El Poble Espanyol de Barcelona és un d'aquells indrets normalment freqüentats pel turisme que acostuma a no ser gaire visitat pel públic local, malgrat l'arrelament històric de la institució en la preservació de la història barcelonina i on hi havia treballat gent cèlebre com Joan Amades. La pandèmia que ens ha tocat viure és l'excusa perfecta per redescobrir aquests llocs amb més de calma i conèixer moltes coses que tenim al costat de casa i potser no hem identificat mai.
Doncs bé, resulta que a la part alta del Poble Espanyol, on hi ha un monestir romànic ideal reconstruït, podem trobar al costat de la porta d'entrada una pedra de grans dimensions que la gent acostuma a fer servir de banc. Si ens acostem i mirem amb atenció veurem clarament lletres esculpides en hebreu, però tractant-se del Poble Espanyol, tal com diu Gustau Molas, que hi va treballar, "d'entrada res del que forma part del Poble Espanyol és original encara que ho sembli. Aquí estava la gràcia".
Imatges de la làpida Foto: Dani Cortijo
L'arqueòloga Carme Miró després d'examinar-ne les fotografies corrobora que sí, que és una epigrafia de l'antic cementiri jueu de Montjuïc. Fa temps vàrem parlar de l'antic cementiri jueu de Barcelona i com algunes de les seves peces havien acabat fent-se servir com a material d'obres en altres edificis després de l'aniquilació de la comunitat jueva de Barcelona de 1391.
En aquest cas, seguint la pista d'aquesta pedra a partir de l'article "Aspectes poc coneguts de la col·lecció epigràfica hebraica barcelonina" publicat el 1993 per Jordi Casanovas podem descobrir que la làpida, a part de ser real, no es pretenia reutilitzar com a material d'obra sinó que és el vestigi d'un projecte fallit de recreació d'un cementiri jueu a les proximitats d'on es troba ara mateix la pedra tot i que finalment fou descartat.
Durant el període 1945-1946 es van fer nombroses excavacions a l'antic cementiri jueu de Montjuïc i les làpides funeràries de grans dimensions que se'n van extreure van ser dipositades en diferents dependències de la muntanya com els magatzems del Poble Espanyol i el Palau Nacional (actual MNAC) o al Castell de Montjuïc.
Imatge de la pedra que té a làpida Foto: Dani Cortijo
Segons deia textualment Jordi Casanovas a l'article esmentat: "En els anys seixanta, amb motiu de l'Exposició Monogràfica de la Muntanya de Montjuïc que va tenir lloc al pati d'armes del castell, es procedí al trasllat dels grans blocs amb inscripció dipositats al Palau Nacional i al Poble Espanyol, on quedaren definitivament emplaçats a la sala 18 tocant al pati d'armes. Dels tres que havien quedat al costat del monestir romànic, dos foren recollits i ingressats al Museu d'Història de la Ciutat, mentre que el tercer encara resta a la vora de la capella."
No cal ser un expert en la cultura jueva, com sí que ho era Jordi Casanovas, que malauradament va morir fa poc, per saber la importància que han donat els jueus a la inviolabilitat de les sepultures. Els cadàvers no han de ser traslladats si no és per un motiu de força major i el fet que les làpides d'una comunitat que fou massacrada es trobin disseminades i en alguns casos, com el que ens ocupa, totalment descontextualitzades ens hauria de fer pensar si realment, com a ciutat, no hauríem de tenir una mica més de sensibilitat cap a la memòria d'aquella comunitat barcelonina massacrada el 1391...
L'escrit en hebreu Foto: Dani Cortijo