Joan Laporta: «No em vull acarnissar amb ningú»

Joan Laporta (Barcelona, 1962) torna. I sembla que ara va de veres. Amb la il·lusió i la recepta actualitzada del passat, però també, assegura ell, amb l'aprenentatge a partir dels errors comesos que no li van propinar una sortida tranquil·la ni un successor clar a la seva primera etapa com a president del Barça, entre el 2003 i el 2010. Laporta va aconseguir fer funcionar el "cercle virtuós" i posar el club al dia, tot edificant un model esportiu i també de negoci d'èxit, vinculat encara més a les inquietuds socials i nacionals del país. El model ancorat en la Masia, la idea de Cruyff, Unicef i Catalunya van funcionar malgrat el rebuig que creava en part de l'establishment. La governança no va ser fàcil i ara promet millorar. Es presenta més preparat i, sobretot, sent el favorit.

Després del seu pas per la presidència, que li va atorgar una enorme popularitat, Laporta, advocat de professió, ho va provar a la política, com a diputat al Parlament i com a regidor a Barcelona. L'època al capdavant del club va ser, sens dubte, més lluïda que la carrera política. Un Laporta més experimentat i veterà veu ara a tocar la seva segona etapa a la presidència. Ell en sap més, però el que ve, en el terreny esportiu i en l'econòmic, és, sens dubte, molt més complex.

- En l’última entrevista que li vam fer per parlar del Barça, que data del juny del 2017, quan va decaure l’acció de responsabilitat, ens va fer aquesta afirmació: "Si Bartomeu tingués una mica de dignitat, hauria de dimitir”. Bartomeu va dimitir a finals de l’any passat, però diria que ho va fer amb dignitat?

- El que és important és que, a partir d'aquest diumenge, el Barça tindrà un nou president i una nova junta directiva. I ja vaig dir una cosa el 2017, que també havia dit el 2015, que crec que ara s'ha confirmat: que no m'inspirava confiança el model que es desplegava al club després de la meva etapa. Tot i deixar un bon llegat, no el van aprofitar prou bé. L'anterior junta va buscar allargar-nos el patiment amb l'acció de responsabilitat, per bé que jo sempre havia dit que guanyaríem el procediment judicial. Aquestes ganes de burxar no tenien sentit. Ara, però, toca mirar endavant. No vull posar el retrovisor. Mireu com els ha anat als que posen el retrovisor.

"No vull posar el retrovisor. Mireu com els ha anat als que posen el retrovisor"

- Parla de mirar endavant, però el passat més immediat persegueix el club. Com definiria el dany que el Barçagate i, en concret l’actuació de Bartomeu, li ha causat el Barça? I com s’han de depurar responsabilitats?

- El cas es troba en una fase en què encara no tenim tota la informació i, per tant, hem de ser respectuosos amb la presumpció d'innocència, així com amb les actuacions policials i judicials. És evident que això ha causat un perjudici en la imatge i la reputació del Barça. A mi, el que em motiva ara en relació al Barçagate, és treballar amb prou força per explicar al món que tenim un nou model i que el club ha canviat. Com que tinc l'experiència i les  connexions que fan falta, intentaré explicar que al Barça s'ha iniciat una nova etapa.

- Però, atesa la naturalesa del Barçagate, el soci s'ha d'imaginar que si és president, aixecarà catifes? S’ha de fer una auditoria més extensa per explorar, per exemple, s’hi ha hagut irregularitats en altres assumptes, com operacions d’altes i baixes de futbolistes?

- No em vull acarnissar amb ningú. No ho faré, però sí que depuraré responsabilitats. I això no és incompatible amb el fet que destinaré les meves energies a canviar la imatge i la reputació del Barça al món. Puc aportar una visió del club que lligui amb la del Barça que va ser referència mundial, que lligui amb el millor Barça de la història. I això és un missatge al món del futbol si guanyem les eleccions.
 
- Vol dir que vostè és el missatge?

- No és tant que jo sigui el missatge sinó que representem un model de club. I és el missatge que podem enviar al món: torna el millor Barça de la història. Un model, per cert, que no s'hauria d'haver deixat d'aplicar i que va ser motiu d'orgull per a la immensa majoria dels barcelonistes. I això ens pot ajudar. Tenim l'experiència i les ganes de fer-ho.

- Parlem del futur del club. Expliqui’ns per què les segones parts poden ser bones. 20 anys després, en què és millor Joan Laporta?

- En tot.

- Per tant, és millor candidat que el candidat del 2003?

- Sí, perquè tinc més experiència i estic més preparat. El caràcter és el mateix. El 2003 em va ajudar molt la determinació. I ara m'ajudarà molt l'experiència i la preparació que tinc.

"Soc millor, perquè tinc més experiència i estic més preparat"

- No cometrà vells errors?

- Espero que n'hagi après per no tornar-los a cometre. Però és que s'han de prendre moltes decisions i segur que no totes seran encertades. Espero que el còmput final sigui positiu i que el balanç sigui com l'anterior, que va tenir més encerts que errades.

- El club té moltes urgències. Hi ha dificultats per pagar les nòmines, el deute és astronòmic, també en els venciments a curt termini. Inflar la motxilla del deute amb l’emissió de bons no és fer la pilota més gran?

- Ni de bon tros. Els bons són un instrument que tenim per reestructurar el deute no bancari. El nostre objectiu és que el Barça sigui sostenible econòmicament, per tal de mantenir la propietat del club. I això ho farem, està garantit que ho farem. Els socis i les sòcies continuaran sent propietaris del club. I la situació econòmica, en un parell d'anys màxim, tornarem a estar sanejats.
 
- Amb un parell d'anys n'hi ha prou?

- Sí. I, en relació al deute que tenim, tot està condicionat a l'auditoria que farem. Els resultats de l'auditoria ens donaran informació amb més exactitud. Però tot apunta a un deute reconegut de 1.173 milions, que és el que deixa la junta directiva sortint. Hi ha una part d'aquest deute, que són 282 milions, que el tenim amb bancs. Amb els bancs, hi haurà un diàleg i els demanarem que ens donin aire per passar el deute de curt a llarg termini, en base a un pla de negoci i a unes projeccions d'ingressos. En Jaume Giró ha treballat perquè els bancs entenguin aquesta situació. La resta del deute és amb proveïdors, clubs i Hisenda, a banda de salaris esportius. Devem molts diners a altres clubs, perquè els fitxatges de Coutinho i De Jong, per exemple, no estan pagats. Els bons són per aconseguir una liquiditat a curt termini. Seran bons amb inversors privats qualificats, que ja han utilitzat clubs com el Tottenham, l'Arsenal, el Manchester United, la Juventus, l'Inter de Milà o el Milan. En el que s'ha de tenir cura és que les institucions amb qui fas aquestes emissions sigui solvents. Han de ser companyies de prestigi. La crítica als bons que hem proposat, que els han batejat amb el meu nom, és electoralista.

- Com es pot activar el cercle virtuós, que permeti atendre les urgències econòmiques sense deixar de ser competitius en el terreny esportiu?

- Guanyant. Aquesta setmana [en referència a l'eliminatòria de Copa amb el Sevilla] vam tenir una bona notícia i, si el Barça torna a guanyar, ajudarà a recuperar l'economia del club i farà que els barcelonistes s'enganxin una altra vegada al club. Ara bé, cal un lideratge fort. S'ha de notar que les persones que manen al cub tenen les idees clares.

- Té por de trobar-se zones fosques si arriba a la presidència? Per exemple, en el contracte amb Goldman Sachs per l’Espai Barça.

- No és por, potser ho definiria com a respecte. La por apareix quan t'arriba una cosa que no t'esperes o no coneixes, i jo ja tinc experiència com per saber que em trobaré sorpreses quan entri al club. I el que vull és que siguin sorpreses que tinguin solució. Actuarem amb la màxima transparència. Sobre Goldman Sachs, m'han explicat amb molt detall el contracte, per bé que ens n'haurem de llegir la lletra petita. Em diuen que el contracte, conceptualment, no està malament. L'increment dels ingressos que generi l'Espai Barça és d'on surt el retorn del préstec. Ara bé, el cost del projecte del nou Camp Nou cada cop és més elevat i els experts que tenim treballant per analitzar-ho ja m'han fet saber que l'obra tindrà un cost superior a allò que es va dir. I haurem de prendre una gran decisió: si continuem jugant a l'estadi mentre es fan les obres o si hem de buscar un emplaçament provisional.
 
- I què prefereix?

- Voldria continuar jugant al Camp Nou. Però hi haurà decisions que s'hauran de posar en coneixement del soci. Les obres s'allargaran uns set anys, com a termini previsible, i generaran incomoditats. I les solucions arquitectòniques que es podrien fer si marxéssim a jugar a un altre lloc, per poder accelerar les obres, no són compatibles amb el que es reclama si les obres es fan per fases i es manté l'estadi com a espai de competició en el mentrestant. Com que els inconvenients són grans, sotmetrem a referèndum telemàtic aquesta qüestió. Però no defugirem les responsabilitats. Exposarem com ho veiem i demanarem l'opinió als socis.

- Si es converteix en president diumenge, quina serà la primera decisió, trucar Messi?

- El primer que faré serà saludar els empleats i les empleades del club. I els agrairé la feina en moments de desgovern i de gran dificultat, que és el que hem viscut, perquè hem de recordar que la policia s'ha presentat a les oficines del club a fer un escorcoll. Els treballadors s'ho mereixen tot. I espero rebre les felicitacions de gent que m'aprecio molt i a d'altres els diré el que penso.

"Koeman s'està guanyant la credibilitat per continuar"

- Un dels empleats del club és Ronald Koeman. S'ha guanyat la credibilitat per continuar?

- Se l'està guanyant. I, a més a més, té contracte en vigor. Està fent tot el que pot. A banda que és un dels grans noms del Barça, mereix tot el meu respecte. Els resultats i el joc influeixen en aquestes decisions. Ell està treballant bé per tal d'aconseguir que l'equip progressi. A banda de qüestions tècniques que a mi no em pertoquen, perquè depenen dels professionals, sí que puc dir que el comportament de Koeman és impecable. I, a més a més, al vestidor diuen que va de cara. Al futbol això és molt important.
 
- En l’entrevista amb Víctor Font que hem publicat aquesta setmana, diu que vostè demana actes de fe, que és com afirmar que no disposa d’un projecte treballat. Què li respondria?

- Joan Laporta presenta un projecte que ja s'ha aplicat i que ha funcionat amb molt d'èxit, i presenta un projecte que no hauria d'haver deixat mai d'existir a can Barça durant el segle XXI. No sé si a Dubai és així, però a Catalunya el segle XXI va començar fa 21 anys. I al segle XXI ja hem provat el meu model, i ha funcionat, amb èxit, amb molt d'èxit. De fet, els altres candidats, en concret ell, no para d'elogiar-lo. Ara presentem aquest model de club modernitzat, i actualitzat al moment que viu avui la institució. No necessitem set anys per construir aquest model. I l'expliquem d'una manera molt clara. Quan alguns eren a Dubai fent powerpoints i organigrames, nosaltres guanyàvem Champions. I això passava durant el segle XXI. Amb actes de fe no hi combrego. M'agrada viure de realitats contrastades.

"Al segle XXI ja hem provat el meu model, i ha funcionat, amb èxit, amb molt d'èxit"

- Vostè o la seva candidatura han pressionat Jordi Cruyff o Albert Benaiges perquè fessin algun posicionament públic en favor de la seva candidatura?

- Creieu que he de pressionar alguna d'aquestes persones? És absurd. Tinc una relació personal molt bona amb tots ells: Xavi, Jordi Cruyff i Albert Benaiges. Quan no es tenen arguments, s'entra en les petites misèries. Qui ho hagi dit no coneix la realitat del Barça. En concret, amb Jordi Cruyff, hi tinc una molt bona relació, primer de tot, per l'amistat que mantenia amb el seu pare. No necessito pressionar ningú perquè confiïn en mi. Alguns no tenen credibilitat i se l'han de guanyar en base a ofertes que acaben no funcionant. I nosaltres tenim credibilitat. A la nostra presentació del projecte esportiu, teníem overbooking de persones que volien venir. Desitjàvem que es respirés futbol. M'ha trucat molta gent i veig que tenen ganes que torni.
 
- Si es converteix en president, Xavi tornarà al Barça?

- En Xavi vol ser entrenador del Barça algun dia. I sap el que penso. L'entrenador serà en Koeman, perquè té contracte en vigor. I ell en participa d'això. Com volen que en Xavi vingui i en Koeman s'aparti, si ho està fent bé. Ni a en Xavi li passa pel cap això. Ell en sap de futbol i coneix el Barça. En el moment del nostre mandat que consideri que en Xavi pot encaixar, en parlarem. Ara bé, tant de bo que a en Koeman li vagi bé. Segur que en Xavi és el primer que ho desitja. Utilitzar noms que són actius del barcelonisme perquè no tens més arguments no beneficia el Barça. Més aviat, desestabilitza el club. Víctor Font ha arribat a dir que si Koeman guanya el triplet, l'entrenador seria Xavi. Estic segur que ni Xavi vol això. Si el pla que has estat treballant set anys diu això, vol dir que no has estat treballant bé. Jo no necessito set anys per fer un projecte pel Barça. No els necessito, perquè el projecte ja el porto a sobre.

"El Barça serà un motor d'optimisme. I tindré una especialitat sensibilitat per totes les maneres de pensar que hi ha dins del barcelonisme"

- Acabem parlant del paper que el Barça ha de jugar com a institució de referència del país. Del Barça presidit per Laporta se n'ha d'esperar un missatge molt diferent del que ha transmès el Barça de Bartomeu?

- No deixaré de pensar el que penso i de sentir el que sento, en aquest aspecte. El Barça no estarà d'esquena a la realitat política del país, ni a la social ni a l'econòmica. Qui pensi que em pot controlar en això també s'equivoca. Per bé o per malament, no depenc d'interessos polítics, econòmics, socials o mediàtics. I estic a gust en aquesta posició. Ara bé, al Barça hi cap tothom. I als que no pensen com nosaltres, farem l'esforç per integrar-los. El barcelonisme ens uneix a tots. Intentaré que tots se sentin còmodes al Barça que espero presidir. El Barça serà un motor d'optimisme. I tindré una especialitat sensibilitat per totes les maneres de pensar que hi ha dins del barcelonisme. Però això no treu que el Barça tingui un compromís amb el país, com sempre l'ha tingut en el decurs de la seva història. El Barça bategarà al ritme del cor del país. Si això ho expliques, et respecten i es pot arribara  compartir. El barcelonisme ens uneix molt, i sempre ha estat vinculat als drets i les llibertats democràtiques. El Barça sempre ha estat un club demòcrata. Qui ha intentat portar-lo cap a altres bandes, no se n'ha sortit. És evident que a mi el Barça serà un club català obert al món, on tothom s'hi sentirà a gust