04
de març
del
2021
Actualitzat
a les
18:15h
Catalunya va tancar el 2020 amb 5.737 desnonaments, sent la comunitat autònoma on més se'n van registrar l'any passat, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Al conjunt de l'Estat es van practicar 29.406 llançaments. Tant la xifra catalana com l'estatal representen una davallada respecte l'any anterior, però evidencien que les suspensions de desnonaments dictades per la Generalitat i la Moncloa han estat insuficients.
A Catalunya s'ha registrat un descens del 53% dels desnonaments respecte del 2019. A l'Estat, la caiguda ha estat del 45%. Les xifres, però, són enganyoses perquè els jutjats catalans han rebut gairebé el doble de demandes de desnonament de les que s'han acabat executant, amb un total d'11.310.
La paralització dels jutjats en la primera fase de la pandèmia i les suspensions de desnonaments dicatdes per les administracions han influït en aturar alguns processos judicials, però molts d'altres han seguit endavant.
De fet, l'únic trimestre del 2020 en què es va produir una baixada dràstica va ser el segon -coincidint amb el període de confinament- quan es van executar 148 desnonaments. Des d'aleshores la tendència ha anat a l'alça i Catalunya va tancar el quart trimestre amb 2.294 llançaments executats, una xifra equiparable al context prepandèmia.
El març del 2020, el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, anunciava una suspensió de "tots els desnonaments". A l'hora de la veritat la suspensió només donava cobertura a aquelles persones que poguessin demostrar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. Les reivindicacions dels moviments socials van fer moure fitxa al govern espanyol, que al desembre aprovava un nou decret de suspensió, anunciant que aquesta vegada donaria cobertura a qualsevol persona vulnerable sense alternativa habitacional.
Tot i això, la lletra petita provocava dubtes de nou. Jutges i advocacia qüestionen l'efectivitat de la nova norma. l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) considera que la moratòria no protegeix les famílies en situació de vulnerabilitat prèvia a la pandèmia, mentre que els jutges barcelonins consideren el criteri "interpretable".
Les mesures preses per la Generalitat tampoc han servit per aturar tots els desnonaments. Tot i no tenir competències en la matèria, el Govern va anunciar el novembre un decret per frenar els llançaments. La resposta dels jutges va ser tèbia, assegurant que l'aplicarien de manera restrictiva a causa dels dubtes sobre la seva constitucionalitat. És la Llei d'Enjudiciament Civil la que pot obligar els jutges a deixar d'admetre demandes de desnonament i la seva modificació és competència del govern espanyol.
A Catalunya s'ha registrat un descens del 53% dels desnonaments respecte del 2019. A l'Estat, la caiguda ha estat del 45%. Les xifres, però, són enganyoses perquè els jutjats catalans han rebut gairebé el doble de demandes de desnonament de les que s'han acabat executant, amb un total d'11.310.
La paralització dels jutjats en la primera fase de la pandèmia i les suspensions de desnonaments dicatdes per les administracions han influït en aturar alguns processos judicials, però molts d'altres han seguit endavant.
De fet, l'únic trimestre del 2020 en què es va produir una baixada dràstica va ser el segon -coincidint amb el període de confinament- quan es van executar 148 desnonaments. Des d'aleshores la tendència ha anat a l'alça i Catalunya va tancar el quart trimestre amb 2.294 llançaments executats, una xifra equiparable al context prepandèmia.
El març del 2020, el vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, anunciava una suspensió de "tots els desnonaments". A l'hora de la veritat la suspensió només donava cobertura a aquelles persones que poguessin demostrar una vulnerabilitat causada directament per la Covid-19. Les reivindicacions dels moviments socials van fer moure fitxa al govern espanyol, que al desembre aprovava un nou decret de suspensió, anunciant que aquesta vegada donaria cobertura a qualsevol persona vulnerable sense alternativa habitacional.
Tot i això, la lletra petita provocava dubtes de nou. Jutges i advocacia qüestionen l'efectivitat de la nova norma. l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) considera que la moratòria no protegeix les famílies en situació de vulnerabilitat prèvia a la pandèmia, mentre que els jutges barcelonins consideren el criteri "interpretable".
Les mesures preses per la Generalitat tampoc han servit per aturar tots els desnonaments. Tot i no tenir competències en la matèria, el Govern va anunciar el novembre un decret per frenar els llançaments. La resposta dels jutges va ser tèbia, assegurant que l'aplicarien de manera restrictiva a causa dels dubtes sobre la seva constitucionalitat. És la Llei d'Enjudiciament Civil la que pot obligar els jutges a deixar d'admetre demandes de desnonament i la seva modificació és competència del govern espanyol.