05
de març
del
2021
Actualitzat
el
06
de març
a les
12:30h
La producció bibliogràfica de Lluís Duran és una referència per qui vulgui conèixer algunes de les institucions històriques del catalanisme cultural, amb títols com Pàtria i escola. L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana o El Congrés de Cultura Catalana i la Transició Política. Ara acaba de publicar Què va ser Palestra, on recupera la història de l'entitat que va intentar forjar una escola de ciutadania. L'obra està editada pel departament de Justícia i el Centre d'Història Contemporània de Catalunya.
Palestra va néixer l'any 1930 en un moment crucial. Catalunya acabava d'alliberar-se de la dictadura de Primo de Rivera. La monarquia travessava una crisi agònica. El vell catalanisme conservador i elitista de la Lliga Regionalista estava esgotat. Havia de venir una cosa nova però encara incerta. Per això un grup de catalanistes de significació diversa va engegar el projecte d'una associació patriòtica que fos una escola de ciutadania i aplegués en el seu si vessants molt diversos.
"Palestra era moltes coses", explica Lluís Duran. "Pretenia ser un noucentisme reforçat i es plantejava com havia de ser el nou país que sorgiria de la fi del règim monàrquic i l'esgotament del catalanisme més tradicional". Palestra va ser alhora moviment escolta, lobi catalanista, agrupació de dones, escola i espai esportista, centre de conferències i club de vol sense motor. Aquest vessant és especialment sorprenent, creant-se una secció anomenada Els Falciots, que mai va patir un accident mortal.
L'activisme de Palestra va acompanyar el naixement de la Generalitat republicana. Des de l'inici, l'associació va aplegar figures diverses, des de Nicolau d'Olwer a Pompeu Fabra, Carles Pi Sunyer i Rovira i Virgili, o el poeta J.V. Foix. Fabra en va ser president, però potser la seva ànima va ser Josep Maria Batista i Roca.
Lluís Duran destaca alguns aspectes de l'obra feta: "Va voler apropar l'alta cultura a sectors molt amplis, amb cicles de conferències que permetien conèixer de prop figures com Fabra o Rovira i Virgili, amb una voluntat de democratització cultural". Molt influïda per experiències internacionals, dels sokols de Txecoslovàquia, els espais que aplegaven esport i inquietuds humanistes, o els clubs de debat de les universitats britàniques, Palestra va influir en entitats del País Valencià, les Illes, Galícia i Euskadi. De fet, va inspirar el moviment polític i cultural de Galeusca.
També va organitzar celebracions que van tenir un gran impacte, com la Crida del foc, la festa del centenari de la Renaixença que es va fer a tots els pobles el dissabte de Glòria del 1933 i que va deixar una gran empremta en molts joves catalanistes. Un d'ells, Cirici Pellicer, ho va reflectir en les seves memòries.
Pluralitat ideològica
Sempre va ser plural ideològicament, tot i que d'un patriotisme nítid. En uns primers anys va estar més a prop d'Acció Catalana, UDC, sectors de la Lliga i Nosaltres Sols. En els anys finals de la República, va estar més a prop d'ERC. Durant la Guerra Civil, va subsistir, tot i que va ser també activa amb cursos adreçats sobretot a la dona, sobre puericultura o infermeria.
Duran aporta en el llibre un seguit de textos de Palestra, amb escrits d'alguns dels seus principals impulsors, des de Fabra a Foix. L'autor destaca el que Palestra pot tenir com a inspirador per un moment com l'actual, com l'aposta feta pel talent i el rigor. O en una de les seves idees fundadores: que un país només millora si ho fan també els seus individus. Duran en destaca també la transversalitat ideològica i una combinació de "moderació de formes i radicalitat en el missatge".
Palestra va néixer l'any 1930 en un moment crucial. Catalunya acabava d'alliberar-se de la dictadura de Primo de Rivera. La monarquia travessava una crisi agònica. El vell catalanisme conservador i elitista de la Lliga Regionalista estava esgotat. Havia de venir una cosa nova però encara incerta. Per això un grup de catalanistes de significació diversa va engegar el projecte d'una associació patriòtica que fos una escola de ciutadania i aplegués en el seu si vessants molt diversos.
"Palestra era moltes coses", explica Lluís Duran. "Pretenia ser un noucentisme reforçat i es plantejava com havia de ser el nou país que sorgiria de la fi del règim monàrquic i l'esgotament del catalanisme més tradicional". Palestra va ser alhora moviment escolta, lobi catalanista, agrupació de dones, escola i espai esportista, centre de conferències i club de vol sense motor. Aquest vessant és especialment sorprenent, creant-se una secció anomenada Els Falciots, que mai va patir un accident mortal.
L'activisme de Palestra va acompanyar el naixement de la Generalitat republicana. Des de l'inici, l'associació va aplegar figures diverses, des de Nicolau d'Olwer a Pompeu Fabra, Carles Pi Sunyer i Rovira i Virgili, o el poeta J.V. Foix. Fabra en va ser president, però potser la seva ànima va ser Josep Maria Batista i Roca.
Lluís Duran destaca alguns aspectes de l'obra feta: "Va voler apropar l'alta cultura a sectors molt amplis, amb cicles de conferències que permetien conèixer de prop figures com Fabra o Rovira i Virgili, amb una voluntat de democratització cultural". Molt influïda per experiències internacionals, dels sokols de Txecoslovàquia, els espais que aplegaven esport i inquietuds humanistes, o els clubs de debat de les universitats britàniques, Palestra va influir en entitats del País Valencià, les Illes, Galícia i Euskadi. De fet, va inspirar el moviment polític i cultural de Galeusca.
També va organitzar celebracions que van tenir un gran impacte, com la Crida del foc, la festa del centenari de la Renaixença que es va fer a tots els pobles el dissabte de Glòria del 1933 i que va deixar una gran empremta en molts joves catalanistes. Un d'ells, Cirici Pellicer, ho va reflectir en les seves memòries.
Pluralitat ideològica
Sempre va ser plural ideològicament, tot i que d'un patriotisme nítid. En uns primers anys va estar més a prop d'Acció Catalana, UDC, sectors de la Lliga i Nosaltres Sols. En els anys finals de la República, va estar més a prop d'ERC. Durant la Guerra Civil, va subsistir, tot i que va ser també activa amb cursos adreçats sobretot a la dona, sobre puericultura o infermeria.
Duran aporta en el llibre un seguit de textos de Palestra, amb escrits d'alguns dels seus principals impulsors, des de Fabra a Foix. L'autor destaca el que Palestra pot tenir com a inspirador per un moment com l'actual, com l'aposta feta pel talent i el rigor. O en una de les seves idees fundadores: que un país només millora si ho fan també els seus individus. Duran en destaca també la transversalitat ideològica i una combinació de "moderació de formes i radicalitat en el missatge".