10
de març
del
2021
Actualitzat
el
11
de març
a les
12:09h
Des de la nit del 14-F, dues preguntes sobrevolen les espatlles dels principals dirigents de Junts: quin ha de ser el paper de Laura Borràs i com s'ha de traduir al Parlament i al Govern haver aconseguit que l'independentisme saltés per primera vegada el mur del 50% dels vots en unes eleccions catalanes. Són, al mateix temps, dues qüestions que tenen un profund impacte en la negociació oberta amb ERC i la CUP per articular la majoria a la mesa del Parlament i facilitar la formació d'un nou executiu. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, el debat és intens dins de Junts sobre la carpeta de Borràs i el rumb del procés a les portes que arrenqui la legislatura. Una arrencada que, per ara, es manté encallada després de l'última reunió a tres d'aquest dimecres.
El rol de la candidata és rellevant perquè, prengui la decisió que prengui -per ara es manté en silenci-, té implicacions tant a la cambra com al Govern. Si opta per presidir el Parlament voldrà dir, immediatament, que no serà a l'executiu que conformi Pere Aragonès, candidat d'ERC. Quedar-se a la cambra, per tant, obrirà el debat sobre qui serà la veu de referència de Junts en el nou Govern. És aquí on totes les mirades es dirigeixen cap a Elsa Artadi, dirigent de la màxima confiança tant de Carles Puigdemont com de Jordi Sànchez, secretari general de la formació. Artadi, en aquest sentit, apareixeria en les travesses per ocupar la vicepresidència, vinculada a la conselleria d'Economia com en les dues últimes legislatures, quan ha estat en mans d'ERC. L'expresident ha apuntat avui que "està clar" que Borràs, vencedora de les primàries de la tardor, seria una "bona" presidenta del Parlament. La decisió, ha dit, és només seva.
Diverses fonts consultades insisteixen, en tot cas, que la tria més "intel·ligent" seria la de quedar-se al Parlament. És una opinió que comparteixen alts dirigents de Junts, però també és combatuda per sectors de la formació. Són els que defensen que la candidata s'hauria d'integrar al Govern al capdavant de la vicepresidència -ja sigui amb competències de caire institucional sota el braç o bé assumint, amb l'ajuda d'un equip específic, la conselleria d'Economia- per marcar perfil davant d'ERC. Economia suposa una quota de poder intern gens menyspreable: és l'encarregada de repartir els recursos, de manera que acaba assumint un rol preponderant entre departaments.
Borràs no ha donat pistes sobre el seu futur, però si aspira definitivament a presidir la cambra haurà de comunicar-ho públicament en les properes hores. Els altres dos noms que han aparegut vinculats al càrrec són la consellera de la Presidència, Meritxell Budó -amb números de no repetir en el proper Govern-, o bé Gemma Geis, una dirigent amb trajectòria ascendent després d'igualar els excel·lents resultats de Junts a Girona amb ella com a cap de cartell. Un dels canvis que es poden produir a la cambra és l'adeu d'Albert Batet com a president del grup parlamentari, perquè és un dels noms que apareix en les travesses de futurs consellers. També en forma part Josep Rius, negociador de Junts i home de la màxima confiança de Puigdemont.
Noms a banda, un dels debats que habiten dins de Junts és el nou calendari del procés. Borràs ha estat una de les veus més partidàries d'optar per la via unilateral en cas que l'Estat tanqui la porta a qualsevol intent de diàleg i, de fet, la inclusió de la DUI dins del programa electoral porta el seu segell personal. En campanya, la candidata va criticar la "via àmplia" d'ERC, perquè pot comportar entrar en una "via morta", i es va mostrar crítica amb el "pactisme tràgic" dels republicans a Madrid. Tampoc és una entusiasta de la taula de diàleg, que s'hauria de tornar a reunir quan hi hagi nou Govern a Catalunya.
Hortizó 2023
En canvi, diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que hi ha un sector rellevant de Junts -dins del qual s'hi enquadren Jordi Sànchez i membres del Govern- que assumeix un full de ruta més possibilista pel que fa al diàleg amb l'Estat. El gran debat, en essència, és posar data al moment en què es deixarà de confiar en una hipotètica entesa amb el govern espanyol integrat pel PSOE i Podem. Ja hi ha una data damunt la taula i que aquests dies ressona en les negociacions que mantenen ERC i Junts, que es basa en les eleccions municipals de la primavera del 2023. Un alt responsable de la formació insisteix que Borràs és l'única veu que defensa sense embuts reprendre la via unilateral en cas que fracassi el diàleg.
És per això que les mateixes fonts assenyalen que, amb la candidata situada al Parlament, això pot fer "allunyar" el Govern de la culminació del procés promesa en campanya. ERC es troba distanciada des de fa anys de la via unilateral i basa l'estratègia en el diàleg per aconseguir el referèndum acordat i l'amnistia, tot i que té pensat endurir el discurs a Madrid. Gabriel Rufián, cap de files dels republicans a Madrid, va advertir ahir el PSOE -coincidint amb el suport dels socialistes a l'aixecament de la immunitat de Puigdemont i la revocació del tercer grau- que el seu suport al govern espanyol pot tenir data de caducitat si no hi ha gestos immediats al Congrés.
Dins de Junts, sostenen fonts de la formació, hi ha veus que defensen que el 14-F, malgrat l'escassa diferència entre les formacions independentistes, va sortir vencedora la via del diàleg per davant de la confrontació immediata. A la formació de Puigdemont, a banda, també hi apareix l'ànima d'independents com Joan Canadell que, fins i tot, han expressat dubtes públicament sobre la possibilitat de compartir Govern amb Aragonès. El rol de Borràs i el rumb del procés, dues qüestions que s'han de resoldre en els propers dies, generen un intens debat en un dels actors centrals de la negociació independentista que ha de culminar en el nou Parlament i el nou executiu.
El rol de la candidata és rellevant perquè, prengui la decisió que prengui -per ara es manté en silenci-, té implicacions tant a la cambra com al Govern. Si opta per presidir el Parlament voldrà dir, immediatament, que no serà a l'executiu que conformi Pere Aragonès, candidat d'ERC. Quedar-se a la cambra, per tant, obrirà el debat sobre qui serà la veu de referència de Junts en el nou Govern. És aquí on totes les mirades es dirigeixen cap a Elsa Artadi, dirigent de la màxima confiança tant de Carles Puigdemont com de Jordi Sànchez, secretari general de la formació. Artadi, en aquest sentit, apareixeria en les travesses per ocupar la vicepresidència, vinculada a la conselleria d'Economia com en les dues últimes legislatures, quan ha estat en mans d'ERC. L'expresident ha apuntat avui que "està clar" que Borràs, vencedora de les primàries de la tardor, seria una "bona" presidenta del Parlament. La decisió, ha dit, és només seva.
Diverses fonts consultades insisteixen, en tot cas, que la tria més "intel·ligent" seria la de quedar-se al Parlament. És una opinió que comparteixen alts dirigents de Junts, però també és combatuda per sectors de la formació. Són els que defensen que la candidata s'hauria d'integrar al Govern al capdavant de la vicepresidència -ja sigui amb competències de caire institucional sota el braç o bé assumint, amb l'ajuda d'un equip específic, la conselleria d'Economia- per marcar perfil davant d'ERC. Economia suposa una quota de poder intern gens menyspreable: és l'encarregada de repartir els recursos, de manera que acaba assumint un rol preponderant entre departaments.
Borràs no ha donat pistes sobre el seu futur, però si aspira definitivament a presidir la cambra haurà de comunicar-ho públicament en les properes hores. Els altres dos noms que han aparegut vinculats al càrrec són la consellera de la Presidència, Meritxell Budó -amb números de no repetir en el proper Govern-, o bé Gemma Geis, una dirigent amb trajectòria ascendent després d'igualar els excel·lents resultats de Junts a Girona amb ella com a cap de cartell. Un dels canvis que es poden produir a la cambra és l'adeu d'Albert Batet com a president del grup parlamentari, perquè és un dels noms que apareix en les travesses de futurs consellers. També en forma part Josep Rius, negociador de Junts i home de la màxima confiança de Puigdemont.
Noms a banda, un dels debats que habiten dins de Junts és el nou calendari del procés. Borràs ha estat una de les veus més partidàries d'optar per la via unilateral en cas que l'Estat tanqui la porta a qualsevol intent de diàleg i, de fet, la inclusió de la DUI dins del programa electoral porta el seu segell personal. En campanya, la candidata va criticar la "via àmplia" d'ERC, perquè pot comportar entrar en una "via morta", i es va mostrar crítica amb el "pactisme tràgic" dels republicans a Madrid. Tampoc és una entusiasta de la taula de diàleg, que s'hauria de tornar a reunir quan hi hagi nou Govern a Catalunya.
Hortizó 2023
En canvi, diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que hi ha un sector rellevant de Junts -dins del qual s'hi enquadren Jordi Sànchez i membres del Govern- que assumeix un full de ruta més possibilista pel que fa al diàleg amb l'Estat. El gran debat, en essència, és posar data al moment en què es deixarà de confiar en una hipotètica entesa amb el govern espanyol integrat pel PSOE i Podem. Ja hi ha una data damunt la taula i que aquests dies ressona en les negociacions que mantenen ERC i Junts, que es basa en les eleccions municipals de la primavera del 2023. Un alt responsable de la formació insisteix que Borràs és l'única veu que defensa sense embuts reprendre la via unilateral en cas que fracassi el diàleg.
És per això que les mateixes fonts assenyalen que, amb la candidata situada al Parlament, això pot fer "allunyar" el Govern de la culminació del procés promesa en campanya. ERC es troba distanciada des de fa anys de la via unilateral i basa l'estratègia en el diàleg per aconseguir el referèndum acordat i l'amnistia, tot i que té pensat endurir el discurs a Madrid. Gabriel Rufián, cap de files dels republicans a Madrid, va advertir ahir el PSOE -coincidint amb el suport dels socialistes a l'aixecament de la immunitat de Puigdemont i la revocació del tercer grau- que el seu suport al govern espanyol pot tenir data de caducitat si no hi ha gestos immediats al Congrés.
Dins de Junts, sostenen fonts de la formació, hi ha veus que defensen que el 14-F, malgrat l'escassa diferència entre les formacions independentistes, va sortir vencedora la via del diàleg per davant de la confrontació immediata. A la formació de Puigdemont, a banda, també hi apareix l'ànima d'independents com Joan Canadell que, fins i tot, han expressat dubtes públicament sobre la possibilitat de compartir Govern amb Aragonès. El rol de Borràs i el rumb del procés, dues qüestions que s'han de resoldre en els propers dies, generen un intens debat en un dels actors centrals de la negociació independentista que ha de culminar en el nou Parlament i el nou executiu.