judici a la sindicatura de l'1-O

La defensa dels síndics acusa la Fiscalia d'instrumentalitzar la querella per evitar l'1-O

L'advocat Ramon Setó nega la desobediència perquè els cinc acusats no van prendre cap acord més enllà del 7 de setembre i la fiscal sosté que van intentar esquivar les notificacions del TC

per Bernat Surroca , Ciutat de la Justícia, 4 de març de 2021 a les 18:10 |
Els acusats en el judici de la sindicatura electoral de l'1-O | ACN
L'advocat dels cinc síndics de l'1-O, Ramon Setó, ha criticat en el seu informe final la conducta de la Fiscalia, ha qui ha retret voler "segar-ho tot" i fer "pesca d'arrossegament" amb la querella instrumentalitzada per intentar evitar el referèndum del '1-O. La Fiscalia, en el seu informe, ha considerat acreditats els delictes de desobediència i usurpació de funcions i ha retret als síndics haver intentat esquivar deliberadament les notificacions del Tribunal Constitucional (TC) per poder continuar adoptant acords com a sindicatura electoral. Tres anys i mig després, el judici a la sindicatura ha quedat vist per a sentència. 

L'advocat dels síndics ha reivindicat la llibertat acadèmica dels cinc acusats i ha recordat els posicionaments de les organitzacions de Ciència Política més importants del món. Setó ha criticat que la Fiscalia acusi per dos delictes alternatius, desobediència com a particulars i desobediència com a autoritats. També ha criticat que no s'hagi practicat prova sobre el delicte d'usurpació de funcions. "No s'ha fet cap activitat provatòria ni consta en l'escrit d'acusació cap tipus de referència. No hi ha cap argumentació possible per aquest delicte", ha dit.


La defensa ha negat el delicte de desobediència perquè "no es pot criminalitzar les conductes que no agraden" i en el cas dels síndics no es produeix una desobediència "tenaç i contumaç" que es manté malgrat les advertències. En aquest sentit, ha destacat la importància de la "notificació personal" perquè es pugui considerar el delicte i ha recordat que no val "l'advertència ambiental" segons la qual "ho haurien d'haver sabut" pels mitjans o per l'opinió pública. L'advocat, a més, ha insistit en què no hi ha hagut desobediència perquè no es van prendre acords més enllà del 7 de setembre, quan encara no hi havia ordres del TC. "No hi ha cap prova que incrimini els acusats dels fets que se'ls imputen", ha assegurat.


També ha criticat que no s'individualitzin les conductes de cada síndic. "Això genera indefensió perquè no sabem de què ens hem de defensar", ha dit l'advocat. L’advocat també ha recriminat a la Fiscalia que no hagi descrit en les seves conclusions com es va cometre el delicte d’usurpació de funcions, quines funcions van usurpar ni a quin òrgan ho van fer, perquè la Sindicatura Electoral ja estava suspesa de funcions.

En el seu dret a l’últim torn de paraula, només Marta Alsina l’ha utilitzat per criticar la fiscalia en citar documentació no aportada a la causa i per demanar a la magistrada que els notifiqui la sentència en català al mateix temps que en castellà. 


Els acusats van intentar esquivar les notificacions

La fiscal ha considerat provat el delicte de desobediència i d'usurpació de funcions. Ha dit que existeixen diverses ordres del TC "directes" que afecten els síndics de l'1-O. "Les resolucions tenen un contingut molt clar i se'ls adverteix del deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar la resolució suspesa", ha explicat, i ha dit que tots els síndics eren "capaços" d'entendre l'ordre de l'alt tribunal.

La fiscal ha considerat acreditat que l'ordre del TC era coneguda per als destinataris. "Els acusats van necessitar fins a vuit intents per localitzar-los, tot i que són persones conegudes", ha dit la representant del ministeri fiscal. En aquest sentit, ha posat exemples de les dificultats per contactar amb els síndics per notificar-los les resolucions del TC. "És complicat notificar algú que no vol ser notificat", ha criticat la fiscal. També ha criticat que mai abans del judici haguessin dit que només s'havien reunit una vegada el dia 7 de setembre, abans d'estar notificats. "Si tan clar era, per què no ho han dit fins ara? Per què no han aportat cap prova que ho acrediti?", s'ha preguntat la fiscal.

Així, ha considerat acreditat també el delicte d'usurpació de funcions -tot i que és una part de l'acusació "marginal"- perquè els síndics van assumir el càrrec i es van atribuir funcions propis d'una junta electoral per dur-les a terme. Segons la fiscal, van dur a terme accions de junta electoral de manera il·legítima i l'organisme no estava reconegut per la llei.

Cap més tasca des del 7 de setembre

La sindicatura només es va reunir una vegada, el dia 7 de setembre de 2017 al Parlament, abans de les resolucions del Tribunal Constitucional (TC). Així ho han assegurat aquest dijous els síndics de l'1-O. Aquell dia van prendre els acords prioritaris en una sala del Parlament, amb poc material, però no en van publicar cap. Els acusats han explicat davant del jutge que no van autoritzar la publicació dels acords presos en la reunió ni tampoc van validar un manual d'instruccions per al referèndum, escrit en castellà i on es feia referència a "Cataluña". Després del 7 de setembre ja no es van reunir més i van renunciar al càrrec quan van rebre la notificació judicial, que els amenaçava amb elevades penes de multa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació