Nova legislatura

Borràs, escollida nova presidenta del Parlament amb els vots de Junts i ERC

Substitueix Roger Torrent com a segona autoritat del país en una sessió constitutiva marcada per la pandèmia, els efectes de la repressió i la irrupció de l'extrema dreta

per Joan Serra Carné / Sara González / Oriol March, Parlament de Catalunya | 12 de març de 2021 a les 11:29 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Laura Borràs ja és presidenta del Parlament. Ha estat escollida en segona volta, gràcies als 64 vots afirmatius de Junts i d'ERC -ahir van acabar de perfilar un acord que aplana, també, el camí de la investidura de Pere Aragonès- i el vot en blanc de la CUP, suficient per imposar-se a Eva Granados. La dirigent del PSC ha obtingut 50 suports, els que sumen socialistes, comuns i Ciutadans. Borràs agafa el relleu de Roger Torrent i enceta una nova etapa a la cambra, més fragmentada que mai i amb presència, per primera vegada, d'onze diputats d'extrema dreta. La dirigent de Junts és la tercera dona de la història en liderar la cambra després de les etapes de Núria de Gispert (2010-2015) i Carme Forcadell (2015-2017). Forcadell, que encara pot gaudir del tercer grau penitenciari, ha estat aquest divendres al Parlament, on s'ha retrobat amb Meritxell Serret, exiliada fins ahir i que podrà exercir com a diputada d'ERC.


La votació s'ha fet, com marca el reglament, per escrit i amb crida a tots els diputats per dipositar el sufragi en una urna governada pels membres de la mesa d'edat liderada per Ernest Maragall. Els 132 diputats presents -faltaven Pau Juvillà, de la CUP, contacte estret de coronavirus; l'exiliat Lluís Puig, a qui s'ha denegat la delegació de vot per l'oposició de la majoria de la mesa d'edat, integrada per ERC, PSC i Vox; i Teresa Pallarès, de Junts, que pateix una malaltia greu- s'han congregat a l'auditori del Parlament en lloc de l'hemicicle, perquè així es podien garantir millor les distàncies de seguretat. Els onze representants de Vox hi han entrat junts, quan la resta de diputats ja esperaven dins. Els ha acompanyat Santiago Abascal fins a les portes del Parc de la Ciutadella, on el seu sèquit ha estat breument increpat per un ciutadà.

Poc abans, l'independentisme ha rebut amb tots els honors Meritxell Serret, que ahir va quedar en llibertat després de presentar-se al Tribunal Suprem. Un dels moments més emotius de la jornada ha estat el retrobament entre l'exconsellera d'Agricultura -a Brussel·les des de la tardor del 2017, fins fa uns dies delegada del Govern davant la Unió Europea- i Forcadell, que no es veien des de fa tres anys i mig. Han estat testimonis de l'escena els membres del Govern -bona part dels quals escollits com a diputats a les eleccions- i els diputats de Junts, ERC i la CUP a les portes de la cambra. No s'han respectat les mesures de distància de seguretat en alguns casos. 



La mesa comptarà amb majoria absoluta independentista. Junts disposa de dos membres -Borràs, amb una mascareta serigrafiada amb versos de Joan Margarit, mort recentment, i Cuevillas-, ERC disposa d'una vicepresidència -Anna Caula, fins ara portaveu parlamentària- i aspira a una secretaria -Rubén Wagensberg-, i la CUP entra per primera vegada a l'òrgan rector de la cambra amb una secretaria per a Pau Juvillà, que avui s'ha hagut d'absentar del Parlament perquè ha estat contacte estret de coronavirus. La segona vicepresidència queda en mans del PSC -Eva Granados-, que també ocupa una secretaria amb Ferran Pedret. Totes les formacions menys el PP i Ciutadans han signat un decàleg antifeixista per aïllar Vox al Parlament, una de les qüestions que també haurà d'abordar Borràs com a presidenta.


El termini que s'obre a partir d'aquest divendres té una nova data límit: 26 de març. És el dia en què ha d'arrencar el debat d'investidura de Pere Aragonès. ERC assegura que està "conjurada" amb Junts per arribar a un acord sobre l'estructura i els noms del futur executiu, que comptarà amb canvis de cartera entre socis. Interior, per exemple, té tots els números de ser assumida pels republicans, de la mateixa manera que Salut i Exteriors poden passar a mans de Junts. Qui no serà en aquest Govern és Borràs, ara presidenta del Parlament en una decisió influïda per múltiples factors. Externs -el resultat electoral la va situar tercera, lluny de la Generalitat-, però també interns.

Primer xoc amb Ciutadans

Abans de la votació de Borràs, qui ha tingut el protagonisme ha estat Ernest Maragall, president de la mesa d'edat al costat de David González (PSC) i Alberto Tarradas (Vox). El dirigent d'ERC ha urgit a formar Govern per afrontar les conseqüències de la pandèmia i ha volgut ressaltar que la cambra continua sense funcionar amb "normalitat" arran de l'existència de presos polítics i d'exiliats. Una afirmació que ha enervat Carlos Carrizosa, cap de files de Ciutadans -ara al capdavant de sis escons, a diferència dels 36 de l'anterior legislatura-, que ha demanat la paraula per criticar preventivament el discurs de Maragall perquè excloïa "més de la meitat dels catalans".


Maragall, en l'anterior legislatura, ja va fer una intervenció similar. En aquell moment, en ple xoc per la presó de mig Govern i l'exili de la resta, també va fer un discurs de caire polític. "La democràcia no és sinònim de manca de conflictes, sinó la manera de resoldre'ls. No hi haurà país sense comptar amb totes les persones que l'integren, des del més absolut respecte a les ideologies i qüestions personals", ha ressaltat el també cap de files d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona. Maragall ha demanat que aquesta ha de ser la legislatura de la "bona governació" i també de la "llibertat".

Confirmació a última hora

La decisió de Borràs es va acabar de prendre en una reunió de l'executiva de Junts, però es madurava feia dies. Setmanes. Li toca afrontar des del lideratge de la cambra una legislatura complexa, marcada per les conseqüències de la pandèmia -la sessió constitutiva no es pot fer a l'hemicicle, sinó que s'ha celebrat a l'auditori de la cambra, on el 10 d'octubre del 2017 els diputats de Junts pel Sí i la CUP van signar la declaració d'independència suspesa minuts abans per Carles Puigdemont- i el nou rumb del procés. Després de ser molt crítica amb Roger Torrent per la investidura telemàtica fallida de Puigdemont del 30 de gener del 2018, Borràs li agafa el relleu amb el repte de recuperar la "sobirania" del Parlament. Fins a l'últim moment, això sí, ha dubtat si fer el pas a la cambra o situar-se com a vicepresidenta del futur Govern.


El camí fins a la decisió no ha estat senzill. Fonts consultades per NacióDigital assenyalen que, si hagués anat al Govern, qui hauria assumit la presidència de la cambra és Jaume Alonso-Cuevillas, número cinc per Barcelona i de la seva estricta confiança. Cuevillas s'ha integrat a la mesa com a secretari, de manera que es convertirà en el segon membre de Junts a l'òrgan rector de la cambra i s'allunya, també, de la formació del futur executiu de coalició. Tot plegat s'ha acabat de madurar a cavall de Lledoners -on hi ha Jordi Sànchez, secretari general de Junts i peça clau en l'engranatge de la negociació- i de Waterloo. Puigdemont no forma part del dia a dia de les converses amb ERC i la CUP, però dimecres va avalar la candidatura de Borràs. "Està clar que seria una bona presidenta del Parlament", va assenyalar a Els Matins de TV3.

La decisió tancada en petit comitè a Junts va trigar a ser comunicada als republicans -que a primera hora de la tarda han confirmat que farien costat a la tria que fes el partit de l'expresident de la Generalitat- i als anticapitalistes, molestos perquè la tria del nom s'ha portat fins al "límit", com ha lamentat el diputat electe Carles Riera. La CUP emmarca el procés obert pel presumpte fraccionament de contractes dins la causa general contra l'independentisme, però al mateix temps s'ha mostrat escèptica sobre l'existència de possibles males pràctiques. En campanya ja va estendre l'ombra del dubte sobre si investiria Borràs com a presidenta per aquest mateix cas, que passarà a dependre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquesta causa, en cas de condemna, derivaria en una inhabilitació que impactaria directament en el Parlament. Borràs ha defensat la seva innocència i compta amb Gonzalo Boye com a advocat defensor, però la res ha impedit que el procés judicial continués el seu curs. La candidata, tot i aquesta carpeta oberta, s'ha convertit en la dirigent de Junts més carismàtica, juntament amb Puigdemont, i també en màxima representant de la formació a les eleccions del 14-F. Tot i apel·lar a la remuntada i presentar-se com l'única capaç de vèncer el PSC, va quedar un escó per darrere dels socialistes i d'ERC. Els republicans li van treure 35.000 vots, el triple de la diferència obtinguda per Puigdemont davant Oriol Junqueras el 21-D del 2017.

Efectes dins de Junts

El moviment de la dirigent de Junts té un efecte immediat: no formarà part del futur Govern. Al llarg dels últims dies, diverses veus del partit li havien insistit en privat en la necessitat de sumar-se al futur executiu com a vicepresidenta, preferiblement amb la conselleria d'Economia associada, però no se n'han sortit. Qui té més números d'assumir aquest rol és ara Elsa Artadi, que disposa de bona connexió tant amb Sànchez com amb Puigdemont. Va ser consellera de la Presidència fins que va fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona, però mai ha abandonat el terreny de joc de la política nacional. No ha faltat a cap negociació que s'hagi posat en marxa des del 2017.


Al llarg de les últimes setmanes hi ha hagut altres noms, a banda del de Borràs, en les travesses per liderar la cambra. A banda del de Cuevillas, el que ha estat més a prop de ser president si a última hora la candidata aspirava a entrar al Govern, també s'han valorat els perfils de Gemma Geis -veu ascendent i que podria assumir el lideratge de Junts al Parlament si Albert Batet, ara president de grup, fa el salt al Govern- i de Meritxell Budó, promoguda per sectors de Palau. Finalment, però, ha estat Borràs qui s'ha convertit en la segona autoritat del país i encarregada de governar el debat parlamentari en la legislatura de la irrupció de l'extrema dreta a la cambra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació