Això s'enreda

Rep El Despertador cada matí al teu correu

D'aquí a vuit dies s'ha de constituir el nou Parlament. Això vol dir escollir la nova mesa de la cambra després que els diputats hagin recollit les seves actes i ocupat els escons. Si hi ha un acord entre les formacions independentistes, un diputat d'alguna d'elles la presidirà gràcies a la seva majoria. Els pactes hauran de determinar si la presidència recau en Junts i quin pes hi acaba tenint la CUP, que tampoc es descarta per assumir-la. A hores d'ara, però, res està tancat, res està clar i a l'horitzó apareixen dos perills per al trio del 52%: que la presidència del Parlament acabi en mans del PSC -el partit amb més vots- fruit del seu desacord, i que les converses embarranquin i acabem en unes noves eleccions.

L'acord de la mesa ha de ser l'avantsala del pacte de Govern. Si la CUP, amb nou escons, té un paper central a la mesa, serà perquè acompanyarà ERC i Junts com a mínim en l'arrencada de la legislatura i facilitarà la investidura de Pere Aragonès. Cas que el paper central dels anticapitalistes es tradueixi en la presidència, Junts reclamarà molt més pes que el que té ara ERC al Govern. Veurem què passa amb conselleries sensibles com Economia, que Esquerra aspira a retenir, Salut o Ensenyament. I segurament també entraran en joc a l'equació la CCMA i els seus òrgans de govern i les direccions de TV3 i Catalunya Ràdio, que en teoria s'haurien d'escollir a partir d'un concurs. Òbviament, l'acord hauria d'incorporar un full de ruta per avançar cap a la república, una estratègia de reconstrucció i mecanismes de coordinació interna efectius. 

Fa dies que està descartat que els comuns formin part del Govern, malgrat que hauria estat el desig d'ERC i formava part de l'oferta electoral que els va fer guanyadors en el camp independentista. Tampoc hi ha marge perquè el PSC formi part de la governabilitat. Això ha generat una confiança -tal vegada excessiva- en els dirigents independentistes que no estan implicats en la negociació. Però el temps corre i les coses no avancen prou bé entre ERC, Junts i la CUP. Tal com expliquem avui, el PSC veu encara marge per treure'n suc i sectors de Junts ja especulen amb la possibilitat d'una possible repetició electoral.

És difícil de preveure l'efecte que tindria una convocatòria automàtica si, vençut el termini de dos mesos des de la constitució del Parlament, no es pot investir ningú i anem a unes noves eleccions. Els votants, malgrat la deserció de molts d'ells a les urnes també per la por pandèmica, han donat als independentistes una nova oportunitat després d'una legislatura que ha deixat molt a desitjar. L'emocionalitat de tenir encara presos i exiliats i l'estabilitat dels blocs ha impedit grans canvis més enllà de reforçar la CUP i el PSC, però això no és per sempre. 

Alguns dirigents de Junts fan càlculs amb els vots del PDECat i no assumeixen que estigui en risc la majoria independentista en vots i escons, fet que alimenta l'esperança d'una mena de segona volta que pugui fer Laura Borràs per primer cop vencedora davant d'ERC. En aquesta partida de pòquer aquesta actitud els permet fer-se valdre, encara que els seus consellers i dirigents del Govern no contemplin el pas a l'oposició. ERC va fer una bona campanya el 14-F i va remuntar unes enquestes que, amb Oriol Junqueras empresonat i castigats per la gestió de la pandèmia, els van fer partir en mala posició, i els seus dirigents afirmen que arribat el cas ells no pagaran els plats trencats. Estaria per veure, però, si després d'un bloqueig es comprometen de nou a no fer entrar el PSC en cap equació de Govern. 

Avui hi ha dos actes importants per empènyer cap a l'acord. D'una banda, el del món empresarial, que reclama un govern efectiu que posi fil a l'agulla a la urgència pandèmica i que vol que es frenin en sec els aldarulls, obviant les causes del malestar. Ells, és clar, no pensen en la mateixa fórmula que Aragonès, Borràs i Sabater.

I de l'altra, una conferència del candidat d'ERC a la presidència que es preveu que serveixi per mostrar la sintonia amb la CUP en el terreny social i la disposició a arribar a acords també amb Junts en l'agenda nacional. Els republicans posen màxima cura a acostar posicions amb els anticapitalistes, convençuts que un preacord amb ells és la forma de deixar sense marge a Junts per esguerrar la festa encarint els acords. Poden prendre mal, però.  
 

---

Avui no et perdis

»El PSC explora el desacord independentista per fer Granados presidenta del Parlament; per Sara González.

» Opinió: «Si només votem...»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Tots els partits menys el PP i Cs negocien un cordó sanitari a Vox; per Bernat Surroca.

» Opinió: «Govern d’esquerres i nítidament republicà»; per Marc Parés, diputat d'En Comú Podem.

»Els síndics implicats en l'1‑O neguen haver‑hi col·laborat: «Ni vam prendre possessió»; per Bernat Surroca.

» Ciència en societat | La diferència entre l'eficàcia i l'efectivitat de les vacunes; per Cristina Junyent.

»Entrevista a Víctor Font: «Laporta demana actes de fe»; per Joan Serra Carné.

»L'univers dels candidats (i 3) | Toni Freixa, a la recerca del substrat nuñista; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

La investigació sobre el Barçagate està donant moltes sorpreses i ha posat els focus sobre Jaime Malet, conegut per les seves posicions espanyolistes. Una empresa del president de la Cambra de Comerç dels EUA a Espanya, Telampartners, ha estat escorcollada perquè ell va ser l'intermediari -remunerat- entre el Barça i I3Ventures, segons alguns membres de l'anterior junta per indicacions del PP. Els lligams entre Malet i la cúpula del club eren clars. Per exemple a través del lligam de la dona de Malet, Silvia Sorribas, directiva de Telampartners, amb la família de Carles Tusquets, ara president de la gestora. Sorribas va ser membre de la candidatura de Tusquets a la Cambra -finalment derrotada per l'opció de Joan Canadell- i va ser molt activa en campanya. Va ser ella la que va fer la presentació del candidat en l'acte de llançament de la candidatura a l'Hotel Plaza, en una sala a vessar de membres de la gran empresa i íntegrament en castellà. Sorribas manté també una bona relació amb una altra empresària, Rosa Cañadas, la dona de Tusquets. L'actual president de la gestora va ser directiu de Josep Lluís Núñez i presidia la Comissió Econòmica del club amb Bartomeu. Malet tenia bona entrada al club.   

Vist i llegit

Els podcasts estan a l'ordre del dia als mitjans. També, com és lògic, a les ràdios, que d'aquesta manera poden donar més vida i continguts a les seves xarxes i webs de forma més aprofundida. Els informatius de Catalunya Ràdio s'hi han posat i l'oferta és variada. Us aconsello escoltar "Mapamundi", el que presenta el periodista Quim Olivares. En aquest cas van dedicar-lo a abordar la situació del permagel -la capa de gel sota la terra que s'està desfent en algunes zones de Sibèria- i l'efecte que té la crisi climàtica. En parlaven amb el corresponsal a Rússia, Manel Alias, que fa poc va visitar la regió, i Olga Margalef, geòloga del CREAF. El podeu recuperar aquí.    

 L'efemèride

La setmana que ve hi ha vaga. Concretament, la feminista del 8 de març. És un dret plenament normalitzat i tal dia com avui de l'any 1979, fa exactament 42 anys, va fer un pas endavant perquè els futbolistes espanyols també en van fer i, per primer cop, no hi va haver jornada de Lliga per aquest motiu. El nou sindicat dels futbolistes, l'AFE, que presidia el barcelonista Asensi, l'havia convocada contra els clubs i la Federació per reivindicacions com acabar amb el dret de retenció o cotitzar la Seguretat Social. La reacció d'alguns clubs, com ara l'Espanyol, va ser de fort enuig. Així recordaven a la cadena Ser la primera vaga de futbolistes.

 L'aniversari

El 4 de març de 1932 va néixer a Pinsk (Bielorússia i aleshores Polònia) el periodista, assagista i historiador Ryszard Kapuściński, que va morir a Varsòvia el 2007. Va excel·lir en el reporterisme i això el va convertir en una referència, sobretot en els seus viatges a l'Àfrica que acabava amb el colonialisme i que va retratar a llibres com Ébano o La Guerra del futbol. A El Imperio va retratar l'URSS. Ell va estar vinculat a organitzacions comunistes, fet que li va dur algunes polèmiques. Un cop mort, el van acusar de prendre's massa llicències literàries als seus textos. Aquesta pàgina sobre periodisme recull part del seu llegat sobre una professió que va estimar i cultivar i per la qual aconsellava no ser ni cínic ni mala persona.
 ​Fes clic aquí per rebre'l