coronavirus

Les residències deixen enrere el calvari amb deures pendents

Els centres reprenen el debat sobre les condicions laborals i el model de geriatria després dels mesos més durs de la pandèmia

per Andreu Merino , 6 de març de 2021 a les 16:30 |
Dues professionals sanitàries traslladant les vacunes destinades a la residència de Flix. | ACN
Catalunya és a punt d'assolir el repte d'immunitzar la població de les residències, amb un 95% d'usuaris vacunats amb la primera dosi. El 86,5% ja n'han rebut les dues, tot i que algunes comarques encara van una mica endarrerides, amb un terç de la població de residències sense la segona vacuna. Es tracta del Solsonès (66,5%) i la Cerdanya (67,7%), però el percentatge també és més baix que la mitjana al Pallars Jussà (71,4%), el Tarragonès (73,5%) i el Gironès (74,1%). Segons les últimes dades facilitades per Salut, el percentatge de treballadors vacunats supera el 75%. Les dades permeten començar a deixar enrere el calvari de la pandèmia, però els centres geriàtrics tenen molts deures pendents.

El primer que ha permès fer la consolidació del procés de vacunació és que els residents rebin més visites i facin més sortides. Les visites es mantenen a totes les residències verdes i taronges -les que estan en millor situació- i no es limita la quantitat de visites setmanals. Pel que fa les sortides dels residents a l'exterior del centre acompanyats de personal o familiars, queden restablertes.


A partir d'ara, els residents no es consideraran contactes estrets ni hauran de fer quarantena per ser contacte d'un positiu. Només es realitzaran proves diagnòstiques si presenten símptomes compatibles amb infecció per coronavirus. En relació als ingressos, no caldrà fer PCR als nous usuaris en centres on més del 85% dels residents estiguin vacunats. "En part recuperarem la quotidianitat d'allò que fèiem abans de la pandèmia, però haurem de mantenir coses com els EPI i analitzar-ne d'altres que han funcionat bé, com establir grups bombolla", diu en declaracions a NacióDigital Rafael Ruiz, responsable del Departament de Salut de l'atenció sanitària a les residències.


"Ara hem de començar a parlar de què s'ha fet i com haurem d'avançar", diu Ruiz, després que la gestió de les residències hagi estat un dels punts calents durant la pandèmia. Des del març de l'any passat més de 4.500 persones hi han mort a causa de la Covid-19 -un 22% del total de Catalunya- i més de 30.000 s'han contagiat. Salut va haver d'assumir el control dels geriàtrics a l'abril i només els vots de la CUP van salvar el conseller d'Afers Socials, Chakir El Homrani, de ser reprovat al Parlament per la gestió de les residències.

Ara, les competències a les residències estan repartides entre les dues conselleries. Salut s'encarrega de tot allò relacionat amb la pandèmia des d'un punt de vista sanitari i Afers Socials de la resta de qüestions. "Haurem de valorar la relació entre Salut i Afers Socials perquè la gestió compartida ha estat un guany", defensa Ruiz, que també reivindica mantenir l'atenció sanitària dels usuaris a càrrec dels CAP. 


Pendents d'un canvi de model

Una de les veus més crítiques amb la gestió de les residències durant la pandèmia ha estat la de la Coordinadora 5+1, d'usuaris de geriàtrics. La seva portaveu, María José Carcelén, demana a la Generalitat que abordi canvis de manera "urgent". "Ja no es pot amagar més la situació d'absoluta precarietat a les residències. Hi ha manca de personal que garanteixi una atenció digna", afirma. Entre les demandes de la coordinadora, també hi ha la necessitat de garantir que hi ha personal d'infermeria a les nits als geriàtrics. 

Carcelén reclama a la Generalitat no prendre riscos encara, tot i l'avenç satisfactori del procés de vacunació. "Ha costat molt patiment arribar fins aquí", recorda. Per això, demana que es mantinguin els cribratges setmanals als treballadors. Des de Salut, però, Ruiz explica que es preveu fer-ne quinzenalment o de manera mensual, en funció de la situació epidemiològica general. 

Des de la coordinadora, més enllà de demandes concretes, s'insisteix que el model de geriatria a Catalunya requereix una esmena a la totalitat. "Tenim un model totalment mercantilista i hem de passar de concebre les residències com a pàrquings de gent gran a veure-les com un lloc on poden viure i fer una activitat ajustada als seus interessos", reivindica.

El model mercantilista que assenyala Carcelén té moltes arestes, i ja al maig la Generalitat explicava a NacióDigital la via per començar a canviar-lo. L'aprovació d'un decret que elimini el preu com a criteri a l'hora d'adjudicar la gestió de places a empreses privades i només es tingui en compte la qualitat assistencial. Actualment, el 85% de les places residencials a Catalunya són privades, el 65% de les quals naturalesa mercantil i el 20% d'iniciativa social, segons dades de la Generalitat. La Coordinadora 5+1 té previst demanar reunions amb tots els grups parlamentaris per abordar el canvi de model i de moment ja s'ha trobat amb la CUP

Sous de menys de 1.000 euros
 
Mentre el canvi de model no es produeixi, l'altre focus se situa en les condicions laborals dels treballadors. Actualment, el sou mitjà d'un gericultor o auxiliar de geriatria és de 997 euros bruts mensuals, segons estableix el conveni estatal vigent, aprovat el 2018. Recentment la patronal majoritària al sector, Acra, i els sindicats UGT i CCOO han arribat a un acord per un conveni català que incrementi un 12% els salaris fins al 2023.

L'acord s'ha de materialitzar i ACRA avisa que perquè això passi cal que la Generalitat incrementi les tarifes que paga a privats per a la gestió de places públiques. "El 60% de les places que gestionem són publiques, no ho podem fer sense un increment de les tarifes del proveïdor principal", diu la presidenta d'ACRA, Cinta Pascual en referència a la Generalitat. La mesa negociadora per al conveni ja s'ha constituït i s'han convocat dues reunions properament. ACRA calcula que el resultat s'apliqui a un 50% o 60% de les residències del país, les que gestionen places públiques. "Estic segura que els tres anys que hem marcat serviran per arribar al 100%", diu Pascual.

Des d'UGT i CCOO confien que l'acord es materialitzi aviat però avisen que amb una millora salarial no n'hi ha prou. "El sistema de serveis socials va fer fallida amb la pandèmia. Cal replantejar-lo", diu el secretari del sector de serveis socials de la UGT, Jaume Adrover. "Han aflorat deficiències que hi havia en el sector. En matèria d'EPI, de ràtio d'usuaris per treballadors i de riscos psicosocials. Els treballadors han patit molt", assenyala Josep Maria Yagüe, secretari d'acció sindical de la federació de sanitat de CCOO. Adrover celebra que la vacunació estigui funcionant però insisteix en la necessitat de reduir jornades i millorar salaris, a més d'altres reconeixements. "Ningú es creu que en un sector com aquest, totes les baixes siguin per malaltia comuna i no per accident laboral", assegura. 

Mentre és a punt d'assolir la immunitat de grup a les residències, Catalunya es prepara per a un debat de fons que marcarà la nova legislatura. Com s'ha de tenir cura de la gent gran? La pandèmia ha evidenciat que les respostes donades fins ara han estat insuficients.

Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació