Pastora Filigrana: «El sostre de vidre és un problema de poques dones, i cap d'elles gitana»

Pastora Filigrana és una autoritat en l'àmbit del dret d'estrangeria i ha intervingut com a advocada en alguns dels conflictes laborals més greus dels darrers anys a Andalusia, com el que han protagonitzat les treballadores marroquines del sector de la fresa a Huelva. És membre del Sindicat Andalús de Treballadors i Treballadores (SAT) i de la Xarxa Antidiscriminatòria Gitana (RAG). 

Autora d'El pueblo gitano contra el sistema-mundo. Reflexiones desde una militancia feminista y anticapitalista (Akal, 2020), fa un repàs de les vicissituds del seu poble a l'estat espanyol, ha participat en un cicle sobre "Dones, economia i vides precàries" organitzat pel Palau Macaya de la Fundació la Caixa. En aquesta entrevista, feta en vigílies del 8-M, reflexiona sobre la situació de la dona gitana i sobre el seu poble, una altra víctima del projecte nacional espanyol.   

- Què significa el 8 de març per una dona gitana?

- És un dia important per totes les dones que se sentin fora d'aquell lloc de privilegi en el qual normalment hi ha els homes i només un nombre molt escàs de dones en el món. Per una dona gitana, amb el hàndicap de l'antigitanisme pesant sobre ella, és important visibilitzar l'alteritat. 

- El 8 de març és una festa inclosa en l'imaginari de les dones gitanes?

- Les dones s'han anat fent seu el 8 de març a poc a poc. Recordo la primera manifestació del 8 de març que es va fer al Polígon Sud, el barri de Sevilla, amb molta població gitana, on hi ha les famoses 3.000 viviendas. Deu fer uns quinze anys quan es va fer la primera manifestació del 8 de març al barri. Vaig ser una de les organitzadores. Jo aleshores estava treballant en una associació gitana i es va acollir el dia com una cosa molt pròpia.

- És relativament recent, així.

- Per les classes treballadores més humils, la celebració del 8-M és recent, no només per les dones gitanes. Fins no fa gaire temps era una celebració molt institucionalitzada, molt ideològica. El desbordament que veiem pels carrers els darrers anys és nou i sorprenent per a molta gent.  

- Què pensen les dones gitanes quan sentiu parlar del sostre de vidre? En el seu cas, deu ser més gruixut. 

- Recordo ara una feminista gitana parlant d'això i em va quedar una frase: "Com podem parlar del sostre de vidre quan tenim els peus en el fang?". El sostre de vidre és un problema per a molt poques dones, i cap d'elles gitana. És un debat que es dona en unes elits molt concretes en què es planteja més accedir a espais de poder que ocupen els homes, més que no pas en plantejar una estructura diferent que no comporti una piràmide de poder. Que és del que parla un feminisme més de base. Aquí no estem per ocupar el lloc dels homes, sinó perquè no hagin d'existir unes jerarquies tan diferents. 

- En quins àmbits la marginació del poble gitano és més greu? En l'empresa, en la funció pública?

- És difícil fer una Olimpíada d'això i caldria fer un estudi molt quantitatiu per poder-ho dir. Hi ha els problemes de l'accés a l'ocupació, de la renda i l'habitatge, com a molt evidents. Potser no és tan greu l'accés als serveis públics. Un tema feridor és el que afecta la justícia, a la criminalització de les dones gitanes. És un tema que es toca menys.
 
- Permeti'm ara que diu això. En alguna ocasió s'ha referit a l'elevat nombre de dones gitanes a les presons.

- Hi ha un estudi que ja és del 2001, però és el darrer que tenim, l'Informe Barañí (un terme caló que vol dir precisament presó de dones) sobre dones gitanes i sistema penal. Mostrava, per exemple, que si de cada cent dones, una és gitana, a les presons, de cada cent recluses, unes vint-i-cinc són gitanes. Són dades del 2001, però no crec que hagi variat gaire. Potser s'ha incrementat la població carcerària immigrant. L'informe també mostra una situació de quasi paritat d'homes i dones a la presó: sis homes gitanos per quatre dones gitanes. Una altra dada és que el percentatge de dones gitanes a les presons espanyoles és superior al de la població afroamericana femenina a les presons nord-americanes. El problema d'aquests estudis és que són difícils de fer perquè no hi ha un cens de població gitana.

"Un aspecte feridor és el de la criminalització de les dones gitanes: de cada cent recluses, unes vint-i-cinc són gitanes"

  
- Com és això?

- Aquest és un debat amb posicions diferents dins de la comunitat gitana. Hi ha entitats defensores dels drets humans i associacions gitanes sostenen que un cens en base ètnica és el que sempre precedeix a la repressió. I en un panorama amb ascens de l'extrema dreta cal mirar-ho amb cautela. Però també hi ha qui defensa que s'han de posar els números sobre la taula per estudiar l'abast real de problemes com el de l'habitatge. Jo crec que un cens, amb certes garanties, seria positiu.   

- Vostè parla de poble gitano. Hi ha nacions sense estat. Els gitanos són un poble sense nació. 

- Ens sentim més còmodes amb el concepte de poble gitano. Sempre s'ha dit que som un poble sense terra, sense estat. Mai hem reclamat unes terres, sinó unes formes pròpies de vida. La persecució contra el poble gitano ha vingut per no voler jugar el paper econòmic que se li volia imposar. Perquè els tocava ser jornalers o miners.  

- Ha publicat recentment El pueblo gitano contra el sistema-mundo. Hi fa un repàs històric a l'itinerari del poble gitano a Espanya. Quan van arribar els primers gitanos a Espanya?

- Al llarg del segle XV hi ha diverses onades. De fet, els primers creuen els Pirineus i s'assenten a Catalunya. A Andalusia, els primers entren el 1468. A Barcelona una mica abans.

- I quan van començar els problemes?

- La primera Pragmàtica dels Reis Catòlics és del 1491. Se'ls demana que abandonin la seva tradició cultural i que s'instal·lin en les terres d'un senyor feudal. Jo mantinc que no es tracta d'una llei aïllada sinó que forma part d'un projecte d'unificació perquè va en paral·lel a l'expulsió dels moriscos, dels sefardites, la unió dels dos regnes. Es pretén un projecte homogeni, tant territorialment com culturalment i religiosa. És el projecte nacional espanyol, d'una Espanya catòlica i blanca.
 
- Un projecte que té l'antigitanisme com un element essencial.

- Jo mantinc això, que l'antigitanisme és un element substancial del projecte nacional espanyol. Es busca un ideal de subjecte que compleixi un seguit de característiques culturals. I tot el que no encaixa en aquest procés d'homogeneïtzació i, en el cas del poble gitano, econòmic, ja que es volia sotmetre una mà d'obra que se'ls escapava. Els gitanos eren pobres que volien escapar al seu destí. Per domesticar aquesta mà d'obra has de crear un relat sobre la seva perillositat. Quan es col·loca una població en la marginalitat, al final acaben complint amb molts estereotips. 

- Hi ha un tema interessant que és el de la persecució lingüística també contra els gitanos. Ha estat més intensa a Espanya que en altres països europeus?

- Es pot afirmar rotundament. En la resta de països europeus es parla el romaní. He estat en congressos internacionals i una gitana búlgara es podia comunicar amb una gitana finlandesa. Menys les d'Espanya. El que hi ha és un vocabulari, que és el caló, però no hi ha una llengua gitana.

"Espanya és l'únic país d'Europa on ha desaparegut la llengua dels gitanos, fruit de la violència del procés d'homogeneïtzació que s'ha patit"

  
- Hi ha hagut extermini lingüístic?

- Es pot dir. És que no es parla. Els gitanos d'aquí parlen en català, castellà o gallec, amb termes del caló, que és la reminiscència de la seva llengua. És l'únic país d'Europa on això és així i és fruit de la violència del procés d'homogeneïtzació cultural que s'ha patit. El poble gitano ha estat una de les primeres víctimes del projecte nacional espanyol, blanc i catòlic. 

- Malgrat cinc-cents anys de marginació, el poble gitano ha resistit. Com ha estat possible?

- Hi ha hagut un seguit d'estratègies culturals, com mantenir una xarxa familiar extensa. La unitat de la comunitat ha estat molt important. De fet, moltes de les normatives contra els gitanos volien disgregar-los i separar les famílies. Es prohibia que es poguessin assentar en un poble més d'un nombre determinat. La idea divideix i venceràs ha estat molt evident. Enfront d'això, hi ha hagut la voluntat de mantenir grups amplis i estratègies econòmiques per mantenir una autonomia de vida, sobretot l'artesania o la mercaderia.    

- El racisme sistèmic que vostè denuncia continua dempeus?

- L'antigitanisme està profundament arrelat en la psique espanyola. No és tan sols que hi hagi moltes persones a les quals no els agraden els gitanos. És que les escoles on van els nois gitanos estan segregades, són les dificultats d'accés a l'habitatge, és tot una maquinària. I en la psique això es manifesta fins i tot en les frases fetes: "Pentina't, que sembles un gitano". A Espanya, el gitano és l'ideal del que no ha de ser. 
 
- Vostè ha interpretat el racisme com un sistema d'organització del treball i de distribució de la riquesa a escala mundial. 

- Crec que les dades econòmiques donen la raó a aquesta interpretació. De la mateixa manera que la major part de la gent més pobre del món és no-blanca. La força de treball d'una persona no-blanca val menys que la d'una persona blanca. És una ordenació econòmica del món.

- Pertany al SAT andalús. La situació social a Andalusia ha empitjorat els darrers anys?

- Tant la crisi del 2008 com la que estem vivint ha empitjorat tothom, i més els territoris que ja estaven empobrits. No hi ha molts estudis territorials, però. N'hi ha un de molt rigorós del 2015 sobre la situació de la dona andalusa en relació amb la de la resta de l'estat espanyol. I donava unes xifres molt preocupants, amb un elevat risc d'exclusió social, sobretot en grups com mares solteres. L'índex d'atur també és més elevat. El problema és que Andalusia té una economia no sobirana i els motors econòmics generen una riquesa que no es queda a Andalusia. És una economia molt feble, supeditada a l'ajuda pública i amb molta emigració forçosa. 

"El problema d'Andalusia és que té una economia no-sobirana i els motors econòmics genera una riquesa que no es queda a Andalusia"

  
- Ha intervingut en molts conflictes laborals com a advocada. Alguns de molt durs.

- Sí. Hi ha molts casos recurrents. Ara mateix hi ha un assumpte judicialitzat penalment en què es demana al responsable d'una finca quatre anys i mig de presó per assetjament sexual de treballadores marroquines. Sabem molt poc, hi ha molt obscurantisme amb els milers de dones marroquines que venen cada any a treballar. Es busquen dones amb fills a càrrec per assegurar-se del seu retorn, buscant perfils vulnerables, dones dels mitjans rurals, que treballen dins d'una finca. No podem accedir a les finques. Hi ha abusos laborals de tota mena. Hem tractat el tema dels treballadors de la fresa de Huelva, també a Almeria i a Lleida.    

- Quin tipus de gent és?

- Magribina majoritàriament i subsahariana. Viuen en situació de pobresa extrema. A Huelva viuen en xaboles i són treballadors. Sense aigua ni llum. Quan va venir el confinament, se'ls va dir que no sortissin i sense cap mesura perquè els pogués arribar aigua.

- Es va confinar gent sense aigua.

- És molt fort. Ho vam denunciar. Vam aconseguir que com a mínim un cop a la setmana hi anés un camió cisterna a repartir aigua en cada assentament. El febrer de l'any passat, quan va venir un relator de les Nacions Unides, es va posar les mans al cap i va dir que no podia creure que això fos sòl europeu.  
 
- La pandèmia tindrà un efecte transformador?

- Transformador ja l'ha tingut. El que no sabem és si serà positiu o no. Hi ha analistes que asseguren que el neoliberalisme està esgotat. Que el model econòmic no pot continuar així. Una altra cosa és que el que hagi de venir sigui una millora.

- També es donen factors de regressió. Vox creix... En què s'està notant la presència de Vox en la majoria de govern andalusa?

- Doncs miri, en la política andalusa ja s'estava aplicant un model neoliberal amb anterioritat, en matèria de retallades o privatització de serveis. Els d'ara han fet un altre repartiment de subvencions. Però en l'aspecte material, no crec que molts andalusos notin que els han tret coses perquè ja ho anaven fent. El que sí que es nota és una legitimació del discurs de l'extrema dreta. En la gestió de la pandèmia, el tripartit de dretes no difereix massa de la que fa el PSOE en altres comunitats. No actuen com el PP de Madrid. Moreno Bonilla actua diferent que Díaz Ayuso. Potser també perquè a Madrid el PP té més arrels i a Andalusia si s'equivoquen, el PSOE torna. - Com va néixer el seu compromís social? 

- Jo crec que el vaig tenir des de sempre. Vaig anar a un col·legi de monges i recordo que volia ser missionera. Tenia de ben petita vocació de servei. El meu primer compromís va ser amb l'associació de dones gitanes universitàries. Vam tenir molt d'impacte i molts suports. També des del PSOE. Quan vaig acabar els estudis de dret tenia clar que actuaria com una advocada del poble gitano a Polígon Sud. I el salt dels col·lectius gitanos als d'immigrants van ser molt ràpid i natural. Vaig voler advocada laboralista i em vaig vincular al SAT. I sempre he emprat el dret en defensa de les persones que més el necessiten. 

- Els seus pares li van donar una educació sòlida.

- Sí, soc d'una família mestissa, de pare gitano i de mare paia, d'un barri de Triana on el mestissatge ve d'antic. Em van donar molt de suport.  

- La seva trajectòria ha trobat incomprensions en el seu entorn?

- No. En el meu cas, soc un orgull per molts gitanos. 

- Ho dic perquè potser es transmet una imatge tradicional, masclista o patriarcal de la cultura gitana.

- Però el masclisme no és patrimoni dels gitanos. Està molt repartit. Jo he vist casos increïbles en famílies gitanes donant suport a fills gais o vinculats a col·lectius LGTB. He vist famílies acollint molt bé fills transsexuals. I altres casos en què no. Depèn de molts factors.