14
de març
del
2021
Actualitzat
el
15
de març
a les
20:21h
L'inici de la nova legislatura sorgida de les eleccions del 14-F es produeix en un moment de canvis importants en el panorama empresarial. Després d'uns anys en què el procés sobiranista ha monopolitzat el debat públic, els sectors econòmics intenten recuperar protagonisme i solidificar els seus missatges. De cara a les administracions, però també respecte als altres astres de la galàxia empresarial.
El context de crisi provocat per la Covid ha fet més urgent que mai un lideratge actiu per part dels agents empresarials, colpejats també per la pandèmia. Una situació que ha fet més difícil mantenir el to expressament suau d'altres èpoques. La necessitat urgent d'ajuts directes per part de les administracions i la gestió dels fons europeus han impulsat els pronunciaments de les principals institucions burgeses.
Hi ha moviments en gairebé totes les entitats del món patronal i econòmic. En algunes d'elles, s'ha produït un relleu en la presidència. En d'altres, s'ha reforçat el missatge amb voluntat que sigui hegemònic o més incisiu. Aquest és el panorama i els interlocutors amb què es trobaran els responsables del nou Govern català quan estigui constituït.
L'acte empresarial unitari del 4 de març a l'estació del Nord de Barcelona va reunir prop de 300 entitats, convocades per Foment del Treball i Pimec, però amb el suport actiu d'altres, des del Cercle d'Economia al RACC i Femcat, i de grups importants com Godó. L'objectiu va ser elevar la protesta pels aldarulls produïts durant les protestes per la detenció de Pablo Hasél i l'actitud considerada "passiva" per part del Govern. L'acte, però, anava molt més enllà i subratllava la voluntat de blindar la recuperació econòmica i aïllar el conflicte polític.
Foment mostra poder
En aquest acte, el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va ser molt expressiu al presentar l'empresariat com una part essencial de la societat civil: "No som un contrapoder, som el poder". Es referia al fet que la societat civil tota vota i elegeix els seus representants, però en aquell context va ser interpretat com una demostració de forces.
Des de l'inici del mandat de Sánchez Llibre, Foment ha volgut solidificar el paper de l'organització com a líder empresarial, al preu de compartir protagonisme a entitats fins aleshores rivals, com Pimec. L'estratègia ha estat clara: lideratge reconegut a canvi d'oferir una imatge més coral de la patronal. D'aquí la reintegració de la Cecot -expulsada per l'anterior president, Joaquim Gay de Montellà- i l'acord de representativitat amb Pimec.
En paral·lel, Foment ha llançat diverses iniciatives en el terreny del pensament, amb la creació de dos think tanks. Un és l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE), dirigit per Jordi Alberich, ideòleg d'un gir socialcristià en els missatges de la patronal per fer-lo menys neoliberal. Es va constatar en algun dels seus documents, favorables a un augment del salari mínim i la defensa del diàleg amb els sindicats. L'altre és la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials, en mans de Fèlix Riera, per incidir en el debat metropolità.
Pimec renova lideratge
El temps dirà si l'elecció d'Antoni Cañete com a nou president de la petita i mitjana empresa és un simple recanvi o apunta a una renovació més de fons. L'home que ha estat al costat de l'"etern" Josep González ha passat de segon a primer després d'unes eleccions mogudes del tot inèdites a l'organització. Cañete es va imposar clarament a la candidatura independentista d'EinesPimec, però va haver de sumar una àmplia coalició de forces amb un sector important d'empresaris sobiranistes, com Martina Font i Vicenç Pedret.
Per uns, Cañete serà un simple continuista de l'etapa de González, que els seus crítics avaluen com a conservadora i poruga amb les administracions. Però també hi ha crítics de la gestió anterior que ara avalen Cañete com un "Suárez" que pot canviar coses. El discurs del nou president, apel·lant a unes pimes que han de ser al "pont de comandament", i la seva actuació activa en contra de la morositat l'assenyala com un dirigent ambiciós.
La mirada valenciana del Cercle d'Economia
Javier Faus ha aconseguit recosir l'entitat després d'uns mesos inicials del seu mandat en què es van produir enganxades amb les forces vives de la casa. El Cercle ha anat agafant embranzida i ha engegat una agenda intensa d'actes i contactes, amb una especial atenció cap al País Valencià i a les iniciatives del president Ximo Puig, amb una relació directa amb el Cercle, que és obertament bel·ligerant amb el model Madrid.
L'entitat es va afegir a l'acte unitari del 4 de març amb Foment i Pimec. Però en un document elaborat després dels aldarulls a Barcelona, que va condemnar radicalment, va apuntar a l'"immobilisme" polític, a Barcelona i a l'estat, com a responsables de la situació.
Roca imprimeix el seu estil a la Cambra
La sortida de Joan Canadell de la presidència de la Cambra de Comerç ha suposat que el ple elegeixi un nou president. Presidenta en aquest cas. Mònica Roca, una enginyera de telecomunicacions, és la nova líder. Membre com Canadell d'Eines de País, Roca comparteix les mateixes conviccions independentistes que el seu antecessor, però és més reticent a les xarxes i de perfil suau.
L'acte del 4 de març li va permetre mostrar un perfil propi. Roca es va adherir a l'acte en solidaritat amb els empresaris i està mantenint un contacte fluid amb Foment, però la Cambra s'ha distanciat del discurs dur de la patronal i en el manifest que va subscriure arran dels incidents va evitar tota crítica a l'acció del Govern. El nou executiu català trobarà un interlocutor cordial a la Cambra. Però Roca ja ha advertit que tornaran a la càrrega amb la Llei de Cambres.
Patronal Catalana, un projecte que treu el cap
Un nou moviment ha vingut a afegir-se als moviments d'aquests dies dins de l'empresariat. Un grup d'integrants de la que ha estat EinesPimec, la plataforma que va concórrer a les eleccions de Pimec, ha llançat el projecte Patronal Catalana, com va avançar NacióDigital. Amb aquest nom es vol crear una nova organització que trenqui amb el que els seus impulsors consideren el "sostre baix" de les patronals davant de les administracions i els sindicats. Pere Barrios, fundador de l'empresa Recam Làser, del sector del metall, és el principal impulsor del projecte.
El context de crisi provocat per la Covid ha fet més urgent que mai un lideratge actiu per part dels agents empresarials, colpejats també per la pandèmia. Una situació que ha fet més difícil mantenir el to expressament suau d'altres èpoques. La necessitat urgent d'ajuts directes per part de les administracions i la gestió dels fons europeus han impulsat els pronunciaments de les principals institucions burgeses.
Hi ha moviments en gairebé totes les entitats del món patronal i econòmic. En algunes d'elles, s'ha produït un relleu en la presidència. En d'altres, s'ha reforçat el missatge amb voluntat que sigui hegemònic o més incisiu. Aquest és el panorama i els interlocutors amb què es trobaran els responsables del nou Govern català quan estigui constituït.
L'acte empresarial unitari del 4 de març a l'estació del Nord de Barcelona va reunir prop de 300 entitats, convocades per Foment del Treball i Pimec, però amb el suport actiu d'altres, des del Cercle d'Economia al RACC i Femcat, i de grups importants com Godó. L'objectiu va ser elevar la protesta pels aldarulls produïts durant les protestes per la detenció de Pablo Hasél i l'actitud considerada "passiva" per part del Govern. L'acte, però, anava molt més enllà i subratllava la voluntat de blindar la recuperació econòmica i aïllar el conflicte polític.
Foment mostra poder
En aquest acte, el president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va ser molt expressiu al presentar l'empresariat com una part essencial de la societat civil: "No som un contrapoder, som el poder". Es referia al fet que la societat civil tota vota i elegeix els seus representants, però en aquell context va ser interpretat com una demostració de forces.
Des de l'inici del mandat de Sánchez Llibre, Foment ha volgut solidificar el paper de l'organització com a líder empresarial, al preu de compartir protagonisme a entitats fins aleshores rivals, com Pimec. L'estratègia ha estat clara: lideratge reconegut a canvi d'oferir una imatge més coral de la patronal. D'aquí la reintegració de la Cecot -expulsada per l'anterior president, Joaquim Gay de Montellà- i l'acord de representativitat amb Pimec.
En paral·lel, Foment ha llançat diverses iniciatives en el terreny del pensament, amb la creació de dos think tanks. Un és l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE), dirigit per Jordi Alberich, ideòleg d'un gir socialcristià en els missatges de la patronal per fer-lo menys neoliberal. Es va constatar en algun dels seus documents, favorables a un augment del salari mínim i la defensa del diàleg amb els sindicats. L'altre és la Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials, en mans de Fèlix Riera, per incidir en el debat metropolità.
Pimec renova lideratge
El temps dirà si l'elecció d'Antoni Cañete com a nou president de la petita i mitjana empresa és un simple recanvi o apunta a una renovació més de fons. L'home que ha estat al costat de l'"etern" Josep González ha passat de segon a primer després d'unes eleccions mogudes del tot inèdites a l'organització. Cañete es va imposar clarament a la candidatura independentista d'EinesPimec, però va haver de sumar una àmplia coalició de forces amb un sector important d'empresaris sobiranistes, com Martina Font i Vicenç Pedret.
Per uns, Cañete serà un simple continuista de l'etapa de González, que els seus crítics avaluen com a conservadora i poruga amb les administracions. Però també hi ha crítics de la gestió anterior que ara avalen Cañete com un "Suárez" que pot canviar coses. El discurs del nou president, apel·lant a unes pimes que han de ser al "pont de comandament", i la seva actuació activa en contra de la morositat l'assenyala com un dirigent ambiciós.
La mirada valenciana del Cercle d'Economia
Javier Faus ha aconseguit recosir l'entitat després d'uns mesos inicials del seu mandat en què es van produir enganxades amb les forces vives de la casa. El Cercle ha anat agafant embranzida i ha engegat una agenda intensa d'actes i contactes, amb una especial atenció cap al País Valencià i a les iniciatives del president Ximo Puig, amb una relació directa amb el Cercle, que és obertament bel·ligerant amb el model Madrid.
L'entitat es va afegir a l'acte unitari del 4 de març amb Foment i Pimec. Però en un document elaborat després dels aldarulls a Barcelona, que va condemnar radicalment, va apuntar a l'"immobilisme" polític, a Barcelona i a l'estat, com a responsables de la situació.
Roca imprimeix el seu estil a la Cambra
La sortida de Joan Canadell de la presidència de la Cambra de Comerç ha suposat que el ple elegeixi un nou president. Presidenta en aquest cas. Mònica Roca, una enginyera de telecomunicacions, és la nova líder. Membre com Canadell d'Eines de País, Roca comparteix les mateixes conviccions independentistes que el seu antecessor, però és més reticent a les xarxes i de perfil suau.
L'acte del 4 de març li va permetre mostrar un perfil propi. Roca es va adherir a l'acte en solidaritat amb els empresaris i està mantenint un contacte fluid amb Foment, però la Cambra s'ha distanciat del discurs dur de la patronal i en el manifest que va subscriure arran dels incidents va evitar tota crítica a l'acció del Govern. El nou executiu català trobarà un interlocutor cordial a la Cambra. Però Roca ja ha advertit que tornaran a la càrrega amb la Llei de Cambres.
Patronal Catalana, un projecte que treu el cap
Un nou moviment ha vingut a afegir-se als moviments d'aquests dies dins de l'empresariat. Un grup d'integrants de la que ha estat EinesPimec, la plataforma que va concórrer a les eleccions de Pimec, ha llançat el projecte Patronal Catalana, com va avançar NacióDigital. Amb aquest nom es vol crear una nova organització que trenqui amb el que els seus impulsors consideren el "sostre baix" de les patronals davant de les administracions i els sindicats. Pere Barrios, fundador de l'empresa Recam Làser, del sector del metall, és el principal impulsor del projecte.