper de Roger Torrent com a president de la cambra, al qual no va citar com sí va fer en el cas de Carme Forcadell- i una entrevista de Puigdemont al diari El Punt Avui en la qual evitava donar per fet que es formaria Govern són avisos que no tot va sobre rodes.


Ningú, en tot cas, aposta per unes noves eleccions, i malgrat que hi ha sectors de Junts que preferirien quedar-se fora del Govern, tot s'encamina cap a un pacte de legislatura entre la formació de Puigdemont i ERC amb el suport extern de la CUP. Amb els comuns, els republicans hi van tenir contactes fins al final per la mesa, però els de Jéssica Albiach -així ho relaten fonts parlamentàries- no van assumir compromisos clars amb la defensa de l'amnistia al Congrés dels Diputats a l'hora de convèncer Unides Podem. Amnistia i autodeterminació seran dos dels puntals del futur executiu, però en la lletra petita hi ha matisos entre ERC i Junts. La negociació del nou Govern tornarà a ser una cursa contra el rellotge amb la investidura d'Aragonès com a primera fita en el calendari.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació