judici a la sindicatura de l'1-O

Els síndics de l'1-O asseguren que només es van reunir el 7 de setembre i no van desobeir el TC

Els cinc membres de la sindicatura electoral no van actuar més enllà del 8 de setembre i no van publicar cap acord

per Bernat Surroca , Ciutat de la Justícia, 4 de març de 2021 a les 12:26 |
Els acusats en el judici de la sindicatura electoral de l'1-O | ACN
La sindicatura només es va reunir una vegada, el dia 7 de setembre de 2017 al Parlament, abans de les resolucions del Tribunal Constitucional (TC). Així ho han assegurat aquest dijous els síndics de l'1-O. Aquell dia van prendre els acords prioritaris en una sala del Parlament, amb poc material, però no en van publicar cap. Els acusats han explicat davant del jutge que no van autoritzar la publicació dels acords presos en la reunió ni tampoc van validar un manual d'instruccions per al referèndum, escrit en castellà i on es feia referència a "Cataluña". Després del 7 de setembre ja no es van reunir més i van renunciar al càrrec quan van rebre la notificació judicial, que els amenaçava amb elevades penes de multa.

Els cinc acusats han declarat aquest migdia després dels testimonis -la majoria, síndics de demarcació que van ser designats però mai van exercir el seu càrrec- i han tingut estratègies diferents pel que fa a respondre a la Fiscalia. Alguns d'ells han respost només a preguntes de la seva defensa mentre que d'altres han respost també la ministeri fiscal. S'enfronten a penes de dos anys i nou mesos de presó pels delictes de desobediència i usurpació de funcions. A la sala hi han estat presencialment Jordi Matas, Marta Alsina, Tània Verge i Josep Pagès, Mar Marsal ha seguit la sessió des de casa per ser contacte d'un positiu de coronavirus. 


Els síndics han explicat a la jutge que van rebre una trucada de membres de Junts pel Sí per integrar la sindicatura electoral de l'1-O. S'ho van pensar i hi van accedir. El dia 7 de setembre van mantenir una reunió al Parlament, l'única, segons han assegurat a preguntes del seu advocat, Ramon Setó. La trobada es va produir a les golfes del Parlament, amb molt poc material i sense internet, cosa que els va "molestar". Aquell dia van fer els principals acords i ja no es van reunir més. Jordi Matas, president de la sindicatura, i Marta Alsina, vicepresidenta, han explicat que hi havia pressa per trobar-se perquè era molt difícil quadrar les agendes i després venia un pont (el de l'11 de setembre) i ja tenien compromisos. Els síndics han assegurat la seva feina no incloïa ni dictar resolucions ni emetre comunicats. 

La sindicatura no van contactar amb els síndics de demarcació, ni van validar el cens electoral, tampoc el procés de validació de la cartografia electoral ni el procediment de votació anticipada des de l'exterior. Tampoc van vetllar per la imparcialitat ni el pluralisme dels mitjans en la campanya de l'1-O i tampoc van acreditar observadors internacionals ni van fer l'escrutini. L'acusat ha dit que van rebre l'encàrrec del Parlament amb "responsabilitat" i van plegar quan els ho va dir el TC. "No m'esperava el periple judicial, si no poder fer la transferència de coneixement que em demana la meva llibertat acadèmica", ha dit Matas. "S'estaven redactant querelles i interlocutòries pel boc gros que formen part d'una causa general, ningú entenia què estava passant", ha dit Tània Verge.


En cap moment els síndics van tenir la sensació d'estar fent una acció incorrecte o cometent cap delicte, i han recordat que les principals associacions de Ciència Política del món els han donat suport. 

Reivindicació de la llibertat acadèmica 


Els acusats també han fet una ferma reivindicació de la llibertat acadèmica Tània Verge ha defensat la tasca de fer transferència de coneixement i que encàrrecs com el del Parlament de formar part de la sindicatura de l'1-O no li va resultar "aliè", perquè és habitual fer col·laboracions amb la institució i forma part de la seva feina com a acadèmica. La catedràtica ha reivindicat la transferència de coneixement que han de fer els acadèmics perquè "les universitats no són torres d'ivori" i la recerca ha de tenir aplicació pràctica. Ha dit que aquestes col·laboracions no acostumen a ser remunerades.

El procediment penal contra la sindicatura ha provocat sorpresa entre la comunitat acadèmia a nivell internacional i Verge ha explicat que el TEDH ha dit que la llibertat acadèmica inclou l'aplicació de la recerca com a elements d'interès general. "El 2018 molts acadèmics van exigir la retirada de les acusacions i les organitzacions de Ciència Política que s'han posicionat fan posicionaments de condemna per persecució de manera molt puntual. Nosaltres no vam pidolar cap suport", ha afegit. La jutge ha advertit l'advocat dels síndics que havia de centrar les preguntes en els fets.

Muro ordena que la sindicatura no operi al Parlament

L'exsecretari general del Parlament, Xavier Muro, ha explicat que va donar instruccions al personal de la cambra perquè no s'acredités cap persona en qualitat de membre de la sindicatura de l'1-O i no es permetés l'utilització d'espais o dependències del Parlament per part de la sindicatura. Tampoc que es cedissin eines informàtiques a les persones de la sindicatura. "No em consta que ningú accedís al Parlament amb el propòsit d'anar a la seu de la sindicatura electoral. Havia donat instruccions que no s'acredités ningú que vingués a títol de la sindicatura", ha dit.

Aquestes instruccions les va donar el dia 8 verbalment arran de la suspensió del TC. "Fins que no va arribar la suspensió, es podien reunir al Parlament. No em consta si ho van fer el dia 7. No van utilitzar cap sala del Parlament a nom de la sindicatura", ha apuntat. A preguntes de la defensa, ha dit que no li consta que se celebrés una reunió el 12 de setembre, abans de l'1-O. "Si es va fer no va ser a nom de la sindicatura", ha deixat clar. 

L'exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona, ha dit que en els plens del 6 i 7 va advertir a la mesa que la tramitació de les lleis de desconnexió, i també el desenvolupament de la sindicatura, podia anar en contra de les resolucions del TC. Bayona ha dit que no es podia fer cap advertència als membres de la sindicatura, perquè no hi eren presents i perquè "tampoc els pertocava fer-ho". El lletrat ha dit que no sap si els membres de la sindicatura al Parlament i ha dit que desconeix també si hi va haver algun escrit de síndics territorials dirigits al Parlament.

Els síndics territorials se'n desmarquen

La primera jornada va estar marcada per la declaració de vuit testimonis, tots ells síndics de l'1-O de les diverses demarcacions. El relat va ser el mateix en tots els casos: se'ls va trucar -no han aclarit qui- i se'ls va convocar a una reunió al Parlament el 12 de setembre de 2017. En aquella reunió ja se'ls va dir que no farien res perquè la llei estava suspesa. En alguns casos, fins i tot, hi va haver cert "malestar" per la poca concreció de la trobada. No se'ls va donar cap indicació, cap ordre, ni tampoc se'ls va explicar quines serien les seves funcions. "Ens van enviar a casa i ens van dir que ens trucarien si es reactivava tot", va apuntar una de les síndiques per Tarragona. 

Tots van renunciar als càrrec quan van rebre els requeriments del Tribunal Constitucional (TC) i en algun cas. En algun cas fins i tot ho van fer de manera "preventiva" abans de rebre oficialment l'advertència de l'alt tribunal. "No vam ni arribar a prendre possessió del càrrec", va assegurar un dels síndics per Barcelona. A la reunió al Parlament hi havia "cert malestar" per part d'alguns dels assistents per la poca transcendència de la trobada, on hi havia "representants del Govern" que cap dels testimonis va saber concretar.

Primer judici de la "segona onada"

El judici a la sindicatura és el primer de la "segona onada" de judicis contra l'independentisme, que arriba després del judici de l'1-O, el de Josep Lluís Trapero i el de la mesa del Parlament de Carme Forcadell. El 24 de març el Suprem jutjarà Joan Josep Nuet per desobediència i el 12 d'abril el judici a l'alcalde de Roquetes per l'1-O. Aquest any també hi haurà el judici a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, entre d'altres, pels preparatius del referèndum, i més causes contra alcaldes de l'1-O. En total, segons dades d'Òmnium, 115 causes judicials "per motius polítics" que afecten més de 3.000 persones.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació