08
de març
del
2021
Actualitzat
el
09
de març
a les
10:08h
Carla Antonelli (Ternerife, 1959) atén a NacióDigital via telefònica. Tot just ha tornat de les Illes Canàries, on ha defensat un cop més el dret a l'autodeterminació de gènere, malgrat que la seva companya de partit, la vicepresidenta Carmen Calvo, el vegi com un "perill" per la identitat de la resta dels espanyols. Aquest és un dels motius pels quals la llei trans del Ministeri d'Igualtat -en mans d'Unides Podem- segueixi bloquejada. Però, per Antonelli, aquesta situació no és nova. Fa 14 anys es va tramitar la llei d'identitat de gènere i ja va passar el mateix: "no sortia", com diu ella, i al final es va aprovar. Recorda que, en aquell moment, va haver d'amenaçar una vaga de fam per pressionar.
Antonelli és la primera persona trans que ha ocupat un càrrec polític a l'estat espanyol. Des del 2011 té un seient a l'Assemblea de Madrid, en representació del PSOE. Va entrar-hi l'any 1997. Ella mateixa explica que es tracta d'un càrrec que "mai" s'hauria atrevit a somiar, i menys quan tenia 17 anys i es trobava perseguida per la llei de perillositat social, que va estar en vigor fins al 1977. Encara que un cop derogada la norma va haver de seguir aguantant tractaments com ara, "travesti politizado". I encara en ple 2021 ha hagut de sentir dins la mateixa Assemmblea de Madrid com un diputat de Vox es va dirigir a ella com a "senyor".
Però, més enllà d'això, les persones trans, i especialment les dones trans, s'han trobat al mig de la polèmica arran del discurs "transexcloent" que ha aparegut dins del feminisme i que acusa les dones trans "d'esborrar la resta". Aquest 8-M està marcat, també, per un debat que tensa el feminisme, de la mateixa que ho fa amb el govern espanyol.
- Sent que el feminisme està fent costat a les dones trans aquest 8-M?
- A Madrid, la mesa del 8-M, que és la que fa la convocatòria, dona suport completament a les dones trans. Malgrat el comunicat que va sortir d'un grup de les quatre persones de sempre. No diré noms. El 8 de març és el dia de totes les dones sense exclusió. Les dones trans sempre hi hem estat, i des dels inicis. Mai hi ha hagut problemes. Als anys 90 ens van convidar a participar-hi de forma oficial, i una companya trans i jo vam ser qui vam portar la capçalera.
- Però, en el darrer any, el discurs "transexcloent" ha agafat molta força.
- Fins fa un any i mig no existia cap problema. Ara, persones amb noms i cognoms, l'han creada amb l'objectiu de viure a costa de la polèmica i poder liderar-lo. La pregunta que ho respon quasi tot és: s'estaria parlant de determinades persones si no fos per aquest fals debat que hi ha? El que es busca és el titular del feminisme dividit, quan torna a ser fals. El feminisme s'escriu en majúscules i no són set comptes a Twitter. Amb la gestació subrogada i el col·lectiu LGTBI ja es va buscar aquesta imatge. Es parlava d'un enfrontament entre feministes i persones LGBTI, quan dins del col·lectiu el 50% són dones lesbianes i trans que no han de recórrer a la gestació subrogada. I, de gais, ni un 5% hi recorren. La resta són persones heterosexuals. Però es va crear la imatge que tots els homosexuals d'aquest país hi recorrien, generant un cop més un problema on no n'hi havia.
- D'on creu que surt la campanya de "l'esborrat de dones"?
- Aquesta visió de la dona només entesa des dels trets biològics no és res nou. Ve dels moviments transexcloents dels països anglosaxons als anys 70 i que s'autodenominaven sota les sigles TERF. No és cap insult, tot i que ha adquirit una connotació pejorativa i ja no volen que se'ls digui així. Ara, enmig del context de crisi i malestar, s'ha recuperat aquest discurs i ha acabat quallant.
- Per què el focus se situa en les dones trans, quan l'autodeterminació de gènere és igual per als homes trans?
- Perquè també hi ha una càrrega important de misogínia en la negació d'altres dones. Quan s'intenten ampliar drets sempre apareixen persones que pensen que per això perden drets que tenien abans. Un fet que és absurd, perquè suposa sumar, no restar. Les persones trans hem estat aquí tota la vida, no hem esborrat ningú. El mal anomenat "esborrat de dones" que diuen les transexcloents en realitat és un esborrat de les dones trans. Això és el que busquen.
- El gènere "se sent a voluntat"?
- Aquest discurs és una burrada i només està dit així amb l'objectiu de confondre. No és que tu et sentis una cosa o una altra, és que tu ets. Jo no em sento, jo soc, i l'autodeterminació de gènere no és altra cosa que la pròpia autoemancipació de les persones trans, que ni podem, ni hem de dependre de metges ni jutges perquè decideixin sobre la nostra pròpia identitat. I menys des que l'OMS va deixar de considerar la transsexualitat un trastorn mental.
- La vicepresidenta Calvo s'ha mostrat crítica amb el dret a l'autodeterminació de gènere que fixa l'esborrany de la llei trans promoguda pel Ministeri d'Igualtat. S'ho esperava?
- Quan va sortir l’argumentari [de "les teories que neguen les realitats d'altres dones"] el juny de l'any passat ja el vaig qualificar de pamflet transfòbic. A partir d’aquí, la meva postura no pot ser altra que la defensa del col·lectiu de les persones trans, que és el que sempre ha defensat el meu partit. Al programa electoral de Pedro Sánchez, el meu president, està escrit que el canvi de nom i sexe serà des de la lliure voluntat i sense necessitat d’un tractament mèdic. No, jo no ho esperava, jo estic amb el meu partit, la resta són opinions personals. Sobre les declaracions de Calvo, ja li vaig respondre clarament que, des de l'afecte i l’estima que li tinc, crec que ha de rectificar. No som un perill per a 47 milions d’espanyols. És absolutament injust que se’ns assenyali d’aquesta manera.
- Dins del PSOE hi ha més gent que comparteixi la visió de Calvo?
- Només diré que els silencis valen or. Mira-ho de l'altre costat: quantes persones ha sortit a defensar això? Quin ministre o ministra al PSOE ha sortit a defensar la visió de Calvo sobre la llei trans?
- La llei trans s'aprovarà abans que acabi la legislatura?
- Aquesta llei s'aprovarà sí o sí, no hi ha cap altra alternativa. No contemplo una altra possibilitat que no sigui aquesta.
- Malgrat les crítiques de Calvo que la mantenen aturada?
- Estic tranquil·la perquè sé que la raó està de la nostra part, perquè és una qüestió de drets fonamentals i perquè estic defensant els compromisos del meu partit. Confio en totes les parts que estem empenyent aquesta llei, entre elles el propi Ministeri d'Igualtat i el compromís del govern de coalició de Pedro Sánchez, anunciat en el seu discurs d'investidura. I defenso l’esborrany, sobretot perquè l’eix de la polèmica és una translació exacta del que va registrar el PSOE anteriorment i la ponència del qual va ser avalat per tres ministeris, entre ells el de Justícia.
- Enmig d'aquestes disputes entre socis de govern, en quina situació estan quedant els drets de les persones trans?
- Només sé que, enmig d’aquest estira-i-arronsa, hi ha mig milers de persones que estem sent atacades, i que és absolutament immisericorde i miserable. No se’ns pot assenyalar i estigmatitzar d’aquesta manera com s'ha estat fent l'últim any i mig. S’han de posar d’acord totes les parts.
- De fet, és un debat que ha anat més enllà de l'executiu.
- És que a sobre hi ha molta gent parlant sobre els drets de les persones trans sense ser-ho. Tu pots donar suport a una cosa, evidentment, i tots podem ser empàtics. Jo vaig donar suport a la llei de l'avortament sense tenir capacitat de gestar ni d'avortar. Però és que resulta que en aquesta llei hi ha persones que no són trans i que estan decidint quins drets hem de tenir i quins no. Nosaltres hem estat les convidades de pedra durant tot aquest debat mentre els mitjans han donat veu a negacionistes.
Antonelli és la primera persona trans que ha ocupat un càrrec polític a l'estat espanyol. Des del 2011 té un seient a l'Assemblea de Madrid, en representació del PSOE. Va entrar-hi l'any 1997. Ella mateixa explica que es tracta d'un càrrec que "mai" s'hauria atrevit a somiar, i menys quan tenia 17 anys i es trobava perseguida per la llei de perillositat social, que va estar en vigor fins al 1977. Encara que un cop derogada la norma va haver de seguir aguantant tractaments com ara, "travesti politizado". I encara en ple 2021 ha hagut de sentir dins la mateixa Assemmblea de Madrid com un diputat de Vox es va dirigir a ella com a "senyor".
Però, més enllà d'això, les persones trans, i especialment les dones trans, s'han trobat al mig de la polèmica arran del discurs "transexcloent" que ha aparegut dins del feminisme i que acusa les dones trans "d'esborrar la resta". Aquest 8-M està marcat, també, per un debat que tensa el feminisme, de la mateixa que ho fa amb el govern espanyol.
- Sent que el feminisme està fent costat a les dones trans aquest 8-M?
- A Madrid, la mesa del 8-M, que és la que fa la convocatòria, dona suport completament a les dones trans. Malgrat el comunicat que va sortir d'un grup de les quatre persones de sempre. No diré noms. El 8 de març és el dia de totes les dones sense exclusió. Les dones trans sempre hi hem estat, i des dels inicis. Mai hi ha hagut problemes. Als anys 90 ens van convidar a participar-hi de forma oficial, i una companya trans i jo vam ser qui vam portar la capçalera.
- Però, en el darrer any, el discurs "transexcloent" ha agafat molta força.
- Fins fa un any i mig no existia cap problema. Ara, persones amb noms i cognoms, l'han creada amb l'objectiu de viure a costa de la polèmica i poder liderar-lo. La pregunta que ho respon quasi tot és: s'estaria parlant de determinades persones si no fos per aquest fals debat que hi ha? El que es busca és el titular del feminisme dividit, quan torna a ser fals. El feminisme s'escriu en majúscules i no són set comptes a Twitter. Amb la gestació subrogada i el col·lectiu LGTBI ja es va buscar aquesta imatge. Es parlava d'un enfrontament entre feministes i persones LGBTI, quan dins del col·lectiu el 50% són dones lesbianes i trans que no han de recórrer a la gestació subrogada. I, de gais, ni un 5% hi recorren. La resta són persones heterosexuals. Però es va crear la imatge que tots els homosexuals d'aquest país hi recorrien, generant un cop més un problema on no n'hi havia.
"El que es busca és el titular del feminisme dividit, quan torna a ser fals. El feminisme s'escriu en majúscules i no són set comptes a Twitter"
- D'on creu que surt la campanya de "l'esborrat de dones"?
- Aquesta visió de la dona només entesa des dels trets biològics no és res nou. Ve dels moviments transexcloents dels països anglosaxons als anys 70 i que s'autodenominaven sota les sigles TERF. No és cap insult, tot i que ha adquirit una connotació pejorativa i ja no volen que se'ls digui així. Ara, enmig del context de crisi i malestar, s'ha recuperat aquest discurs i ha acabat quallant.
- Per què el focus se situa en les dones trans, quan l'autodeterminació de gènere és igual per als homes trans?
- Perquè també hi ha una càrrega important de misogínia en la negació d'altres dones. Quan s'intenten ampliar drets sempre apareixen persones que pensen que per això perden drets que tenien abans. Un fet que és absurd, perquè suposa sumar, no restar. Les persones trans hem estat aquí tota la vida, no hem esborrat ningú. El mal anomenat "esborrat de dones" que diuen les transexcloents en realitat és un esborrat de les dones trans. Això és el que busquen.
"Les persones trans, ni podem, ni hem de dependre de metges ni jutges perquè decideixin sobre la nostra pròpia identitat"
- El gènere "se sent a voluntat"?
- Aquest discurs és una burrada i només està dit així amb l'objectiu de confondre. No és que tu et sentis una cosa o una altra, és que tu ets. Jo no em sento, jo soc, i l'autodeterminació de gènere no és altra cosa que la pròpia autoemancipació de les persones trans, que ni podem, ni hem de dependre de metges ni jutges perquè decideixin sobre la nostra pròpia identitat. I menys des que l'OMS va deixar de considerar la transsexualitat un trastorn mental.
- La vicepresidenta Calvo s'ha mostrat crítica amb el dret a l'autodeterminació de gènere que fixa l'esborrany de la llei trans promoguda pel Ministeri d'Igualtat. S'ho esperava?
- Quan va sortir l’argumentari [de "les teories que neguen les realitats d'altres dones"] el juny de l'any passat ja el vaig qualificar de pamflet transfòbic. A partir d’aquí, la meva postura no pot ser altra que la defensa del col·lectiu de les persones trans, que és el que sempre ha defensat el meu partit. Al programa electoral de Pedro Sánchez, el meu president, està escrit que el canvi de nom i sexe serà des de la lliure voluntat i sense necessitat d’un tractament mèdic. No, jo no ho esperava, jo estic amb el meu partit, la resta són opinions personals. Sobre les declaracions de Calvo, ja li vaig respondre clarament que, des de l'afecte i l’estima que li tinc, crec que ha de rectificar. No som un perill per a 47 milions d’espanyols. És absolutament injust que se’ns assenyali d’aquesta manera.
- Dins del PSOE hi ha més gent que comparteixi la visió de Calvo?
- Només diré que els silencis valen or. Mira-ho de l'altre costat: quantes persones ha sortit a defensar això? Quin ministre o ministra al PSOE ha sortit a defensar la visió de Calvo sobre la llei trans?
- La llei trans s'aprovarà abans que acabi la legislatura?
- Aquesta llei s'aprovarà sí o sí, no hi ha cap altra alternativa. No contemplo una altra possibilitat que no sigui aquesta.
"Quin ministre o ministra al PSOE ha sortit a defensar la visió de Calvo sobre la llei trans?"
- Malgrat les crítiques de Calvo que la mantenen aturada?
- Estic tranquil·la perquè sé que la raó està de la nostra part, perquè és una qüestió de drets fonamentals i perquè estic defensant els compromisos del meu partit. Confio en totes les parts que estem empenyent aquesta llei, entre elles el propi Ministeri d'Igualtat i el compromís del govern de coalició de Pedro Sánchez, anunciat en el seu discurs d'investidura. I defenso l’esborrany, sobretot perquè l’eix de la polèmica és una translació exacta del que va registrar el PSOE anteriorment i la ponència del qual va ser avalat per tres ministeris, entre ells el de Justícia.
- Enmig d'aquestes disputes entre socis de govern, en quina situació estan quedant els drets de les persones trans?
- Només sé que, enmig d’aquest estira-i-arronsa, hi ha mig milers de persones que estem sent atacades, i que és absolutament immisericorde i miserable. No se’ns pot assenyalar i estigmatitzar d’aquesta manera com s'ha estat fent l'últim any i mig. S’han de posar d’acord totes les parts.
- De fet, és un debat que ha anat més enllà de l'executiu.
- És que a sobre hi ha molta gent parlant sobre els drets de les persones trans sense ser-ho. Tu pots donar suport a una cosa, evidentment, i tots podem ser empàtics. Jo vaig donar suport a la llei de l'avortament sense tenir capacitat de gestar ni d'avortar. Però és que resulta que en aquesta llei hi ha persones que no són trans i que estan decidint quins drets hem de tenir i quins no. Nosaltres hem estat les convidades de pedra durant tot aquest debat mentre els mitjans han donat veu a negacionistes.