La brúixola: 5 de març

Un president del Barça per sortir del pou

La gestió erràtica de Bartomeu va aconseguir l'impossible, fer que Messi s'avorrís del Barça, i ara és moment de remuntar. També són notícia la petició de la Zarzuela a l'hospital de Martorell, Javier Cercas, Pere Aragonès i l'últim documental sobre Pelé

per Joan Serra Carné , 5 de març de 2021 a les 06:00 |

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El Barça tindrà nou president diumenge. I el candidat que rebi l'aval de la massa social del club li convindrà atendre la màxima pronunciada per Evarist Murtra, una de les veus amb ascendent en el barcelonisme institucional: "Quan dubtis sobre què has de fer, fes el que sigui millor per al Barça". Fer el millor per al Barça és el camí més directe per abandonar el pou en què està enfonsat el club, víctima d'una crisi institucional, econòmica i esportiva que no respon a una derrota puntual. Fer el millor per al Barça, com sempre ha aconsellat Murtra, no ha estat la prioritat dels qui han governat al Camp Nou en els darrers temps. Només cal fer una mirada panoràmica a la situació delicada de l'entitat, en perill de fallida i protagonista de la vida judicial, amb casos sonats com el del Barçagate, focus de descrèdit i síntesi de la deriva protagonitzada per Josep Maria Bartomeu.

L'expresident, hereu de Sandro Rosell, deixa un llegat diabòlic: la caixa buida, una motxilla de deute que s'enfila més enllà dels 1.000 milions i una plantilla que es menja bona part del pressupost en salaris. La gestió erràtica de Bartomeu va aconseguir l'impossible, fer que Messi s'avorrís de jugar com a blaugrana. El capità va amenaçar amb un adeu precipitat l'estiu passat després d'enfrontar-se a la directiva i ara rumia si li convé un canvi d'aires quan acabi contracte o continuar per liderar la transició del nou projecte. I aquesta és l'esperança a la qual s'haurà d'agafar el nou president: convèncer Messi per iniciar una escalada que deixi enrere la foscor. 

Qui serà l'encarregat de seduir l'argentí? Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa voldrien assumir la responsabilitat. Laporta disposa de l'avantatge d'haver liderat la cursa electoral des que va presentar més signatures que cap altre candidat. El seu aval és l'experiència com a president, etapa en què es va modernitzar un club anestesiat pel nuñisme -amb l'epíleg sobrer de Joan Gaspart- i es va excel·lir en el model esportiu, amb Pep Guardiola com a icona de la fidelitat a una idea de joc. Però el mandat de Laporta no va ser plàcid. Va cometre errors i va perdre companys de viatge, de Sandro Rosell a Ferran Soriano. Però pot reivindicar que va oferir una herència sòlida al seu successor, almenys en la carpeta esportiva. Una afirmació que ni de bon tros pot fer Bartomeu.

L'altre aspirant amb més galons és Víctor Font, empresari d'èxit que ha tornat de Dubai per fer viable un projecte -treballat en els darrers anys- que proposa una nova modernització del Barça, per no repetir els errors del passat. Font, que tot i ser cruyffista d'arrel haurà de batallar per l'anomenat vot nuñista en el duel amb Laporta, s'associa al futur per ubicar el seu adversari en el passat. Amb Xavi com a referència en l'organigrama esportiu, i una idea de gestió que esquiva el presidencialisme i reforça els mecanismes de control de l'entitat, Font pretén afermar-se com l'alternativa per superar les guerres intestines de les últimes dècades. És juga les seves opcions en el debat de TV3 d'aquest divendres a la nit.

Perquè el tercer candidat en discòrdia, Toni Freixa, sembla disposar de menys opcions. Exdirectiu de Rosell i Bartomeu, l'advocat queda ubicat com una figura continuista, perquè no ha renegat de decisions de la junta sortint i no manté cap lligam amb els continuadors de la idea de Cruyff, abraçada per Laporta i Font. Freixa tampoc professa simpaties pel sobiranisme i se sent orgullós de representar el nuñisme en aquestes eleccions. Ningú compta amb el seu triomf.

El Barça s'ha permès poques alegries en els darrers temps. L'última va ser la remuntada de dimecres en la semifinal de la Copa del Rei contra el Sevilla, que permet a l'equip de Ronald Koeman acostar-se a un dels títols de la temporada. L'equip torna a sostenir el club. Però és aquest diumenge que el Barça començarà deixarà enrere l'etapa de desgovern. Us n'informarem puntualment: avui, data del debat decisiu de la campanya, i diumenge, quan els socis estan convocats a les urnes. L'escrutini, ben entrada la nit.
 

Avui no et perdis

» Aragonès es referma en el Govern «del 3 d'octubre», i posa pressió a Junts i la CUP; per Ferran Casas i Joan Serra Carné.

» Opinió: «El lloc (real) dels líders»; per Francesc-Marc Álvaro.

» Opinió: «La 'merda' de Villarejo»; per Sara González.

» La defensa dels síndics acusa la Fiscalia d'instrumentalitzar la querella per evitar l'1-O; per Bernat Surroca.

» «No som un contrapoder, som el poder»: els empresaris deixen enrere el perfil baix; per Pep Martí.

» Seat, Volkswagen, Iberdrola i el govern espanyol projecten una fàbrica de bateries «a prop» de Martorell.

» Bars i restaurants podran obrir de forma ininterrompuda fins a les cinc de la tarda; per Sara González.

» Blindatge per Setmana Santa: tancaments perimetrals, toc de queda i reunions reduïdes.

» L'agent de la Guàrdia Urbana que va disparar a un sensesostre ja fa un mes que ha tornat a patrullar; per Andreu Merino.

» Més de 5.000 desnonaments a Catalunya el 2020 tot i les suspensions del Govern i l'Estat; per Andreu Merino.
 

 El passadís

Ja sabem que la família reial espanyola no és com les altres a l'hora d'administrar-se les vacunes. Si els n'ofereixen a Abu Dhabi, les accepten. Donar exemple queda ara lluny de les seves prioritats. I tot això vol dir també mobilitzar recursos allà on van. A l'hospital de Martorell hauran de tenir reservat avui -durant tot el matí- un box a urgències per si, durant la visita a la Seat amb la presència de Felip VI, a sa graciosa majestat li passés alguna cosa. Així els ho van comunicar ahir des de seguretat de la Casa Reial, seguint un protocol mèdic que mai es difon. Pot ser que haver de reservar un espai a la sanitat pública per aquesta eventualitat impliqui que algun pacient hagi d'esperar més del compte. Però ja se sap que no tots els ciutadans són iguals. La Zarzuela i el conjunt de la família reial s'han acostumat a demostrar-ho cada dia.

Vist i llegit

Javier Cercas es troba en plena promoció del seu nou llibre, Independencia, la segona entrega de la sèrie que té com a protagonista el mosso d'esquadra Melchor Marín. El thriller polític se centra en un xantatge a l'alcaldessa de Barcelona, a qui una banda criminal pretén posar contra les cordes amb un vídeo sexual de la seva joventut. En la ficció de Cercas hi apareix missatges crítics amb les elits i els populismes, elements distorsionadors d'una democràcia lesionada. L'autor hi aprofundeix en una conversa amb Xavi Ayén que publica La Vanguardia, on emergeix un Cercas directe i desacomplexat. "Les elits van treure la gent al carrer i ara no saben com fer que tornin a casa", explica l'escriptor per exposar la seva mirada fiscalitzadora de la societat. "Com a persona  soc raonablement covard, però com a escriptor no ho puc ser", sentencia.

 El nom propi

Les negociacions per confegir la mesa del Parlament i formar un nou Govern esgotaran el calendari. Tal com evolucionen les converses -detallades a NacióDigital-, el més probable és que el primer acord arribi in extremis -divendres que ve, el Parlament ha d'estar constituït-, en el cas que hi hagi una entesa entre les tres forces independentistes per qui presideix la cambra catalana. Ara mateix, hi ha dubtes manifestos sobre quin serà el desllorigador del pacte. És en aquest marc que Pere Aragonès, aspirant a president de la Generalitat, va pronunciar aquest dijous una conferència per presentar els eixos d'un govern republicà per als pròxims quatre anys. La posada en escena -amb un deix institucional i un missatge inequívocament d'esquerres- va fer evident la voluntat d'ERC de fer gravitar l'executiu més enllà de l'aliança amb Junts. Aragonès va redoblar la pressió a Laura Borràs i Dolors Sabater -presents a la conferència- per evitar la "temptació" de forçar noves eleccions i sortir de la zona de "confort". No hi eren els comuns, destinatari també dels missatges del candidat d'ERC, que es va refermar en la idea del "Govern del 3 d'octubre". La negociació no s'ha aturat, però no progressa ràpid, i el rellotge continua corrent.

 Els imperdibles

Avui fem un parèntesi en les recomanacions de llibres, per proposar-vos que dediqueu una estona al món audiovisual. Netflix ha estrenat un documental sobre Pelé -titulat amb el nom del futbolista- que pretén ser la retrospectiva definitiva a la carrera de l'astre brasiler. Malgrat que el treball dels directors -David Tryhorn i Ben Nicholas- ressegueix una trajectòria coneguda, amb imatges presents a la retina dels amants del futbol, el treball aconsegueix sorprendre l'espectador, per diferents motius. El primer, perquè mostra una estrella fràgil, minvada de mobilitat pel pas dels anys, una aparença després endolcida per moments de felicitat compartida amb excompanys del Santos. El segon atribut del documental és la mirada crítica sobre el Pelé ciutadà, que va inhibir-se de la lluita contra la dictadura que va governar el Brasil en l'etapa d'esplendor del futbolista. I la tercera aportació rellevant fa referència a la narració de les dificultats que va viure la selecció brasilera per conquerir el títol del Mundial de Mèxic del 1970. Aquell combinat, un dels més recordats de la història del futbol, va ser un equip carregat de dubtes que va emergir en el moment de la veritat. Si el mireu, no us defraudarà. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de NacióDigital

Vols rebre els butlletins de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
La brúixola
Participació