Espanya s'exposa

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El ple del Parlament Europeu vota avui el suplicatori contra els eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí que fa 14 mesos va demanar el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. Fa uns dies la comissió d'Afers Jurídics de la cambra va valorar favorablement la petició del jutge i el va enviar al ple, que té l'última paraula. La votació és secreta i, si el resultat no es filtra avui mateix, cosa que no ens hauria de sorprendre, demà hauríem de saber quina és la decisió sobre la seva immunitat.

Si els la retiren, no implicarà ni que perdin la condició d'eurodiputats ni que siguin immediatament portats a Espanya per ser empresonats i jutjats al Suprem. Implicarà, senzillament, que el Suprem podrà reactivar l'euroordre i la justícia belga haurà de decidir si l'atén o no. Com que l'assumpte afecta drets fonamentals estudiarà el fons. És el que va fer amb Lluís Puig i ja sabem com va acabar: amb un cop de porta.

En tot cas, l'assumpte té trellat polític. En el terreny de la política la causa independentista és, fora de les fronteres de l'Estat, més dèbil que en el jurídic perquè al club d'estats Espanya hi té veu i vot i les utilitza. Als tribunals d'Alemanya, Bèlgica i Escòcia i al mateix TJUE les coses no han anat bé a la justícia espanyola de broc gros, que no és gens garantista quan es tracta de reprimir l'independentisme. El PSOE, el PP i Ciutadans s'han mogut per assegurar que la votació d'avui no fracassi i han pressionat tant com han pogut als seus companys. En condicions normals, la retirada de la immunitat hauria de prosperar i no han de patir gaire, però també és cert, més encara tenint en compte que la votació és secreta, que la imatge exterior d'Espanya en sortirà seriosament tocada si el rebuig al suplicatori és numèricament significatiu i políticament transversal.  

Diverses instàncies internacionals s'han pronunciat contra el sistema judicial espanyol pels seus excessos o manca d'independència, i la feina dels darrers anys en entorns mediàtics i acadèmics ha estat important per denunciar que Espanya resol a garrotades un problema que és polític. Els eurodiputats, que normalment tramiten suplicatoris per temes relacionats amb la corrupció i altres delictes i no pas polítics, tenen avui una papereta complicada perquè al final han de decidir si avalen o no el camí triat per Mariano Rajoy que ha secundat Pedro Sánchez. Aquesta és precisament la línia argumental de Puigdemont, que ha tingut una presència intensa aquests dies a la premsa internacional per mirar d'incidir en les opinions públiques.

La votació no resoldrà el problema polític ni situarà l'independentisme a les portes de cap victòria perquè els exiliats seguiran lluny de tornar a casa. El que passi no anirà a favor dels unionistes si prospera ni a favor dels independentistes si no ho fa. Aquests últims afronten una setmana clau per tancar la composició de la mesa del Parlament com a avantsala d'un pacte de Govern que els negociadors intenten teixir de forma discreta. Unes converses que, des de posicions més perifèriques, alguns intenten rebentar, com és el cas de Joan Canadell, que va fer i després esborrar unes contundents piulades afirmant que a ell amb aquesta ERC, que jutja autonomista i massa "social" (d'esquerres), millor que no l'hi comptin com a conseller.

Malgrat el que va declarar públicament Laura Borràs en campanya, tampoc a Junts tenien massa interès que passés de diputat ras tot i ser el guanyador de les primàries de la segona urna. Canadell els descentra, és ambiciós i ja no va caure gens bé quan, en precampanya, va donar per fet que s'acataria la inhabilitació de Borràs i va flirtejar amb prendre'n el relleu. I aquest cap de setmana ha incomodat la cascada de retuits i favs als que l'aplaudien per complicar encara més l'acord entre formacions independentistes. Borràs i el seu entorn havien evitat desqualificacions cap a la conferència de Pere Aragonès del dijous i preferien explotar-ne les potencialitats. El dubte no és si Canadell serà conseller. És si la seva coherència personal li permetrà votar com a diputat la investidura d'Aragonès.

» Avui es negociarà a Barcelona i es votarà a l'Eurocambra. I també és 8 de març. Amb menys mobilització al carrer, sense grans crides a la vaga però amb un problema que no minva perquè les violències masclistes han afectat dues de cada tres catalanes i perquè la voluntat popular de fomentar la igualtat troba entrebancs legislatius i parlamentaris. 

A NacióDigital som dels que volem més drets i no menys i ens adherim editorialment a les reivindicacions d'aquesta jornada. Hem canviat el color de la nostra capçalera i, per visualitzar el camí que encara queda per recórrer en la presència pública de les dones, substituirem a NacióDigital i a les seves edicions territorials, les fotos on només hi sortien homes per una postal de denúncia. Al carrer -respectant les normes-, a les xarxes, al lloc de feina... feu sentir la reivindicació feminista. Elles són les protagonistes però els homes també hi hem de ser!   
 

---

Avui no et perdis

» Entrevista a Gonzalo Boye: «La justícia europea no donarà la raó a Llarena»; per Bernat Surroca.

» La immunitat de Puigdemont, pendent del ple del Parlament Europeu; per Bernat Surroca. 

» Fil directe: «Manen les urnes»; per Germà Capdevila.

»La pugna infinita de Puigdemont i Junqueras; per Oriol March.

» Torrent diu adeu a la presidència del Parlament amb l'esbós d'un front contra Vox; per Sara González.

» Mònica Roca es convertirà aquest dilluns en la primera presidenta de la Cambra de Comerç; per Pep Martí.

»Perfil: Joan Laporta, el retorn del president desacomplexat; per Pep Martí.

» Bancs d'aliments de Barcelona freguen el col·lapse: «Estem totalment desbordats»; per Andreu Merino.

»Les residències deixen enrere el calvari amb deures pendents; per Andreu Merino.

» Altres Barcelones: Làpida jueva al Poble Espanyol; per Dani Cortijo.

» «Vaig venir per ser entrenadora de futbol, però dormo en unes golfes sense cuina ni lavabo»; per Pere Fontanals.

8 imperdibles del 8-M...

» El clam feminista del carrer s'encalla a l'hora de legislar; per Antònia Crespí i Bernat Surroca.

»Dades | La magnitud de les violències masclistes: dues de cada tres dones n'han patit a Catalunya; per Roger Tugas Vilardell.

»Totes les mobilitzacions del 8‑M a Catalunya.

» Opinió: «​No vull ser el 'cupo'»; per Clara Tena.

»De la paritat representativa a la del poder real: el repte feminista del nou Govern; per Sara González.

» Opinió: «8-M, no és una festa. És una trinxera»; per Laura Pinyol.

» Entrevista a Pastora Filigrana: «El sostre de vidre és un problema de poques dones, i cap d'elles gitana»; per Pep Martí.

» La gran pantalla s'il·lumina de feminisme d'una vegada per totes; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

El Parlament que divendres inaugurarà la legislatura serà el més paritari de la història, amb el 47,4% dels escons ocupats per dones. I si hi ha dones cal facilitar-los la conciliació. Ben aviat a la cambra catalana hi haurà una sala de lactància per a les mares, siguin diputades, funcionàries, assessores, periodistes o d'algun servei de la casa, que vulguin alletar els seus fills. La sala s'ubicarà a la planta baixa, a tocar del bar. En concret serà on ara hi ha la botiga de records de la cambra, que anirà a parar a un altre espai. 

Vist i llegit

Barcelona és una de les ciutats europees amb menys habitatge social. No arriba ni al 2%. L'habitatge és un bé bàsic amb què s'especula i al nostre país s'ha complicat accedir-hi. La gentrificació de molts barris els darrers anys i la precarietat laboral fruit de les darreres crisis ho explica. Davant d'això i de la inacció de les administracions autoorganització i ocupacions de pisos de grans tenidors o fons voltor que estan buits és la resposta de molts dels afectats. El 30 minuts de TV3 ens atansava ahir a aquest fenomen de gent que té feina i no es pot pagar un pis i ens demostrava com de lluny estem de ciutats com ara Viena. Els testimonis d'afectats, experts, activistes i responsables institucionals valen la pena.    

 L'efemèride

Aprofitem l'efemèride per explicar per què el 8 de març. La commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora es remunta al 1910, quan es va fer a Copenhaguen la II Conferència Internacional de Dones Socialistes amb l'objectiu de promoure la igualtat de drets de les dones, inclòs el del sufragi universal. Va ser en aquella conferència, a la qual van assistir més de 100 dones de 17 països diferents, on es va proposar i es va aprovar instituir aquest dia a petició de Clara Zetkin, una destacada activista alemanya. Es va aprovar per unanimitat i es va celebrar per primer cop el 1911. I per què el 8 de març? El 1857 i el 1908 es van produir dues vagues als Estats Units que van passar a la història de la lluita per la igualtat de drets de les dones: la de les treballadores tèxtils de la Lower East Side el 1857 i la de 40.000 cosidores el 1908. L'Associació de Dones Periodistes explica en aquest article uns orígens un pèl confusos però encara vigents.

 L'aniversari

El 8 de març de l'any 1897 naixia a Palafrugell l'escriptor i periodista Josep Pla, un dels més destacats en llengua catalana. El jove Pla va estudiar a Barcelona i es va familiaritzar amb la Penya de l'Ateneu abans de viatjar per mitja Europa com a corresponsal. A Madrid va viure l'adveniment de la República i durant la guerra Pla, d'idees conservadores, va col·laborar amb els franquistes. Tornat a Catalunya, va escriure a Destino i va seguir amb la seva obra literària, extensa, rica en l'adjectivació, irònica i directa. El quadern gris, El carrer estret, Viatge a Rússia o els brutals Homenots són entre els seus imprescindibles. Si més no per a mi. Pla, reclòs en els darrers anys a Llofriu, va morir el 1981. Us deixo la primera entrega de la biografia que en va elaborar TVE i el programa que fa poc l'En Guàrdia de Catalunya Ràdio li va dedicar.  

 ​Fes clic aquí per rebre'l