09
de març
del
2021
Actualitzat
el
10
de març
a les
17:28h
El 9 de desembre a la nit, un foc cremava completament una nau al barri del Gorg de Badalona. A dins hi vivien desenes de persones, immigrants que havien trobat en aquest espai l'única oportunitat per tenir un sostre. L'incendi va causar quatre morts i 18 ferits, i va ratificar un racisme institucional que expulsa del sistema els nouvinguts i que els supervivents pateixen encara tres mesos després.
Tots ells continuen en la mateixa situació en què es trobaven abans del foc. En molts casos, no tenen papers i, en cas de tenir-los, els continua costant molt trobar feina i casa. Les solucions ofertes per l'Ajuntament i la Generalitat, a través d'entitats del tercer sector, són temporals. Principalment, places en albergs, hostals i pensions per no haver de dormir al ras.
No tots els afectats han acceptat allotjar-se en un hostal. És el cas de l'Aboubacar. "Jo no volia viure amb cinc o sis persones que no conec en una mateixa habitació. Vull una solució per a tots i que no sigui temporal", explica. Ara pot quedar-se en una habitació del pis d'un amic seu, almenys fins que torni el seu llogater. L'Essa també vivia a la nau incendiada i ara resideix temporalment en un hostal de Barcelona, on l'han derivat. "Estic més tranquil aquí", diu.
Inicialment, l'Essa va optar per entrar a viure en una altra nau ocupada al Gorg, just al costat de la que es va cremar. Hi havia almenys una vintena de persones que inicialment havien rebutjat l'allotjament temporal ofert per les administracions. Altres van optar per instal·lar-se en un campament improvisat, que finalment va ser desallotjat el 9 de febrer per la Guàrdia Urbana de Badalona i els Mossos d'Esquadra, per ordre judicial a instàncies de l'Ajuntament.
Tot i la dispersió en diferents espais, bona part dels supervivents de l'incendi continuen en contacte. "Aquí tinc companys que vivien a la nau", explica l'Essa, en referència a l'hostal de Barcelona. Un total de 90 ocupants de la nau comparteixen ara grup de Whatsapp, creat per Faty Nfaly, tècnic de la fundació CEPAIM, que des del 2015 s'encarregava d'abordar amb perspectiva social la situació dels ocupants de l'espai.
Nfaly explica que intenta convèncer els exresidents perquè vagin als hostals oferts per l'administració, tot i assegurar que no és la millor solució. "En un hostal només hi dorms, no pots guardar les teves coses ni crear una comunitat. No és una solució estructural ni estable", lamenta. "Dispersant-los, les administracions trenquen la solidaritat amb ells. Falta empatia amb gent que hi ha perdut tot", conclou.
Sense feina ni casa
L'Aboubacar va entrar a viure a la nau del Gorg el 2010. "Vivíem cada cop més al límit. No teníem aigua ni llum", recorda. En declaracions a NacióDigital insisteix que si va ocupar la nau va ser perquè no tenia més alternativa i demana que no s'estigmatitzi a les persones en la seva situació. "No som delinqüents. No tenir casa ni feina no vol dir ser un criminal i no és acceptable que la policia et pari si no has fet res", denuncia.
Durant molt temps a l'Aboubacar el parava la policia per demanar-li els papers. Ara, si els agents l'aturen els pot ensenyar, perquè ja en té. Tot i així, assegura que regularitzar la situació administrativa no és sinònim de qualitat de vida. "Estic treballant de cuiner i no tothom té la mateixa sort però fa un any que busco pis i no hi ha manera", explica. "Si en trobo per internet, quan hi vaig i veuen que soc negre em diuen que ja està llogat, reservat o qualsevol altra excusa", afegeix.
Ara l'Aboubacar va cada dia a la nau que continua ocupada al Gorg. "Hi vaig cada dia perquè necessiten ajuda", diu. L'Essa també reconeix que les ferides de l'incendi encara duren. "Estem intentant recuperar-nos", constata. Entre els supervivents hi ha la sensació compartida que arrosseguen una condemna pel seu color de pell, que l'Aboubacar resumeix clarament: "Si fóssim d'aquí, tot això no ens hauria passat".
Tots ells continuen en la mateixa situació en què es trobaven abans del foc. En molts casos, no tenen papers i, en cas de tenir-los, els continua costant molt trobar feina i casa. Les solucions ofertes per l'Ajuntament i la Generalitat, a través d'entitats del tercer sector, són temporals. Principalment, places en albergs, hostals i pensions per no haver de dormir al ras.
No tots els afectats han acceptat allotjar-se en un hostal. És el cas de l'Aboubacar. "Jo no volia viure amb cinc o sis persones que no conec en una mateixa habitació. Vull una solució per a tots i que no sigui temporal", explica. Ara pot quedar-se en una habitació del pis d'un amic seu, almenys fins que torni el seu llogater. L'Essa també vivia a la nau incendiada i ara resideix temporalment en un hostal de Barcelona, on l'han derivat. "Estic més tranquil aquí", diu.
Inicialment, l'Essa va optar per entrar a viure en una altra nau ocupada al Gorg, just al costat de la que es va cremar. Hi havia almenys una vintena de persones que inicialment havien rebutjat l'allotjament temporal ofert per les administracions. Altres van optar per instal·lar-se en un campament improvisat, que finalment va ser desallotjat el 9 de febrer per la Guàrdia Urbana de Badalona i els Mossos d'Esquadra, per ordre judicial a instàncies de l'Ajuntament.
Tot i la dispersió en diferents espais, bona part dels supervivents de l'incendi continuen en contacte. "Aquí tinc companys que vivien a la nau", explica l'Essa, en referència a l'hostal de Barcelona. Un total de 90 ocupants de la nau comparteixen ara grup de Whatsapp, creat per Faty Nfaly, tècnic de la fundació CEPAIM, que des del 2015 s'encarregava d'abordar amb perspectiva social la situació dels ocupants de l'espai.
Nfaly explica que intenta convèncer els exresidents perquè vagin als hostals oferts per l'administració, tot i assegurar que no és la millor solució. "En un hostal només hi dorms, no pots guardar les teves coses ni crear una comunitat. No és una solució estructural ni estable", lamenta. "Dispersant-los, les administracions trenquen la solidaritat amb ells. Falta empatia amb gent que hi ha perdut tot", conclou.
Sense feina ni casa
L'Aboubacar va entrar a viure a la nau del Gorg el 2010. "Vivíem cada cop més al límit. No teníem aigua ni llum", recorda. En declaracions a NacióDigital insisteix que si va ocupar la nau va ser perquè no tenia més alternativa i demana que no s'estigmatitzi a les persones en la seva situació. "No som delinqüents. No tenir casa ni feina no vol dir ser un criminal i no és acceptable que la policia et pari si no has fet res", denuncia.
Durant molt temps a l'Aboubacar el parava la policia per demanar-li els papers. Ara, si els agents l'aturen els pot ensenyar, perquè ja en té. Tot i així, assegura que regularitzar la situació administrativa no és sinònim de qualitat de vida. "Estic treballant de cuiner i no tothom té la mateixa sort però fa un any que busco pis i no hi ha manera", explica. "Si en trobo per internet, quan hi vaig i veuen que soc negre em diuen que ja està llogat, reservat o qualsevol altra excusa", afegeix.
Ara l'Aboubacar va cada dia a la nau que continua ocupada al Gorg. "Hi vaig cada dia perquè necessiten ajuda", diu. L'Essa també reconeix que les ferides de l'incendi encara duren. "Estem intentant recuperar-nos", constata. Entre els supervivents hi ha la sensació compartida que arrosseguen una condemna pel seu color de pell, que l'Aboubacar resumeix clarament: "Si fóssim d'aquí, tot això no ens hauria passat".