«No som un contrapoder, som el poder»: els empresaris deixen enrere el perfil baix

L'acte patronal contra els aldarulls, amb més de 300 participants, es converteix en una demostració de força davant la nova etapa política

Més de 300 entitats econòmiques s'han aplegat avui entorn les patronals.
Més de 300 entitats econòmiques s'han aplegat avui entorn les patronals. | Carles Baglietto
04 de març del 2021
Actualitzat a les 14:04h
No ha faltat ni l'Associació Balneària. Demostració de forces aquest dijous per part del món patronal després dels aldarulls al carrer arran de les protestes per la detenció de Pablo Hasél. Les diverses sensibilitats empresarials s'han posat d'acord per escenificar una unitat sense matisos a l'hora de condemnar els brots de violència, amb atacs a botigues del centre de Barcelona i altres ciutats. Prop de 300 entitats econòmiques s'han aplegat a l'estació del Nord de Barcelona sota el lema "Ja n'hi ha prou, centrem-nos en la recuperació". 

Les paraules més explícites de la voluntat dels organitzadors de l'acte les ha dit el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, quan en la seva intervenció final ha assegurat que "la societat organitzada no és un contrapoder, és el poder, que democràticament i a través del vot deleguem en el Parlament i el Govern". I ha demanat als responsables polítics que "no frenin" els sectors productius. D'aquesta manera, el gruix de l'empresariat ha volgut marcar perfil, abandonant el discurs de de sostre baix dels darrers anys i just quan s'inicia un nou cicle polític després de les eleccions del 14-F. 

En el transcurs de l'acte s'ha presentat un manifest que ha estat llegit per diversos representants empresarials. El primer a intervenir ha estat el nou president de Pimec, Antoni Cañete i ha clos l'acte el president de Foment, Josep Sánchez Llibre. S'hi ha demanat que la classe política i les administracions responguin "sense complexos" als "actes de violència, destrosses i saquejos", que el nou Govern prioritzi la recuperació econòmica i posi fi a la "confrontació". També s'ha demanat al govern espanyol que segueixi l'exemple dels altres països de la UE i agiliti ajudes directes als sectors afectats, que Foment xifra en una quantitat de 50.000 milions d'euros.

L'acte empresarial tenia dos objectius. D'una banda, condemnar enèrgicament els aldarulls. Però de l'altre, també s'ha volgut expressar una severa crítica al Govern i a la classe política per la seva actitud durant els incidents, que molts dels presents consideren tèbia i poruga. Més enllà de la irritació pels fets violents, en el si de les patronals batega una creixent incomoditat per l'actitud dels responsables polítics, als quals s'ha exigit que se centrin en la recuperació econòmica, prioritat número 1 per ells davant de la crisi pandèmica.      


Hi era la gran majoria del teixit productiu, liderat per les patronals Foment del Treball i Pimec, al costat d'entitats de pes com el Cercle d'Economia De l'Associació d'amics del passeig de Gràcia a l'Associació Balneària, de Barcelona Global al Fòrum Pont Aeri, de la Cecot a la Cambra de Comerç d'Espanya, del Col·legi de l'Advocacia, de la fundació d'empresaris catalanistes Femcat al Círculo Ecuestre. Hi eren presents també la majoria d'associacions i gremis sectorials.    

L'acte ha reunit més de 300 persones, un ventall molt ampli i divers. Entre els presents, alguns destacaven el sognificat d'aplegar junts entitats tan allunyades com la fundació d'empresaris catalanistes Femcat, amb la seva presidenta Elena Massot al davant, amb els sectors més espanyolistes i conservadors del Círculo Ecuestre, representat per un dels vicepresidents, l'exdirigent del PP Enrique Lacalle. 

El "matís" de la Cambra de Comerç

Hi era també present la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca. L'entitat cameral s'ha volgut així posicionar al costat de la resta d'associacions econòmiques, però no ha subscrit el manifest conjunt. Fa uns dies, la Cambra va fer seu el posicionament del Consell de Cambres, que expressa el "rebuig sense pal·liatius" dels actes vandàlics i reclama "centrar-nos tots en la recuperació". Demana també "un govern fort i estable" i apunta al "rerefons socioeconòmic que afecta una bona part de la població". Però evita fer una crítica explícita a l'acció del Govern.