Junts compta amb el suport d'ERC per assumir la presidència del Parlament

La formació de Puigdemont farà pública aquesta tarda la proposta de nom per liderar la cambra després de reunir l'executiva; els republicans assumiran una vicepresidència i la CUP, una secretaria

Pere Aragonès i Laura Borràs, la setmana passada.
Pere Aragonès i Laura Borràs, la setmana passada. | ACN
11 de març del 2021
Actualitzat a les 16:56h
La presidència del Parlament recaurà en mans de Junts. O, si més no, aquest és l'acord al qual ha arribat la formació de Carles Puigdemont i Laura Borràs amb ERC quan queden hores per a la constitució de la cambra catalana, segons han assenyalat fonts de la formació consultades per NacióDigital i després ha confirmat ERC. Han estat els republicans qui han detallat que, a banda del lideratge de la cambra -en mans de Junts-, facilitaran que la CUP disposi d'una secretaria a la mesa. ERC n'assumirà una de les vicepresidències.

La direcció de Junts no ha posat damunt la taula quina és la seva candidata per liderar la segona institució del país, i la faran pública després d'una reunió de l'executiva prevista per aquesta tarda. Els negociadors d'ERC i dels anticapitalistes desconeixen encara, per tant, quina serà la proposta de la formació de Puigdemont. Un dels noms que ha sonat amb més força és el de Laura Borràs, cap de cartell el 14-F, que fa uns dies es donava pràcticament per fet però que en les últimes hores ha estat sotmès a debat intern. En públic, ERC ha garantit, però, que la mesa del Parlament reflectirà la majoria independentista dibuixat en les eleccions.

Situar Borràs com a segona autoritat del país faria que no entrés al Govern, de manera que Junts hauria d'escollir qui ocuparia la vicepresidència al costat de Pere Aragonès. En aquest context, el nom que sona amb més força és el d'Elsa Artadi, que ja va ser consellera de la Presidència amb Quim Torra abans de deixar l'executiu per anar a l'Ajuntament de Barcelona després de les eleccions municipals del 2019.

Artadi comptaria, en aquest sentit, amb l'aval no només de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, sinó també de Puigdemont, que aquests dies s'ha distanciat de les negociacions per afrontar l'aixecament de la immunitat al Parlament Europeu. Els altres dos noms que estan damunt la taula són els de Gemma Geis -cap de llista per Girona i veu ascendent dins del partit després de l'excel·lent resultat a les eleccions de fa un mes- i Meritxell Budó, consellera de la Presidència i que ha comptat al llarg de la seva carrera amb l'aval de Jordi Turull. Qui no serà diputat aquesta legislatura és Josep Costa, que ha renunciat a l'acta. Borràs el prefereix dins del Govern.

La candidata de Junts a les eleccions ha mantingut una intensa agenda de reunions amb membres del partit al llarg dels últims dies. Dimarts al vespre, per exemple, va tenir una llarga conversa amb Sànchez a l'esplanada de Lledoners, on el secretari general de la formació ha hagut de reingressar de manera permanent després de veure revocat el tercer grau. En la jornada de dimecres, Borràs va tornar a la presó de Sant Joan de Vilatorrada per citar-se amb Sànchez, que és el cap de la delegació negociadora de Junts. També està integrada per Francesc de Dalmases, Josep Rius, Artadi i Míriam Nogueras, que l'ha substituït com a portaveu al Congrés dels Diputats.

La tercera pota de l'acord passa per lligar la CUP. Els anticapitalistes estan disposats a cedir en la disputa per la presidència del Parlament per garantir que la cambra estigui presidida per un dirigent independentista. Malgrat això, han acusat Junts de portar "al límit" la negociació per interessos "partidistes" i ha deixat clar que no avala el nom de Borràs per la causa judicial per "presumpta mala praxi" que pesa sobre ella pel presumpte fraccionament de contractes. El diputat electe Carles Riera ha indicat que el compromís dels anticapitalistes contra la repressió és "inqüestionable" i, si bé emmarquen el procés judicial de Borràs en la causa general contra l'independentisme, ha advertit també que l'independentisme no es pot permetre "ni una ombra de sospita". "Cal posar l'interès col·lectiu per sobre de l’interès personal i de partit", ha assegurat.