El feminisme, taula de salvació d'una joventut frustrada?

La generació més preparada de la història amb el pitjor futur possible. Sota aquesta funesta etiqueta caminen bona part dels joves d'avui, en un context de dificultats. L'atur juvenil està disparat -se situa al 40%-, la incapacitat per accedir a un habitatge digne és manifesta, fins a dues crisis econòmiques han carregat la motxilla d'indignació i l'extrema dreta ho ha acabat de complicat tot, amb la seva aparició al Parlament. Són les coordenades que han hagut d'entomar milers de joves, que han trobat refugi en el moviment feminista, taula de salvació d'una generació frustrada.

Com afecta aquest escenari a les noves generacions? Existeix realment una nova percepció, d'arrel feminista, que permet avançar per superar tantes dificultats? A NacióDigital hem volgut respondre aquestes qüestions amb diverses veus joves de diferents àmbits.

La lluita feminista va de la mà de moltes altres reivindicacions socials. La periodista i presentadora del podcast Gent de Merda, Clàudia Rius, assegura que el feminisme "ha de ser transversal" en la seva definició. "Defensa la igualtat entre éssers humans i, per tant, és un moviment complementari amb moltes altres lluites", apunta. L'estudiant de Dret i tuitaire Montserrat Dameson va més enllà i assenyala "l'abisme entre la generació actual i la dels pares". "Hem viscut una integració de la tolerància des de molt més petites. I va de la mà d'una lluita com LGTBIQ+", afirma.

Sobre la relació entre el feminisme i la lluita pels drets del col·lectiu LGTBIQ+, la portaveu d'Arran, Adriana Roca, puntualitza que "no existeix una unitat ideològica dins del feminisme, però aquests dos moviments han estat subjectes sempre l'un de l'altre". És en aquesta confluència del feminisme amb altres lluites que situa els joves al centre de la diana. Mai abans s'havien solapat tantes problemàtiques de manera tan ràpida. Tot i això, Dameson puntualitza: "Som la generació de dones que ho tenim millor perquè el problema està identificat". "La qüestió és que hi ha un consens social sobre una estructura patriarcal que empitjora la condició de les dones", conclou.

L'exposició a les xarxes: una nova onada d'assetjament i masclisme

Les xarxes socials són un complement imprescindible dels joves. Encara que siguin una eina plena d'avantatges, elles constaten que les xarxes s'han convertit en un canal per a noves formes d'assetjament, sexualització i cosificació contra les dones. La majoria de veus amb què ha parlat aquest diari coincideixen que s'ha normalitzat l'exposició directa en aquests canals i això suposa un risc evident a rebre assetjament. El que més destaca és la frustració i la ràbia davant dels missatges anònims. La fotògrafa i influencer Marta Mas ho té clar: "Creuen que no rebran cap conseqüència directa. El que faig és ensenyar-ho a tothom".

És també el cas de la periodista de TV3 Carla Riverola, que explica la infinitat de missatges que rep a les seves xarxes quan apareix en pantalla. "La facilitat d'accedir a una persona ha obert la porta a tenir una via més fàcil per assetjar una dona", explica. Ella mateixa assegura que l'anonimat i la privacitat dona ales a aquestes persones, la immensa majoria homes. La periodista i presentadora de Dentro a Ràdio Primavera Sound, Alba Riera, exposa que les xarxes no tenen protocols per protegir-se precisament d'elles. I va més enllà: "S'estan normalitzant males pràctiques, com el fet d'exposar-nos a aquest nivell pel simple fet de fer la seva feina".
 
Moltes coincideixen que, si les pràctiques masclistes es vivien al carrer, a les xarxes s'han multiplicat amb l'anonimat. La facilitat d'atacar a través de la pantalla l'ha viscuda la creadora de contingut Carla Clavera, a través de TikTok. "Convivim amb la cosificació", explica. I remarca que no es pot permetre acceptar l'assetjament pel simple fet de penjar contingut a les xarxes.

A internet, però, les feministes troben també un altre espai molt més ampli per reunir-se. Clàudia Rius apunta com "ha afavorit l'èxit de moviments de protecció feministes i moltes dones hi troben un espai on reflexionar". Però l'autocrítica, tant inherent en les noves generacions, també surt a la llum en el moviment. Laura Grau, creadora de contingut i influencer, explica com les xarxes "són una gran font d'informació útil per al feminisme, però un pèssim espai de debat i de cures". "Fa por que normalitzem les denúncies constants d'assetjament, com si ja fos part del nostre ecosistema a la xarxa i no anem a l'arrel del problema", reflexiona. A tot això cal afegir-hi el component racial. Com apunta la treballadora social sanitària Anna Díaz, les dones blanques ho tenen difícil, però més fàcil que molts altres col·lectius, com ara les dones racialitzades. "Hem de recordar que algunes no deixem de ser unes privilegiades", assenyala.

Auge del feminisme i xoc amb posicions contràries

Malgrat l'auge del feminisme en aquests últims anys, el masclisme continua ben present, també entre la gent jove, tot i que Montserrat Dameson recorda que el masclisme és "transversal". Ara, surt a la llum de manera clara i sense matisos, com per exemple en els abusos en grans institucions, com a l'Institut del Teatre. Adriana Roca recorda també que, encara a dia d'avui, les denúncies per violències masclistes es qüestionen. Posa d'exemple el cas de les denúncies d'alumnes als instituts. "Ens hem trobat que, a més d'infantilitzar-nos, se'ns qüestiona el relat i els fets", critica. Davant d'això, Alba Riera recepta "més militància,  organització i més feminisme radical".

El tractament vexatori contra les dones també existia -i existeix- als mitjans. "Com a mínim ara ja pensem com en parlem. Titulars de fa quinze anys no els publicaríem mai ara", explica Carla Riverola. El paper de les dones als mitjans ha tingut un pes determinant en aquest sentit. "Sense les dones, els mitjans no haurien canviat mai el seu tractament. Dins de tots els espais de treball, les dones hem reivindicat la nostra posició", diu Riera.

Laura Grau admet el pessimisme que impregna les noves generacions, però hi troba un punt per a l'optimisme. "Ja sabem que no tindrem feina ni estabilitat fem el que fem, així que ja no tenim por de dir coses tal com les pensem", afirma. Aquesta actitud s'ha vist als carrers en els últims anys, tant en les manifestacions del 8-M com en protestes per altres causes.

Un canvi generacional evident en la consciència feminista

Les joves d'avui parteixen d'una base molt més sòlida que generacions anteriors. Fins i tot les adolescents creixen amb moltes més eines per ser conscients de les problemàtiques que les envolten. "Estem adoptant maneres molt més directes de dir les coses, perquè el nostre futur ja està tan trencat que no hi tenim res a perdre", explica Laura Grau. "Que les noies tinguin menys por de dir en veu alta el que passa no vol dir que no s'hagi de continuar fent feina amb els homes", puntualitza Rius, que assenyala que el creixement del moviment feminista ha provocat rebuig en persones que de sobte es troben en una posició més feble. "Les generacions joves tenen molt clares quines són les línies vermelles", assegura.

Carla Clavera va més enllà i mostra un futur esperançador per a les adolescents actuals, que ja creixen amb molta més consciència. "Hem acabat amb el model Disney", sentencia. El masclisme, però, continua, i Marta Mas assenyala que no és que hagin crescut els assetjaments o els comportaments sexistes, sinó que ara se'n parla i es veuen quantes coses es feien malament. "Hem despertat l'esperit crític", afirma, però lamenta que encara a l'adolescència imperi una cultura de la competitivitat evident, sobretot en grups de noies, que no es trenca fins que no aterra el feminisme. "T'allibera i et treu un pes de sobre", diu.

El 8-M: un canvi en el tractament de les reivindicacions?

Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, les generacions joves vertebren un discurs molt més crític davant els mitjans, les empreses i tots aquells que s'apunten al purple-washing (rentat d'imatge lila). Dameson avisa que "el 8-M a Catalunya corre el perill de convertir-se en pur simbolisme, en la manifestació de l'11-S".

Totes les veus consultades per NacióDigital, però, consideren que les generacions joves i adolescents estan categòricament en contra de la mercantilització de les dones i les lluites feministes per part d'empreses, mitjans i partits polítics. Unes generacions fartes de ser assenyalades com "les feministes" o "les dones joves", que escenifiquen un canvi de paradigma per trencar amb un statu quo masclista i construir un nou futur per a les que venen darrere.