Nova legislatura

Puigdemont, sobre Borràs: «Està clar que seria una bona presidenta del Parlament»

El líder de Junts assegura que la candidata al 14-F ha de decidir "què vol fer" en la nova legislatura davant la disjuntiva de liderar la cambra o bé formar part del nou Govern

per Oriol March, 10 de març de 2021 a les 10:10 |
Nit electoral del 14-F a la seu de Junts. | Carlos Baglietto
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Seria Laura Borràs una bona presidenta del Parlament? "Si considero que seria una bona presidenta de la Generalitat, imagini's si no seria una bona presidenta del Parlament, està clar que sí, no en tinc cap dubte". Aquesta és la resposta que ha verbalitzat aquest dimecres Carles Puigdemont, líder de la formació i expresident de la Generalitat, en una entrevista al programa Els Matins de TV3. Puigdemont ha assenyalat abans, a Catalunya Ràdio, que Borràs s'ha guanyat el "dret" de liderar el projecte de la seva formació, i que ha de ser ella qui "valori" el seu futur. No ha volgut entrar en especulacions sobre càrrecs, però ha considerat que seria "fantàstic" que una dona de Junts liderés la cambra. La candidata de Junts al 14-F té dos camins en el mapa: presidir el Parlament -opció que té suports rellevants dins del partit, que la defineixen com la via més "intel·ligent"- o bé integrar-se com a vicepresidenta dins del nou Govern que presidirà, si cristal·litzen les negociacions obertes a tres bandes, Pere Aragonès. 

Junts, tal com va avançar ahir NacióDigital, va aprofitar ahir la primera reunió a tres amb ERC i la CUP per traslladar que els pertoca la presidència del Parlament com a segona formació independentista més votada. Els anticapitalistes també han aspirat al càrrec, tot i que fonts de la formació assenyalen que en podrien tenir prou amb un lloc a la mesa. Una plaça que tenen reservada, com va publicar ahir aquest diari, per a Pau Juvillà, que va ser cap de llista per Lleida de la CUP als comicis del febrer. L'expresident ha considerat que és "lògic", atenent les majories, que sigui Junts qui lideri la cambra, a l'estil del que ha passat amb ERC en les dues últimes legislatures. A banda del nom de Borràs, també hi ha damunt la taula els de Gemma Geis i la consellera Meritxell Budó. Si la candidata esquiva entrar al Govern, la favorita per ser vicepresidenta és Elsa Artadi.


Puigdemont ha demanat una solució "política" al conflicte existent amb l'Estat, perquè és la que demana la "immensa majoria" de la societat catalana, i ha destacat que aquesta ha de ser una de les prioritats que s'han d'abordar en les converses amb ERC i  CUP per formar nou Govern. Ahir mateix es va posar en contacte amb Oriol Junqueras, president d'ERC, però no van abordar l'estat de les negociacions amb ERC, que ara han rebut un impacte perquè Jordi Sànchez, el cap de files de la delegació de Junts, ha vist revocat el tercer grau i no podrà participar físicament en el dia a dia de les converses.


Preguntat sobre el diàleg amb l'Estat, Puigdemont ha indicat que "algunes estratègies" -en referència a ERC- pensades per entendre's amb Pedro Sánchez no han donat resultat, també en relació a la revocació del tercer grau als presos polítics de Lledoners. "El primer que hem de saber és que hem de fer nosaltres. L'estat espanyols ens dona mostres que una cosa són els paraules i l'altra els fets. Hem après que aquesta és la realitat? Actuarem en conseqüència davant d'aquesta pastanaga permanent en relació a Catalunya? Han passat tres anys i mig a la presó, s'ha revocat el tercer grau i aquí no es mou res", ha assenyalat l'expresident de la Generalitat. "L'Estat és molt hàbil construint ficcions i fantasies, i no hi hem de caure. Hem de saber reconèixer la realitat: governi el PP o el PSOE, pel que fa a Catalunya, passa exactament el mateix", ha dit.

En aquest sentit, Puigdemont ha demanat a l'independentisme que reflexioni sobre "com relacionar-se amb un actor que construeix ficcions i fantasies". "Les taules de diàleg i negociació són imprescindibles si són de diàleg i de negociació. És evident que ara no ho són", ha apuntat el líder de Junts, que ha insistit que no existeix cap "matís" entre populars i socialistes a Madrid en relació a Catalunya. "El llenguatge que utilitzen és diferent, d'acord, però ens hem de referir als fets, que és el que importa de debò. Els resultats de les polítiques del PSOE són els mateixos que els del PP. Deixin la retòrica buida, deixin la gesticulació inútil, i comencem a parlar de fets", ha remarcat.


Batalla per l'extradició

"Això no anirà tan ràpid com diuen els pronòstics de la premsa del règim unionista", ha apuntat Puigdemont sobre el calendari de l'extradició, que dependrà de la justícia belga. Als tribunals europeus, ha indicat, les forces estan "igualades", a diferència del que ha passat al parlament comunitari, on s'han enfrontat a "colossos" com són els grups dels populars, dels socialistes i dels liberals, els tres principals de la cambra. El líder de Junts ha apuntat que el seu exili és per "no amagar-se" i "posar llum" a un conflicte -el de Catalunya i l'Estat- que també té un component europeu. "Vam dir que volíem introduir a l'agenda europea el conflicte, i això és el que ha passat", ha remarcat.

Puigdemont, Comín i Ponsatí van veure ahir com el suplicatori enviat pel Tribunal Suprem rebia una forta contestació política a l'Eurocambra. Un 42% dels membres del parlament comunitari va votar en contra d'aixecar la immunitat als eurodiputats de Junts, un percentatge que van considerar una "victòria política". Una vuitantena de representants dels tres grans grups -socialistes, populars i liberals- van trencar la disciplina de vot, de manera que el suplicatori, un tràmit que normalment rep més suports dels registrats ahir, va tenir un fort component polític. L'expresident va voler agrair el percentatge de vots contraris rebut, que van anar des de l'extrema esquerra fins a l'extrema dreta. "La batalla política l'estem lliurant, i la batalla no està perduda", ha reflexionat.

El PSOE, el PP, Ciutadans i Vox es van alinear sense fissures a favor de treure la immunitat als exmembres del Govern de l'1-O, que ara queden de nou a expenses del Tribunal Suprem. Tot i això, el magistrat Pablo Llarena no ha volgut reactivar immediatament les euroordres perquè espera saber quin és el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre aquest mecanisme d'entrega. De fet, Llarena ha enviat set qüestions prejudicials al TJUE arran de la negativa de Bèlgica a extradir Lluís Puig, a qui la justícia del país centreeuropeu no veia garantits els drets fonamentals en cas de ser traslladat a Espanya per ser jutjat. Mentre no arribin les euroordres, Puigdemont, Comín i Ponsatí estan a disposició dels tribunals belgues.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació