12
de març
del
2021
Actualitzat
a les
16:44h
Tot i les suspensions de desnonaments aprovades per la Generalitat i el govern espanyol fins al final de l'estat d'alarma, els desallotjaments de famílies de casa seva són el pa de cada dia a Barcelona. Els llançaments no s'han aturat i en moltes ocasions les accions dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge són l'últim recurs per intentar evitar-los. És el cas del Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu, que ja es prepara per intentar frenar tres desnonaments simultanis previstos per al 16 de març al matí.
El primer cas és el de la Maia i el Leon, al carrer Pons i Gallarza. El propietari del seu pis és la fundació Foment de l'Habitatge Social, que ha comunicat a la parella que no els renovarà el contracte de lloguer, després de viure a l'immoble des del 2015. El conflicte va començar el desembre del 2019, quan van rebre un burofax avisant-los que havien de marxar. El febrer del 2020 van rebre la demanda per finalització de contracte i ara fan front a l'amenaça de desnonament, ja que la fundació està registrada com a entitat sense afany de lucre i no es veu afectada per les moratòries de desallotjament.
El sindicat ha presentat un recurs al comitè de drets econòmics, socials i culturals de l'ONU. Les resolucions d'aquest òrgan han facilitat en anteriors ocasions l'aturada de desnonaments a Barcelona. "No tenen on anar i demanen un lloguer social assumible en relació als seus ingressos", detallen des del sindicat. Segons les fonts del col·lectiu consultades, la propietat ha insistit que vol executar el desnonament i asseguren que des de l'Ajuntament han comunicat a la parella que hauran de marxar.
El segon cas és la carrer Renart on hi viuen dues germanes, la Sofía i la Rosario, amb quatre menors d'edat. Fa set anys que viuen en aquesta casa i han estat pagant el lloguer a un veí que les va estafar, assegurant que era el propietari de l'immoble. Recentment, el propietari real de la finca va morir i la persona que l'ha heretat ha presentat una demanda de desnonament. El fals propietari la va rebre i no en va informar les dues germanes. "El seu dret a defensa ha estat vulnerat. Confiem que quan vingui la comitiva prengui nota de la situació i ajorni el llançament", diuen des del sindicat.
El tercer cas és el del Malek i la seva família, que viuen al carrer Arquímedes. Fa cinc anys que viuen al pis amb dos fills de 10 i 12 anys, pagant un lloguer de 500 euros. La propietat es va vendre l'habitatge a una empresa sense que ells ho sabessin i el nou titular va comunicar-los que els apujava el lloguer 200 euros. Ells s'hi van negar i reclamen mantenir el preu. Si res no canvia, però, dimarts tindran la comitiva judicial a la seva porta.
Redoblar esforços per posar gent a la porta
Davant la programació de tres desnonaments simultanis al barri, el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu ha hagut de reformular l'estratègia habitual. "Això ens obliga a comunicar els desnonaments molt abans i també a moure'ns més per aconseguir ser el màxim de gent", expliquen. "És un desgast brutal, també per la tasca d'acompanyament que fem a les famílies", apunten.
El fet que els tres propietaris siguin diferents, també dificulta l'abordatge de les negociacions per trobar alguna solució. Tot plegat fa que el sindicat es prepari per posar gent a la porta com a últim recurs per frenar els desnonaments. "Es una vergonya que es foti gent al carrer en plena pandèmia", conclouen.
Els desallotjaments es continuen produint en un context en què els jutges ja van avisar que interpretarien de manera "restrictiva" la moratòria del Govern. Pel que fa al darrer decret de la Moncloa, els magistrats i l'advocacia també en qüestionen l'efectivitat.
El primer cas és el de la Maia i el Leon, al carrer Pons i Gallarza. El propietari del seu pis és la fundació Foment de l'Habitatge Social, que ha comunicat a la parella que no els renovarà el contracte de lloguer, després de viure a l'immoble des del 2015. El conflicte va començar el desembre del 2019, quan van rebre un burofax avisant-los que havien de marxar. El febrer del 2020 van rebre la demanda per finalització de contracte i ara fan front a l'amenaça de desnonament, ja que la fundació està registrada com a entitat sense afany de lucre i no es veu afectada per les moratòries de desallotjament.
El sindicat ha presentat un recurs al comitè de drets econòmics, socials i culturals de l'ONU. Les resolucions d'aquest òrgan han facilitat en anteriors ocasions l'aturada de desnonaments a Barcelona. "No tenen on anar i demanen un lloguer social assumible en relació als seus ingressos", detallen des del sindicat. Segons les fonts del col·lectiu consultades, la propietat ha insistit que vol executar el desnonament i asseguren que des de l'Ajuntament han comunicat a la parella que hauran de marxar.
El segon cas és la carrer Renart on hi viuen dues germanes, la Sofía i la Rosario, amb quatre menors d'edat. Fa set anys que viuen en aquesta casa i han estat pagant el lloguer a un veí que les va estafar, assegurant que era el propietari de l'immoble. Recentment, el propietari real de la finca va morir i la persona que l'ha heretat ha presentat una demanda de desnonament. El fals propietari la va rebre i no en va informar les dues germanes. "El seu dret a defensa ha estat vulnerat. Confiem que quan vingui la comitiva prengui nota de la situació i ajorni el llançament", diuen des del sindicat.
El tercer cas és el del Malek i la seva família, que viuen al carrer Arquímedes. Fa cinc anys que viuen al pis amb dos fills de 10 i 12 anys, pagant un lloguer de 500 euros. La propietat es va vendre l'habitatge a una empresa sense que ells ho sabessin i el nou titular va comunicar-los que els apujava el lloguer 200 euros. Ells s'hi van negar i reclamen mantenir el preu. Si res no canvia, però, dimarts tindran la comitiva judicial a la seva porta.
Redoblar esforços per posar gent a la porta
Davant la programació de tres desnonaments simultanis al barri, el Sindicat d'Habitatge de Sant Andreu ha hagut de reformular l'estratègia habitual. "Això ens obliga a comunicar els desnonaments molt abans i també a moure'ns més per aconseguir ser el màxim de gent", expliquen. "És un desgast brutal, també per la tasca d'acompanyament que fem a les famílies", apunten.
El fet que els tres propietaris siguin diferents, també dificulta l'abordatge de les negociacions per trobar alguna solució. Tot plegat fa que el sindicat es prepari per posar gent a la porta com a últim recurs per frenar els desnonaments. "Es una vergonya que es foti gent al carrer en plena pandèmia", conclouen.
Els desallotjaments es continuen produint en un context en què els jutges ja van avisar que interpretarien de manera "restrictiva" la moratòria del Govern. Pel que fa al darrer decret de la Moncloa, els magistrats i l'advocacia també en qüestionen l'efectivitat.